Protestes Voltes 2025
Protestes i les seues conseqüències
Els principals focus de les protestes en aquesta Volta 2025 han segut el País Basc, Catalunya, Galícia i Madrid.
Al País Basc i Catalunya les protestes, repartides i organitzades, han obligat a parar, suspendre o endarrerir part dels trams, eixides o metes en trams com Bilbao, Olot o Figueres, deixant imatges com aquesta:
Les protestes gallegues també van succeir de manera similar, a diferència que en aquestes, exactament a Monforte de Lemos, també va passar el famós incident on un manifestant amagat va provocar la caiguda de dos ciclistes, entre ells l'espanyol Javier Romo.
A Madrid van succeir les protestes més grans, amb fins a 100.000 manifestants i una violència inèdita per les dues parts, amb els manifestants denunciant un ús excessiu de força policial i provocant incidències en les dues últimes etapes i obligant a suspendre el gran final de La Vuelta, acabant aquesta sense cerimònia de podi ni entrega de trofeus.
Les conseqüències d’aquestes protestes són enormes. Tot i que encara s'estan estudiant els danys econòmics, sabem que les protestes han deixat 22 policies ferits, diversos civils ferits i almenys 12 detinguts. També s'estimen en 4,2 milions d'euros les pèrdues en turisme esportiu.
És per això que ens trobem davant d'un precedent en el debat de com equilibrar les llibertats públiques davant de l'interès econòmic, polític i esportiu i de posar sobre la taula l’eterna polèmica entre la relació entre l’esport i política. ja que les protestes sí han aconseguit tenir un efecte major, al contrari que les vistes anteriorment.
D'aquesta manera les conseqüències no es limiten a números, sinó que la reputació d'Espanya ha estat danyada, i és vist com un país que no és capaç d'organitzar tornejos esportius amb garanties de seguretat.
Reaccions i declaracions
Les protestes, com hem vist, han tingut un gran impacte mediàtic. I per tant una onada de reaccions per part de ciclistes, polítics i altra gent rellevant. Aquestes reaccions, que han segut molt variades, polititzades i polèmiques, cal entendre-les per valorar correctament la magnitud dels fets.
També cal dir que les declaracions per part de tots els col·lectius responen a la realitat social; una població dividida i polaritzada amb multitud d’opinions i influida pels mitjans de comunicació, el país d'origen o el debat de la relació entre esport i política, entre moltes altres coses.
Per part dels mateixos ciclistes escoltem opinions mixtes. Des del campió de la Volta Vingegaard, afirmant que “La gent protesta per alguna raó”, a l'alemany Schachmann, que tilda d' “absurdes” les protestes que van obligar a suspendre el final de la Vuelta.
Amb un punt de vista semblant al del ciclista alemany, el cap de l'equip Israel-Premier Tech, va afirmar que tots els manifestants bascos són separatistes d'extrema esquerra. Aquest equip va estar al punt de mira de les protestes per suposadament blanquejar la imatge d'Israel a través de l'esport, ja que és ben coneguda la relació del jefe amb el primer ministre israelià Netanyahu.
L’equip d’Israel és un cas clar de sportswashing, ja que es busca netejar el nom d’Israel utilitzant símbols nacionals per representar un equip privat, enmig d’un context polític i una opinió pública desfavorables per al país.
La Unió Ciclista Internacional, igualment, ha carregat durament contra el govern i els esdeveniments ocorreguts. Així, han afirmat que condemnen la instrumentalització de l'esport amb fins polítics en general, i en particular per part d'un govern,
És així que la UCI busca separar la política de l'esport i mostra el seu rebuig que el president hagi felicitat els manifestants. També cal aclarir que és ben sabut que el president de l'UCI té idees polítiques conservadores i, per tant, contràries al govern espanyol.
Per entendre el perquè d'aquestes crítiques contra el govern cal veure com s'ha pronunciat aquest, seguint, com ja hem vist, la línia de suport incondicional a Palestina.
