Esport i justícia social: classe social
La setmana passada vam parlar de la classe social i de com aquesta afecta a la pràctica fisicoesportiva, així com del discurs meritocràtic que sovint s'articula a través de l'esport i que xoca amb la desigualtat que trobem en la realitat social i esportiva. En aquest sentit, vos deixe el vídeo que hem vist i debatut a classe.
També vos deixe un parell d'articles interessants sobre la temàtica:
Qui (no) té temps per fer esport?
Los barrios humildes necesitan más instalaciones deportivas
En aquesta entrada podeu fer els comentaris que considereu sobre el contingut que vam veure a classe, sobre els articles, o destacar els aspectes que considereu més rellevants al voltant d'aquestes qüestions.
ResponderEliminarEn la historia del deporte siempre ha estado ligado con la clase social desde los tiempos de los antiguos juegos griegos, donde si no tenias el suficiente poder adquisitivo como para estar un mes entero sin trabajar y en otra ciudad no serias capaz de participa. Esto fue cambiando un poco a partir de los años ya que en los juegos ludicos romanos se invertieron los roles ya que eran las clases sociales bajas, en concreto los esclavos, los que participaban en estos eventos. En la actualidad se ha ido estrechando la brecha entre clases respecto a las oportunidades en el deporte pero siguen existiendo deportes donde si no eres de clase alta o tienes suficiente dinero no vas a poder triunfar casi seguro. Ligado a esto se encuentra el reciente y famoso discurso de unos cuantos deportistas con el famoso lema "si tu quieres puedes" generando que muchos niños sienten que es solo la motivación y el esfuerzo los únicos condicionantes para triunfar en el deporte, cuando como vimos en clase esxisten muchos más factores que no estan en nuestras manos. Por tanto creo que los deportistas tendrían que tener cuidado con las declaraciones que hacen en momentos de exaltación ya que esto provoca que muchos niños se autoexigan en exceso y que se frusten más de lo que deberian.
El que discutim sobre la classe social i l'esport em va resultar bastant cridaner. Bàsicament, arribem a la conclusió que no totes les persones gaudixen dels mateixos avantatges per a poder exercitar-se o dedicar-se a alguna disciplina esportiva. Amb freqüència ens conten que si un es dedica amb afany, pot aconseguir qualsevol meta esportiva, donant a entendre que és merament qüestió de voluntat, eixe conegut argumente de la meritocràcia. Tanmateix, la situació real és bastant més complexa d'això.
ResponderEliminarEn el vídeo assenyalen que factors com disposar de temps lliure o comptar amb instal·lacions esportives accessibles depenen molt de la zona on un residix i de la seua situació econòmica. Per exemple si un està obligat a laborar extenses jornades o ha d'atendre la seua família, es torna complicat trobar un espai per a anar al gimnàs. I si en la colònia no existixen bons espais per a la pràctica esportiva, o si les classes oferides són costoses, això també es convertix en una barrera considerable.Això contradiu totalment la creença que "tots arranquem igual". Si als qui viuen en comunitats amb menys recursos no se els facilita l'accés a pistes o llocs d'entrenament, és natural que participen menys en activitats esportives. No és que els falte motivació, sinó que manquen de les possibilitats adequades.
Resulta fonamental entendre que l'esport no és només per a competir, sinó que també implica benestar i esplai. Per tant, seria excel·lent si es fera un esforç real perquè tots tinguérem les mateixes possibilitats de gaudir-lo, independentment de quants diners tinguem o en quin lloc visquem.
La clase social es un factor muy importante que afecta en cierta medida a la hora de realizar deporte. La mayoría de gente piensa que no es algo importante, que si queremos podemos hacer deporte, que con esfuerzo y trabajo todos podemos conseguir nuestras metas en el ámbito deportivo. Pero hay que darle una vuelta a este tema, al final no todo se basa en el esfuerzo y el trabajo, el éxito en el deporte depende muchas veces de oportunidades o factores externos, que en la sociedad no se tienen en cuenta hasta que nos damos cuenta de que esos factores pueden ser incluso más importantes que el esfuerzo y el trabajo.
ResponderEliminarUno de los principales limitantes a la hora de realizar deporte es la clase social. Pertenecer a una clase social baja provoca efectos en contra a la hora de desarrollarse deportivamente. Ya sea por falta de tiempo para realizar deporte, barreras de entrada económicas para entrar en algunos deportes, no disponer de instalaciones ni modo de desplazamiento, falta de motivación en casa, menor acceso a equipamiento… Por lo tanto, hay que pensar que no todo el mundo tiene las mismas facilidades ni oportunidades a la hora de realizar deporte, y hay que tener una visión social crítica y darle prioridad a darle más accesibilidad al deporte a barrios más desfavorables.
