Abusos sexuals en l'esport
Blanca Giménez, Aina Server, Maria Asensi, Mariona Caudet, Júlia Moncho
1. INTRODUCCIÓ
Com a estudiants de CAFE entenem l'esport com una activitat fonamental per a la salut on es desenvolupen i transmeten molts valors essencials. Així doncs, com a futures professionals tenim la responsabilitat de garantir que aquesta pràctica estigui lliure de qualsevol mena de violència. En el treball volem estudiar la greu problemàtica de l’abús sexual en l’esport, ja que considerem que continua sent un tema massa tabú, i necessita que es trenqui aquest silenci per poder prevenir, detectar i actuar sobre el gran nombre de casos que malauradament existeixen.
La metodologia emprada per fer el projecte es basa en una recerca documental, on es consulten articles acadèmics, fonts web especialitzades, i fins i tot una obra audiovisual, que permeten oferir una visió rigorosa de la temàtica. Hem plantejat la recerca de manera que s’analitzen les diferents tipologies i s’aporten estadístiques que ajuden a entendre millor la magnitud real del problema. Així com, es presenta un cas real impactant: l’escàndol de Larry Nassar. I, finalment, es dedica un apartat a l’anàlisi dels plans de prevenció i protocols existents.
Segons Alexander, Stafford i Lewis (2011) la violència sexual es defineix com:
"Un comportament cap a un individu o un grup d'individus que inclou comportaments sexualitzats (verbals, no verbals o físics) amb intenció o sense, legal o il·legal, basats en un abús de poder i confiança i que és considerat per la víctima o per un espectador com a no-desitjat o coercitiu".
Per tant, en aquesta definició s’explica que la violència sexual no només inclou els actes d'agressió física, igual que succeeix als entorns esportius. Tal com recull el protocol de: La Violència Sexual A L’esport. Guia Per A Persones Adultes (Consell Català de L’Esport, 2020), aquesta problemàtica es manifesta des de la invasió de la dignitat d’un individu fins a les agressions explícites, classificats en un "contínuum d'accions":
Violència sexual sense contacte físic: Abarca mirades lascives, comentaris sexuals, insinuacions, xantatges, exhibicionisme, enviament de missatges o imatges de caràcter sexual, ús de material pornogràfic al centre esportiu, etc. Molts cops aquests fets es minimitzen, es deixen córrer i acaben perpetuant en la “normalitat”. Aquesta manca de resposta institucional i social fa que les víctimes no s'adonin de la gravetat del conflicte, i els agressors no acabin mai sent sancionats com els pertoca.
Violència sexual mitjançant comportaments transgressors: Conductes que abusen la intimitat de la víctima (fotografia sense consentiment, difusió d’imatges íntimes, propostes insistents, ús de la posició de poder per obtenir favors sexuals, etc.).
Violència sexual amb contacte físic: Agressions que impliquen tocaments, petons forçats, penetracions o un altre acte físic sense consentiment. Són les que tenen més visibilitat i les que acostumen a denunciar-se més, però això no significa que siguin les úniques.
És important esmentar que sempre hi ha una diferència de poder en les relacions d'un atleta amb els membres del seu entorn (entrenadors, administradors, personal científic, mèdic, etc.). Aquesta desigualtat pot conduir a l'assetjament, l'abús i les relacions sexuals explotadores cap als esportistes (Marks, Mountjoy i Marcus, 2012).
Un gran cas es dona perquè els entrenadors (o altres professionals) passen massa temps dins de l’entorn emocional dels competidors, més sovint si són d’elit i joves. Aquesta situació pot incidir en el risc que l’atleta quedi atrapat en una relació de control sense capacitat de decisió. Per això, tot el personal del sector ha d’establir límits clars sobre els seus rols i directius, mantenint sempre una relació professional (Ljungqvist et al., 2007).
Un exemple clar és la negligència dels preparadors qui molts cops no són capaços de prevenir el sobreentrenament i les lesions per excés d'ús. Així com, quan prohibeixen que l’esportista consumeixi certs aliments i begudes de forma massa estricta o una atenció mèdica necessària (Mountjoy et al., 2016).