Pedro Sánchez va afirmar la setmana passada que “sent una profunda admiració i respecte” pels manifestants, que són un “exemple i orgull davant la comunitat internacional” alhora que defensava la tesi que “ni Rússia ni Israel no han d'estar en cap competició internacional més”.
Aquestes decaracions es poden interpretar com un intent per justificar l’escàs esforç del govern per aturar les predeïbles protestes, traslladant la pregunta de “per què no s’han evitat?” a l’afirmació de “són inevitables i justificades”
A aquesta postura, com és previsible, s'hi ha enfrontat l'oposició amb el PP i Vox al capdavant.
Isabel Díaz Ayuso va dir que Madrid va donar la imatge d'un “Sarajevo en guerra” on “es persegueix els jueus” i que els manifestants eren membres de la Kale Borroka encoratjats per Sánchez.
Aquestes declaracions dels membres del PP es basen en una fake new distribuïda pel diari El Mundo, que afirmava que a les protestes participaren membres de “kale borroka” i de grups yihadistes. Podem observar que cada vegada trobem una informació més sesgada i modificada per tal de manipular l’opinió pública.
Tot i això, cal aclarir que el portaveu de les protestes sí que va ser un membre d'ETA, detingut dues vegades, i que els últims anys ha recaptat 8,6 milions d'euros per part del govern per a la seva ONG.
Conclusió: tot i que les protestes han segut una ferramenta utilitzada per la gent dempeus, tots els polítics i organitzacions han sabut com emplear-la per protegir la seua imatge i reforçar els seus discursos, interpretant els fets segons els seus interessos i tornant-se així en una excusa per enfrontar-se entre ells.
David Hidalgo, David Gómez, Nacho Pérez, Joan Navarro y Pau Gómez.
Primer que tot voldria felicitar els meus companys per la seva gran presentació a classe i aquest bon treball, ja que està enfocat des d’una perspectiva prou neutral i objectiva sent un tema molt polèmic. A més a més, trobo molt encertada la seva conclusió sobre com els polítics i les organitzacions acaben utilitzant aquestes protestes per reforçar els seus discursos. Així com, aquests sempre han d’aprofitar-se dels successos per enfocar cap a on ells volen els seus interessos.
ResponderEliminarDes de la meva perspectiva, la mala reputació d'Espanya i les pèrdues econòmiques explicades són el resultat d'una fallada política i social molt més profunda i prèvia. Per tant, si la ciutadania es manifestava de forma clau en quatre punts del país i per una causa global (el genocidi cap a Palestina i l'oposició al sportswashing), serà perquè havien de ser escoltats. Així doncs, la cancel·lació de la final, entre altres efectes majors, mostra com els canals d'expressió i les polítiques anteriors no funcionaven, necessitant així aquesta repercussió.
El cas de l'equip Israel-Premier Tech és un clar exemple de com la separació de l’esport i la política (defensada per l'UCI) actualment és impossible. Aquest utilitza símbols nacionals per a blanquejar la imatge d'un govern, fent així política de forma indirecta a través de l'esport. D’aquesta manera es pot veure que si aquest sector sempre s'instrumentalitza per interessos polítics, és més que previsible i va de forma paral·lela, que la ciutadania l'instrumentalitzi per a denunciar problemàtiques socials.
Tot i això, necessito subratlla que la violència que es va donar en aquestes protestes no va gens lligada als meus valors. No considero que sigui la millor solució, ni de part dels manifestants ni de la policia, per a lluitar per causes justes, ja que l’únic que acaba fent és deslegitimar (llevar validesa) a la realitat de la causa.