Como hemos visto en muchas de las clases que hemos tenido, las clases sociales siempre han estado directamente relacionadas con el deporte, como vimos en los antiguos juegos olimpicos, no todas las personas tenian la capacidad de invertir mucho tiempo en entrenar y solo se lo podian permitir aquellos que pertenecian a clases altas y no tenias que estar trabajando todo el dia. Hoy en dia esto ha cambiado significativamente ya que hay muchos ejemplos de estrellas mundiales en sus deportes, los cuales vienen de familias muy pobres y de infancias duras y con esfuerzo y trabajo han conseguido llegar a la elite deportiva, no obstante, siguen habiendo diferencias como pueden ser niños de clase social alta que desde pequeños empiezan en academias, que no estan al alcance de todos, donde desde pequeños llevan un entrenamiento mucho mas especializado y profesional que otras. o algun deporte que requiere de una gran invesion para poder practicarlo y su practica no esta al alcance de todos
ResponderEliminarLes classes socials tenen molt a vore amb les oportunitats que té cada persona en l’esport. Encara que moltes vegades es diu que “si t’esforces ho aconseguiràs”, la realitat és que no tots comencen des del mateix punt.
ResponderEliminarHi ha esports que són cars: material, viatges, clubs, entrenadors… Tot això fa que alguns joves no puguen ni intentar-ho perquè les seues famílies no s’ho poden permetre. En canvi, altres esports més barats sí que estan a l’abast de quasi tothom.
També és important el temps i el suport que té cada esportista. Les famílies que treballen moltes hores o que tenen feines més precàries solen tindre més dificultats per portar els fills als entrenaments o a les competicions. Això fa que, encara que tinguen talent, siga més difícil arribar lluny.
A més, els joves de famílies amb més diners solen tindre millors contactes, entradors bons i més visibilitat. Per als que venen de classes més baixes, moltes vegades tot depén de beques o de trobar-se amb algú que confie en ells.
En resum, les diferències socials fan que alguns tinguen moltes més oportunitats que altres. Per això seria necessari donar més ajudes i recursos públics perquè qualsevol persona amb talent puga desenvolupar-se en l’esport, siga d’on siga.
Al llarg de tots els temes que portem tractats a l'assignatura, hem pogut veure els diferents impactes que té la classe social sobre ells; als inicis de l'esport, com poden ser, els jocs olímpics antics, hem vist com sols aquelles persones que podien estar un mes sense treballar, eren aquelles que podien participar, òbviament no tot el món es podia permetre açò, sols aquelles persones amb una classe social prou alta, que no depengueren dels seus recursos diaris.
ResponderEliminarSi avancem un poc en el temps i arribem a l'etapa on comença l'esport espectacle amb les batalles de gladiadors..etc veiem com ja no són la classe social alta qui participa sinó que ara són els esclaus encarregats de la participació en estos esdeveniments, per tant,veiem un canvi de classes socials, i si avancem un poc més amb el temps apareixerà la nova classe social que serà la burgesia, i junt amb esta els treballadors de les fàbriques, i les millores de les condicions de treball, faràn que la pràctica de l'esport augmente en les classes socials menors.
La classe social és una cosa que ha afectat l'esport i el seguirà afectant durant tota la vida, ja que inevitablement no tot el món té els mateixos recursos per a practicar-lo o dedicar-se a ell; és evident que aquella persona que tinga més temps lliure en el seu dia a dia i no haja de dedicar aquestes hores a obtindre una mena de recursos, podrà dedicar-se a l'esport o a fer qualsevol classe d'activitat física.
D'altra banda, aquelles persones que no tinguen una bona situació personal, ja siga perquè ha passat per una sèrie de coses que han afectat d'una manera o d'una altra al desenvolupament de la seua vida, potser no tindrà les mateixes ganes per a fer esport.
Tanmateix,hi ha persones sense recursos que no disposen de diners per a acudir a alguna mena d'instal·lació esportiva, i per això, crec que els barris més humils de la ciutat que no tenen ninguna mena d'instal·lació haurien d'estar dotades d'alguna mena d'instalacions públiques per tal que qualsevol xiquet, adolescent, major...poguera practicar encara que fora un poc d'esport.
Últimament, escoltem molt a esportistes famosos, o amb alguna mena de reconeixement, la típica frase “Si vols, pots”... Baix la meua opinió, no és així, ja que dins d'esta frase, es troben involucrats moltíssimes coses diferents, no sols la teua capacitat de voluntat de les coses o el que vages a lluitar per elles.
Esta frase s'ha de tindre molt de compte amb ella, perquè potser a nens petits els pot fer sentir insuficients o que el seu esforç no ha sigut el necessari, en el cas que no hagen aconseguit el primer lloc, o guanyar el partit, cadascú en el seu cas.
El que ens reflecteix la importància d'inculcar tota mena de valors, tant positius, com negatius, i hem d'ensenyar ,en el cas de ser entrenadors o en el cas d'un mateis hem d'aprendre, que no sempre s'aconseguix tot el que una persona vol o es posa com a propòsit, i no per això, som menys vàlids en la nostra disciplina, o som inferiors a qualsevol altra persona.
