Esport espectacle i mercantilització de l'esport
En la classe de hui hem estudiat l'esport com a espectacle de masses i la seua creixent mercantilització, així com les diverses problemàtiques que es generen al voltant d'aquesta, la influència dels mitjans de comunicació i altres aspectes rellevants. Vos deixe alguns articles que crec que vos poden resultar interessants per a consolidar alguns dels coneixements del tema, ampliar informació i generar debat:
"El fútbol popular o cómo devolver el poder a los aficionados"
"Así se reparte la gallina de los huevos de oro en el fútbol"
En la clase de hoy hemos empezado a ver la instrumentalización económica y política del deporte. Hemos visto como comienza a convertirse el deporte en un espectáculo. Esto es debido en gran parte a la influencia de la mercantilización en la que la figura del deportista y el deporte como espectáculo empiezan a tener fines de comercialización, publicidades y propagandas. Vemos como poco a poco el deporte y la televisión empiezan a ser complementarios, y como debido ha estos derechos televisivos existe una gran desigualdad entre los equipos más grandes y los más pequeños. También hemos podido ver la gran influencia de los medios comunicativos, y todo el dinero que se promueve gracias a estos derechos y patrocinios. Todo este dinero ha permitido el desarrollo de muchos deportes pero también cambios radicales en otros.
ResponderEliminarPor otro lado hemos visto dos exposiciones de nuestros compañeros. La primera de ellas sobre cómo afecta en la sociedad grandes eventos como los juegos olímpicos o la f1, en la que hemos podido ver como el circuito de f1 de Valencia fue un fracaso debido ha distintos factores, como problemas sociales o medioambientales, y como los Juegos olímpicos de Barcelona fueron todo un éxito, y todo lo que aportaron estos juegos tanto económicamente como socialmente en España. El segundo grupo ha comentado las apuestas deportivas, como estas existen desde la aparición del deporte, y qué consecuencias trae a la sociedad, en las que encontramos la facilidad de apostar y como ha aumentado el número de personas que apuestan.
Por último en la práctica de hoy hemos debatido las posibles soluciones acerca de las desigualdades producidas por la mercantilización, llegando a la conclusión de que con un reparto equitativo del dinero disponible, el deporte sería más justo (todos tendrían las mismas posibilidades y condiciones de obtener plantillas competitivas).
Considero que la mercantilización del deporte tiene casi los mismos beneficios para la sociedad que cosas malas, el hecho de que el mundo económico se haya metido tan a fondo en esta parte de la cultura permite, por un lado mejorar infraestructuras, profesionalizar deportistas transformando sus deportes en una manera de ganarse la vida y hacer que muchas disciplinas se desarrollen, pero por otro lado, las apuestas o las diferencias monetarias tan grandes entre distintos deportes, considero que le quitan partes esenciales a ciertos deportes al igual que valores, como el respeto o la dignidad, como ejemplo se me ocurre el de un futbolista que apostaba que el mismo haría una falta o le sacarían un tarjeta amarilla en el próximo partido para posteriormente hacerlo intencionadamente, quitándole toda la deportividad a su juego. En conclusión pienso que deja de estar bien el hecho de comercializar a tal extremo los deportes en el momento en que se violan sus valores.
ResponderEliminarEn la classe de hui hem començat a tractor la instrumentalització de l’esport coma un espectacle i la mercantilització que es proporciona a través del espectacle que aquest proporciona, la quantitat de diners que es maneja en aquest àmbit és estratosfèric, des de marxandatge, entrades de partits… fins als moviments que executen els clubs esportius com compra venda de jugadores, patrocinis, acords televisius.
ResponderEliminarPerò tot açò te dues cares, ja que Per als clubs prestigiosos que tot el món coneix i vol portar la seua samarreta acaparen tot l’escaparat del mercat, inclús esports que es vejen eclipsats per altres ja siga Per la seua popularitat o el nivell econòmic al qual estan sotmesos.
Jo crec que es podrien Fer millores en respectius esports, lligues, però sempre va a haver-ni un poc dedesequilibri i no es podrà Fer igual Per a tots, però pot apropar als equips humils amb els equips tops.
Al llarg de la història, l’esport ha evolucionat d’una activitat amateur i sense ànim de lucre a un gran espectacle de masses dominat pels diners, els mitjans de comunicació i la professionalització. El que abans era una pràctica per gaudir, competir i transmetre valors, avui s’ha convertit en un producte de consum en què la “lògica del mercat” s’ha apropiat del món esportiu.
ResponderEliminarA més, abans els aficionats participaven directament en l’activitat esportiva, mentre que ara l’espectador s’ha transformat en un “consumidor de l’esport”, que es limita a mirar-lo i a consumir-lo com si fora un simple espectacle. Actualment, el valor econòmic pesa més que l’esforç o el talent. Els esportistes han passat de ser simples atletes a ser marques, imatges publicitàries i productes comercials. Aquesta situació genera grans desigualtats dins del món esportiu. Els esports amb més audiència acumulen fortunes, mentre que la majoria d’esportistes viuen amb sous molt baixos. Per a descriure aquesta realitat s’utilitza l’expressió “The winner-take-all society”, que fa referència a una societat altament competitiva on qui guanya s’endú tots els beneficis i el prestigi, mentre que la resta, encara que s’hagen esforçat molt, no reben res resumeix.
L’article “Mileuristas de élite” d’Albert Solé exemplifica perfectament aquesta contradicció: esportistes d’alt nivell que competeixen internacionalment, representen el seu país i dediquen hores diàries a entrenar, però que amb sort arriben als mil euros al mes i han de combinar l’esport amb altres feines, beques o ajudes públiques per poder viure. Són atletes d’elit, però mentre uns pocs esports d’alta audiència gaudeixen de grans contractes, patrocinadors i sous elevats, la majoria d’aquests mileuristes viuen en una realitat molt diferent, marcada per la inestabilitat i la falta de reconeixement. Aquesta situació mostra com el sistema esportiu actual valora més la visibilitat que el mèrit esportiu.
Així, el cas dels mileuristes d’elit reflecteix les conseqüències humanes de la mercantilització de l’esport. Actualment,els diners pesen més que el mèrit personal, donat que els mitjans de comunicació i el capital decideixen qui té èxiti qui és queda de costat. Recuperar l’essència de l’esport implica tornar a posar la persona al centre, garantir una igualtat real d’oportunitats i reconèixer el valor de tots els esportistes, no sols dels que generen beneficis o audiència.
En la classe de hui hem parlat sobre l’esport com a espectacle de masses i com, amb el pas del temps, ha anat convertint-se en un producte cada vegada més mercantilitzat. Hem vist com els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en aquest procés, ja que són els que donen visibilitat als esports i, al mateix temps, generen desigualtats segons l’audiència o l’interés econòmic que produïsquen. I també hem reflexionat sobre possibles solucions per aconseguir un repartiment més just i una millor representació de tots els esports, no sols del futbol masculí.
ResponderEliminarEn quant als articles, m’agradaria nomenar el cas de les jugadores del Voltregà o del Sabadell, ja que reflectix molt bé el que hem parlat a classe. Aquestes estan en la màxima categoria, treballen, estudien i competeixen perquè els agrada, encara que no reben ni un sou digne. Mentrestant, en el futbol masculí, la passió ha quedat en segon pla davant dels interessos econòmics i televisius, que cada volta generen més diners.
Està clar que el futbol masculí té més públic i, per tant, genera més diners, però com vam parlar a classe, això també és perquè té molta més visibilitat. Si no coneixes un esport, no et pot agradar; si no es retransmet o no ix als mitjans, és impossible que la gent s’interesse. És un cercle que es retroalimenta: els mitjans només posen el que dona audiència, i com el futbol masculí ja la té, la resta d’esports es queden sense espai. M’ha paregut interessant l’exemple que ha posat Joan a classe d’Ilia Topuria. Fins fa poc, quasi ningú seguia la MMA a Espanya, però gràcies a la seua projecció mediàtica (al apareixer en programes coneguts i tindre una cobertura constant als mitjans), aquest esport ha guanyat una popularitat enorme. Açò demostra que, quan els mitjans donen espai i visibilitat, la gent s’interessa i els esports poden créixer molt més.