Com s’explica en el blog, les paraules de Pedro Sánchez admirant els manifestants es poden interpretar com un intent de justificar el poc esforç per parar les manifestacions que ja es veien vindre. Aquest fet pot demostrar com els responsables polítics tenen un gran marge per actuar o no. Mostrant així que en realitat el problema és la gestió que es fa (i no en si les protestes) i, la falta de diàleg entre els que tenen el poder i els que no. En conclusió, aquestes manifestacions mostren com aquests esdeveniments esportius estan totalment vinculats als impactes tant polítics com socials.
De part del grup, moltes gràcies Mariona per la teua superressenya!!!
EliminarPara comenzar, este tipo de protesta en eventos deportivos son muy comunes, tanto en la actualidad como a lo largo de todo el s. XX y XXI, si ponemos el foco en los grandes eventos deportivos podemos ver que en casi todos los casos se ven manifestaciones de descontento popular, a veces estas estan relacionadas con el evento y otras simplemente se aprovecha el escaparate mediático que supone una gran cita deportiva para ampliar el público que puede escuchar los problemas que llevan a estas muestras de descontento, por desgracia en muchos eventos estas protestas han sido silenciadas mediante el uso de la fuerza policial y militar, para mostrar al mundo una falsa imagen de las ciudades o países.
ResponderEliminarEn este caso concreto, nos encontramos con una gran polémica internacional, la participación de entidades deportivas de países agresores en “guerras”, si a lo que sucede en Palestina se le puede llamar así… Las federaciones internacionales de los distintos deportes tienen la potestad de vetar equipos, selecciones, etc. por distintas razones, una de ellas es cuando un país ataca a otro se le puede vetar la participación en competiciones que organice dicha federación, como sucede, por ejemplo, con Rusia. Parece que el criterio para vetar difiere dependiendo del país, pero no me quiero centrar en esto.
Las protestas sucedidas en la Vuelta a España han tenido mucha repercusión porque, según parece, en España, la opinión generalizada es que los manifestantes representaban a una mayoría de españoles, aunque muchos de estos no compartieran los métodos que se estaban usando. Pocas veces en estos últimos años manifestaciones de este estilo han conseguido su objetivo, aunque después de la Vuelta, ese equipo ha cambiado de patrocinio y ya no sirve a los objetivos de sportwashing que se persiguen desde el gobierno Israelí.
Para acabar, me gustaría decir que es una pena que haga falta entorpecer competiciones deportivas, pero también creo que el deporte no es lo más importante y que, cuando la vida de personas esta siendo menospreciada de la manera que lo esta siendo ahora mismo en Gaza, no se debería caer en el argumento vacío de que el deporte no debe ser político, este solo protege al fuerte y deja al débil a su merced.
Esta edició de la Vuelta 2025 ha sigut un desastre en molts sentits, sobretot per les protestes que han obligat a parar o retrasar etapes al País Basc, Galícia, Madrid i Catalunya. Al final, quasi s’ha parlat més de les manifestacions que de la carrera en sí.
ResponderEliminarPer una banda, entenc que la gent vulga protestar. Si tens una causa important i vols que se’n parle, fer-ho en un event com la Vuelta, que ho veu mig món, és una manera ràpida d’atraure atenció. Protestar és un dret i moltes vegades és l’única forma que tenen alguns col·lectius de fer-se sentir.
Però per l’altra banda, tot això ha deixat la carrera feta un caos. Els ciclistes no han pogut competir bé, els equips han hagut de canviar estratègies, els aficionats s’han quedat sense vore etapes senceres, i l’organització ha anat boja intentant garantir la seguretat. Sincerament, la Vuelta ha perdut part de la seua gràcia: ha deixat de ser una festa de l’esport per convertir-se en un embolic constant.
Tot açò demostra que hui en dia el deporte ja no és un espai “a part” del que passa al món. Qualsevol conflicte social o polític pot acabar apareixent enmig d’una competició, i això fa difícil mantindre la normalitat. I sí, protestar està molt bé i és necessari, però també estaria bé que no afectara tant a gent que simplement vol disfrutar d’una carrera.
