MUNDIAL ARGENTINA 1978
1.INTRODUCCIÓ
Al Llarg del segle XX, l’esport va passar a no ser sola una simple activitat, sino en un fenómen social i cultural d’abast mundial. Les competiciones esportives van adquirir unes dimensiones espectaculars, capaços de moure a millons de persones.
Cap als anys 50 i 60 els mundials i els Jocs olímpics van començar a ser percebuts, a banda de l’esdeveniment, com escenaris de identitat, poder i projecció internacional. Els governs van comprendre el valor polític-social que aquests esdeveniments tenien i es així com en el cas concret del mundial d’Argentina 1978, l’esport va adquirir una dimensión particularmente significativa a banda del seu carácter espectacular i global.
El régim militar en el qual estava sotmes Argentina va utilitzar el mundial com una eina de propaganda per a transmetre una image de normalizar, eficiencia i orgull nacional. Molt allunyat de la realista social i política que patien milions de ciutadans
2.CONTETX HISTÒRIC
La Copa del Món de la FIFA de 1978 va tenir lloc a l'Argentina entre l'1 i el 25 de juny de 1978. Aquest va ser considerat un dels períodes més turbulents i foscos de la història recent del país. L'Argentina estava governada per una dictadura militar; havia arribat al poder el 24 de març de 1976 mitjançant un cop d'estat que va enderrocar el govern constitucional d'Isabel Perón.
El règim militar va ser denominat «Procés de Reorganització Nacional» va ser encapçalat pel general Jorge Rafael Videla. Tot i que els militars sempre van afirmar que la seva missió era «restaurar l'ordre» i «eliminar la subversió», el que en realitat va tenir lloc va ser un règim caracteritzat per la repressió, la censura i el terror d'estat.
Va començar una campanya sistemàtica contra tots els suposats "enemics de la pàtria". Estudiants, sindicalistes, periodistes i intel·lectuals. Ciutadans corrents que simplement expressaven idees contràries al règim.Moltes d'aquestes persones van ser segrestades, torturades i assassinades en centres de detenció secrets.
Segons organitzacions de drets humans, entre 10.000 i 30.000 persones van desaparèixer durant aquests anys, un període conegut posteriorment com la "Guerra Bruta". En aquest context de violència i por, un grup de dones conegudes com les Madres de Plaza de Mayo van començar a reunir-se a Buenos Aires per exigir informació sobre els seus fills desapareguts, convertint-se en un símbol de la resistència noviolenta al terrorisme d'estat.
Econòmicament, l'Argentina, una de les potències més poderoses de l'Amèrica Llatina, estava experimentant una profunda crisi. L'economia es caracteritzava per una inflació elevada, un alt índex d'atur i una creixent desigualtat social.
El règim militar va implementar polítiques neoliberals que afavorien els sectors empresarials i el capital estranger, mentre que la classe treballadora experimentava un deteriorament de les seves condicions de vida. Aquestes polítiques incloïen retallades salarials, obertura econòmica i diverses privatitzacions.
A més, el control dels mitjans de comunicació i la censura impedien que el públic expressés la seva insatisfacció. Molts vivien en un ambient de por i silenci, sabent que qualsevol crítica podia tenir greus conseqüències.
Davant la repressió i la crisi, les autoritats militars van veure en organitzar el Mundial de 1978 una oportunitat per millorar la seva imatge internacional i fer oblidar la gent de les acusacions de violacions dels drets humans.
3.POLÈMICA
El mundial estigué replet de polèmiques, però el país que mai eixia perjudicat era com no l’amfitrió, este no es podia permetre perdre seria una vergonya i un gran ridícul per al país. Per això tractaren de falsejar i donar una certa ajuda a Argentina. A continuació explicaré com eren els classificatoris per arribar a la final, ja que són diferents dels actuals. Participaven 16 equips dividits en 4 de grups i cada grup tenia 4 seleccions. Les 2 millors de cada grup passarien a jugar una altra fase de grups, però ara sols amb 2 grups i el millor de cada grup passaria a la final. Argentina va passar sense problemes la primera fase de grups. El segon grup se li va complicar més i la polèmica ve ací en l’últim partit abans de passar a la final on argentina si guanyava empatava a punts amb brasil, però Brasil tenia menys gol i a Argentina sols li servia guanyar d’una diferència de 4 gols o més. I en aquell partit contra Perú no sols va guanyar, sinó que va arrasar guanyant aquell partit 6 a 0 deixant a brasil fora de la final, una casualitat molt gran i una diferència molt gran de gols per ser una semifinal. Un partit que passara a la història com un dels més controversials. Jugadors afirmaren que van ser subornats econòmicament per tal que condicionaren el resultat a favor d'argentina, a més que es comenta que el mateix dictador minuts abans de començar el partit entra al vestuari rival amenaçant als jugadors. Mesos després per recompensar al país s’envia un carregament de blat i un preste al banc de Perú. Per últim la final la va guanyar amb un marcador de 3 a 1 en contra de Països Baixos que era l'actual subcampiona de l’anterior mundial.