Els esports hui en dia són un mitjà per a escalar en la classe social. On moltes persones que es trobaven a una situació social molt pobra, han aconseguit l'èxit i eixir de la seua situació a través de l'esport.
EliminarMoltes vegades els esportistes del màxim nivell al guanyar un premi quasi sempre nomenen que a través de l'esforç podem aconseguir tot el que vullga'm però moltes vegades no és així. No vuic llevar ningun mèrit als esportistes exitosos, ja que sé que ells s'han esforçat més que ningú. Treballant dia darrere de dia, renunciant a moltes coses per tant d'aconseguir el seu somni. Però moltes vegades existixen alguns factors externs a l'individu que per molt que s'esforcen no poden aconseguir el seu somni.
Un d'aquests factors més populars, són les lesions. Ja que moltes persones que tenien un gran potencial a causa de les lesions no han pogut acabar de triomfar. Però, el factor més rellevant en este tema és la desigualtat social. Moltes persones sobretot als països més pobres no disposen de les mateixes igualtat de condicions que les persones del primer món. Estes persones no disposen d'una situació la qual puguen mostrar al món les seues qualitats per a l'esport que els encanta. A causa de la seua situació social o per altres raons que impedixen poder practicar l'esport que els apassiona. O simplement que al país on viuen no tenen l'oportunitat de demostrar-ho. Una frase que representa molt bé esta situació va ser esta declaració de Mahrez l'exjugador del Manchester City: "Existen muchos Cristiano Ronaldo y muchos Messi en el barrio, que nunca recibieron una oportunidad".
Per últim, vuic tornar a dir que no vuic menysprear el gran esforç que han fet els esportistes de primera divisió per aconseguir el lloc on estan. Però, és verídic que moltes persones que tenen una gran talent per a alguns esports no poden mostrar-ho perquè la seua situació social no els ha presentat mai una oportunitat per a poder aconseguir l'èxit.
DAVID HIDALGO
Sóc David, que volia pujar-lo i crec q he respost al de Blanca.
EliminarEls esports hui en dia són un mitjà per a escalar en la classe social. On moltes persones que es trobaven a una situació social molt pobra, han aconseguit l'èxit i eixir de la seua situació a través de l'esport.
ResponderEliminarMoltes vegades els esportistes del màxim nivell al guanyar un premi quasi sempre nomenen que a través de l'esforç podem aconseguir tot el que vullga'm però moltes vegades no és així. No vuic llevar ningun mèrit als esportistes exitosos, ja que sé que ells s'han esforçat més que ningú. Treballant dia darrere de dia, renunciant a moltes coses per tant d'aconseguir el seu somni. Però moltes vegades existixen alguns factors externs a l'individu que per molt que s'esforcen no poden aconseguir el seu somni.
Un d'aquests factors més populars, són les lesions. Ja que moltes persones que tenien un gran potencial a causa de les lesions no han pogut acabar de triomfar. Però, el factor més rellevant en este tema és la desigualtat social. Moltes persones sobretot als països més pobres no disposen de les mateixes igualtat de condicions que les persones del primer món. Estes persones no disposen d'una situació la qual puguen mostrar al món les seues qualitats per a l'esport que els encanta. A causa de la seua situació social o per altres raons que impedixen poder practicar l'esport que els apassiona. O simplement que al país on viuen no tenen l'oportunitat de demostrar-ho. Una frase que representa molt bé esta situació va ser esta declaració de Mahrez l'exjugador del Manchester City: "Existen muchos Cristiano Ronaldo y muchos Messi en el barrio, que nunca recibieron una oportunidad".
Per últim, vuic tornar a dir que no vuic menysprear el gran esforç que han fet els esportistes de primera divisió per aconseguir el lloc on estan. Però, és verídic que moltes persones que tenen una gran talent per a alguns esports no poden mostrar-ho perquè la seua situació social no els ha presentat mai una oportunitat per a poder aconseguir l'èxit.
DAVID HIDALGO
El debate en clase sobre la clase social y el deporte nos hace ver que por mucho que hablemos de progreso, la desigualdad de oportunidades sigue siendo muy real. Por un lado, creo firmemente en el esfuerzo personal y la dedicación. Sin embargo, no se puede negar que el camino es mucho más difícil para unos que para otros, hay gente que tiene que luchar el doble por conseguir lo mismo que a otros se les da de una forma más fácil.
ResponderEliminarSobre si la gente tiene o no tiempo para hacer deporte, mi opinión es que quien de verdad quiere, saca el tiempo, aunque sea solo media hora al día, porque es una cuestión de prioridades personales. Pero entiendo que esta visión es parcial. Hay que reconocer que hay muchas personas en situaciones de precariedad o con jornadas laborales larguísimas que, sencillamente, no tienen margen para sacar ese tiempo libre. Ahí el problema ya no es la voluntad, sino las barreras de la vida real.
Finalmente, la política tiene un papel complicado y genera mucho descontento porque sus decisiones sobre cómo repartir los recursos (como las instalaciones deportivas en los pueblos pequeños) siempre benefician a unos y perjudican a otros. Como es imposible contentar a todo el mundo, las políticas deberían centrarse en reducir las desigualdades de acceso al deporte, para que el talento y el esfuerzo sean lo que cuente de verdad y no de dónde vienes.