En resum, les protestes han aconseguit que es parle del tema, però també han fet mal a la competició i a molta gent que treballa o disfruta del ciclisme. Hauria d’haver una forma de reivindicar sense bloquejar un event esportiu d’esta manera.
ResponderEliminarEstá claro que el deporte puede ser un medio de comunicación muy influyente y popular. Su visibilidad es masiva y cualquier tipo de protesta o acto que se haga va a tener repercusión social y se va a viralizar. Pero aprovecharse de la visibilidad del deporte para protestar puede no ser lo correcto. Al final pienso que detrás de esa competición hay una preparación previa muy dura de los competidores y al final se está estorbando su trabajo al manifestarse y protestar sobre temas externos llegando en algunos casos a cancelar la competición por estas, como pasó recientemente en la vuelta ciclista, donde se tuvo que cancelar la etapa.
Pienso que las protestas tienen que realizarse en otros momentos y no entorpecer el trabajo de los deportistas, ya que salvo casos extremos no se debería juntar el deporte y la política.
También pienso que los deportistas, gracias a su fama y gran repercusión social, tienen una gran herramienta para poder reivindicarse. Esto lo veo correcto, ya que la libertad de expresión tiene que prevalecer en la mayoría de casos, pero siempre teniendo en cuenta su gran repercusión e influencia.
Por lo tanto, no se debe paralizar eventos deportivos con protestas ya que perjudica el trabajo de personas ajenas al problema. Pero los deportistas, si lo desean, pueden expresar su opinión sobre diversos casos siempre teniendo en cuenta la repercusión que pueden causar.
La presentació dels companys sobre les protestes a La Volta 2025 m’ha paregut molt ben treballada i amb una estructura clara. Han sabut resumir un tema complex i políticament carregat d’una manera entenedora, destacant els punts més rellevants sense perdre rigor. Especialment destacable és com han connectat els fets esportius amb la situació social i política, i com han mostrat la manera en què diferents actors —govern, oposició, equips i mitjans— utilitzen els esdeveniments segons els seus interessos.
ResponderEliminarTambé crec que han fet molt bé en explicar les conseqüències des d’un punt de vista crític, mostrant que l’impacte va més enllà de l’esport i que les reaccions posteriors reflecteixen la polarització actual. En general, ha sigut una exposició clara, ordenada i amb arguments ben justificats. Enhorabona al grup, perquè han aconseguit tractar un tema delicat amb molta maduresa i molta coherència.
The protests during La Vuelta 2025 show how difficult it is to keep sport and politics “separate” in practice. Major sporting events are global media platforms, and that visibility can be used both for image-building (sportswashing) and for social denunciation. In that sense, it is understandable why some groups choose these events to make their message impossible to ignore.
ResponderEliminarAt the same time, the methods matter. When protests involve violence or put athletes, staff, and spectators at risk, they can end up harming the legitimacy of the cause and shifting the focus away from the actual issue. The key challenge is finding forms of protest that are effective but also safe and respectful of others’ rights.
Overall, these events highlight a deeper problem: the lack of transparent rules and dialogue about which actors are allowed to participate in sport, under what conditions, and how institutions respond to political conflicts. If sport is used for symbolic power, it will inevitably become a space where society pushes back. The solution cannot be silence or repression, but clearer standards, accountability, and non-violent ways to be heard.
I think the media made the protests look bigger and more chaotic than they really were. How things are shown on TV or online can make people feel more scared or angry.
ResponderEliminarAlso, the organizers should plan better for big events when protests might happen. Canceling the final of La Vuelta shows that safety was not fully ready, and that affects everyone, not just the protesters.
Even if some of the protests were violent, it shows that people feel they don’t have other ways to be heard. Sport is just a way to get attention, especially for big problems in the world.