Podrien aprofundir més en la polèmica esportiva, però el que és més rellevant en esta història és la controversial situació que travessava el país a causa de la dictadura. Moltes famílies es queixaven a causa que havien perdut a molts dels seus familiars i no sabien ni on estaven amb les manifestacions conegudes amb el nom de “Madres de plaza de mayo” en el que reclamaven pels seus fills desapareguts.
I encara que no ho pareguera , molts jugadors de la selecció argentina estaven en contra de celebrar este esdeveniment, és així que un jugador en un acte de presentació quan estava a punt de donar-li la mà al president de la dictadura Jorge Videla es va agafar els testicles i després li va donar la mà, el president no va tindre altra opció que acceptar aquell apretó de mans. El jugador conta que va ser una aposta amb un altre jugador de l’equip que li va haver de donar 1.000 €.
El mundial estigué plagat d’estes historietes que durant 25 dies opacaren el sofriment d’un país sencer oprimit per l’estat. No deurien poder celebrar-se a temps d’ara ningun acte com estos en cap país que no convisca en un règim democràtic, amb llibertat d’expressió, igualtat i que es complisquen els drets humans fonamentals
4. CONSEQÜÈNCIES
Conseqüències esportives
El Mundial va deixar empremta en el terreny estrictament esportiu. L’Estat argentí va destinar molts recursos a la construcció i remodelació d’estadis en ciutats com Mendoza, Còrdova o Mar del Plata. Açò va modernitzar instal·lacions que encara hui continuen en ús, i va permetre que zones allunyades de Buenos Aires disposaren d’infraestructures de primer nivell.
Tot i això, l'herència esportiva no es redueix als estadis. El triomf de la selecció nacional va provocar un sentiment d'orgull col·lectiu i va enfortir el prestigi del futbol argentí davant del món sencer. Els jugadors i els clubs locals van guanyar visibilitat i, durant un temps, semblava que la nació havia començat una nova era a l'esport. No obstant això, la veritat és que aquest impuls no va ser recolzat per polítiques públiques sòlides que enfortissin el desenvolupament a llarg termini. L'efervescència esportiva va ser intensa, però també transitòria.
https://revista.drclas.harvard.edu/another-controversial-world-cup-to-remember-45-years-later/?
https://www.espn.com/espn/feature/story/_/id/11036214/while-world-watched-world-cup-brings-back-memories-argentina-dirty-war?
Conseqüències socials i polítiques
El règim militar va utilitzar el Mundial com a instrument de propaganda. En aquells dies, l’Argentina es va vestir amb una façana pensada per a l’ull estranger: es van emblanquinar carrers, es van amagar soldats i es va alçar una escenografía de calma que no era real. Era una postal, un decorat fet a mida per als periodistes que arriben des de fora. Açò és el que hui anomenem sportwashing: utilitzar l’esport com una cortina per tapar la brutícia d’una dictadura. Però, darrere d’eixa imatge falsa, també va sorgir una escletxa d’esperança. Les Mares i Àvies de la Plaça de Maig, amb un coratge immens, aprofitaren la presència dels mitjans internacionals per cridar al món que els seus fills i nets estaven desapareguts, que darrere dels festejos hi havia dolor i terror d’Estat. Aquests gestos, encara que petits, van ser valents i van donar veu a la societat civil; més endavant esdevindrien pilars de la memòria històrica.
https://revista.drclas.harvard.edu/another-controversial-world-cup-to-remember-45-years-later/?
https://www.hertie-school.org/en/news/detail/content/sports-and-state-repression-research-by-christian-glaessel-and-co-authors-unearths-violent-pattern-surrounding-1978-fifa-world-cup?