El vídeo que vam vore a classe sobre la meritocràcia em va fer reflexionar moltíssim, perquè desmunta totalment eixe discurs de "el que vol, pot" que ens venen constantment a l'esport. Estem farts d'escoltar que qui no fa esport és perquè és peresós, però quan lliges els articles, t'adones que la realitat és una qüestió de classe pura i dura.
ResponderEliminarM'ha semblat clau l'article de la Directa ("Qui no té temps..."), perquè posa el focus en una cosa que sovint oblidem: la pobresa de temps. És molt fàcil tindre hàbits saludables quan tens un horari d'oficina estable, però si tens torns partits, precarietat o una faena física que et deixa rebentat, tindre "força de voluntat" per a anar al gimnàs és quasi un miracle. No és que la gent humil no vulga cuidar-se, és que literalment no li dona la vida.
I si a això li sumes el que explica l'article de The Conversation, el cercle es tanca. No és només falta de temps, és falta d'espais. És molt injust veure com els barris rics estan plens de poliesportius i zones verdes, mentre que en els barris humils sovint no hi ha ni una pista decent a prop. Si per a fer esport has d'agafar el cotxe o pagar un gimnàs privat, ja estàs posant una barrera econòmica insalvable per a molts.
Al final, la meua conclusió és que mentre no garantim les condicions materials (temps i instal·lacions públiques als barris obrers), l'esport seguirà sent, per desgràcia, un privilegi de classe i no un dret universal com hauria de ser.
En una recent sessió de pràctica, vam radicar sobre un assumpte estretament connectat a l'esport: la classe social. Amb això, cal recordar que en els Jocs Olímpics de la Grècia antiga la participació es restringia a l'aristocràcia; això, doncs, demostrava com l'accés a l'esport es trobava limitat per l'estatus social. De la mateixa manera, en els jocs lúdics romans, l'objectiu final dels quals era l'entreteniment de la població, eren els esclaus els qui, forçosament, prenien part del joc, arriscant-se a pràctiques violentes i, sovint, mortals.
ResponderEliminarA parer meu, el factor que més explica la connexió històrica entre les classes socials altes i l'esport residix en la disponibilitat de temps lliure. Per exemple, a la Grècia antiga, només l'aristocràcia gaudia de temps lliure per a l'entrenament i presència en els Jocs Olímpics.
El patró perdura, no exactament de la mateixa manera, fins als nostres dies. El temps lliure promou l'esport, mentre que les jornades laborals pesades o responsabilitats familiars limiten l'activitat física. Esta desigualtat de l'estructura social, es transposa a l'esport, creant injustícia en un fenomen, a priori, just.
En examinar la relació esport-classe social, no hi ha cap dubte que el component econòmic és digne de ser analitzat. Respecte a això, en algunes disciplines com l'esquí o l'equitació, el seu accés només està a l'abast d'uns pocs. També existixen, exemples menys obvis, amb barreres econòmiques. El tenis il·lustra això: la seua pràctica recreativa és accessible per a molts, però passar al tenis d'elit, exigix grans inversions, per exemple, en viatges, inscripcions i entrenadors, per a competir a gran nivell.
Per tant, sorgixen dos preguntes centrals: És realment necessari un alt poder econòmic per a practicar esport? I són, les limitacions de diners verdaderament un impediment per a triomfar esportivament? Respondre a estos interrogants no resulta per a res simple, perquè varia considerablement segons l'esport. No obstant això, sembla irrebatible que les oportunitats inicials no són les mateixes per a tots en començar en una disciplina o pretendre arribar a l'elit. El que s'ha dit, al costat d'elements socials com el gènere o qualsevol limitació física, la posició socioeconòmica tristament exercix un paper decisiu en la carrera esportiva de cada esportista. I és que quants esportistes excel·lents ens haurem perdut per culpa de les limitacions socioeconòmiques.
L’altre dia vam abordar el tema de la classe social dins de l’esport i com aquest fet afecta directament a les persones que han tingut unes situacions personals o han crescut en un context poc favorable per a la pràctica esportiva.
ResponderEliminarAçò pareix un tema prou actual pel fet que l’esport és prou innovador, però aquestes desigualtats tenen lloc per primera volta als ludis romans, com parlarem a classe, ja que en estos les classes altes podien triar qui participava i fins i tot posaven en risc als esclaus en practiques de risc per tal de crear espectacle.
Però en aquest comentari vull parlar sobretot del vídeo que vàrem vore a classe. Al principi pot paréixer que està exagerat i que ho fan per mostrar-ho d’un mode més visual i pràctic, però la realitat és que les circumstàncies socials i de l’entorn són dels principals factors per arribar a l’èxit esportiu. Tindre unes instal·lacions bones, professionals de l’esport que practiques i unes ajudes econòmiques per poder comprar tot el material necessari, per no parlar també de la disposició de temps lliure i referents per inspirar-te’n.