En definitiva, desde el meu punt de vista, està bé que l’esport es professionalitze, però no tot hauria de girar al voltant del benefici econòmic. Si es treballara més per donar oportunitats a altres disciplines i es mostrara més diversitat als mitjans, segurament la gent descobrira nous esports i nous referents.
Ahir a classe vam introduir el tema de la mercantilització de l’esport i de la importància del factor econòmic en l’esport actual. Si bé és de veres que la professionalització de l’esport ha millorat el rendiment esportiu i l’espectacle, ha portat també conseqüències negatives que cal nomenar-les i intentar combatre-les de la millor manera possible.
ResponderEliminarEl fet que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el tema de la diferència entre el repartiment dels drets televisius en la lliga espanyola. És un tema prou proper a mi, perquè soc un gran aficionat del Valencia CF i del futbol en general i em pareix vergonyós esta diferència, que ja la sabia i era evident. En canvi vore les dades reials em va fer reflexionar. A més, és evident que açò no és positiu, perquè com parlarem a classe esta diferència fa que la lliga espanyola siga cada volta més avorrida i altres lligues com la Premier tenen més pressupostos per precisament tindre un repartiment més equitatiu.
Un altre tema prou interessant són els esportistes d’elit que quasi no arriben a viure en els seus ingressos esportius. Este cas és propi d’esports com l'handball entre altres, que els jugadors probablement quan es retiren hauran de buscar un treball perquè amb el que han guanyat no els arriba pa viure.
Per últim volia parlar d’un tema que no s‘ha parlat a classe però em pareix molt relacionat amb este tema, que és la diferència d’un mateix esport entre els equips masculins i femenins d’un mateix club. Per exemple els ingressos per guanyar la champions femenina es pareixen als d’un club que acaba de pujar a primera divisió espanyola.
Hui hem estudiat com l'esport ha canviat de ser una activitat relacionada amb la convivència, la competència i la salut a transformar-se en un espectacle massiu que té un important component econòmic. La mercantilització en augment ha portat al fet que un gran nombre d'esports es manegen com a verdaderes empreses, en les quals l'audiència i el rendiment econòmic són més importants que els valors tradicionals com la solidaritat, el respecte o l'esforç. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en este procés, perquè creen ídols, establixen expectatives i dirigixen el consum esportiu cap a unes certes figures mediàtiques o productes específics.
ResponderEliminarL'article titulat "Mileuristes d'elit" mostra amb claredat esta contradicció: a pesar que hi ha esportistes que guanyen grans quantitats de diners, la major part subsistix amb salaris modestos, sovint més baixos que els d'altres ocupacions. A pesar que molts d'ells passen una gran part de la seua vida entrenant i competint, no gaudixen d'estabilitat en el seu treball ni són reconeguts. Esta circumstància evidencia la disparitat present en el món de l'esport i la manera en què el sistema beneficia a una minoria afavorida. Tots els professionals deurien ser igualment pagats per l’esport que realitzen.
En conclusió, tot això ens convida a pensar sobre la funció que desitgem que l'esport complisca en la nostra societat: si ha de continuar sent un negoci dominat per interessos econòmics o tornar a la seua essència inicial com a àmbit de progrés, comunitat i valors humans.
En mi opinión, en estos artículos sobre la excesiva mercantilización del deporte observamos las múltiples desigualdades económicas entre los deportes más populares fútbol, baloncesto...y los deportes más minoritarios como el atletismo, la gimnasia... también existen en un mismo ámbito deportivo como ocurre en el fútbol profesional con el reparto económico de los derechos televisivos, lo que influye en los presupuestos de los clubes y genera una desigualdad competitiva porque hay clubes que pueden gastar más dinero en mejores jugadores/as, entrenadores, preparadores, managers, directivos, etc.
ResponderEliminarEstas desigualdades también ocurren entre los salarios de los deportistas, como vemos en el artículo “mileuristas de élite”, donde hay deportistas de élite de deportes minoritarios, que no ganan lo suficiente para dedicarse profesionalmente. Hay muchos ejemplos, uno de ellos actual y llamativo es el de Jesús Olmos el campeón de España de10k y de Maratón de apodo “el frutero runner” porque trabaja 8 horas al día, en su frutería de Zaragoza.
También existen desigualdades de inversión por países, observamos como los países ricos invierten más en deporte profesional y por ello obtienen mejores resultados internacionales como ha ocurrido durante la historia de los Juegos Olímpicos, donde estos países Estados Unidos, la antigua Unión Soviética, Gran Bretaña, Alemania y China son las que más medallas han conseguido.
La profesionalización del deporte debería ser más equitativa e igualitaria entre países, clases sociales, géneros, deportes y deportistas. En España estamos muy lejos de conseguirlo, la mayoría de grandes empresas y medios de comunicación necesitan de audiencias y ventas, modificar la actual tendencia al consumo y práctica del deporte en la sociedad, es un desafío a largo plazo muy complejo, en el que creo que unas nuevas políticas o estructuras que incentiven la inversión y el patrocinio en el deporte en general, desde la formación escolar, universitaria y en clubes deportivos podría conseguir más igualdad en los diferentes deportes a nivel estatal.
A nivel internacional unas normativas más estandarizadas para todos los países con límites de inversión y gastos para intentar paliar las desigualdades entre países y conseguir una competición más equilibrada.
En la clase de hoy, hemos podido reflexionar sobre el cambio a nivel socio-económico del deporte. El deporte ha pasado de ser una actividad relacionada con la salud y la competitividad, a ser un espectáculo de masas con un fuerte componente económico.
ResponderEliminarA finales del s.XX, el deporte se comenzaba a estructurar en clubes, federaciones, ligas, campeonatos,… por lo que se empezó a concebir como un “espectáculo”. Este cambio se pudo dar gracias a tres factores en especial:
-La cobertura que le proporcionaban los medios de comunicación.
-La importancia de la economía en los intercambios de bienes y servicios.
-La profesionalización del deporte.
El artículo “Mileurista de élite” refleja cómo muchos deportistas profesionales de alto nivel apenas ganan lo suficiente para vivir. Esta situación está directamente relacionada con la mercantilización del deporte, un fenómeno que convierte la práctica deportiva en un producto sometido a las leyes de mercado.
Los deportes que generan más beneficios económicos, disponen de más audiencias y patrocinadores que les dotan de mayor apoyo y reconocimiento, mientras que las disciplinas menos mediáticas quedan marginadas. Así, e produce una gran desigualdad entre deportistas y se prioriza el espectáculo el dinero por encima del mérito y los valores deportivos.
En la última clase hemos visto como la mercantilización poco a poco se apodera del deporte. Esto se debe a la visión cada vez mas amplia del deporte como un espectáculo y de ahí una oportunidad de generar beneficios a través de diferentes formas o el uso excesivo de dinero en estos deportes.
ResponderEliminarActualmete, al aficionado se le ve como un consumidor al cual le interesa un contenido como el deporte. La prensa por ejemplo, en vez de dedicarse a detalles técnicos o a analizar algún partido en el caso del fútbol, se dedica principalmente a crear polémicas sobre estos o equipos. En la liga española el caso mas destacado es la rivalidad entre el Barcelona y el Real Madrid, siendo este el tema principal de esas polémicas.
Debido a esta repercusión, la televisión se aprovecha mediante los derechos televisivos, siendo estos dos equipos lo que mas derechos tienen y mas millones reciben al año para televisar sus partidos. Esto es un gran problema debido a que os equipos mas pequeños no reciben ni una tercera parte de lo que estos dos reciben quitando emoción al desarrollo de esta liga.
En conclusión, el deporte actual no es el mismo de hace unos años después de esa transformación a espectáculo que ha ido sufriendo poco a poco. Cada vez se va agrandando ese uso excesivo de dinero con el fin de generar más ganancias a través de los aficionados que lo que quieren es disfrutar del deporte que tanto les gusta.