Conseqüències econòmiques
El Mundial de 1978 va deixar una empremta econòmica que molts argentins recorden amb un sentiment agredolç. Aquell torneig es va convertir en una exhibició costosa, una festa finançada amb diners públics en un país que ja patia crisis i desigualtats. El govern militar no va escatimar en despeses: nous estadis, remodelacions, hotels, seguretat i propaganda per tot arreu. Les xifres exactes mai no van ser clares —les dictadures solen ser així—, però la gent intuïa que el cost real era molt més alt del que es volia admetre.
És veritat que durant aquelles setmanes l’economia va experimentar un impuls: els hotels estaven plens, els restaurants no paraven de treballar i es respirava un cert aire d’eufòria que es notava en el consum. Però va ser com un foc d’encenalls, intens però breu. Quan els focus del Mundial es van apagar, la vida quotidiana va tornar a colpejar: els salaris seguien sent baixos, la inflació no es detenia i molts d’aquells estadis nous quedaven mig buits, convertits en grans “elefants blancs” que costaven de mantenir.
Per això, molts argentins van sentir que aquella Copa del Món, més que una inversió per al futur, havia estat un espectacle dissenyat per impressionar el món mentre la gent del carrer continuava lluitant amb les mateixes dificultats de sempre.
https://www.cambridge.org/core/journals/american-political-science-review/article/abs/international-sports-events-and-repression-in-autocracies-evidence-from-the-1978-fifa-world-cup/19FA0D5B0DD55259AA6A3E4FEBB7978A?utm_source=hootsuite&utm_medium=twitter&utm_campaign=MNE_campaign
5. TESTIMONIS
Matías Bauso: Periodista argentí i autor del llibre "78. Historia oral del mundial", que recull més de 150 entrevistes sobre el context del Mundial.
En aquest llibre Matias parla sobre molts temes a tractar sobre aquella época, degut a que ell la va viure encara que sols tenia 6 anys quan es va fer cada vegada més major va anar recollint, entrevistant i buscant informació sobre que pasava en aquell moment a la dictadura i la forma que tenia el govern de fer les coses.
En aquest vídeo, Matías Bauso i altres testimonis comparteixen les seves experiències sobre com es va viure el Mundial a l'ESMA (Escola de Mecànica de l'Armada), un dels centres de detenció més infames de la dictadura.
https://youtu.be/gL5keXinBTw
https://lastimaanadiemaestro.com/2020/07/08/matias-bauso-el-mundial-78-no-se-puede-explicar-sin-la-dictadura-y-solo-desde-la-dictadura/
Ademés, altres periodistes extrangers, també varen viure una situació pareguda.
Van anar a Argentina a cobrir l'esdeveniment esportiu, però van decidir investigar les denúncies de violacions als drets humans. Van der Putten va descriure en diverses entrevistes com va ser la seva trobada amb les Mares de Plaça de Maig (la qual va ser el seu primer contacte amb elles) i el terror que van sentir.
Relaten que, després d'aquestes entrevistes, van sentir por. Van descriure un ambient d'intimidació, fins al punt d'haver de dormir a la mateixa habitació d'hotel i "parar una taula darrere de la porta" per por que les forces de seguretat entressin per ells. El seu testimoniatge és valuós perquè descriu la por que va experimentar un estranger en intentar cobrir l'"altra" realitat del Mundial.
https://www.infobae.com/sociedad/2023/10/08/el-recuerdo-de-un-periodista-holandes-que-fue-a-plaza-de-mayo-el-dia-que-empezaba-el-mundial-78-casi-tuve-que-llorar/
https://www.tycsports.com/al-angulo/el-homenaje-a-los-periodistas-holandeses-que-denunciaron-el-horror-del-78-id543633.html
6.RELACIÓ AMB EL CONCEPTE SPORTSWASHING
El terme sportswashing fa referència a l'ús de grans esdeveniments esportius, equips d'elit o patrocinis esportius per desviar l'atenció de violacions als drets humans, la corrupció o la repressió política, i així projectar una imatge més positiva davant la comunitat internacional.
EN RE·LACIÓ AMB EL MUNDIAL D’ARGENTINA DEL 1978 (UN DELS PRIMERS CASOS HISTÒRICS D’SPORTSWASHING)
Context polític: El torneig es va celebrar sota la dictadura militar de Jorge Rafael Videla, instaurada després del cop d'Estat de 1976. Durant aquests anys es van cometre violacions als drets humans com poden ser segrestos i tortures.