Les víctimes d’abús sexual en l’esport pateixen repercussions prolongades durant molt de temps. En l’àmbit físic, els afectats poden presentar símptomes com cefalees persistents, alteracions del son, cansament crònic i una menor satisfacció amb l’estat de salut de forma general. També poden tenir afectacions en la salut ginecològica, reproductiva, gastrointestinal o dolors crònics. En altres situacions, com en els rituals d’iniciació, les conseqüències poden arribar a incloure intoxicacions greus, lesions físiques, o arribar fins i tot a la mort.
Pel que fa als impactes psicològics, les persones acostumen a desenvolupar trastorns depressius i d’ansietat, així com estrès posttraumàtic. Tot i això, molts dels símptomes són invisibilitzats, els més comuns són els problemes d’autoestima, els trastorns de la conducta alimentària, les autolesions, la desconfiança generalitzada, els conflictes en l’àmbit familiar, social i esportiu... En els casos més greus, pot aparèixer la ideació suïcida, intents de suïcidi o dependència de substàncies com a mecanisme d’afrontament.
Com a conseqüència, la vida de la víctima es veu totalment afectada, fet que repercuteix en la seua trajectòria esportiva, disminuint així el seu rendiment, motivació i disciplina. A més a més, la pràctica esportiva es converteix en un espai associat al trauma, fet que acostuma a provocar l’evitació i fins i tot l’abandonament de l’esport. Donant com a resultat la impossibilitat de futures oportunitats formatives en el sector i el fi de la seua trajectòria professional (Marks, Mountjoy i Marcus, 2012).
2. ESTADÍSTIQUES
Després d’entendre tot el que comporta l’abús sexual en l’esport per a la societat i per a les seves víctimes, és molt important situar en dades reals l’estat actual de la circumstància.
(CASES) Child Abuse in Sport European Statistics:
És un projecte elaborat en 2022, en el qual participen 6 països europeus, aquest projecte pretenia aportar dades sòlides sobre la prevalença de la violència i els danys patits pels xiquets i xiquetes (menors de 18 anys) dins o fora de l’esport, en diferents contextos nacionals.
Es van fer unes enquestes amb l’objectiu específic de recopilar proves científicament sòlides sobre la dimensió de la violència interpersonal contra la infància i l’adolescència en l’esport (IVACS), en el qual a Espanya hi van participar 1.472 joves d’entre 18 i 30 anys, amb una mitjana d’edat de 24,6 anys.
Els resultats mostren que el 78% dels participants espanyols va patir algun tipus de violència dins de l’esport abans dels 18 anys. La més freqüent és la violència psicològica (70%), seguida de la violència sexual sense contacte (36%) i amb contacte (20%), cal remarcar que 1 de cada 5 persones enquestades va patir violència sexual amb contacte dins de l’esport.
Pel que fa al gènere, els homes declaren més casos de IVAC dins de l’esport (81%) que les dones (75%), tot i que fora de l’esport són les dones les que pateixen més violència. Els agressors solen ser homes coneguts per la víctima (en més de la meitat dels casos hi havia més d’un agressor) i la majoria de casos es produeixen en clubs esportius i la violència augmenta a mesura que augmenta el nivell esportiu.
En conjunt, l’estudi exposa que la violència contra menors en l’àmbit esportiu és molt nombrosa i preocupant, i destaca la necessitat de reforçar la prevenció i la protecció dels xiquets i xiquetes en tots els contextos esportius.
3. CAS REAL (LARRY NASSAR)
QUI VA SER I DE QUÈ VA TRACTAR EL CAS
Larry Nassar era un metge osteòpata estatunidenc, especialitzat en medicina esportiva, que durant dècades va treballar amb gimnàstiques d’elit als Estats Units. És conegut per ser un dels majors depredadors sexuals de la història de l'esport.
Va treballar en diversos llocs, com la Michigan State University i USA Gymnastics, des dels anys 90 fins a mitjans de la dècada de 2010. En tots dos llocs es van produir nombrosos abusos, tot i que hi ha moltes més denúncies registrades en el segon centre.
Com Larry Nassar era el metge d'una gran quantitat de gimnastes aprofitava la seua posició i la vulnerabilitat de les gimnàstiques que sovint es trobaven soles amb ell per tal d'abusar-les tant físicament com psicològicament. Els abusos es cometien sota l'aparença de tractament mèdic, la qual cosa li permetia guanyar la confiança de les gimnastes i dels entrenadors, i va passar anys sense ser detectat.
