El fair play i l'ús educatiu de l'esport
Aquesta setmana hem abordat a classe un tema molt important per a la vostra formació: el potencial educatiu de l'esport. Hem vist dues possibles orientacions de la competició esportiva i com aquestes orientacions transmeten diferents valors. A més a més, hem estat debatent sobre el paper que juguen les diferents persones i institucions implicades en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'esport per als xiquets i xiquetes (pares i mares, entrenadores i entrenadors, federacions...). Baix vos deixe un vídeo que explica una manera alternativa d'organitzar la competició esportiva escolar i que s'està portant a terme amb molt bons resultats a la comarca del Baix Llobregat (Catalunya), el Juga Verd Play. També vos deixe un article que vos pot servir per a consolidar els continguts teòrics que hem tractat a classe. A continuació podeu fer els comentaris que considereu convenients i continuar els debats que hem tingut al voltant d'aquestes qüestions.
En las últimas clases, hemos estado viendo el tema 6 del fair play y el uso educativo del deporte. Para comenzar, antes de todo, me gustaría definir lo que es el fair play en el ámbito deportivo, que traducido al español es juego limpio; se trata de tener un comportamiento justo y respetuoso. Por otro lado, tenemos el uso educativo del deporte, y es que este no solo fomenta el desarrollo de las capacidades físicas de las personas, sino también distintos valores sociales, teniendo una gran importancia en la educación de aquellos niños y niñas que lo practican. En clase hemos visto dos orientaciones en la competición deportiva, transmitiendo dos diferentes tipos de valores. En primer lugar, valores finales (humanidad, empatía y solidaridad) y, en segundo lugar, valores instrumentales (trabajo en equipo, liderazgo y disciplina).
ResponderEliminarOtras personas que tienen una gran importancia en la enseñanza de valores y en la deportividad en los niños y niñas son los entrenadores de los equipos, los clubes deportivos en los que el niño o niña esté implicado, pero sobre todo los que más influyen en esto son los familiares. Si estos, tanto en casa como en el terreno de juego, muestran una gran deportividad y no hacen comentarios ofensivos hacia los árbitros u otros padres, enseñarán a sus hijos la importancia del juego limpio y la deportividad. En cambio, los padres y madres muchas veces son peores que los niños; si hacen comentarios y provocan peleas con otros padres, están fomentando a sus hijos a hacerlo y a verlo como una acción normal.
Un ejemplo de juego limpio basado en la deportividad y en el respeto son los Juga Verd Play.
A continuación, para no hablar únicamente del uso educativo del deporte, voy a comentar dos acciones de la historia del deporte en las cuáles se producen acciones violentas y antideportivas. En primer lugar, la famosa patada de Valentino Rossi a Marc Márquez, una rivalidad en el deporte de motor que dejó muchas acciones antideportivas y violentas, como fue esa patada que dejó al piloto español fuera de la carrera. Y en segundo lugar tenemos la patada por detrás de Federico Valverde a Álvaro Morata en la final de la Copa del Rey, una patada a destiempo que generó mucha polémica en las redes, porque unos la consideraron como necesaria, mientras otros la consideraban como violenta y excesiva.
Personalmente, yo creo que la deportividad y el fair play son necesarios en una sociedad en la cual cada vez más, en el ámbito deportivo, se producen más conflictos y peleas. Estos tipos de valores no solo se tienen que enseñar en los campos y en los terrenos de juegos por los entrenadores y los clubes deportivos. Sino que esos valores, esa empatía y toda esa solidaridad por el rival se tiene que enseñar en casa; son los padres los que tienen la primera responsabilidad en educar a sus hijos e hijas y enseñarles la importancia de la deportividad.
L’activitat esportiva és un fenomen social que servix com a transmissor de valors personals i socials. En l’àmbit educatiu i social, l’esport promou qualitats com la dedicació, el respecte entre individus, la col·laboració i la constància, principis que aporten positivament a la convivència i al desenvolupament individual.
ResponderEliminarNo obstant això, la naturalesa de l’esport competitiu pot portar a interpretacions contradictòries en diverses ocasions. Per exemple, comportaments guiats exclusivament pel desig d’aconseguir la victòria a qualsevol cost poden promoure actituds contràries al respecte mutu, convertint la competitivitat en una experiència perjudicial, ja que es desatenen els valors humans que hi han de prevaldre sempre sobre qualsevol fenomen.