Ús del Mundial com a propaganda: La junta militar va utilitzar la Copa del Món per a camuflar la seva imatge davant del món, projectant una Argentina normalitzada, unida i festiva donant una visió de pau, ordre i progrés mentre s’ocultava la repressió i la violència política.
Inversió i espectacle: El règim va destinar enormes recursos a l'organització del torneig, amb estadis moderns, campanyes publicitàries i una cobertura mediàtica controlada i censurada. Victòria d’Argentina (corrupta, especialment el 6-0 vs Perú) per mostrar orgull nacional. Videla va entregar la copa del mon de forma que es mostraba el mundial també com un acte polític.
Reaccions internacionals: Tot i haver campanyes de boicot i denúncies d'organitzacions de drets humans, la magnitud de l'esdeveniment esportiu va desviar en gran part l'atenció mundial de les atrocitats comeses al país.
En coclusió, el Mundial del 1978 és considerat un dels primers exemples històrics de sportswashing: un govern repressiu que usa un gran esdeveniment esportiu per rentar la seva reputació, guanyar legitimitat interna i millorar la seva posició internacional.
7. EXEMPLE ACTUAL DE SPORTSWASHING (CATAR 2022)
Aquest fenòmen mostra una gran continuïtat al present. Al 2022 es va realitzar el mundial de fútbol a Catar.
MUNDIAL CATAR 2022: En hivern (+40c en estiu), país sense tradició de fútbol, reduides dimensions i 3 milions d’habitants (majoritàriament extranjers i homes)
2010: s’ajudiaca el mundial (no hi ha infraestructures i 1,5 milions d’habitants)
VOTACIONS MANIPULADES
FIFA: votació secreta entre 24 membres del comité executiu. Van ser manipulades ja que es buscava recompensa econòmica i es venia el vot. Dos membre van ser retirats ja que es varen pillar converses on venien els seus vots.
TRACTES AMB ALTRES DELEGACIONS:
Espanya: pagament de 3 milions d’euros a canvi de disputar un amistos a Doha. Al 2010 la selecció espanyola era una de les grans referents a nivell internacional.
Rúsia: explotació dels jaciments de petroli
Tailandia: Venta de gas natural a un preu més reduit.
França: compra d’avions francesos per valor de 6300 milions d’euros.
1.Inversió massiva en infraestructures
Construcció d'estadis, noves instal·lacions, transport, hotels, aeroports, etc., per donar una imatge de modernitat, eficiència i de país desenvolupat/internacional.
Es varen aununciar estadis sostenibles
2.Violació de drets laborals i humans cap als treballadors:
Condicions de treball perilloses.
Jornades laborals excessives.
Impagament de salaris.
Restriccions de llibertat i explotació.
Presentar Qatar com un país que respecta els drets de les dones, dels treballadors migrants, persones LGBT+, garantint drets, seguretat, turisme, etc., encara que moltes d'aquestes promeses han estat qüestionades.
La selecció alemanya tapantse la boca en clara señal de protesta per no poder utilizar el brazalete "One Love" con los colores del Arc de Sant Martí.
3.Aliançes esportives:
Clubs europeus com el PSG que pertany al grup Catarí QSI
Esportistes famosos com Beckham (contractat) com a figura pública el qual va en contra dels principis d’inclusió LGTBI.
8.CONCLUSIÓ
El mundial d’Argentina de 1978 constitueix uns dels exemples més clars d’sportwashing. El govern argenti, inmers en una etapa de repressió i vulneració dels drets humans es va aprofitar del enorme poder mediàtic i social del futbol per projectar una imatge que no es comparaba en res a la realitat.
Mitjançant la celebración del torneig la dictadura va a conseguir desviar l’atenció internacional dels crims comesos. Ames el trio mf d’Argentina va funcionar com una poderosa propaganda.
En conclusió, el mundial de 1978 por demostrar com l’esport por ser manipulat per interessos polítics i com el seu carácter global pot servir per legitimar règims autoritaris.