COM VAN OCÓRRER ELS FETS I QUI VAN SER LES AFECTADES
El cas de Larry Nassar, com veiem al documental Athlete A, comença a fer-se públic el 2015, quan Maggie Nichols, denuncia abusos interns a USA Gymnastics.
En aquest cas la federació sols inicia una investigació interna, sense prendre mesures formals, fent que Nassar pugera seguir impartint la seua professió.
El 2016 les coses comencen a canviar, gràcies al periòdic The Indianapolis Star, ja que aquest publica un reportatge on es veu que USA Gymnastics havia deixat de banda i, per tant, havia encobert denúncies de múltiples víctimes durant diversos anys, el que provoca que comencen els procediments legals.
Entre 2016 i 2017 serà quan finalment acusaran a Nassar de diversos delictes sexuals amb menors, mentre que les víctimes declararan la seua indignació davant el procés tan lent de les institucions judicials.
Finalment, serà el 2018 durant el judici el qual va tindre lloc a Michigan, on totes les víctimes declararan tot el que Nassar els va fer passar, i demostraran la seua valentia exposant el seu patiment i la necessitat que les institucions implicades es facin càrrec d’allò que haurien d'haver fet des d’un primer moment.
Les víctimes de Nassar seguien patrons prou similars entre totes elles; eren principalment menors d'edat i eren atletes a les quals se’ls veia una trajectòria per davant molt gran a l’esport d’elit. Dins de les víctimes podem destacar aquelles més conegudes com a Rachael Denhollander, la primera a denunciar públicament els abusos quan tenia 15 anys; McKayla Maroney, medallista olímpica que va patir abusos des dels 13 anys; i altres gimnastes d’alt nivell com Simone Biles i Aly Raisman.
Aquestes atletes a part de patir el pes del món esportiu, i el que porta ser una esportista d’elit d’eixe alt nivell, van haver de fer front a totes aquelles situacions per les quals Nassar els feia passar sota la façana de tractaments mèdics o rehabilitació, sumat a què les seues denúncies eren ignorades i/o minimitzades, provocant a les atletes sentiments de culpabilitat i aïllament.
PAPER DE LES INSTITUCIONS, JUDICI, SENTÈNCIA I FINAL DE LARRY
Durant els abusos sexuals comesos per Larry Nassar i altres entrenadors, la federació dels Estats Units (USA Gymnastics) va rebre 54 denúncies pels actes realitzats, però no va intervindre en els casos. La seua política es basava a no investigar en els fets si no hi havia firmes dels pares, víctimes o testimonis, determinant-los com a simples rumors.
A més quan les atletes tenien el valor de comentar-ho als seus entrenadors, aquests sols els deien que eren les úniques que afirmaven eixes barbaritats i les amenaçaven en no contar res per les conseqüències futures.
La rivalitat entre les americanes, les rumanes i russes, les quals eren les millors de l’època, va influir molt, ja que estes estaven acostumades al maltractament tant físic com psicològic, i totes les denúncies que es realitzaven eren ignorades. Açò va provocar que les atletes americanes normalitzaren també els tractes indignes cap a elles i no contaren els abusos.
Finalment, després de milions de denúncies, investigacions, que van tardar molt, i proves, en 2018 Larry va ser condemnat a 175 anys de presó i després el van apunyalar per una suposada baralla. Larry va començar a abusar a principis dels anys 90, és a dir que va estar més de 25 anys abusant fins a ser condemnat. L'FBI també va tindre culpa en aquest cas, ja que ignorava a les víctimes i no realitzava una investigació justa.
CONSEQÜÈNCIES I REPERCUSSIONS EN LA GIMNÀSTICA I L’ESPORT
La gimnàstica ha sigut des de sempre una disciplina molt exigent i també lesiva, per la qual cosa genera la necessitat de tindre nombrosos físios i atenció mèdica per a les atletes. Oportunitat clau on molts professionals aprofiten per a abusar de les jugadores. També els requisits per poder competir són molt extrems. El control de l’alimentació i el pes és crucial. Els entrenadors inculquen a les seues esportistes que sempre estan grosses i que no pateixin fam. Per la qual cosa, generen que aquestes no creguin en el seu propi criteri i normalitzen després abusos intolerables.