En esta clase tuvimos la presentación sobre los Juegos Olímpicos de Barcelona '92 y la Fórmula 1 nos recordó la cara más épica. Estos son los eventos que te demuestran que el deporte es un motor social y económico brutal. Barcelona no solo ganó medallas, sino que se transformó urbanísticamente. Pero no siempre es así por otro lado estuvo la formula 1 , que lo poco que nos dejó aquí fue contaminación , ya que a nivel económico , no fue nada bien…
ResponderEliminarPero luego vino nuestro grupo con la presentación de las apuestas deportivas, y ahí es donde se ve la peor parte del negocio. Donde sacamos la conclusión
Las apuestas deportivas han pasado de ser un simple entretenimiento a convertirse en una poderosa industria con un gran impacto social y económico.
Este es el punto clave: el deporte y el juego siempre han estado conectados, pero ahora, con la tecnología, la cosa se ha disparado. La facilidad para apostar y la publicidad masiva han creado un mercado grande que trae consigo problemas serios: la sombra de los amaños y, lo más preocupante, la ludopatía, sobre todo entre los jóvenes.
En resumen, la clase ha sido un espejo: nos mostró el lado glorioso del deporte como motor de prestigio (Barcelona '92) y el lado oscuro del deporte como una industria descontrolada. El gran reto hoy no es vetar las apuestas, sino lograr una regulación de verdad estricta que proteja la integridad de la competición y, sobre todo, la salud de la gente.
Després de la classe de hui sobre la mercantilització i de pegar-li una ullada als tres articles, la veritat és que el tema dona molt que pensar. Em costa creure com l'esport ha pogut canviar tant en tan poc de temps, passant de ser un joc a un negoci tan bèstia.
ResponderEliminarL'article de Marca ("la gallina de los huevos de oro") és brutal, perquè et descriu el sistema sense complexos. Parla clarament de "Sport Business" i de com els diners de la tele són el que mou tot. És la foto perfecta del perquè l'esport d'elit és com és ara mateix.
Però clar, una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és el contrast entre eixe article i el primer de CTXT ("Deportistas de élite 'mileuristas'"). És com la cara A i la cara B. Mentre Marca parla de milions i milions, l'altre article et dona un colp de realitat: la majoria d'esportistes professionals viuen en la precarietat.
Es nota de lluny com el sistema només beneficia a una elit molt xicoteta, mentre que la gran majoria, que s'esforça igual o més, amb prou faenes pot viure d'allò que estima. Açò deixa clar que esta mercantilització, de la qual parlem a classe, genera unes desigualtats enormes dins del propi esport.
I l'altre article de CTXT, el del "fútbol popular", m'ha agradat molt. Perquè et fa vore que hi ha una reacció a tot açò. És la resistència. Veure exemples com l'Unionistas o l'Atlético Club de Socios és una passada; és gent que es nega a acceptar que el seu club siga només una marca. És la lluita per recuperar els valors de l'esport per damunt del negoci.
En resum, m'ha paregut molt interessant llegir-los tots tres seguits, perquè t'ajuda a entendre el problema des de tots els angles: el negoci (Marca), la precarietat que genera (Mileuristas) i la resistència social (Futbol popular).
Durant estes últimes sessions hem estat tractant un tema entorn de l'esport espectacle i a la seua mercantilització. Este tòpic en l'actualitat s'està convertint en un focus de debat i de polèmiques.
ResponderEliminarL'origen d'esta controvèrsia naix progressivament a la fi del s. XIX i a principis del XX, quan l'esport es va estructurant en clubs, federacions, lligues i campionats. Un punt d'inflexió que marca el començament de l'esport com a espectacle de masses són els Jocs Olímpics de Londres de 1908. És a dir, a partir d'este moment, l'esport i l'espectacle es van cohesionant exponencialment fins arribar a l'actualitat.
Els conceptes d'esport i espectacle és obvi estan estretament relacionats. Això és degut a la naturalesa de l'esport, caracteritzat per la seua capacitat per a emocionar i per a vertebrar identitats col·lectives. A més, cal destacar, que estes dos característiques, presents en una societat cada vegada més urbanitzada, refinada i rutinària, s’accenntuen.
Ara bé, quan estos conceptes s'unixen, poden fer-ho de forma natural o bé, poden desembocar en greus conseqüències. En este punt és on intervenen figures com els mitjans de comunicació, les tècniques publicitàries i els aficionats.
El mal ús per part de la població i de la premsa, de la unió entre esport i espectacle, confluïx generalment en desigualtats econòmiques entre esports, equips i gèneres. Este problema té una molt difícil solució en el sistema polític, social i econòmic en el qual ens trobem. No obstant això, la meua moral em diu que un esport com el pot ser el futbol que moga tants milers de milions ha de ser controlat en algun moment.
A parer meu, la solució a esta qüestió ha de partir des de baix, és a dir des dels aficionats, seguidament des de la premsa per a finalment forçar canvis transcendents en l'àmbit públic i a escala de les empreses privada que comanden el món de l'esport.
En conclusió, des de principis del s. XX l'esport s'ha anat convertint en un espectacle de masses fins a l'actualitat on ha adquirit la capacitat de moure quantitats enormes de diners. Això, segons el meu punt de vista, desnaturalitza l'esport. És per això que cal buscar solucions encara que no siguen per a res fàcils.
En la última clase hemos estado hablando sobre la mercantilización del deporte y de el hecho de haber convertido el deporte en un espectáculo. Esto da lugar a diversas opiniones y a debates.
ResponderEliminarEn primer lugar me gustaría hablar sobre el por qué hemos llegado a este punto, y a mi parecer gran parte de la culpa la tienen los medios de comunicación, ya que pienso que son estos los que hacen que tengamos más interés por unas cosas que por otras. Además, la manera en la que te cuentan las cosas (con el objetivo de crear polémica) ayuda a convertir el deporte en un espectaculo.
A esto, se lo tiene que sumar la aparición de los influencers y de las nuevas plataformas como twich. Ambos ayudan a crear ''hype'' antes de un partido, hasta el punto de que es casi más importante lo que pasa antes y después del mismo que el propio partido en sí.
Sobre la mercantilización, en muchos deportes los deportistas son tratados como un bien para una empresa y no como personas, por ejemplo en la NBA un jugador puede ser traspasado las veces que los clubs quieran sin tener en cuenta su opinión.
Otro aspecto negativo de como esta montado el mundo del deporte es la desigualdad progresiva, esto quiere decir que el equipo que gana se lleva mucho más que el que pierde, por tanto el grande se hará más grande y por ende el pequeño más pequeño.
Por tanto creo que se deberían de buscar soluciones para corregir o cambiar estas dos características del deporte, así como un fair play real, repartir el dinero de manera más equitativa o ''dar más bombo'' a equipos pequeños. Todo esto con el objetivo de conseguir ligas más competitivas y que el deporte espectáculo sea para todos los equipos y no solo para unos pocos.
La instrumentalització de l'esport, tractada en el Tema 5 de classe, m'ha permès entendre com aquest ha acabat convertint-se en un gran espectacle de masses mercantilitzat. Així doncs, m'han sorgit diversos debats socials sobre la influència dels mitjans de comunicació i dels models econòmics del sector, atès que la dinàmica actual s'allunya progressivament dels seus valors originals.
ResponderEliminarUn gran exemple de la problemàtica és la "lògica del mercat" que s'ha apropiat de l'esport, convertint-lo en una "The winner-take-all society". Això significa que les diferències de rendiment entre els practicants impliquen retribucions molt desiguals entre aquests. A més, la tele i la publicitat són el vector essencial que recapta els diners, fet que genera un desequilibri financer i competitiu entre aquells que se saben vendre millor que els altres.