Uno de los grupos nos a hablado del mundial de Argentina de 1978. Tras estar Argentina sometida a una dictadura militar, se utilizó este mundial como medio de restauración del orden. No solo hubo polémica políticamente sino que también deportivamente, ya que se pensaba que una derrota en este mundial significaría un fracaso para el país (por ello se amañaron varios partidos). Este mundial tuvo consecuencias tanto positivas y negativas en distintos ámbitos como social y político o económico entre otros. Por último se utilizó la propaganda para esconder la corrupción y problemas políticos presentes en el país.
ResponderEliminarEl Mundial de Fútbol de 1978, celebrado en Argentina, tuvo lugar del 1 al 25 de junio y fue el primero que ganó la selección argentina, al imponerse 3-1 a los Países Bajos en la final disputada en el estadio Monumental de Buenos Aires. Sin embargo, más allá del triunfo deportivo, el torneo estuvo rodeado de una fuerte carga política, ya que se celebró en medio de una de las dictaduras más sangrientas de América Latina.
ResponderEliminarLa dictadura vio en el Mundial una oportunidad única para mejorar su imagen ante el mundo y ante su propio pueblo. A través del fútbol, el gobierno pretendía mostrar un país ordenado, unido y exitoso, ocultando la represión y las violaciones sistemáticas de los derechos humanos. Con este fin, se invirtieron enormes cantidades de dinero en la construcción y remodelación de estadios, en campañas publicitarias y en la organización del evento, mientras la población sufría dificultades económicas. Los medios de comunicación fueron censurados y las críticas al régimen o a la organización del Mundial estaban totalmente prohibidas.
En el plano social, el pueblo argentino vivía entre el miedo y la censura. A pesar de ello, el triunfo de la selección nacional generó una explosión de alegría colectiva. Miles de personas salieron a las calles a celebrar sin pensar en lo que ocurría en los centros de detención. Para muchos ciudadanos, el Mundial sirvió como una válvula de escape ante la represión, y el régimen aprovechó ese entusiasmo para fortalecer su imagen de éxito y unidad nacional.
A nivel internacional, hubo voces que pidieron boicotear el torneo, como la Campaña por el Boicot al Mundial en Argentina (COBA), especialmente activa en Europa. No obstante, la mayoría de los países y selecciones participaron, y la dictadura consiguió utilizar el Mundial como un instrumento propagandístico para ganar legitimidad ante la comunidad internacional. Con el paso del tiempo, sin embargo, se ha comprendido que aquel campeonato fue también un escenario de manipulación política y una muestra de cómo el deporte puede ser utilizado para ocultar realidades mucho más oscuras.
El Mundial de l'Argentina del 1978 és un gran exemple de la instrumentalització de l'esport per part del poder. Els companys que han comentat a aquest apartat del blog ja han esmentat la connexió entre la dictadura militar, la propaganda i l'ús del futbol per netejar la imatge internacional, també conegut com a Sportswashing (tema tractat a classe). Per això, voldria aprofitar aquestes bases per explicar-ho més i exposar algun debat actual.
ResponderEliminarPrimer que tot, és important entendre que l'esdeveniment va servir de cortina de fum mediàtica. És a dir, que aquest va ser capaç de desviar l'atenció mundial davant de les violacions dels drets humans per part del règim. L'espectacle tenia com a objectiu mostrar al món una imatge d'ordre, eficiència i prosperitat (fent veure el país com una "postal perfecta" per a l'estranger), intentant amagar la repressió i la crisi econòmica. A sobre, el 6-0 contra el Perú manifesta perfectament com la manipulació no es va limitar a la propaganda, ja que també va atacar l'ètica esportiva (suborns i amenaces) per assegurar la seva victòria.
Aquest intent de netejar el nom del país per part del règim dictatorial, els va suposar un "efecte bumerang", ja que l'esdeveniment va atraure periodistes internacionals. Així doncs, els opositors de la dictadura van aprofitar per denunciar el que patien i cridar l'atenció del món. Per tant, pot ser que sense el Mundial molts dels crims de la dictadura no haguessin tingut tanta repercussió internacional, demostrant així com l'esport pot servir d’altaveu per a la societat. Des de la meva perspectiva, aquest recurs s’hauria d’utilitzar actualment per donar veu a temes de justícia social i aprofitar el focus mediàtic que tenen els espectacles del sector per progressar col·lectivament.