Actualment, tot i que els abusos i la seguretat de les atletes estan més controlades, l’exigència continua igual de dura. L’alimentació segueix estant massa controlada provocant malalties mentals com anorèxia i problemes d’autoestima, sobretot perquè aquesta disciplina continua començant-se des d'edats primerenques. (exemple actual: cas Tania Lamarca)
4. PREVENCIÓ I PROTOCOLS
Com s’explica anteriorment, l’abús sexual en l’esport ocorre quan es realitza un ús excessiu d’autoritat i poder que una persona exerceix sobre altra amb la finalitat d’obtenir un benefici i plaer personal causant-li dany físic, psicològic o emocional.
En el cas de Larry Nassar, vegem que va estar dècades abusant a menors i esportistes sota el pretext de “tractaments mèdics”. Aquest succés va mostrar com la falta de protocols i supervisió pot permetre que un professional abuse del seu poder durant anys, i que l’abús sexual en l’esport no és només responsabilitat d’una persona, sinó també d’un sistema que no protegeix adequadament els esportistes. Per evitar situacions semblants, és fonamental establir mecanismes de prevenció que incloguin la formació i l’educació en valors fonamentals, la implementació de normes de conducta clares per actuar quan no es compleixin, la garantia d’espais segurs, la supervisió constant d’adults en totes les activitats, l’establiment de canals de denúncia confidencials i, per últim, un suport mèdic i psicològic per a les víctimes.
Quant a l’educació és essencial proporcionar una adequada formació per capacitar als entrenadors per actuar correctament, als pares per ser capaços d’identificar un abús i, sobretot, als esportistes, especialment als menors, perquè puguin establir normes clares de consentiment sobre el seu cos i diferenciar amb claredat aquelles conductes inapropiades.
A més, és necessari establir unes normes de conducta, com ara respectar a tots els esportistes, companys i entrenadors, evitant qualsevol discriminació per sexe, origen o nivell esportiu. Només s’ha de realitzar contacte físic necessari i amb consentiment, evitant qualsevol toc inapropiat o que puga incomodar a l’esportista. També és important exercir l’autoritat de manera positiva i educativa, fent un ús adequat del llenguatge sense cap mena d’amenaces o manipulacions. Cal utilitzar els espais comuns de manera adequada i ordenada, sense aprofitar-se de les infraestructures per a finalitats personals. I, per últim, és fonamental que tots els clubs disposen de canals de comunicació i denúncia accessibles i confidencials per informar de qualsevol classe d’abús.
També és molt important tenir un espai segur per evitar situacions de risc, com ara invitar esportistes a cases particulars o mantenir reunions en solitari. Cal assegurar que els vestuaris siguin prou segurs i que els menors no comparteixin habitacions amb adults ni amb esportistes d’un altre sexe. A més, és recomanable implementar polítiques de portes obertes en els despatxos i consultes per garantir que sempre hi hagi una supervisió d'adults responsables.
Així mateix, cal recalcar que la supervisió constant d’adults responsables és fonamental per garantir la seguretat dels esportistes. Aquesta és essencial per detectar situacions que els esportistes no saben com expressar o no perceben massa bé el que ocorre. Permet identificar situacions de risc, com quan un menor mostra comportaments estranys i de malestar que no sap com explicar.
D’altra banda, és necessari establir canals de denúncia totalment confidencials, que transmeten confiança i seguretat perquè la víctima se senti capaç d’informar de qualsevol situació d’abús. A part d’aquests canals, és fonamental oferir suport mèdic i psicològic perquè els esportistes que hagin patit algun tipus d’abús puguin expressar-se, rebre ajuda i continuar amb el seu desenvolupament personal i esportiu en un entorn segur.
Per finalitzar, cal donar veu i visibilitat als llocs on s’han pres les mesures necessàries per a combatre els abusos. En el COI (comitè olímpic internacional) s’han establert uns codis de conducta i se supervisen les federacions nacionals perquè implementen aquestes normes. A més, la Generalitat de Catalunya ha realitzat una guia per conèixer, reconèixer, parlar i actuar davant d’un abús. Un altre aspecte rellevant és, per exemple, la Llei 181 de 1995 en Colòmbia, que fomenta un esport segur, així com organitzacions com sportanddev, que promouen l’equitat de gènere.