Des de la meva perspectiva, la part més injusta d'aquest debat, és que mentre els grans jugadors d'esports majoritaris es forren, hi ha un gran nombre d'esportistes d'elit que són "mileuristes". Aquests molts cops han de combinar la vida estricta que requereix ser atleta d'alt rendiment, amb una altra feina més ben remunerada per poder mantenir-se. A l'article "mileuristes d'elit" (Albert Solé) s'il·lustra perfectament aquest contrast: mentre el futbol viu la hipermercantilització, disciplines minoritàries com l'hoquei patins i el waterpolo femení es basen en l'amateurisme forçat i el sacrifici personal. Això demostra que el seu esforç no es compensa amb diners sinó per "pur amor a l'esport".
També cal ressaltar la doble moral en moltes manifestacions polítiques d’esdeveniments esportius, perquè hi ha hagut casos on es promou el suport a Ucraïna als estadis, però n’hi ha d’altres en què se censura i se sanciona la solidaritat amb Palestina. Aquesta incongruència s'impulsa depenent els interessos econòmics i geopolítics de la institució (o més ben dit empresa) que l'organitza, demostrant així que la legitimitat d'una protesta no es basa en els drets humans universals. El que em fa més por, és que el fanatisme cap a aquestes competicions facin que els seus seguidors donen suport els ideals que difonen sense mirar més enllà i apartant el seu pensament crític.
Com deia Desmond Tutu: "Si eres neutral en situaciones de injusticia, has elegido el lado del opresor". Per tant, tota persona hauria de posicionar-se sobre si dona suport o no al negoci que és actualment l'esport. On l'únic que es vol és guanyar més i més diners, i fer-se més i més famós, sense marcar un límit. I, on es defensa la hipocresia de les organitzacions esportives que recolzen institucions que van en contra dels drets humans (per exemple, la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita o el Mundial de Qatar). Així doncs, s'hauria de buscar alguna solució i recolzar-se en aquesta si es vol que l'esport torni a vertebrar identitats col·lectives, sentiment de pertinença reals i valors humans, sense que sigui només una simple mercaderia i una eina per aconseguir riquesa.
L’article de CTXT m’ha fet pensar molt en com l’esport, i sobretot el futbol, s’està convertint en un simple espectacle. Cada vegada sembla importar més el negoci que no els valors o el sentiment dels aficionats. En el text es diu que “arribarem a una situació en què hi haurà una dotzena d’ultra mega clubs, que seran empreses d’entreteniment global, amb diversos centenars de milions de pressupost anual i contractes televisius espectaculars, allunyats de la idea amb què van nàixer”. Aquesta frase reflecteix molt bé com el futbol està perdent la seua essència i es transforma en una indústria mundial, molt diferent dels clubs que sorgiren del suport i la passió dels seus seguidors.
ResponderEliminarA l’article de Marca també es pot veure clarament aquest canvi. Explica que el futbol espanyol està present en 46 països a través de 16 plataformes diferents, i que els ingressos pels drets televisius han passat de 260 milions a 835 milions en només deu anys. Em sorprén com la televisió i la publicitat s’han tornat fonamentals per al futbol. Fins i tot horaris tan incòmodes per als aficionats, com els partits a les 14:00 hores, existeixen només per adaptar-se als espectadors internacionals. Encara que molts entrenadors i seguidors es queixen, els presidents dels clubs callen quan veuen els diners que això aporta a les seues arques.
Tot i això, no tot són bones notícies. Javier Tebas, president de LaLiga, parla sovint de la pirateria com “el principal enemic de la indústria del futbol”. Segons ell, l’accés il·legal als continguts audiovisuals provoca pèrdues de més de 600 milions d’euros. Per això, LaLiga ha portat als tribunals diverses plataformes, incloent-hi gegants tecnològics com Google o Apple. Açò demostra fins a quin punt el futbol s’ha convertit en un negoci on l’economia pesa més que la passió pel joc.
A més, em sembla molt interessant el model anglès. A la Premier League tenen una mesura que m’agrada molt com és l’anomenat apagó televisiu dels dissabtes, entre les 14:15 i les 17:15, quan no es retransmet cap partit per animar la gent a anar als estadis locals i donar suport als equips més menuts. A més, allí els diners dels drets televisius es reparteixen d’una manera més justa: el 50% es distribueix de manera igualitària entre els 20 clubs, i una altra part segons els mèrits esportius. En la meua perspectiva és una gran mesura, ja que ajuda a mantindre l’equilibri i a evitar que els equips grans s’allunyen massa dels xicotets i es generen desigualtats.
En definitiva, com es pot vore, el futbol està vivint una gran transformació. D’una banda, aquest esport, al igual que altres, s’ha convertit en un espectacle global que genera quantitats gegants de diners, però, d’altra banda, s’ha anat allunyant dels seus orígens i de les seues aficions locals. Jo crec que cal trobar un punt entremig entre el negoci i l’esperit popular de sempre del futbol. S’haurien de fomentar models més justos i participatius, com els clubs que segueixen vius gràcies a l’estima dels seus aficionats. Al cap i a la fi, els que mantenen viva la vertadera passió per aquest esport són els seus aficionats.
En els últims anys, he tingut la sensació que l’esport, que abans representava valors com l’esforç, la superació o el treball en equip, s’ha anat transformant en una mercaderia més dins del gran mercat global. Ja no sembla importar tant la passió per jugar o per competir, sinó els diners que genera, les marques que el patrocinen o les audiències que aconsegueix. El que abans era una activitat per gaudir i compartir, ara és un producte que es ven, s’anuncia i es consumeix.
ResponderEliminarAquesta mercantilització es veu en tots els àmbits. En el futbol, per exemple, els fitxatges milionaris o els contractes publicitaris han superat qualsevol límit. En altres esports, com el bàsquet o el tennis, els atletes també són convertits en marques personals que han de cuidar la seua imatge més que el seu rendiment esportiu. Fins i tot els Jocs Olímpics, que en teoria haurien de celebrar l’esperit esportiu, estan plens d’interessos polítics i econòmics.
Personalment, em preocupa que aquest model faça perdre el sentit original de l’esport. L’esperit de superació i de comunitat que el caracteritzava queda substituït per l’ambició econòmica i la competència entre empreses. D’aquesta manera, l’esport deixa de ser una eina d’educació o d’unió social per convertir-se en un espectacle que només busca beneficis.
A més, aquesta dinàmica crea desigualtats molt grans ja que mentre uns pocs clubs o atletes acumulen riqueses enormes, molts esports minoritaris o categories inferiors sobreviuen amb dificultat. Per exemple, la gimnàstica rítmica, la qual e practicat més de 10 anys i a nivell nacional i sé de primera mà com costa trobar patrocinadors o ajudes. Les gimnastes han de pagar moltes vegades, o millor dit, quasi sempre, el material, els viatges o fins i tot la roba de competició de la seua propia butxaca. És injust que, tot i l’esforç i dedicació que exigeix aquest esport, quasi no tinga reconeixement ni oportunitats de professionalització.
Aquestes desigualtats demostren que el sistema esportiu actual està orientat només cap al rendiment econòmic. Els esports que donen més audiència reben tots els recursos, mentre que altres, igual d’exigents i valuosos, queden relegats a un segon pla.
Crec que caldria buscar un equilibri entre el negoci i els valors. És evident que l’esport necessita diners per funcionar, però no hauria de perdre la seua essència. Es podrien aplicar mesures per fer-lo més accessible i participatiu, invertint més en l’esport base, en els clubs locals o en iniciatives que fomenten la igualtat i la inclusió. Si només mirem pels beneficis econòmics, estarem convertint una passió compartida en un simple espectacle per consumir.
En esta clase, hemos podido ver como con el paso de los años, el deporte ha ido convirtiéndose en algo más que solo competir/participar, es decir, en un espectáculo, cosa que ha comenzado a generar una gran cantidad de debates, sobre si esto es deporte, o espectáculo.
ResponderEliminarA su vez, los medios de comunicación han ido apoyando a estos,con el objetivo de generar dinero, lo que ha hecho que cada vez, el deporte tenga una mayor relevancia en la economía y en la sociedad actual. Podemos ver empresas como Dazn o inclusive casas de apuestas, las cuales sin el deporte, no generarían ningún tipo de beneficio, de hecho ni existirían
Todos estos cambios, han ido provocando que comienzen a surgir desigualdades, no tan solo entre los distintos clubes que forman las principales organizaciones, como es el caso del Madrid y el Barcelona en La Liga Española, sinó también, entre los distintos deportes, como puede ser el fútbol y el baloncesto.