A més, els habitants del país, van veure el Mundial com una distracció o un moment per a desconnectar de tot el dolent que estava passant (alguns dels companys ho anomenen com "vàlvula d'escapament"). La gent va intentar transformar la seva por en alegria i orgull nacional, però malauradament no va durar massa, ja que a la llarga van patir l’efecte de les conseqüències econòmiques. Per exemple, es van quedar estadis gegants i cars (anomenats "elefants blancs") en un ús mínim i el deute públic va augmentar exponencialment. Aquest fet va demostrar clarament com tots aquells diners van ser gastats per fer propaganda del govern, i no per invertir en els seus habitants. Amb el temps, les persones van adonar-se de la relació del Mundial de 1978 amb els crims de la dictadura, fet que la imatge que volien vendre no serveixis per a res.
Finalment, vull afegir que en l’actualitat molts països segueixen utilitzant aquesta dinàmica per netejar la seva imatge quan les seves polítiques són indefensables. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la gran responsabilitat ètica que té el món de l’esport i com les organitzacions d’aquest haurien d’actuar. Per tant, jo crec institucions com la FIFA i el COI haurien de marcar certs criteris de drets humans i democràcia per evitar la col·laboració amb règims repressius.
El trabajo presenta una investigación muy completa y muy estructurada sobre el Mundial de Argentina de 1978 y su relación con la dictadura militar y el fenómeno del "sportswashing". Se nota un esfuerzo importante de documentación y de ordenación de las ideas, así como una buena capacidad para relacionar contexto histórico, política, deporte y sociedad.
ResponderEliminarUno de los puntos más destacables es la claridad con la que explicaron el contexto represivo de la dictadura, aportando datos relevantes y testigos reales que dan profundidad y humanidad en la presentación. También es muy acertada la comparación con el Mundial de Qatar 2022, que permite entender que este fenómeno no es únicamente histórico sino actual.
La parte de la polémica deportiva, el famoso 6–0 contra Perú, está bien explicada y conecta bien el ámbito deportivo con las maniobras políticas del régimen. El trabajo también destaca por incluir fuentes variadas como: artículos, videos, testigos, prensa internacional, esto hace que refuerce los datos que han comentado en la presentación.
Moltes gràcies per les teues observacions, serveixen molt per a millorar per al següent treball. Personalment, m’agrada que n’hi haja persones que comenten per a millorar els traballs dels demés donant indicacions molt bones. Gràcies Rafa!
EliminarEl Mundial d’Argentina de 1978 és un dels exemples més grans de com l’esport es pot convertir en una ferramenta de manipulació política i ser un instrument de propaganda, en aquest cas utilitzat pel dictador Jorge Rafael Videla.
ResponderEliminarAl llarg del segle XX, l’esport va adquirir una dimensió global capaç d’influir en la població i les relacions internacionals, fet que els governs autoritaris van saber aprofitar com per exemple ocorregué a les olimpiades de Berlín de 1936. En aquest sentit, el dictador Jorge Rafael Videla va veure en la Copa del Món una oportunitat única per rentar la seva imatge internacional. Hui en dia coneguem aquest procés com sportswashing que utilitza l’esport com a cortina de fum per legitimar un règim autoritari i ocultar violacions dels drets humans. Lamentablement, aquest procés continua ocorrgeguent, un clar exemple és el mundial de Qatar de 2022, un país on clarament els vulneren els drets humans.
En l’àmbit esportiu, el torneig va estar marcat per la polèmica. Els companys esmentaren en la presentació que a la semifinal entre Argentina i Perú els argentins guanyaren 6-0 (als argentins només lis valia guanyar per més de 4 gols), un resultat que encara a dia de hui desperta sospites de manipulació. Els jugadors afirmaren que van ser subornats econòmicament per tal que condicionaren el resultat a favor d'argentina, a més que es comenta que el mateix dictador minuts abans de començar el partit entra al vestuari rival amenaçant als jugadors
Des del punt de vista econòmic, el torneig va suposar una despesa desorbitada per a un país en crisi. Les grans infraestructures esportives van modernitzar el país, però també van generar deutes i només van proporcionar un benestar efímer. Els beneficis immediats del turisme i el consum no van compensar les desigualtats i problemes estructurals que continuaven creixent.
En definitiva, la Copa del Món d’Argentina no pot ser entesa només com un esdeveniment esportiu, sinó com una operació política que tenia l’objectiu de crear una falsa imatge d'una dictadura.
