L'esport des de la perspectiva de gènere
Durant aquesta setmana, hem abordat l'esport des de la perspectiva de gènere. Vam introduir el tema amb un Kahoot i vam descobrir algunes dones referents com Alice Milliat, Lilí Álvarez, Margot Moles o Kathrine Switzer, així com algunes dades que vos van sorprendre. Vam seguir fent un recorregut històric per veure com ha sigut la incorporació de les dones a l'esport en un context social i cultural masclista, des de l'alt nivell dels Jocs Olímpics fins a l'esport orientat a l'oci i la recreació. També hem discutit com l'esport ha sigut i continua sent un espai dominat per la masculinitat hegemònica i els estereotips de gènere, en el qual les dones (i els homes que no 'encaixen' en eixa masculinitat heteronormativa) enfronten diversos tipus de discriminació i violència. Per últim, hem analitzat el paper dels mitjans de comunicació i el tractament que fan de la dona esportista (escassa cobertura mediàtica, sexualització...). Vos deixe també baix el documental "Campeonas invisibles" que vos he comentat a classe i que, a través de la veu de diverses esportistes rellevants, aborda totes estes qüestions. En este post podeu fer els comentaris que considereu convenients i continuar els interessants debats i reflexions que han sorgit durant les classes.
ResponderEliminarEn aquestes últimes classes hem estat abordant el tema de la introducció de la dona en l’esport en les últimes dècades i la seua trajectòria al llarg del temps. Tot i que han hagut notables avanços en aquest aspecte, actualment es continuen realitzant discriminacions dins de l’àmbit esportiu si no es segueixen els estereotips tradicionals.
Per una banda, en el cas dels homes, tot i ser menys reduït, la discriminació s’ha realitzat sobretot a causa de la raça o el no compliment de la masculinitat hegemònica. La societat ha arribat a un punt que ha normalitzat certes creences que no són dignes d’acceptar. Al final tots som humans i tenim el mateix dret de poder fer qualsevol esport sense estar sotmesos a soportar crítiques sobre el color de la pell, la procedència, l’orientació sexual, la personalitat…
Per altra banda, les dones ja pateixen discriminació sols per ser dones. En el documental “Campeonas Invisibles” es reflexa molt bé diferents casos d’esportistes professionals femenines que han hagut d’enfrontar-se a més barreres que els homes aconseguint els mateixos objectius. Alguns exemples són, el de la judoka Ana Carrascosa, la jugadora de bàsquet Anna Montañana, la futbolista Marina Gassent, la jugadora de pilota valenciana Anna Belén, etc.
Al final les competicions femenines són igual de dignes que les masculines, sols la diferència està en els mitjans de comunicació. Al cap i a la fi, aquests són els ulls i la veu d’allò que ocurreix en cada partit, i la manera amb la qual ho transmeten és el reflex de com ho interpreta i integra la gent junt amb la seua manera de pensar.
A més una de les dificultats que han de combatre les esportistes és el tema econòmic. Una frase que m’ha agradat molt per poder argumentar aquest dilema és la d’Anna Carracosa: “l’esforç no és mesura, l’esforç no entén de sexes ni d’esports, al final els esportistes tenen el mateix objectiu i lluiten de la mateixa manera”, amb açò ella reivindica que el temps utilitzat per a cada disciplina esportiva és el mateix indistintament del sexe . No obstant, la gran majoria d’aquestes no poden dedicar-se al 100% al seu esport ja que no estan remunerades de forma digna dedicant les mateixes hores de treball. L’excusa que se sol dir és que elles no venen el mateix que els homes, però al final la visibilitat que reben és molt inferior o nul·la. I encara que molts pensen que no és necessària, les xiquetes més menudes estan cada volta més interessades i necessiten tindre referents als que seguir.
Aleshores com a futurs professionals de l’activitat física i l’esport, considere que el nostre paper és també crucial per poder educar als més joves creant una societat més inclusiva.
Per concloure, aquests tipus de documentals són molt útils per poder contar les diferents desigualtats esportives que desafortunadament cada vegada van normalitzant-se però que ajuden també a donar a conèixer la problemàtica que hi ha encara i posar-li una solució. Ja que les dones poden transmetre valors importantíssims i ajudar al desenvolupament i creixement dels més menuts.
Durant aquesta setmana, hem abordat l'esport des de la perspectiva de gènere. A classe varem fer un kahoot on vam vore dades molt impactants sobre la encara existent trenca que hi ha entre l’esport mascuí i femení i ens obrí els ulls sobre allò que ocorre actualment, ja que moltes vegades podem arribar a pensar, erroneament, que ja quasi hem aconseguit una igualtat entre homes i dones en el món de l’esport. Una de les dades que més me va impactar va ser que hasta les Olimpiades de 2012 les dones encara no participaven en totes les modalitats esportives dels jocs, la veritat que es una data molt recent que evidència que encara s’ha de seguir millorant i que estem llunt d’una igualtat total.