Ante este problema, han surgido una gran variedad de organizaciones, como la Premier League (liga de Inglaterra), las cuales han optado por obtener todos los ingresos de los clubes que la forman, con el objetivo de poder crear una liga más competitiva y atractiva para el espectador. A pesar de estos cambios, los equipos grandes como el Madrid, el PSG o el Bayern de Múnich; han intentado realizar una serie de eventos, como la Superliga, los cuales intentaban generar más desigualdades económicas entre los clubes más ricos y los que disponen de menor poder adquisitivo.
En resumen, podemos decir que el deporte ha pasado de ser un pasatiempo, a comenzar a ser espectáculo, con el que alimentar a las diferentes masas, y así poder generar un mayor beneficio, por parte de todas las organizaciones que forman parte de ello, como pueden ser: JJOO, RFEF, Premier League,.... Esto ha provocado que las diferentes organizaciones, se dividan entre quienes quieren generar mayor cantidades de dinero, y quienes quieren favorecer al espectáculo continuo, pero sin generar desigualdad económica. Al final el deporte, efectivamente, se ha convertido en un espectáculo, cosa que no tiene por qué ser mala.
La sensació general és que l’esport ha canviat moltíssim: ha passat de ser una activitat pensada per gaudir, competir i transmetre valors, a un espectacle de masses en què els diners ho controlen quasi tot. La mercantilització s’ha ficat tant en el món esportiu que ara el valor econòmic pesa més que el talent, l’esforç o la igualtat d’oportunitats.
ResponderEliminarPer una banda, és innegable que la professionalització i els diners han ajudat a desenvolupar esports, millorar infraestructures i convertir l’esport en una professió real per a molta gent. Però per l’altra, també han creat desigualtats enormes: equips grans que acumulen diners i audiència, mentre els xicotets es queden en l’ombra; esports que generen milions i altres que ni apareixen als mitjans; esportistes amb sous astronòmics i d’altres que, encara que siguin d’elit,
no arriben ni als mil euros al mes i han de compaginar entrenaments amb altres feines.
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 o altres grans esdeveniments poden transformar una ciutat i generar un impacte positiu, però altres projectes, com la Fórmula 1 a València, acaben sent un desastre econòmic i social. A més, els mitjans de comunicació tenen un paper clau: donen visibilitat, creen ídols i decideixen què és important i què no. Si un esport no surt a la tele, la gent simplement no el coneix i, per tant, no el segueix.
També ha eixit el tema de les apostes, que és un exemple clar de fins on arriba la mercantilització. El que abans era un entreteniment puntual s’ha convertit en una indústria gegant amb efectes socials molt greus: estafes, addiccions, pressió econòmica i esportistes o joves atrapats en una dinàmica perillosa. Quan els diners es fiquen massa en el joc, acaba perdent la integritat de l’esport i la salut de les persones.
En conclusió: la mercantilització ha portat coses bones i coses molt negatives. L’esport continua sent una passió per a milions de persones, però queda clar que el negoci s’ha menjat part de la seua essència. El gran repte és trobar un equilibri real: que hi hagi diners i professionalització, sí, però sense perdre de vista la justícia, la igualtat i els valors que fan que l’esport sigui especial.
Com vam veure en les classes anteriors, l’esport actualment ha deixat de ser tan sols una activitat física o una pràctica competitiva per divertir-se i entretenir el públic, i s’ha convertit sobretot en un gran negoci on sols es mira per els enormes interessos econòmics. Aquesta transformació s'ha produït en la majoría d’esports, per no dir tots, però al nostre país s’ha donat especialment en el futbol.
ResponderEliminarLa mercantilització de l'esport implica que els interessos econòmics estiguen per davant dels valors esportius o socials. Això es veu, per exemple, en la publicitat massiva, els contractes multimilionaris, la venda d'entrades i els drets de televisió. Els esdeveniments es dissenyen no només per la competició, sinó també per generar els màxims beneficis, atraure als majors patrocinadors possibles i augmentar el nombre d’audiència.
Açò pot tenir efectes positius, com el increment dels llocs de treball i el desenvolupament d'infraestructures, però també té efectes negatius, com l'augment de preus, la saturació mediática i la exclusió de la majoria dels sectors de la ciutadania que no poden accedir a tenir el mateix que altres amb més diners.
Considere que aquest fet ha creat una gran divisió, tant a nivell social com a nivell esportiu. La mercantilització ha provocat que només uns quants equips i jugadors puguen accedir a grans recursos econòmics, mentre que altres realitzant el mateix esforç no aconsegueixen ni la mitat. Això genera una desigualtat entre els clubs i aficions, fet que genera una gran diferència en quant a l’accés de la ciutadania per a veure algun partit o comprar algun article.
A més la pressió mediàtica fa que l’esport dixe de ser un espai de convivència i educació per convertir-se en un espectacle on els valors competitius i l’entreteniment passen per davant de tot.
Al Tema 5 a classe he pogut aprendre més sobre l'esport espectacle, i el fet de com l'esport ha passat de ser una activitat amateur, a ser un espectacle, amb l'objectiu d'aconseguir grans quantitats de diners, ha passat de ser una activitat amb els objectius originals de l'esport com és competir entre nosaltres i gaudir d'este a ser simplement, un producte.
ResponderEliminarAmb el pas del temps li estem donant més importància a què l'esport ens done un espectacle per a donar entreteniment a l'esport que a l'esport en si mateix, al nostre dia a dia tenim exemples reals com la “Kings League” on s'han canviat diverses regles del futbol i s'han introduït dinàmiques noves, pel simple fet que este siga molt més entretingut, cosa que anys enrere era impensable.
Accions com estes ens porten al principal problema de l'esport espectacle, el pes dels diners, actualment el més important a l'esport són els diners, amb els diners es mouen masses, per tant, el pensament recurrent és si fem de l'esport un espectacle, serà consumit per més gent, si és consumit per més gent, les marques, publicitats,etc seran vistes per més gent i per tant, produiran més diners.
A més a més en el nostre dia a dia podem veure com sols se li dona importància als grans esports, i dintre d'estos sols als millors equips, aquells que tot el món coneixem, en cap mena de notícies a la televisió, diaris... etc es parlarà d'algun esport petit, o dins d'esports grans d'algun equip petit, perquè estos no generen diners, el que esta situació provoca és una desigualtat en els sous salarials, i que ens porta al fet que no tot el món encara que participe en una lliga o en algun equip relativament bo es puga dedicar en total exclusivitat a l'esport, perquè no li dona per a viure, el que en du a l'expressió que tots coneixem com “The winner-take-all society”.
Esta última situació anomenada a l'anterior apartat es veu molt ben reflectida a l'article d'Albert Solé com existix una doble realitat per a dos esportistes, un esportista d'elit que representa al seu país d'origen i es deixa la pell per fer-ho el millor que pot, no arriba a un sou de mil euros, i és clar ha de combinar el seu esport i els entrenaments d'elit amb un altre treball, mentre que d'altra banda, altres esportistes poden disfrutar de grans contractes amb publicitat i guanyar milers i milers d'euros.
I ahí es quan ens adonem de la realitat en la qual vivim en l'actualitat on no es premia per qui és el millor al seu esport i per qui ho fa millor en este, sinó, es premia a aquell que em dona més diners, ja que l'esportista que em done més diners, serà al que la marca patrocine o al que donarem més visualització en els mitjans de comunicació encara que no siga el/la millor a la seua disciplina.