Uno de los grupos nos a hablado del mundial de Argentina de 1978. Tras estar Argentina sometida a una dictadura militar, se utilizó este mundial como medio de restauración del orden. No solo hubo polémica políticamente sino que también deportivamente, ya que se pensaba que una derrota en este mundial significaría un fracaso para el país (por ello se amañaron varios partidos). Este mundial tuvo consecuencias tanto positivas y negativas en distintos ámbitos como social y político o económico entre otros. Por último se utilizó la propaganda para esconder la corrupción y problemas políticos presentes en el país.
ResponderEliminarEn relación con las exposiciones de nuestros compañeros que poseían temas parecidos, todas poseían algo en común , como he dicho al principio utilizan distintos medios mediante la propaganda para mejorar la inhale de un país dañado.
Finuca Morant Almira
EliminarEl Mundial d’Argentina de 1978 mostra de manera molt evident que l’esport no és només competició o entreteniment. Quan analitzem aquell context, podem veure com una dictadura pot utilitzar un torneig de futbol per construir una imatge falsa del país i per transmetre un missatge polític molt concret. El règim de Videla va aprofitar el prestigi del futbol per donar una sensació de normalitat i ordre, mentre una gran part de la població patia repressió i censura. Este contrast fa pensar en el poder simbòlic de l’esport i com fàcilment pot convertir-se en una eina de propaganda.
ResponderEliminarA mesura que es coneixen els fets històrics, és especialment impactant comprovar com la dictadura va intentar ocultar situacions molt greus, com les desaparicions, la tortura o els centres de detenció clandestins. La imatge d’un país organitzat i preparat per a acollir un esdeveniment internacional contrastava amb el dolor de moltes famílies que buscaven els seus éssers estimats. Les Madres de Plaza de Mayo van aprofitar l’atenció dels mitjans per fer visibles les seues reivindicacions, i testimonis d’esportistes estrangers confirmen que el clima polític generava una tensió moral constant.
També hi ha una dimensió esportiva i econòmica que ajuda a entendre millor aquella situació. Tot i que el títol mundial va generar orgull entre la població, el torneig es va finançar amb diners públics en un moment de crisi profunda. A més, els rumors de suborns, el resultat del partit contra Perú i les possibles pressions del govern mostren que el Mundial va ser utilitzat com una estratègia política per reforçar la legitimitat del règim. Una vegada acabada la competició, molts dels problemes econòmics van continuar i diversos estadis van quedar inutilitzats, cosa que reforça la idea que l’esdeveniment va ser una il·lusió temporal.
Tot este cas convida a reflexionar sobre el fenomen del sportswashing i sobre com altres governs, com en el Mundial de Catar 2022, han seguit estratègies semblants. Tant en Argentina com en Catar, l’esport es va convertir en un instrument per millorar la imatge internacional mentre es mantenien pràctiques que vulneraven drets humans. Analitzar estos exemples és important per desenvolupar una mirada crítica i entendre que l’esport pot ser manipulat políticament si no existixen mecanismes que impedisquen este ús interessat. El Mundial del 78 mostra fins a quin punt un gran esdeveniment esportiu pot ser molt més que un torneig i pot convertir-se en una mostra de poder i de control polític.
Després de la classe d'avui, on uns companys han exposat el cas del Mundial d'Argentina de 1978, m'he quedat pensant sobre la perillositat de l'ús polític de l'esport, un tema que malauradament continua estant molt vigent.
ResponderEliminarEl que més m'ha impactat d'aquest cas és la hipocresia del règim de Videla, que va utilitzar l'eufòria del futbol per a projectar una imatge de normalitat mentre, simultàniament, es violaven els drets humans de manera sistemàtica. La imatge dels estadis plens celebrant gols mentre a pocs metres les Mares de la Plaza de Mayo buscaven els seus fills desapareguts resumix perfectament la crueltat d'aquell moment històric. A més, com hem vist, la corrupció va arribar fins al camp, amb aquell sospitós 6-0 contra el Perú que demostra que, sota una dictadura, no existix el joc net.
D'altra banda, trobe molt necessària la connexió que s'ha establert amb el concepte d'sportswashing i el cas recent de Qatar 2022. Fa pensar que, més de 40 anys després, els grans organismes internacionals continuen permetent que els interessos econòmics passen per damunt de l'ètica. Crec que debats com el de hui a classe són importants per a tindre una visió més crítica com a espectadors.
Pau Gomez
Eliminar