ResponderEliminarDesprés, he vist el documental de «Campeonas invisibles» en aquest s’evidencia la difícil situació que viuen les esportistes d’èlit ja que no tenen la remuneració suficient i això fa que no puguen viure només del seu esport, açò principalment es deu a la falta de visibilització que aporten els mitjans de comunicació a l’esport femení (encara que hui en dia ha creixcut la retransmisió en tdp i altres canals d’esport femení). Al mateix temps, el documental comenta aquesta falta de visibilització afecta a l’esport del futur, ja que sense esport femení als mitjans de comunicació les xiquetes no podrán tindre esportistes femenines referents i pensaran inconscientment que l’esport que a elles els agradà només es de xics.
Un altra cosa que es critica al documental és que quan un equip femení guanya una competició els titulars a la premsa són «las chicas de ... ganan x campeonato» mentre que quan guanyen els xics no es fa cap menció pareguda.
També a classe un dia veguent noticies esportives, al meu grup ens va semblar molt curiós com l’única notícia sobre esport femení era que si la gimnasta Simone Biles s’havia posat mamelles o no. Aquestes noticies que cosifiquen a les dones han anat a menys durant els any, menys mal, però com podem observar encara no s’han erradicat i és una cosa que s’ha de fer urgentment si volem aconseguir l’igualtat en el món de l’esport.
En resum, tot el que hem vist aquesta setmana m’ha ajudat a entendre millor que la desigualtat de gènere en l’esport no és una cosa del passat, sinó una realitat que encara necessita ser transformada. Crec que és important continuar debatent, fent visibles estos problemes i reconeixent el valor de totes les esportistes que han estat i continuen sent invisibilitzades tal i com es fa al documental.
En aquesta assignatura es tracten i debaten circumstàncies socials que afecten directament l’esport i que ens permeten crear una mirada més crítica sobre el sector. Per aquesta raó, durant la setmana passada es va abordar l’esport des de la perspectiva de gènere, tema molt polèmic en l’àmbit. Sense dubte, van ser classes molt necessàries i enriquidores. Cal remarcar la discussió donada a l’aula sobre com l'esport és un espai on es manifesta la masculinitat hegemònica i on els estereotips de gènere influeixen notòriament. Un clar exemple és l'homofòbia, que discrimina les persones que suposadament no s'ajusten a allò més normatiu.
ResponderEliminarÉs necessari subratllar com la incorporació de la dona al món esportiu ha estat molt lenta. Per exemple, en els seus inicis, les dones tan sols podien participar en les modalitats que es veien “més apropiades” per a la seva suposada “naturalesa” (patinatge, gimnàstica, tenis…). Així doncs, no les deixaven practicar esports on hi hagués contacte físic. Una de les excuses que utilitzaven era que aquests tenien una repercussió negativa sobre la seva salut reproductiva, fet que reduïa el paper de la dona tan sols a la maternitat.
Actualment, s’han fet molts avenços en l’esport femení, ja que va guanyant a poc a poc més reconeixement. Tot i això, les dades esmentades al Kahoot de classe parlen per si soles, mostrant com encara queda molt camí al davant. Legalment, pot haver-hi cada cop més igualtat, però socialment la cosa no és així. Aquest fet es veu perfectament en el nombre de noies que som a aquesta carrera comparada a nois, pel simple fet que el món de l’esport encara no se'ns atribueix com toca. Segurament que a més d’una de nosaltres ens hauran dit que aquest grau és per a xics, que com ens atrevim a anar, que potser ho fem per veure a jovenets guapos i atlètics, que no estarem al nivell…
Però, també em sembla molt important tenir clar que l’existència d’aquests rols no només ens afecten a nosaltres (com en la desvaloració i sexualització), sinó que també repercuteixen sobre els homes, on se'ls limita quan no encaixen en el model de masculinitat heteronormativa. Així doncs, jo considero que hauríem de lluitar tots (no només les dones) perquè l'esport per fi fos un espai d'inclusió, diversitat… i no de conformitat.
Després d’entendre que la responsabilitat és conjunta, seria perfecte que els mitjans de comunicació, capaços de captar l’atenció del públic, aportessin el seu gra d’arena. Però malauradament, el seu paper resulta frustrant i contraproduent, ja que en lloc de funcionar com un gran altaveu de l’esport femení, acaben perpetuant en la seva discriminació. Això és donat per la baixa cobertura mediàtica (19 minuts dedicats a l'esport masculí per cada minut dedicat al femení). Així com, per l’erotització de la imatge de la dona esportista. Molts cops se centren més en el seu físic, o en la seva vida privada (com la maternitat), que en els resultats esportius d'aquesta.