En este aspecte, a parer meu, la funció del reglament i dels participants involucrats (entrenadors, organitzacions, educadors i àrbitres) és clau per garantir que els valors personals prevalen quan entren en contradicció amb lo competitiu. Les normes que penalitzen comportaments irrespectuosos i fomenten el fair play ajuden a consolidar un entorn en què la competitivitat es desenvolupa dins d’uns límits que preserven la dignitat de l’adversari i la integritat de la pràctica esportiva. D’esta manera, les entitats esportives devien ser més estrictes a l’hora d’establir un marc ètic que aprofite la capacitat de l’esport per arribar a la població.
Un article publicat en 2013 per Javier Durán anomenat com “Ètica de la competició esportiva: valors i contravalors de l’esport competitiu” tracta sobre com l’esport pot reforçar les creences humanes i preparar els individus per a afrontar la vida amb humilitat, respecte i generositat. Tanmateix, també alerta sobre la importància de ser conscients de certes actituds que poden pertorbar estos valors si no es posa en primer lloc els principis humans per davant de la simple competició. En les seues paraules: “La competició esportiva és com una espècie de cavall amb tendència a desbocar-se. Es necessiten molt bons genets que sàpien tibar bé les regnes per a no perdre el seu control o cosa que és el mateix, la seua intenció educativa”.
En conclusió, l’esport pot actuar com un agent positiu de transmissió de valors i influir de manera significativa en les creences de la població. No obstant això, perquè esta transmissió siga coherent i educativa, és imprescindible que les persones (jugadors, entrenadors i institucions) situen els valors humans per damunt de l’èxit competitiu i treballen per a que el reglament, les normes i els comportaments esportius reflectisquen sempre el respecte, la dignitat i la cooperació.
El concepto de “fair play” viene pisando fuerte en los últimos años, este trata de fomentar el juego limpio y justo en las competiciones deportivas.
ResponderEliminarPara mí, es importante diferenciar entre deporte base y deporte de élite para hablar de esta cuestión, considero que a nivel formativo si que es bastante importante la práctica a través de este concepto dejando algo más de lado el resultado, ya que es en estas edades cuando adquieres esos valores, de los que hemos hablado en repetidas ocasiones, que se obtienen a través del deporte y se aplican en la vida diaria.
Existen iniciativas que fomentan este tipo de competición en las que el resultado pasa a un segundo plano, además de la mencionada en la descripción de esta entrada, existe en la FFCV (Federación de fútbol de la Comunidad Valenciana) un modelo llamado futsal escolar (fútbol sala) en el que directamente no hay clasificación, estos nuevos modelos son una opción a tener en cuenta aunque personalmente no estoy muy de acuerdo con ellos, considero que dentro de todos los beneficios de la práctica deportiva se encuentra la competitividad, una competitividad exacerbada a tan corta edad puede ser perjudicial, pero en su justa medida considero que es un factor esencial del deporte federado.
Es fundamental también el papel de entrenadores y padres durante la etapa de formación, unas correctas enseñanzas se arrastrarán probablemente durante toda la vida más allá de la propia actividad, pero si las lecciones por el contrario son incorrectas, después son más difíciles de cambiar. Como varios compañeros dijeron en clase, “muchas veces lo peor son los padres”, por ello es importante que se limiten a ver, apoyar y animar a sus hijos dejando de lado, entre otras cosas, ese papel de entrenador que muchas veces quieren hacer porque para eso, precisamente, está el entrenador.
Centrándome más en el deporte de élite, pienso que se tiene que dar una visión diferente y que el contexto influye mucho a la hora de valorar determinadas acciones, tomando el ejemplo que vimos en clase de Valverde y Morata, el uruguayo hace una acción en beneficio de su club y el árbitro ya se encarga de sancionarla como él considera. Sin embargo, en la acción que vimos de Márquez y Rossi no pienso igual, en mi opinión el italiano pone en juego la integridad física del español (Valverde no va a hacer daño a Morata) y por tanto es una acción que no tiene ningún tipo de cabida en el deporte, más allá de la sanción que pudiese tener en su momento.
Por eso digo que el contexto de las acciones es totalmente relevante en este tipo de acciones a nivel de élite, según el mismo podemos distinguir entre infracciones tácticas e infracciones antideportivas, por catalogarlas de alguna manera.