L'esport s’ha convertit en un producte per al consum de molta gent, més que una activitat per a fer esport o disfrutar-lo i de com els diners tenen cada vegada més importància dins d’aquest món. Com s’ha comentat en altres ocasions, això ha fet que hi haja molta diferència entre esports i esportistes: alguns guanyen molt, mentre que altres quasi no poden viure del que fan. Els mitjans de comunicació també influeixen molt, perquè donen més atenció als esports que generen diners i deixen de costat als altres. Un exemple molt clar d’aquesta situació és la manera com es reparteixen els diners dels drets televisius en la lliga espanyola. Els equips més grans, com el Real Madrid o el Barça, reben una part molt més gran dels ingressos, mentre que la resta de clubs en reben molt menys. Açò provoca que la competició siga menys equilibrada i que tinga menys emoció, ja que quasi sempre guanyen els mateixos.
ResponderEliminarTambé hi ha una gran diferència entre l’esport masculí i el femení. Les esportistes, encara que fagen el mateix esforç i nivell de dedicació, cobren molt menys i tenen menys presència als mitjans de comunicació. Açò demostra que l’esport s’ha allunyat dels seus valors originals, com la igualtat, la superació o el treball en equip. Per això, seria important intentar recuperar aquests valors i donar més importància a les persones i no tant als interessos econòmics.
En la classe hem continuat aprofundint en com l’esport ha anat convertint-se en un espectacle de masses fortament condicionat pels interessos econòmics i polítics. Hem vist que la mercantilització ha transformat completament el paper dels esportistes, que passen de ser simples competidors a convertir-se en imatges publicitàries i peces clau dins d’un negoci que mou enormes quantitats de diners. També hem comentat la influència creixent dels mitjans de comunicació i com els drets televisius han creat una desigualtat molt evident entre clubs grans i menuts, fent que alguns tinguen quasi tot el poder mentre altres lluiten per sobreviure.
ResponderEliminarA més, les exposicions dels companys ens han fet reflexionar sobre la dimensió social d’aquests processos. L'anàlisi sobre esdeveniments com els Jocs Olímpics o la Fórmula 1 ha mostrat que aquestes competicions poden generar un gran impacte, positiu o negatiu, depenent de la gestió i del context. El cas del circuit de F1 de València, que va ser un fracàs econòmic i organitzatiu, contrasta amb l’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona, que van aportar molts beneficis tant socials com econòmics. També hem parlat de les apostes esportives, que tot i existir des dels inicis de l’esport, hui dia representen un problema creixent per la seua facilitat d’accés i per les conseqüències que poden tindre sobre els joves i la societat.
Finalment, en el debat de classe hem intentat buscar solucions per a les desigualtats que provoca la mercantilització. La majoria hem coincidit que un repartiment més equitatiu dels ingressos ajudaria a generar un esport més just, on tots els clubs i esportistes pogueren competir en condicions semblants. Tot i que és difícil eliminar completament els desequilibris, sí que es poden fer passos per apropar el model actual a un sistema més igualitari i centrat en els valors originals de l’esport.
Els tres articles reforcen les idees treballades a classe sobre la mercantilització de l’esport i els seus efectes. “Mileuristas de élite” mostra que, darrere del “glamour” esportiu, molts atletes professionals viuen amb salaris baixos i condicions precàries, mentre només una minoria accedeix a grans beneficis.
ResponderEliminar“El fútbol popular o cómo devolver el poder a los aficionados” critica la pèrdua d’identitat dels clubs a causa dels interessos econòmics i defensa models de gestió comunitària que redueixen la dependència dels grans inversors.
Per últim, “Así se reparte la gallina de los huevos de oro en el fútbol” explica com els drets televisius generen grans ingressos però es reparteixen de manera desigual, afavorint d’aquesta forma els clubs més poderosos i fent la competició menys equilibrada.
En conjunt, els articles basicament mostren que l’esport actual està condicionat pels diners, els mitjans i els interessos comercials, però pense que també apunten a alternatives que busquen un model més just i participatiu.
Per acabar, com a reflexió personal, crec que la mercantilització de l’esport ha aportat recursos i professionalització, però també ha transformat aspectes que formaven la seua identitat essencial. Els diners i els mitjans han convertit moltes competicions en productes, prioritzant l’espectacle per damunt dels valors esportius. A més, el repartiment desigual dels ingressos crea un esport cada vegada més elitista (privilegiat, exclusiu i restrictiu). També em preocupa que molts esportistes visquen en la precarietat mentre uns pocs acumulen fortunes. Tot i això, pense que models alternatius, com el futbol popular, demostren que és possible un esport més just, més proper i més humà.
Amb aquesta introducción a l’esport espectacle ens podem parar a analitzar alguns canvis que ha renut l’esport respecte a les seues funcions. Actualment, podem trobar-lo com un element molt atractiu a la societat actual ja que ja no és interessant solament per a aquells que hi participen, sino que ha passat a ser un atractiu que atrau a molta més gent. Actualment, trobem l’esport com una forma d’entreteniment i espectacle gràcies a la col·laboració de mitjans de comunicació com la televisió o la prensa que han pres gran importància fins arribar a ser una gran font d’ingressos per als equips sobretot als esports més mediàtics i vistos com és el cas del futbol a Espanya. Malgrat parèixer positiu per a les competicions esportives i els respectius equips participants, no és sempre així ja que aquestos es caracteritzen per generar moltes desigualtats entre els equips a nivell econòmic i de pressupostos. A la primera divisió española de futbol, trobem grans desigualtats entre Barça, Real Madrid i Atlético de Madrid (principalment) en comparació amb la resta d’equips ja que aquestos tres acumulen la gran majoria de drets televisius en comparació amb la resta d’equips de forma que disposen de més pressupost per fitxar i per tant moltes més possibilitats de guanyar partits. Açò genera un desatractiu per a l’espectador ja que sempre hi han uns favorits molt més clars que la resta. D’aquesta forma, s’hauria de crear un sistema com ja es fa a altres lligues d’altres païssos per promoure una competició més igualada com a la Premier League o la NBA ja que el més probable és que a llarg termini aquests tipus de mesures facen de la Lliga una competició més atractiva i amb més demanda que acabarà produint més ingresos totals (de forma repartida) que sense regulacions que fagen molt més poderosos a una minoria d’esports respecte a la resta.
ResponderEliminarAl leer los documentales “Mileuristas de élite”, “El fútbol popular o cómo devolver el poder a los aficionados” y “Así se reparte la gallina de los huevos de oro en el fútbol” me percaté de lo distinto que es el fútbol de lo que nos presentan en la tele. Solemos creer que los futbolistas son celebridades millonarias y los equipos negocios gigantescos con todo bajo control, pero la situación real es mucho más compleja. Hay deportistas que batallan a diario con sueldos modestos y contratos inestables, mientras que muchísimas ganancias se acumulan en unos pocos clubes, haciendo que la gente y los seguidores pierdan su influencia.
ResponderEliminarMe sorprende mucho cómo el fútbol puede ser tan desigual en lo económico, pero a la vez tan influyente en la sociedad. El fútbol hecho por la gente me hizo ver que los hinchas somos quienes realmente dan energía a los equipos: nuestra entrega, el ir al estadio y sentirnos parte de los clubes es lo que mantiene el sistema. Pero las resoluciones clave casi siempre las toman grandes empresarios o cadenas de televisión, tal como expone "Así se reparte la gallina de los huevos de oro". Esto me hace creer que algo que sentimos tan nuestro está siendo manejado cada vez más por gente de fuera.
En lo personal, estas producciones me hacen apreciar más el fútbol humilde, los equipos pequeños y la necesidad de luchar por un deporte más equitativo y conectado con la gente. También me dejan una idea clara: si queremos que el fútbol siga siendo algo que nos identifique, los seguidores no podemos solo observar. Hay que cuestionar su manejo, respaldar lo que mantiene viva la chispa del deporte y recordar que detrás de cada encuentro hay personas y comunidades tan importantes como las sumas de dinero que se manejan en las oficinas.
Al llarg de la història, l’esport ha passat de ser una activitat amateur i irrelevant a convertir-se en un espectacle amb molta visiblitat, dominat pels diners i la publicitat. El que abans era un espai per compartir valors com l’esforç, la superació o el companyerisme, ara pareix un producte de consum. Els aficionats han deixat de participar directament en l’activitat esportiva i s’han convertit en simples espectadors o consumidors d’un negoci on el valor econòmic és més important que el mèrit o el talent.