El documental "Campeonas invisibles" visibilitza la situació explicada i és un clar exemple de com mitjançant les obres audiovisuals, entre altres formes de l'àmbit de la comunicació, es pot difondre un missatge de forma correcta. En aquest es dona veu a moltes esportistes qui demostren la teoria esmentada i destaquen que han de fer un doble esforç, primer que tot per l'entrenament, i segon, per superar els obstacles de les construccions socials del gènere, per poder continuar en aquest sector.
Com a estudiants de CAFE tenim la responsabilitat de transformar aquesta anàlisi feta a classe en una acció real. Per tant, ja sabem que per ser uns grans professionals haurem d’integrar la perspectiva de gènere en la nostra tasca i haurem de donar veu a l'esport femení i igualitari. A més, haurem d’intervenir perquè tots els espais esportius siguin inclusius i denunciar totes aquelles pràctiques discriminatòries.
Esta semana me llamó la atención ver cómo, a lo largo de la historia, las mujeres han tenido que luchar para poder participar en el deporte, desde los Jocs Olímpics fins a l’esport d’oci. Aunque hemos avanzado, el documental Campeonas Invisibles demuestra que aún existe poca visibilidad, estereotipos y un tractament mediàtic desigual.
EliminarMe parece importante recordar que estas desigualdades no son “naturales”, sino resultado de una cultura esportiva molt marcada per la masculinitat. Por eso, como futuros profesionales, creo que debemos fomentar entornos más igualitarios y apoyar una representación justa de todas las personas en el deporte.
Durant estes últimes setmanes hem aprofundit en la relació entre l’esport i el gènere, i el vídeo “Campeonas invisibles” ens ajuda molt a entendre com han estat invisibilitzades moltes esportistes al llarg de la història i encara seguix passant. El vídeo mostra exemples molt clars de contrast i discriminació cap a les dones, amb exemples com que moltes dones tenien només l’entrenador del poble, mentre que els homes tenien recursos molt millors, o la diferència en els premis, on els homes rebien diners i elles objectes com una planxa o una rentadora. Estes històries fan molt evident que l’esport sempre ha estat condicionat pel masclisme i per estereotips que encara avui persistixen.
ResponderEliminarM’ha impactat especialment quan es parla al documental de com les jugadores actuen com a professionals: entrenen moltes hores, cuiden el seu cos i seguixen rutines exigents, però no reben el reconeixement ni la remuneració que els tocaria. Això mostra que és molt difícil, encara que menys que abans, ser dona esportista professional i viure de l’esport sent dona, i que la passió i l’esforç no sempre són suficients quan els sistemes estan desiguals.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció en el tema és la masculinitat hegemònica en l’esport. Això no afecta només les dones, sinó també els homes que no encaixen en el model tradicional de masculinitat. A través del vídeo es veu clarament com estos estereotips creen discriminacions i exclouen persones, mostrant que l’esport no és neutre i que els entorns esportius poden reforçar desigualtats.
El missatge final del vídeo sobre la importància que els professors d’Educació Física oferisquen referents femenins i masculins en tots els esports em sembla essencial. Conéixer estes figures històriques ajuda a trencar estereotips i inspirar les noves generacions. Mostrar exemples reals pot canviar la percepció dels estudiants i esportistes, ja que moltes jugadores han hagut de treballar molt i sovint s’han quedat invisibles.
També recomane llegir este article de l’EIGE: https://eige.europa.eu/sites/default/files/documents/mh0215937esn.pdf Este text no només analitza els problemes de desigualtat, sinó que proposa solucions concretes com més inversió, educació en igualtat, protocols contra la discriminació i formació per a entrenadors i mitjans de comunicació. Llegir-lo ajuda a donar el segon pas desprès de reconéixer el problema, és a dir, treballar per solucions reals.
El deporte y el género a lo largo de la historia han ido siempre de la mano; es por eso que voy a hacer un pequeño recorrido en la historia para ver la evolución del deporte y la mujer. Antiguamente, en los Juegos Olímpicos Antiguos y en los Ludis Romanos, la participación de la mujer estaba exclusivamente prohibida; solo eran los hombres los que participaban, porque veían a la mujer como un ser inferior que no podía participar en la mayoría de los deportes que implicaban lucha, fuerza y valentía. Esto se debe a la masculinidad hegemónica, una forma de masculinidad dominante, representando la dureza, la competitividad y la virilidad, dejando por debajo en todos los aspectos a la mujer.