En conclusión, creo que deberíamos de tener en cuenta muchos factores a la hora de hablar de “fair play”, es muy importante dar una buena educación a través del deporte en la etapa formativa, pero al llegar al profesionalismo (quienes lo hacen) pienso que se tiene que tener más “manga ancha” con ciertas acciones que, sin que pongan en riesgo a los compañeros de profesión, rocen el reglamento.
En els últims anys s’ha vist que molts dels valors positius associats al fair play no estan tan presents com haurien d’estar. A classe hem comentat que, mentre els valors finals, com el respecte o la solidaritat, sovint queden en un segon pla, els valors instrumentals, com l’esforç o el desig de victòria, són els que realment es troben en l’esport del dia a dia. També hem vist que els valors positius no naixen automàticament de l’esport, sinó que depenen molt del que transmet l’entrenador. I, segons la seua orientació, poden influir en els joves d’una manera molt constructiva o, al contrari, molt perjudicial.
ResponderEliminarUn exemple clar és el que vaig viure amb la meua germana. Jugava en un equip de futbol i ella era l’única xica, i l’entrenador només pensava a guanyar. Ella i altres companys quasi no jugaven i això va provocar que molts xiquets deixaren el futbol, inclús de fer esport. Entrenadors com aquest, que només pensen a guanyar davant de la diversió dels seus alumnes, generen un ambient injust que fa que els xiquets desenvolupen una imatge distorsionada del seu rendiment i del que significa realment practicar esport. Pense que, com a futurs professionals de l’activitat física, tenim la responsabilitat d’ensenyar valors i d’evitar que la pressió de guanyar destruïsca el vertader valor de l’esport, que és que tots es divertisquen.
També és habitual que, en molts equips, es transmeten valors lligats exclusivament a la victòria, com fer trampes, discutir amb l’àrbitre o menysprear l’adversari, tot per guanyar. Sembla que tot val amb l’excusa de “guanyar siga com siga”. Com hem parlat a classe, això és especialment perillós en l’esport de base, perquè és el moment en què els xiquets aprenen què vol dir competir, conviure amb els altres i gestionar situacions de frustració.
A l’exposició sobre esport de base vam parlar també d’un altre problema important, com és la desinstitucionalització. Molts entrenadors estan mal pagats, poc formats o massa pressionats per les famílies, i això fa que l’ambient no siga realment educatiu. Quan un entrenador no té bones condicions és molt més difícil que puga transmetre valors positius o generar una cultura de respecte dins de l’equip. A més, considere que s’hauria de supervisar i regular els valors que transmeten els entrenadors als xiquets.
És fonamental recuperar el sentit real del fair play i utilitzar l’esport com una ferramenta educativa que vaja més enllà del resultat. L’objectiu hauria de ser que cada alumne aprenga a respectar, esforçar-se, ajudar els companys, conviure, gestionar emocions i entendre que l’esport és un espai per créixer com a persona, no només per competir, com hem vist a classe amb diversos casos.
Per acabar, vull recomanar un article molt útil de Fundesplai sobre com educar a través de l’esport. Dona estratègies pràctiques per treballar valors amb els xiquets i xiquetes i per construir un ambient sa i positiu.
https://formacio.fundesplai.org/es/blog-es/educacion/como-educar-a-traves-del-deporte/
Aquesta setmana a classe hem treballat el feir play i l'ús educatiu de l'esport , destacant el seu gran potencial formatiu. Hem analitzat dues maneres d'entendre la competició esportiva i els valors que trensmet cadascuna. També hem debatut sobre el paper de les families , entrenador i institucions en l'educació esportiva dels xiquets i xiquetes . A més , hem conegut el projecte Juga Verd Play , una forma alternativa d'organitzar la competició escolar que prioritza els valors. Aquest contingut ens ha ajudat a reflexionar sobre com l'esport pot ser una eina educativa positiva.
ResponderEliminarLa setmana passada a classe vam veure el potencial educatiu que té l'esport, a vegades solem pensar que l'esport pel simple fet de practicar-se, ja transmet valors educatius, en canvi, tenim alguns exemples al llarg de la història que ens mostren el contrari, podríem dir que l'esport és un “full en blanc” i que la seua orientació depén totalment de com l'enfoquem. No és el mateix, jugar per guanyar coste el que coste, que jugar per aprendre i créixer com a persona.