El que trobe més greu de tot és que aquesta representació en l’esport és només una xicoteta part de tot el que hi ha al món en la societat actual. La meua opinió és que l’esport ha de ser un exemple en igualtats i oportunitats per a tothom, i les institucions han de fer tot el possible, per garantir ajudes a aquelles persones que ho necessiten així com donar accessibilitat per a la pràctica esportiva.
La relación entre deporte y clase social es algo que, aunque muchas veces intentamos pasar por alto, sigue estando muy presente tanto históricamente como en la actualidad. Como vimos en clase, desde la Antigua Grecia el acceso a la actividad física ya dependía del estatus: solo aquellos que podían permitirse dejar de trabajar durante semanas tenían la posibilidad de competir. Más adelante, en los juegos romanos, esta dinámica cambió, pero no desapareció la desigualdad; simplemente se transformó, ya que eran los esclavos quienes se veían obligados a participar, sin ningún tipo de libertad ni de beneficio.
ResponderEliminarHoy en día, es cierto que la distancia entre clases se ha reducido en algunos aspectos, pero sigue sin ser una igualdad real. Hay deportes donde sin un respaldo económico importante es prácticamente imposible llegar lejos: el coste del material, los desplazamientos, las cuotas de clubes o la necesidad de entrenadores especializados marcan una diferencia enorme entre quienes pueden permitírselo y quienes no. Además, factores como el tiempo libre o el entorno familiar continúan condicionando mucho la práctica deportiva.
Por eso creo que es peligroso que algunos deportistas famosos repitan sin parar el mensaje de “si quieres, puedes”. Aunque la intención sea motivar, este lema simplifica demasiado la realidad y puede generar frustración en niños y adolescentes que creen que no han logrado sus objetivos por falta de esfuerzo, cuando en realidad hay muchos condicionantes fuera de su control.
En mi opinión, quienes tienen visibilidad pública deberían ser más conscientes del impacto de sus palabras y transmitir mensajes que incluyan también la importancia del contexto, los recursos y las oportunidades. Al mismo tiempo, las instituciones deberían trabajar para que el deporte sea realmente accesible, proporcionando espacios públicos, becas y apoyo a quienes más lo necesitan.
L’altre dia a classe van parlar de la igualtat en l’esport, en el vídeo que vam veure, podem observar com en cada casa, en cada família i en cada persona lo hi ha unes condiciona que ajuden o dificulten les oportunitats que aquestes poden tindre ja siga en l’esport, en la vida diària, en els estudis, etc.
ResponderEliminarEn el cas de l’esport és un factor el qual pot influir de manera tan notòria fent que el camí siga molt més agradable si tens els recursos necessaris i al contrari, però dure si no els tens. Tindre temps lliure per poder entrenar, diners Per pagar bons clubs, pares presents i treballs amb bon horari que els permet portar-te a competicions, entrenaments, etc. són factors que no t'asseguren l'èxit, però el fiquen les coses més fàcils.
Tots saben la història de Messi o de Cristiano Ronaldo. De no tindre res a ser els millors i també històries com la de Piqué o rafa Nadal, de famílies adinerades i arribant a ser també esportistes de categoria mundial.
Jo crec que tindre recursos no t'assegura triomfar, però potser el fique les coses més fàcils i al contrari, per no tindre recursos no és impossible ser professional en l’esport.
Adrià vives
EliminarExiste un gran vínculo entre deporte y justicia social. Este vínculo se hace más que evidente al comparar las clases sociales en el deporte ya que todos no tienen las mismas oportunidades en la práctica de estos.
ResponderEliminarLas personas de mayor clase social cuentan con mayores recursos económicos, tiempo libre y acceso a instalaciones de calidad. Además tienen la posibilidad de practicar deportes caros. Sin embargo, las clases sociales más bajas se suelen enfrentar a la falta de instalaciones de calidad y a la falta de tiempo libre. Esta falta de tiempo libre viene dada por la necesidad de priorizar el trabajo sobre el deporte.
Debido a ello se crea esta desigualdad en la práctica entre unas clases sociales y otras (está desigualdad la hemos visto a lo largo de toda la historia hasta la actualidad).
El deporte es también un lugar donde juega la justicia social, con lo que con medidas como invertir en infraestructuras o facilitar becas deportivas serían herramientas de inclusión y movilidad social que contribuirían a una sociedad más equitativa y cohesionada.
Si miramos el panorama actual, aunque la situación ha cambiado y vemos a muchas estrellas que han escalado socialmente gracias a su talento y dedicación, la desigualdad sigue manifestándose en las bases.
ResponderEliminarLa frase "si quieres, puedes" es inspiradora, pero a menudo ignora las barreras económicas reales como los costes que puede suponer, el precio del material, las cuotas de clubes especializados, el coste de los viajes a competiciones o la necesidad de entrenadores de élite son inaccesibles para muchísimas familias. Esto crea una brecha de oportunidades donde el talento puede quedarse sin desarrollar por falta de recursos.