ResponderEliminarA medida que fue pasando el tiempo, las mujeres se cansaron de esas desigualdades en relación con el hombre, tanto en lo deportivo como en lo social, y es por eso que comenzaron las primeras manifestaciones y revoluciones feministas a mediados del siglo XIX, gracias a las sufragistas. Fue una lucha bastante larga, pero al final consiguieron un avance a nivel social y, más adelante, a nivel deportivo. En el siglo XX, consiguieron la participación de mujeres en eventos internacionales. Eso sí, las mujeres solo podían participar en aquellos deportes que no implicaban ni lucha, dureza ni fuerza, como el tenis, el croquet, el golf, la equitación o el patinaje.
Algún nombre que impulsó ese feminismo sobre el deporte fue Alice Milliat. Una de las impulsoras en 1921 de la Federación Deportiva Femenina Internacional, llegando a organizar los Juegos Olímpicos Femeninos como alternativa de los Juegos Olímpicos, ya que Coubertin no permitía la participación de mujeres en el evento. Con esto, Alice Milliat visibilizó a las mujeres atletas y demostró que tenían el talento y la capacidad suficiente para competir a nivel internacional, inspirando la igualdad de género en el deporte.
A nivel nacional, podemos hablar de Lilí Álvarez. Esta mujer se convirtió en la primera mujer española en participar en unos Juegos Olímpicos; fueron en los de París de 1924, destacando en modalidades como el tenis, la equitación y el patinaje. Apoyando en todo momento al movimiento feminista, que con el tiempo cada vez se hacía más fuerte.
En la actualidad, pese a que muchos de nosotros pensemos que, como ya las mujeres participan en todos los deportes, ya hay una igualdad de género, es totalmente erróneo. Sigue habiendo acciones, comentarios y estereotipos machistas. Aunque no esté tan visible como antiguamente, el machismo y la masculinidad hegemónica siguen presentes en nuestra sociedad, con algunos comentarios machistas de algunos periodistas deportivos y medios de comunicación que sexualizan la imagen de la mujer.
En mi opinión, aunque es claramente evidente que ha habido un gran avance del feminismo a nivel deportivo en relación con varias décadas atrás, queda aún mucho trabajo por realizar y muchas cosas que mejorar. Sigue habiendo algunos comentarios y estereotipos machistas en la actualidad; es por eso que toda la sociedad debemos aportar nuestro grano de arena, empatizando con las mujeres y apoyando la igualdad de género para un mundo mejor.
Fa unes setmanes vam estar parlant sobre com a l'esport es manifesta i com s'ha manifestat al llarg de la història les diferències de gènere, i com estes, gràcies al fet que la societat va avançant cada dia una mica, cada volta són menys notòries o és l'objectiu al qual es vol arribar.
ResponderEliminarSi veiem un recorregut de la dona a l'esport, veiem com la seua presència al principi, era molt reduïda, podríem dir que pràcticament nul·la. Amb el temps, les dones es van anar incorporant a competicions més reconegudes com són els Jocs olímpics, però sols en aquells esports que eren més “apropiats” per a estes, per la seua naturalesa, estos eren esports sense contacte com poden ser el tenis, el patinatge, la gimnàstica... A poc a poc, van guanyant reconeixement, tot i que, amb el Kahoot que vam fer a classe vam veure com aquells llocs de direcció, d'organització i càrrecs importants solen continuar ocupats majoritàriament per homes.
Tendim a pensar que sols és la dona la que sofrix esta diferència de gènere, encara que, si és cert, és la que més patix majoritàriament, els homes també en sofrixen, però d'altra forma, estos, mai han tingut problema per participar en cap esport pel simple fet de ser homes, però si els han dit el que se suposa que ha de ser “un home de veritat”, i malauradament si no entres dins d'estos canons sofrixes una mena de rebuig per part de la societat.
Els mitjans de comunicació també tenen en part culpa del que es transmet a la societat, ja que estos no sempre oferixen una visió global i equilibrada de l'esport. Sovint, sols mostren allò que genera més audiència, i això deixa de costat molts esports femenins. Si es donara la mateixa visibilitat i importància als esports masculins i femenins, la societat entendria millor que la lluita per la igualtat no és només cosa de les dones, sinó una responsabilitat conjunta.
Al documental “Campeonas Invisibles” podem veure clarament el que he mencionat al principi com esta invisibilitat de les dones ha anat disminuint al llarg de la història, però encara no ha desaparegut, podem veure clares diferències entre els recursos i en els premis que rebien cadascun d'ells, i com sempre l'estereotip on la dona tenia la responsabilitat d'estar a casa estava present.
Un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció és a causa de la diferència de recursos, dedicar-te plenament a l'esport sent dona era una cosa molt difícil i per la que s'ha lluitat molt al llarg de la història.
En conclusió pense que este és un tema molt important que s'ha de tractar sempre que es puga en qualsevol dels àmbits de la societat, i veure que la diferència de gènere no és una cosa minoritària, sinó que seguix passant hui en dia i que ocorre en diferents aspectes tant en homes com en dones.