ResponderEliminarSi parlem d'orientacions a l'esport, podem diferenciar este amb dos cares d'una moneda, molt diferenciables, per una part tindríem aquella que prioritza la victòria per damunt de tot, el que provoca que valors morals com són el respecte, la superació individual, el joc net o millor conegut com a “fair play” queden totalment oblidats si ens dificulten la victòria per la qual lluitem.
L'altra cara de la moneda, és aquella que realment se centra en l'educació, aquella que utilitza l'esport com un marc per a superar-se individualment, aconseguir les teues pròpies metes, aprendre a relacionar-se...En resum, a desenvolupar-te com a persona.
En temes anteriors hem parlat de les diferents formes de gestionar l'esport i la seua competitivitat i com, si gestionem bé l'esport, aprenem a gestionar la frustració quan perds, a disfrutar de l'alegria que provoca una victòria, a acceptar les normes de joc i saber acceptar els teus errors... El que ens porta, com he comentat a formar-nos per a la vida, no sols a l'esport.
Per això, projectes com el Juga Verd Plau, del Baix Llobregat, em semblen una bona iniciativa, però també pense que tenen algunes parts negatives.
Per una part ,esta iniciativa fa que els punts que realment compten ,incloguen el respecte, l'actitud de l'entrenador i fins i tot el comportament de la gent que està a la grada. El que implica que per molt que el teu equip marque molts gols, si no hi ha bon comportament, el triomf serà zero.Aquesta, és una forma de demostrar a la gent que el valor més important no és guanyar, sinó com juguem.
Ara bé, és veritat que en nens petits o adolescents que encara no tenen els valors morals interioritzats, el fet de donar-los punts per fer accions de fair play pot fer que les facen només per l'interés de guanyar. Però al mateix temps, crec que el fet de fer-les tantes vegades, encara que al principi no les senten de veritat, pot fer que a poc a poc s'acaben interioritzant i es convertisquen en un hàbit real.
Però clar, este model no funciona sol.A classe hem estat parlant molt sobre el paper de les diferents implicacions que hi ha a l'esport, ja siguen jugadors, institucions, organitzadors, espectadors...
Pel que fa als espectadors, els pares i mares són la primera referència per als nostres jugadors, si estos veuen que el pare/mare crida a l'àrbitre perquè ha realitzat algun error, el xiquet o xiqueta agafarà l'exemple d'este.
D'altra banda, tenim als entrenadors i entrenadores, que han de saber educar als seus jugadors depenent del nivell esportiu, si parlem d'un esport d'elit, igual no podem ensenyar de manera educativa de la mateixa manera que si estem entrenant a nens petits.
En resum, crec que l'ús educatiu de l'esport és important, i que es podrà aplicar en certes mesures depenent del nivell al qual ens enfrontem.Ensenyar als joves que el respecte, l'empatia i el joc net formen part de la victòria és el que millor podem fer, ja que competir legalment, serà un aprenentatge que els servirà al llarg de la vida, dins i fora de l'esport.
Sobre este tema creo que hay que diferenciar dos claros ejemplos: existe el fair play el cual evita que haya peleas, confrontaciones y jugadas lesivas al rival y existe el que tuvo el corredor que dejó ganar a su rival. El primer caso creo que es necesario que se promueva y se incite a los jóvenes deportistas a replicar estos actos ya que cuanta más gente actúe así el deporte será un entorno más sano, seguro y con más gente que lo practique. Por lo que respecta al segundo caso creo que es más personal ya que en ningún momento el deportista que no hace estos gestos está perjudicando a su rival simplemente se limita a seguir las normas estipuladas por la carrera. Dicho esto me parece que mucha gente sobrevalora a la persona que realiza estos actos ya que yo personalmente no veo el problema en que un deportista de alto nivel lo que quiera sea ganar, así que si tu rival no se entera de la carrera no es tu culpa y yo entiendo el deseo de ganar ya que tanto esfuerzo que has puesto es para gana.
ResponderEliminarFair play and the educational use of sport are closely connected, as sport can be a powerful tool for teaching values when it is properly guided. Fair play is not only about following the rules, but also about showing respect towards opponents, referees, and the game itself.
ResponderEliminarIn youth sport, the focus should not be on results, but on learning and developing values such as respect, cooperation, and empathy. In this process, coaches, families, and clubs play a key role as role models for young athletes.