ResponderEliminarAquesta mercantilització ha generat desigualtats molt grans dins del món esportiu. Els esports amb més visibilitats guanyen molts diners, mentre que altres tipus d’esports no reben casi recursos ni visibilitat. L’article “Mileuristas de élite” és un exemple clar d’aquesta realitat, perquè mostra que hi ha esportistes que competixen al màxim nivell però tenen salaris que casi no arriben als mil euros mensuals. Mentrestant, altres estrelles molt famoses cobren quantitats enormes simplement perquè tenen més audiència.
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en aquesta situació, ja que decidixen quina cosa es veu i quina no. Si només es retransmet el futbol masculí, és impossible que altres esports o categories femenines guanyen seguidors. La visibilitat crea interés i sense interés no hi ha ingressos, ja que és un cercle que es retroalimenta constantment.
Encara que la professionalització ha aportat millores en rendiment i espectacle, crec que l’esport hauria de recuperar part de la seua essència. S’ha de posar a la persona per davant del negoci, garantir oportunitats reals per a tots els esportistes i promoure una cultura esportiva basada en el respecte, la igualtat i els valors humans, no només en els beneficis econòmics.
A classe hem vist com l’esport actual, s’ha convertit en un espectacle de masses i s’ha mercantilitzat d’una manera brutal, allunyant-se molt de com es va concebir al segle XIX a Anglaterra, on per a ells l’esport havia de ser un activitat amateur.
ResponderEliminarAquest procés i els seus inconvenients, principalment, es del que es parla en l’article “Milionaris d’elit”. En aquest, es mostra com l’esport d’alt nivell ha deixat de ser simplement una pràctica competitiva per a convertir-se en una indústria global que mou quantitats enormes de diners i en la qual els esportistes més mediàtics són els que reben tota la atenció i per tant els diners mentre que altres esportistes com esmenta han de fer grans esforços per poder viure i realitzar el seu esport professional.
Una de les idees que més destaca Solé és la profunda desigualtat econòmica que es genera dins d’aquest sistema: mentre una minoria d’esportistes d’elit acumulen riqueses i contractes multimilionaris, la gran majoria d’atletes professionals viuen en una precarietat molt allunyada de la imatge que la societat té dels esportistes professionals. Aquest contrast ens ajuda a entendre que la mercantilització no sols afecta la forma en què consumim l’esport, sinó també les condicions materials de les persones que hi treballen.
L’article, visibilitza casos com el de Cristina Barceló, campiona d’Europa de hockey que comenta que cap de les integrants cobra un sou per jugar i que totes han de treballar en altres coses per poder tindre un sou. Cristina diu una frase que m’ha impactat molt: ”somos un equipo profesional porque lo hemos decidido nosotras, pero, en realidad, somos amateurs”. Que aquesta siga la realitat de les campiones d’Europa pense que es molt trist ja que amb la dificultat que té aconseguir titols així, tindrien que tindre molt més reconeixement tant econòmicament com mediàticament.
Altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que en un cap de setmana juguen dos partits, un cada día. Açò també és la realitat d’altres esports, com per exemple el tennis on es poden arribar a jugar dos partits en un día (individual i dobles) però m’imacta molt si ho comparem amb el món del futbol professional on tindre tres dies de descans entre partits es molt poc i si és menys la prensa, els entrenadors i els jugadors estallen contra el calendari diguent que està massa apretat. Tot açò cobrant sous totalment desorbitatas.
En conclusió, “Milionaris d’elit” ens permet entendre la dura realitat de milers d’esportistes que s’han de sacrificar moltíssim per poder practicar l’esport que amen de manera professional i com es de diferent la seua vida d’aquells esportistes que són professionals en esports més mediàtics.
En las últimas clases hemos analizado cómo el deporte ha ido transformándose hasta convertirse en un gran espectáculo de masas, condicionado por intereses económicos, mediáticos y empresariales. Personalmente, creo que esta evolución tiene aspectos positivos, pero también genera problemas que no deberían pasarse por alto.
ResponderEliminarEn primer lugar, considero que los medios de comunicación han sido un factor clave en este proceso. La forma en la que narran los partidos, la búsqueda constante de polémicas y la repetición de ciertos contenidos hacen que el deporte pierda parte de su esencia original. Muchas veces, el foco no está en el juego en sí, sino en lo que ocurre fuera del campo, lo cual convierte el deporte en un producto más de consumo rápido.
Además, la influencia de las redes sociales y de plataformas como Twitch o TikTok ha contribuido a crear un ambiente de “hype” continuo. Como espectador, a veces tengo la sensación de que importa más el show previo y posterior que el propio evento deportivo. Los deportistas se convierten en marcas, y su rendimiento queda casi en segundo plano frente a su imagen pública.
Otro aspecto que me preocupa es la deshumanización de los deportistas. En ligas como la NBA o en el fútbol europeo, un jugador puede ser traspasado como si fuera una pieza más del negocio, sin que se valore realmente su opinión o su situación personal. Aunque entiendo que el deporte profesional es también una industria, creo que se debería mantener un equilibrio que respetara más a las personas que lo hacen posible.
Por último, la creciente desigualdad entre clubes grandes y pequeños es una consecuencia evidente de esta mercantilización. El reparto desigual de ingresos provoca que los equipos con más dinero sigan aumentando su ventaja, mientras que los más modestos apenas pueden competir. Esta tendencia amenaza la competitividad de las ligas y reduce la emoción, que es precisamente lo que debería caracterizar al deporte.
En conclusión, pienso que sería necesario buscar medidas que ayuden a equilibrar el sistema: una distribución más justa de los beneficios, una mayor protección de los deportistas y una regulación que limite la excesiva influencia mediática. El deporte puede convivir con el espectáculo, pero no debería perder su esencia ni convertirse en un negocio que solo beneficia a unos pocos.
ResponderEliminarEn aquesta clase em vist que actualment, a l’esport espectacle, moltes vegades importa més l’audiència, els patrocinadors i els diners que no el joc en si mateix. El futbol és probablement l’exemple més clar: estadis enormes, retransmissions per tot el món, fitxatges millonaris i moltes marques aprofitant-se de la popularitat dels clubs i dels jugadors. L’esport, que hauria de ser competició, esforç i valors, cada vegada està més relacionat al màrqueting i al negoci.
Un bon exemple d’això és la Lliga espanyola. Durant anys, la major part dels diners dels drets televisius se l’han quedat bàsicament el Real Madrid i el Barça. Açò ha creat una desigualtat brutal: mentre estos dos equips podien fitxar estrelles i competir sempre pel títol, la resta de clubs havien de conformar-se amb pressupostos molt més baixos i reptes molt més modestos. És molt difícil que un equip xicotet puga competir contra gegants que tenen quasi deu vegades més diners. Al final, la lliga es fa previsible, perquè sempre solen guanyar els mateixos.
En canvi, a la Premier League han intentat equilibrar un poc més la situació. Allí els diners de la televisió es reparteixen molt millor: tots els clubs reben una quantitat base pareguda, i després hi ha una part variable segons la classificació o les vegades que ixen per televisió. Açò ha fet que equips que tradicionalment no eren tan potents puguen reforçar-se i competir. L’exemple més famós és el Leicester, que va guanyar la lliga en 2016 contra tot pronòstic. Això en la lliga espanyola seria pràcticament impossible amb el sistema actual.
En resum, la mercantilització de l’esport pot fer-lo molt espectacular, però també crea diferències que afecten la igualtat entre equips. Quan els diners estan més ben repartits, la competició és més emocionant i qualsevol equip pot donar la sorpresa. I al final, això és el que fa gran l’esport: que no tot estiga decidit per endavant pel poder econòmic.
Esto demuestra que la visibilidad y la rentabilidad económica son más importantes que el talento o el esfuerzo. Por eso creo que es necesaria una distribución más justa de los recursos y que se garanticen condiciones dignas para todos los atletas, no solo para quienes generan ganancias.