En la Volta Ciclista a Espanya de l’any 2025 vam observar una sèrie de protestes que tingueren un gran impacte mediàtic i provocaren un gran debat entre gent de distintes ideologies polítiques, ja que les protestes anaven en contra del genocidi que s’està visquent a Palestina, ja que alguns prefereixen no considerar-lo com a tal per conveniències ideològiques, com podem observar a alguns exemples proposats pels companys.
ResponderEliminarA pesar de que aquest tema em sembla un debat molt important, considere que el tema de debat que es deu afrontar amb aquest treball no és aquest, sinó la relació del món de l’esport i el món de la política i si són compatibles o si haurien d’anar per separat.
En el món actual, la política es troba molt arrelada a quasi tots els àmbits socials, siguent objecte de debat i de polarització. L’esport no es lliura d’aquest fenomen i podem fins i tot observar agrupacions de fanàtics d’un equip radicalment associades a una idea o partit polític.
És un problema l’associació de l’esport en un món tan dividit i extremista com el món en el que vivim, en el qual pareix que només pots estar radicalment a favor o radicalment en contra d’una idea i on no es permeten els punts mitjans. Per açò, pense que l’utilització de l’esport per a manifestar fins polítics només taca un espectacle que hauria d’estar aïllat del món exterior.
També és important entendre el punt de vista dels manifestants, el qual es basa en que tota visibilitat és poca per a intentar frenar el genocidi i, per tant, el fi justifica els mitjans, siguent els mitjans interrompre l’espectacle ciclista més important que es produeix a Espanya. Per a mi, el fi no justifica els mitjans i esport i política han de viure separats, encara que en l’actualitat, açò sembla una visió massa idealista.
Debido al genocidio de Israel sobre Palestina se han producido diversas protestas, como las ocurridas en la Vuelta ciclista o en el partido entre el Valencia Basket y el Apoel Tel Aviv. Es evidente que se realicen protestas ante esta represión y los actos inhumanos que se están llevando a cabo sobre el pueblo palestino; no obstante, me planteo si es adecuado trasladar estos problemas políticos a un ámbito saludable como es el deporte.
ResponderEliminarEstas manifestaciones, realizadas por activistas, buscan dar visibilidad al conflicto en Palestina y han generado un gran debate sobre la relación entre deporte, política y libertad de expresión.
Todas estas protestas muestran cómo el deporte se ha convertido en un espacio simbólico donde se reflejan problemas sociales y políticos, aprovechando además los medios de comunicación, que están estrechamente ligados al deporte espectáculo.
Este fenómeno enfrenta distintas posturas: quienes apoyan estas protestas defienden el derecho a la libertad de expresión, mientras que otros consideran que los eventos deportivos deben centrarse únicamente en la competición.
En mi opinión, es comprensible que los activistas aprovechen eventos de gran repercusión como la Vuelta ciclista para expresarse; no obstante, deben reconocerse los límites de este tipo de protestas. Por ello, considero que el debate no debería centrarse solo en si deporte y política deben mezclarse, sino en cómo hacerlo de manera responsable.
Últimamente están habiendo muchas protestas en eventos deportivos, destacando las multitudinarias protestas que sucedieron durante La Vuelta, el evento del ciclismo más importante en España.
ResponderEliminarVoy a expresar mi opinión sobre este tema y me gustaría comenzar con el entendimiento y comprensión a la gente que realiza estas protestas, ya que son normalmente causas mayores las cuales necesitan ser solucionadas o por lo menos darles más importancia.
Los eventos deportivos tan grandes son una enorme oportunidad para protestar estas injusticias ya que tienen un altavoz mediático muy fuerte. Por otra parte, el saboteaje e interrupción de estos no me parecen justificado ya que perjudica a mucha más gente de la que piensan y en mi opinión no solo es eso malo sino hipócrita e inmoral.
Creo que en el equilibrio está la virtud, y aparecer en esos eventos de manera pacifica pero contundente sería dar ejemplo de clase y educación y que todo tiene su lugar y momento pero sin interrumpir ni sabotear nada.