Even in elite sport, high competitive pressure should never justify unsporting or violent behavior. Overall, sport does not educate automatically; it does so only when fair play and positive values are actively promoted.
El fair play es un principio fundamental del deporte. Este promueve el respeto y la igualdad entre los deportistas. El fair play no solo significa cumplir las normas, sino que implica actuar con ética y aceptar tanto la victoria con humildad como la derrota con dignidad.
ResponderEliminarCreo que esto ayuda a la formación integral de la persona y fomenta valores como la solidaridad, el respeto y la justicia entre otros. Todo ello no solo trasciende en el entorno deportivo sino que también trasciende en la vida cotidiana.
En la actualidad podemos ver muchos momentos en el deporte en el que no se ha visto el fair play reflejado. En ocasiones estos momentos vienen dados por la presión por ganar superando así los valores deportivos. Dentro de este no fair play podemos encontrar el dopaje, la simulación de faltas o celebraciones provocadoras entre otras. Estas actuaciones pueden provocar efectos negativos en los jóvenes ya que se suelen tomar a los deportistas como referentes. Algunas de las principales consecuencias que podrían suponer sería la normalización de conductas negativas o la pérdida de los valores que fomenta el deporte.
Por todo ello creo que el fair play es un gran método para los más jóvenes de poder aprender todos los valores que da el deporte, pero sin embargo el no fair play de los más mayores (deportistas profesionales) puede alterar estos valores en los jóvenes.
I really liked learning about the educational potential of sport. One thing I find interesting is how much the environment matters for teaching values. It’s not just about coaches or clubs, but also families—kids copy what they see at home. If parents argue with referees or other parents, children might think this behavior is normal.
ResponderEliminarI also think youth sport should focus on learning and personal growth rather than winning. Programs like Juga Verd Play are great examples because they show that competition can be fun and fair without creating stress or conflict.
Even in elite sports, the lessons from youth sport apply. Pressure to win should never justify cheating, violence, or disrespect. Fair play and respect must be taught actively, and athletes of all levels can benefit from guidance that combines performance with positive values.
El fair play és un concepte que en l'actualitat es veu en una gran freqüència. L'increment de l'aparició d'este concepte ha donat lloc a un debat degut a la polèmica que porta la seua aplicació. Des del meu punt de vista, el fair play és un concepte que porta un gran nombre de beneficis a l'esport. El fair play significa joc net i aporta una sèrie de valors i conductes a l'esport. El fair play consistix en mostrar un respecte cap a les persones que es troben al voltant de l'entorn. A més, és voler fer un joc net on es rebutgen les trampes. On es prioritzen una sèrie de valors ètics per davant de l'ambició de la victòria. El fair play, a banda de ser una manera de realitzar un joc net, és un exemple per a les persones que veuen estos esports. Encara que no ho parega este concepte és d'una gran importància. Ja que moltes persones sobretot els més joves, les persones que realitzen els esports que els apassionen són uns grans referents per a ells. Agafant d'exemple les seues actituds i valors. Per altra banda, l'educació esportiva és un altre concepte molt important. Perquè a part de l'aprenentatge d'aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris, també s'ha d'ensenyar una educació esportiva. On s'ha d'ensenyar una sèrie de valors finals on es desenvolupe la persona junt amb la seua actitud a través de l'esport. Per això, des del meu punt de vista estos són dos factors que pense que la seua introducció és fonamental en l'esport. Pel seu positivisme i grans valors que introduïxen i comporten a l'esport.
ResponderEliminarDavid Hidalgo
Para mí, el fair play en el deporte es muy importante, especialmente en el deporte infantil. El fair play significa jugar limpio, respetar las normas y aceptar las decisiones de los árbitros, aunque a veces no estemos de acuerdo. También es importante respetar a los compañeros, a los rivales y ayudar a los demás cuando lo necesitan.
ResponderEliminarLos monitores y entrenadores tienen un papel fundamental, ya que no solo enseñan a jugar, sino que también enseñan valores importantes como el respeto, la responsabilidad y el trabajo en equipo. Con su actitud, los niños aprenden cómo deben comportarse dentro y fuera del campo. Los padres también influyen mucho, porque son un ejemplo para sus hijos. Deben animar con respeto, apoyar a los niños y entender que lo más importante no es ganar, sino disfrutar y aprender.