Otra barrera muy común es el factor tiempo, no solo se trata de dinero. Una familia con trabajos precarios o múltiples empleos tendrá muchas más dificultades para llevar a un joven a los entrenamientos diarios o invertir el tiempo necesario para darle el apoyo logístico que requiere una carrera deportiva sería.
La diferencia fundamental es que, si bien el esfuerzo y el sacrificio son imprescindibles para llegar a la élite, las personas de clases más bajas necesitan un esfuerzo doble para superar primero las barreras de acceso. Por eso, es esencial que las políticas públicas inviertan en instalaciones gratuitas y programas de becas que prioricen el talento y no el poder adquisitivo, para que el deporte sea verdaderamente un camino abierto para todos.
Durant este tema hem treballat la relació entre l’esport i la classe social, i m’ha semblat molt interessant perquè m’ha ajudat a veure que l’esport no és només una activitat per cuidar-se o passar-ho bé, sinó que reflectix clarament les desigualtats socials. El vídeo que vam veure a classe mostrava com el discurs meritocràtic, aquell que diu “si vols, pots”, amaga la realitat, és a dir, que no tothom partix del mateix punt i moltes persones no tenen les mateixes oportunitats per motius econòmics o socials.
ResponderEliminarEls articles reforcen esta idea. Per exemple, el text sobre “Qui (no) té temps per fer esport?” explica que la falta de temps no és una excusa, sinó una realitat. En una societat amb jornades laborals llargues i ritmes accelerats, arribar a casa cansat i sense ganes de fer activitat física és normal. Això crea un cercle viciós: com més treballes, menys temps i energia tens per fer esport, i això pot portar a més sedentarisme i problemes de salut. Això em recorda la idea de Karl Marx sobre l’alienació del temps: si quasi totes les hores del dia estan dedicades a treballar, quan queda temps per cuidar-se o fer allò que realment et fa feliç?
A més de la falta de temps, també hi ha desigualtat en els recursos. Els barris amb menys nivell econòmic tenen menys instal·lacions esportives, més problemes de sobrepés i obesitat i menys accés a menjar saludable, que sovint és més car. Tot això demostra que parlar de bons hàbits només parlant de voluntat és insuficient, ja que el que tenim al voltant condiciona molt la nostra vida i les nostres oportunitats de practicar esport.
Per això, considere que és fonamental augmentar les instal·lacions esportives en barris desfavorits i que siguen gratuïtes o a baix cost. També, com es diu als articles, és molt útil comptar amb professionals que orienten i acompanyen l’activitat física, especialment per a les persones que comencen i necessiten suport per a evitar lesions i sentir-se segures. Això pot ajudar a trencar el cercle del sedentarisme i donar oportunitats reals a tothom.
Per entendre encara millor este tema vos recomane llegir este document: Clases de deporte y deportes de clase: La distribución de los gustos y prácticas deportivas en el espacio social, que crec que és molt útil ja que descriu la relació entre esport, classe social i gènere, i també planteja continuar estudiant com utilitza cada grup social el seu temps lliure. És interessant perquè mostra que no totes les persones poden dedicar el temps que voldrien a la pràctica esportiva, i que això dependix molt de les condicions socials i materials de cada família.
A més, també recomane aquest text de Pierre Bourdieu sobre “Deporte y clase social” que ajuda a entendre encara més com la pràctica esportiva està condicionada per la forma de vida, l’educació i els recursos de cada grup social. Demastra que l’esport no és neutre i que amb aquest es poden vore els privilegis i les limitacions d’algunes parts de la societat. Per això, com a futurs professionals de CAFYD, és important conéixer estes realitats i les dificultats i barreres que impedixen que moltes persones puguen fer activitat física i intentar canviar-les. https://noesrespersonal.com/wp-content/uploads/2015/02/bourdieu-p-1978-e2809cdeporte-y-clase-sociale2809d.pdf
Esta semana me hizo reflexionar mucho cómo la clase social influye en algo tan “universal” como el deporte. Muchas veces se repite la idea de que si te esfuerzas, lo consigues, pero tanto el vídeo como los artículos muestran que esto no es del todo cierto. No todas las personas tienen el mismo tiempo, dinero o instalaciones cerca para poder entrenar, y eso marca una diferencia enorme.
ResponderEliminarLa setmana passada varem parlar d’un tema que a voltes pareix que no volem vore , no totes les persones tenen les mateixes possibilitats de fer esport. Sempre ens diuen que “si t’esforces, ho aconseguiràs”, però la realitat és prou més complicada.
ResponderEliminarEn el vídeo que varem vore es veia claríssim, hi ha gent que pot fer esport perquè té temps, diners i les instal·lacions prop… i una altra que, encara que vuiga , no pot. Si treballes moltes hores, no tens recursos economics o vius en un barri on quasi no hi ha espais per fer activitat física, és normal te coste més.