ResponderEliminarPassió i Negoci, dos conceptes que a simple vista pareixen oposats, i és més, molta gent defensa que els colors d'un equip no es compren, però la realitat actual és molt diferent. Com he vist a classe, la transformació de l'esport en un gran espectacle de masses fa que siga impossible deslligar el joc de la mercantilització i els interessos televisius que l'envolten.
ResponderEliminarHi ha molts exemples d'aquesta relació, però l'article sobre "la gallina dels ous d'or" és molt clar hui dia manen els operadors de TV i els horaris, no els gols. Això crea una gran desigualtat que hem vist amb els "Mileuristas de élite". Veure que mentre quatre estrelles del futbol acumulen fortunes, campions mundials d'altres disciplines han de tindre una altra faena per a viure, demostrant que el sistema només valora el que és rendible a la pantalla.
Per sort, també hem vist l'altra cara amb l'article sobre el Futbol Popular i la idea de "tornar el poder als aficionats". Vore clubs que es rebel·len contra les Societats Anònimes i els fons d'inversió per a ser gestionats per la gent m'ha fet reflexionar. És la prova que l'esport encara pot ser comunitari, i no només un joguet.
Considere que és difícil que els diners desapareguen de l'elit, però el que s'ha d'evitar és que l'aficionat siga tractat com un simple client sense veu. L'esport ha de recuperar la seua funció social, i veig clar que iniciatives com aquestes són el camí per a recordar que un club és sentiment, no només un negoci.
En l’esport actual, les fonts principals de recursos provenen sobretot dels drets televisius i dels patrocinis. Les cadenes de televisió i els operadors de cable o satèl·lit generen grans ingressos, mentre que marques esportives i aerolínies estatals, com Fly Emirates, utilitzen els patrocinis no només per promoció comercial, sinó també com a estratègia política. Aquest fenomen, conegut com sports washing, busca millorar la imatge internacional d’alguns països i obrir portes a negocis i relacions econòmiques paral·leles.
ResponderEliminarAquest funcionament del mercat esportiu reflecteix el que explica el llibre The Winner-Take-All Society (1995): un model on “el que guanya s’ho emporta tot”. En l’àmbit esportiu, això significa que petites diferències de rendiment generen retribucions molt desiguals. Els equips de primeres divisions acumulen molts més recursos que els de categories inferiors, i les grans estrelles cobren molt més que jugadors de nivell similar. A més, hi ha diferències enormes entre esports, segons la seua rellevància mediàtica.
Un exemple clar d’aquesta desigualtat el trobem en el repartiment dels drets televisius de la Lliga 2018-19, on els clubs més potents reben una proporció molt superior dels ingressos. D’aquesta manera, les dues vies principals de finançament —televisió i patrocinis— contribueixen a un sistema cada vegada més polaritzat, en què els grans clubs i els esports més mediàtics concentren la major part dels recursos.
La clase de sobre el deporte espectáculo y la mercantilización me ha servido para darme cuenta de que el deporte ha pasado de ser un simple juego a convertirse en una macro-empresa.
ResponderEliminarLo que más me ha impactado es cómo manda la racionalidad técnica y cómo se mide y analiza todo al milímetro para sacar el máximo rendimiento y beneficios económicos. Hoy en día el deporte es una industria brutal donde el dinero no viene solo de jugar sino de los patrocinios, la venta de merchandising y los derechos de la tele.
Me entristece ver la deshumanización que hay porque los deportistas son simples activos o un producto y nos olvidamos de que tienen sentimientos, familia y valores. Además, los medios son clave, pero la gran mayoría de veces pasan de analizar el juego y solo buscan la polémica y el espectáculo para vender más según si el equipo gana o pierde.
El análisis de datos y el Big Data están muy bien para que equipos pequeños puedan competir con los ricos como vimos en la película Moneyball. Sin embargo, no deberían sustituir nunca la intuición y la pasión de las personas porque las máquinas no pueden sentir el deporte. En conclusión, aunque la modernización es necesaria creo que estamos perdiendo la esencia del deporte de toda la vida. Al final el deporte es solo ganar sino superarte cada día y generar emociones y sentimiento de unión.
La mercantilización del deporte está acabando con el deporte. Está convirtiendo años de tradición, de pasión y de orgullo por una entidad colectiva, en un simple espectáculo que quiere maximizar el dinero. Ya no son equipos, son empresas. ¿Cómo puede ser que la Supercopa de España se juegue en Arabia Saudí? ¿Qué hace un equipo de Dubai en la Euroliga? Todo esto es por las grandes inyecciones de capital que dan estos países.
ResponderEliminarEn España, todo empezó cuando los clubes se tuvieron que convertir en sociedades anónimas deportivas, ahí fue donde jeques y empresarios sin sentimiento entraron a los clubes, dejando al margen la opinión de los aficionados respecto a quién sería su presidente, ya que ya no era elegido por votación, si no que simplemente es el dueño, ya que es el máximo accionista.
Va a ser imposible acabar con esta avalancha, por ello simplemente hay que adaptarse a ella y aceptar donde está el dinero, ya que este es el que mueve el mundo.
En l’actualitat vegem cada vegada més com l’esport professional, deixa de ser únicament esport per a convertir-se en un espectacle que té com a objectiu principal l’entreteniment dels espectadors. Açò es pot observar com a conseqüència de la mercantilització de l’esport. L’esport s’ha convertit en un producte que ha de ser tot lo espectacular que es puga per a atraure la màxima audiència possible, i així obtindre els patrocinadors que més paguen. Açò només fa que els aficionats perden cada vegada més importància i es vegen sustituits pels diners.
ResponderEliminarEn el món actual sembla que aquesta és la direcció que s’ha adoptat en general, la de perdre la identitat pròpia amb l’objectiu de fer la major quantitat de diners possible. És totalment comprensible, ja que són els diners els que mouen el món, però considere que la identitat pròpia ha d’anar primer o, per lo menys, s’ha de trobar un model que permeta enriquir-se als equips i les lligues sense que els clubs semblen empreses en lloc d’equips.
Amb exemples d’esports menys conegus vegem que en l’actualitat no estem trobant un punt mitjà, ja que esports com el hockey no aconsegueixen obtindre els ingresos mínims com per a que els seus esportistes professionals porten una vida i aquestos, en molts casos, han de buscar-se un altre treball per poder sobreviure.
En las últimas clases hemos visto esa transición del deporte hacia el mundo del espectáculo, además de cómo la mercantilización poco a poco se ha ido abriendo paso en este ámbito. Todo ello ha ganado fuerza debido a la posibilidad de generar mayores beneficios gracias a los medios de comunicación y a la búsqueda del máximo rendimiento deportivo.
ResponderEliminarEn primer lugar, es necesario comentar la mercantilización masiva del deportista en las principales ligas. Un claro ejemplo de ello es la NBA, que ofrece un contrato de liga a los jugadores, permitiendo a las franquicias realizar los traspasos que deseen.
Uno de los principales motivos de esta mercantilización del deportista es la figura del aficionado y del espectador, ya que estos constituyen una de las principales fuentes de financiación. A pesar de que los despidos son acciones propias de una empresa, la presión y la opinión pública pueden influir en las decisiones.
Un ejemplo actual es el despido del gerente general de los Dallas Mavericks, quien estuvo sometido a una gran presión por parte de los aficionados debido al traspaso del esloveno Luka Dončić a Los Ángeles Lakers.
En segundo lugar, destaca el papel fundamental que juegan los medios de comunicación en el ámbito deportivo, existiendo una gran desigualdad en los derechos televisivos entre ligas y entre deportes, como el fútbol y el baloncesto. Todo ello genera una notable desigualdad salarial entre deportistas, como ocurre entre un jugador de primera división de fútbol y uno de rugby.
En conclusión, considero que esta mercantilización deportiva genera tanto aspectos positivos como negativos. A pesar de estar muy centrada en la búsqueda del máximo beneficio económico por parte de las entidades, puede acabar perjudicando a los propios deportistas.