Cuando monitores, entrenadores y padres trabajan juntos, el deporte se convierte en una buena herramienta para educar a los niños y ayudarles a ser mejores personas.
A les últimes sessions hem treballat el fair play i l’ús educatiu de l’esport, destacant que l’esport no educa per si sol, sinó que depén de com s’oriente. El fair play no és només respectar les normes, sinó també mostrar respecte cap als rivals, els àrbitres i els companys, acceptant tant la victòria com la derrota amb una actitud correcta.
ResponderEliminarEn l’esport de base, l’objectiu principal hauria de ser l’aprenentatge i el desenvolupament personal, per damunt del resultat. És en aquestes edats on s’adquirixen valors com el respecte, el treball en equip, l’empatia o la solidaritat. En aquest procés, el paper dels entrenadors és clau, ja que segons la seua manera d’entendre la competició poden transmetre valors positius o, al contrari, fomentar actituds antiesportives. Les famílies també tenen una gran responsabilitat, ja que el seu comportament a la grada influïx directament en els xiquets i xiquetes.
Tot i això, la competitivitat forma part de l’esport i no s’ha d’eliminar, sinó gestionar adequadament. En l’esport d’elit, el context pot fer que algunes accions siguen interpretades de manera diferent, però en cap cas la pressió per guanyar hauria de justificar la violència o la falta de respecte.
Com bé hem vist hui a classe, l’esport és una ferramenta que, ben utilitzada, és capaç de transmetre uns valors finals amb un gran component educatiu, especialment als xiquets i joves. De la mateixa manera, l’esport, comparat amb un cavall amb tendència a desbocar-se, també és capaç de transmetre els valors oposats: egoisme, violència o maquiavel·lisme.
ResponderEliminarTambé hem vist varies accions tant a nivell d’elit com amateur per veure fins on arriba realment el valor educatiu de l’esport, juntament amb el fair-play, que podriem definir com el joc net i honest, on no sols importa la victòria. Aquests exemples mostraven com, mentre que a l’esport base i amateur valors com el companyerisme o el respecte busquen cada vegada més ser promocionats per pares, afició i entrenadors, com en el cas del programa JugaVerdPlay, a l’esport d’elit sembla no ser així, ja que en aquest es prioritza la victòria i les recompenses per damunt de la resta de factors.
D’aquesta manera, és necessari diferenciar l’esport d’elit i l’amateur quan parlem de fair-play, ja que hem parlat de com hauria de ser justament a l’esport d’elit, que és el que es difon als mitjans de comunicació i d’on la majoria de xiquets prenen els seus referents, on aquests valors haurien de ser promocionats pels propis esportistes. Tot i que estic d’acord amb açò, també pense que si veiem l’esportista com un treballador, ens adonem que al fi i al cap el seu treball és buscar els millors resultats per a qui el contracta. Així, la seua continuitat, sou i carrera estan en mans de les seues accions, que han de ser les necessàries per guanyar. L’esport d'elit ja no es un espai solament educatiu, sino també competitiu.
Tot i això, cal matisar quan les accions aparentment antiesportives són justificables i quan no ho són. Les accions que posen en perill la integritat d’un esportista o que estan fora del context esportiu haurien de ser castigades en qualsevol cas, com per exemple la frenada de Romano Fenati a un corredor rival en Moto2. Per altra banda, accions com la falta de Valverde a Morata, tot i ser il·legals o antiesportives, no deixen de ser un enfrontament “natural” dins del context del futbol professional: el treball de Valverde era evitar que marcaren gol, i ho va fer sense posar en perill Morata i acceptant la sanció de l’àrbitre.
En conclusió, esta clar que a l’esport professional el millor seria que els esportistes actuaren sempre seguint els principis del fair-play, demostrant un joc honest i just. No obstant, en moltes ocasions aquests valors entren en conflicte amb la competitivitat pròpia del nivell professional i la necessitat d’obtindre els resultats desitjats, que són els principals element de l’esport d’elit, a més de ser els que més show i espectacle aporten.
Romano Fenati: https://youtu.be/CEwQuhvk238?si=c0ksYDyCWA_CaaZe
El fair play i l’ús educatiu de l’esport són elements essencials perquè la pràctica esportiva tinga un impacte positiu en les persones i en la societat. El fair play no es limita només a complir les normes del joc, sinó que implica una actitud de respecte cap als rivals, els àrbitres, els companys d’equip i cap a un mateix. Suposa competir amb honestedat, acceptar les decisions encara que no siguen favorables i entendre que l’objectiu de l’esport no és guanyar a qualsevol preu.