Pense que moltes vegades idealitzem l'esport i s’oblidem del context material que aquest comporta. El vídeo que vam vore a classe i l'article sobre la falta d’instal·lacions als barris humils pense que exemplifiquen perfectament açò. Al final, pots tindre tota la motivació del món, però si al teu poble no hi ha un poliesportiu decent, ni parcs segurs, ni una oferta assequible, la probabilitat de que fages esport és molt menor que si comptares amb totes ixes facilitats i infraestructures. Això demostra que l'esport segueix sent un marcador de classe, encara que ens vullguen vendre que s'ha democratitzat totalment.
ResponderEliminarD'altra banda, m'agradaria destacar la qüestió del temps. Estem en una societat que culpabilitza el sedentarisme com si fos sempre una elecció personal de 'mandra', quan en realitat, per a moltes famílies treballadores, és una qüestió de supervivència i d'horaris impossibles. Si volem un esport realment inclusiu, crec que la solució no passa per fer més campanyes de publicitat diguent que 'l'esport és salut', sinó per polítiques urbanístiques i laborals que permeten a la gent tindre més temps i espais dignes per moure's, vixquen on vixquen.
A classe vam parlar de la relació entre la classe social i la pràctica esportiva, i em va ajudar a entendre que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per fer esport. El vídeo que vam veure ens mostra que l’èxit esportiu no depén només de l’esforç personal, sinó també de les condicions en què viu cada persona. Moltes vegades es diu que qui no fa esport és perquè no vol, però els articles demostren que això no sempre és veritat. Hi ha gent que no té temps lliure per culpa dels horaris de treball o de les responsabilitats familiars. A més, en molts barris humils no hi ha instal·lacions esportives adequades o estan en mal estat. Tot això fa que practicar esport siga molt més difícil per a algunes persones. Per això pense que l’esport no hauria de ser un privilegi, sinó un dret per a tots. Les institucions haurien de garantir més espais públics i facilitar que totes les persones puguen fer esport, sense importar la seua situació econòmica.
ResponderEliminarEl deporte siempre ha estado relacionado con la clase social. En la Antigüedad, no todas las personas podían practicarlo. En la Grecia antigua, solo la aristocracia participaba en los Juegos Olímpicos, mientras que en Roma los esclavos eran obligados a luchar en espectáculos los cuales se basaban en la violencia solo para entretener.
ResponderEliminarUno de los motivos principales de esta relación es el tiempo libre. Como hemos comentado en clase, antes solo las clases altas tenían tiempo para entrenar, y hoy puede pasar algo similar ya que muchas personas no pueden entrenar por todo el tiempo que les ocupa el trabajo.
El dinero también influye mucho, ya que antiguamente solo practicaban deporte los que se lo permitían como lo eran las clases altas y la aristocracia . Hoy en día hay deportes los cuales son caros de practicar, o mejor dicho, los materiales que se necesitan para practicarlos son caros así como el esquí o la equitación que no son accesible para todos. Otros, como el tenis, parecen más asequibles en cuanto al material necesario para practicar el deporte, pero para llegar a la élite es necesario invertir mucho dinero en viajes, entrenadores y competiciones.
Por todo esto, no todas las personas tienen las mismas oportunidades en el deporte. La situación económica es un claro ejemplo de como influye y ha influido en el deporte hasta ahora que junto con otros factores , puede hacer que muchos deportistas no lleguen a la élite como es el sueño de todo niño deportista.
En este vídeo realmente nos hemos dado cuenta que no valoramos las cosas como tendrían que ser , porque muchas veces nos quejamos por cualquier miseria , en cambio otras personas que lo sufren , se buscan una manera para poder solucionar. A donde quiero llegar unos tienen más oportunidades que otras personas , solo que unos llegan antes que otro pero a su debido tiempo pero de una manera distinta y diferente mérito , desde el punto que lo vemos también.
ResponderEliminarTambién son situaciones que podamos tener y oportunidades.
la sesión de esta semana sobre la clase social y el deporte muestra que a pesar de la evolución de estos años sigue influyendo el dinero a la hora de r dar oportunidades en el deporte. A veces nos dicen que con esfuerzo todo se logra, pero la realidad es que no todos empezamos desde el mismo sitio, y tampoco podemos llegar al mismo sitio debido a las desigualdades económicas.
ResponderEliminarEl tiempo libre no es igual para todos porque la gente que tiene trabajos más duros o con horarios horribles lo tiene mucho más difícil para sacar un hueco que alguien que vive más relajado. También hay deportes que son un auténtico lujo como el esquí o la equitación que son carísimos por el equipo y las instalaciones e incluso en otros que parecen más normales como el tenis si quieres llegar a ser pro tienes que gastarte un dineral en viajes y entrenadores de alto nivel.Además los barrios más humildes suelen tener menos polideportivos o sitios de calidad para entrenar y eso les corta las alas a muchos chavales desde que son pequeños.
En resumen, aunque ahora parezca que el deporte es para todo el mundo la situación económica sigue marcando mucho el camino y deberíamos pensar más en cómo hacer que el deporte sea un derecho de verdad y no un privilegio de los que tienen pasta porque el talento no debería depender del código postal.
El plantejament de l’activitat del video em resulta molt cridaner, ja que aconsegueix reflectir una realitat social com les diferències socials segons la classe, evidenciant les clares diferències d’oportunitats que han viscut els diferents participants de la carrera.
ResponderEliminarLa simbologia del vídeo em pareix molt important, ja que la carrera simula la vida i el punt d’inici de la carrera les facilitats o dificultats de cada persona. Açò ens explica de manera visual com algunes persones comencen la seua vida amb grans dificultats per culpa de les diferències socials i, encara així, aconsegueixen acabar la carrera per davant de gent amb més oportunitats, únicament amb un esforç major que el de la resta.
Considere que les diferències socials no haurien d’afectar a les oportunitats en l’esport, sinó que aquestes haurien de dependre del talent i, sobretot, de l’esforç, és a dir de la capacitat del propi esportista de destacar i no pels seus diners. Lamentablement, aquestes diferències d’oportunitats no ocorren únicament als esports, sinó que també es donen a la gran majoria de la resta d’àmbits de la societat. És un problema que hem de treballar per a canviar, tots conjuntament, i no únicament en l’àmbit esportiu, encara que semble impossible hui en dia.
Cuando éramos pequeños, nos metieron en la cabeza que absolutamente todo el mundo podía hacer deporte, sin importar el dinero que tengas o la casa en la que vivas, pero a medida que vamos creciendo y vamos madurando, nos damos cuenta de que no es del todo cierto, y que hay personas que por la situación económica en la que se encuentran, no pueden permitirse practicar el deporte que les gusta.
ResponderEliminarObviando que hay deportes que exigen tener un nivel económico bastante elevado o medianamente alto, como la equitación, el esquí o deportes de motor como las motos, entre muchos otros, hay algunos que también suponen problemas para la gente sin recursos.
Por ejemplo, imaginemos un adolescente de 16 años de familia pobre al que le encanta jugar al futbol, es muy bueno y tiene a sus entrenadores encantados, pero resulta que por un accidente, uno de los dos pilares de ingresos de la familia, padre o madre, queda temporalmente inhabilitado de su trabajo, ya sea por lesión o cualquier otra cosa. Solo pagar a la federación deportiva supone un gasto que no pueden cubrir si quieren comer bien en casa, y además un trabajo extra no vendría nada mal, por lo que deciden entre los dos padres quitar al niño del futbol y que se meta a trabajar.
Este tipo de problemas, una familia bien acomodada, no los tendría, por lo que el único factor que afecta a la práctica de deporte del adolescente, es la clase social.
Afortunadamente, al menos a nivel nacional, ya existen becas deportivas y seguros que cubren las inhabilitaciones temporales de trabajo, que permiten que este tipo de casos no se repitan, pero sigue siendo un problema a nivel internacional.
Hoy en clase hemos tocado el tema de la diferencia de clase social que existe en el deporte. Hemos visto un vídeo, al empezar un poco extraño, donde se mostraba, con una dinámica, las ventajas y desventajas que han tenido a lo largo de su vida las personas que participan en él. La dinámica empieza con todos en la línea de salida y a medida que el organizador de la dinámica va haciéndoles preguntas, estos van dando pasos hacia adelante si de chicos, en su infancia o en su adolescencia habían tenido los mencionados privilegios. Mucha gente pues se quedaba muy atrás y otra gente se quedaba más adelante porque cada uno tenía normalizado que eso era como lo normal, lo que era el día a día en su vida.
ResponderEliminarLa metáfora de la dinámica es la carrera de la vida, no todos partimos de la misma línea de salida en el deporte, aunque creamos que sí. Y si es verdad que muchas veces las personas no nos damos cuenta, pero tenemos muchos más privilegios que otras personas que no lo tienen nada fácil. Y sin embargo no es una excusa para ellos y siguen trabajando duro y entrenando, pudiendo llegar a lo más alto.
Yo rápidamente lo comparé mucho con las historias que hay dentro de la NBA, como la que vimos también en clase de Jimmy Butler. Un chaval que no tenía nada; no tenía recursos, sin familia, ya que su madre lo abandonó cuando él solo era un niño por las drogas, estaba solo. Desde chico soporto una situación muy complicada y al final llega a lo más alto de la NBA.
Así que, si es verdad que hay personas que no tienen nada de recursos, ni instalaciones ni ayuda y sin embargo con esa vida tan dura llena de problemas familiares, barrios conflictivos, etc para ellos no es un impedimento y siguen adelante.
Como vemos siempre hay casos muy bonitos, historias muy bonitas de superación en el deporte que nos demuestran que todo es posible. No importa de dónde vengas con esfuerzo todo se puede lograr. Es uno de los motivos por los que el deporte une tanto a las personas y es tan inspirador para otras. El deporte une a todas las personas, de todas las clases y eso es lo que lo hace tan especial.