ResponderEliminarDes del punt de vista educatiu, l’esport és una gran ferramenta per fer que els xiquets aprenguen. A través de l’activitat física, els joves aprenen valors com el treball en equip, la cooperació, la responsabilitat i la importància de l’esforç constant. També els ajuda a gestionar emocions com la frustració, la ràbia o l’alegria, i a desenvolupar habilitats socials que seran útils al llarg de la seua vida.
A més, fomentar el fair play contribueix a prevenir comportaments negatius com la violència, les trampes o el dopatge, que desvirtuen el sentit real de l’esport. En aquest sentit, el paper dels entrenadors, mestres i famílies és clau, ja que són els principals referents dels esportistes joves. Si aquests adults transmeten valors positius i donen exemple, l’esport es converteix en un espai d’aprenentatge sa i respectuós.
En conclusió, el fair play i l’ús educatiu de l’esport permeten que la competició siga una oportunitat per créixer com a persones. L’esport no hauria de servir només per formar campions, sinó sobretot per formar persones amb valors, capaces de respectar els altres i de competir de manera justa i responsable.
El deporte transmite muy buenos valores desde pequeños, se nos enseña a ser disciplinados, a tener compañerismo, a esforzarse, a saber trabajar en equipo… Eso no lo pone nadie en duda, pero luego a la hora de competir, la competición en algunos casos saca lo peor de cada uno, y en muchos clubes los entrenadores desde bien pequeños enseñan a ganar a cualquier precio. Y vemos actos contra jugadores contrarios que no entran dentro de los valores que quiere enseñar el deporte. Como por ejemplo lo hablado en clase, una patada violenta en el último minuto para evitar que el jugador contrario quede solo contra el portero y tenga posibilidad de marcar. Yo mismo lo habría hecho, ya que llevo toda la vida jugando a fútbol y es lo que se inculca, y lo que sale intuitivamente al estar compitiendo y tener esa necesidad de ganar. Pero debemos plantearnos si eso es lo correcto en un partido de fútbol de benjamines en una liga inferior, o incluso en el patio de un colegio. Al final se lleva el pensamiento del deporte de élite, a los equipos de niños de los pueblos, y realmente eso no es bueno. Estamos equiparando un partido de niños que juegan para pasarlo bien con un trabajo como podría ser cualquier otro en el que dependes de tus resultados y esto lleva a que se inculquen unos valores en los niños indirectamente que pueden no ser buenos y acarrear problemas en el futuro y el descontento de muchos padres. Entonces pienso que debemos reflexionar sobre que límite tiene la competitividad en los niños y que valores se le inculcan a estos con estas situaciones.
ResponderEliminarEl deporte es un fenómeno social capaz de vertebrar identidades colectivas, por esto genera un sentimiento de alegría cuando las cosas salen bien, y de tristeza o rabia cuando las cosas salen mal.
ResponderEliminarDesde pequeños, y en cualquier deporte se nos inculca el respeto y la igualdad con el rival, buscando pasarlo bien realizando este deporte. Pero cuando llegamos a cierta edad, este tono educativo desaparece, y aparece el tono competitivo. Este tono competitivo no quiere diversión, ni respeto, ni igualdad, si no que quiere la victoria bajo cualquier concepto. Por este motivo es por el que se generan a menudo trifulcas en los terrenos de juego de cualquier deporte. Una decisión arbitral que te perjudica, una pequeña burla del oponente, un compañero que se equivoca.... Cuando competimos dejamos de ver el error como un método de enseñanza, y solo lo vemos como algo malo.
La tensión del momento también te hace ser mas susceptible a tener sentimientos más alocados, y reacciones más fuertes de lo normal. En categorías profesionales, cuando se juegan el sueldo del mes. Estas reacciones son entendibles cuando se trata de profesionales, pero cuando son niños se debe evitar a toda costa estos confrontamientos. Es más fácil tener fair play en un deporte que no es de contacto.
En conclusión, pienso que los sentimientos son difíciles de controlar, pero que cuando los que se confrontan salen del ambiente de partido, ese "fair play" vuelve.