5. CONCLUSIÓ
El tema d’aquest treball sobre l'abús sexual en l'esport, no és només l’assumpte d’una activitat acadèmica, sinó que és un dilema social que repercuteix en la vida d’un gran nombre d’individus, tant dins del sector com fora. També, és una realitat que segurament ha afectat persones del nostre voltant, però mai s'ha dit res. Aquestes dues citacions s’afirmen mitjançant les estadístiques exposades en el projecte. Una de les més impactants és la de què el 78% dels
participants espanyols de les enquestes (IVACS) va patir algun tipus de violència a l'esport abans dels 18 anys. Així doncs, totes les dades que es proporcionen ajuden a entendre la gravetat de la situació actual.
Aquesta disciplina aporta molts avantatges a les persones que la practiquen, però malauradament s'ha convertit en milers d’ocasions en un escenari de trauma, convertint-se en un espai associat al dolor. Les conseqüències no són abstractes, ja que realment trenquen vides i arruïnen somnis esportius. A més a més, s’ha de destacar que la violència sexual sense contacte físic acostuma a deixar-se córrer, fent que es perpetuï com a "normalitat". Aquest succés és donat per la falta de resposta social i institucional, això fa que les víctimes no s'adonin de la gravetat del conflicte. Per tant, tots tenim una gran responsabilitat, no hem d’apartar la mirada davant d’un cas de possible d’abús, igual que paregui innocent o inconscient.
El cas de Larry Nassar esmentat anteriorment ens ensenya que la culpa no és de l’individu que ho pateix, sinó del sistema sencer que no protegeix adequadament els esportistes. Això es pot observar mitjançant les denúncies que van ser ignorades o minimitzades per USA Gymnastics i l'FBI, contribuint al fet que els atletes generessin sentiments de culpabilitat i aïllament.
Per aquesta raó, nosaltres creiem que no tan sols s’han d’utilitzar protocols per trobar una solució, ja que també és necessari que cadascú actuï per canviar la cultura esportiva profundament. Primer que tot, cal que la societat trenqui el silenci, per tant, si algú veu o sent conductes inadequades, ha de ser valent per actuar. En segon lloc, no s’ha de minimitzar cap indici d’agressió, ja que s’ha d'entendre que la violència sexual no és només la penetració. Així doncs, s’han de començar a tractar com a abusos els comentaris, les mirades, o els xantatges, que sovint no són vists com a tal. També s’han d’exigir canals de denúncia reals, accessibles i confidencials.
Posar solució a la problemàtica ja no és una opció, és un imperatiu ètic i una responsabilitat col·lectiva per a convertir l'esport en un entorn segur i de valors.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Alexander, K., Stafford, A., & Lewis, R. (2011). The experiences of children participating in organized sport in the UK. Edinburgh: Dunedin Academic Press, pàg 61.
Experiences_children_sport_main_report_wdf85014.pdfLa violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes (Consell Català de l’Esport-2020). (s. f.). Esport.
https://esport.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/genere/violencia-masclista-en-lesport/la-violencia-sexual-a-lesport-guia-per-a-persones-adultes-consell-catala-de-lesport-2020Ljungqvist, Arne & Mountjoy, Margo & Brackenridge, Celia & Fasting, Kari & Boocock, Steven & Bradley-Reus, Charlotte & Bringer, Joy & David, Paulo & Holman, Margery & Kennedy, Sheldon & Kumayasu, Kimie & Kirby, Sandra & Leahy, Trisha & Moget, Petra & Simms, Debbie & Toftegaard-Stoeckel, Jan & Tofler, Ian & Weber, Maarten. (2007). International Olympic Committee (IOC) Consensus Statement: Sexual Harassment and Abuse in Sport. https://www.researchgate.net/publication/339830415_International_Olympic_Committee_IOC_Consensus_Statement_Sexual_Harassment_and_Abuse_in_Sport
Marks, S., Mountjoy, M., & Marcus, M. (2012). Sexual harassment and abuse in sport: the role of the team doctor. British journal of sports medicine, 46(13), 905–908.
https://doi.org/10.1136/bjsports-2011-090345Mountjoy, M., Brackenridge, C., Arrington, M., Blauwet, C., Carska-Sheppard, A., Fasting, K., Kirby, S., Leahy, T., Marks, S., Martin, K., Starr, K., Tiivas, A., & Budgett, R. (2016). International Olympic Committee consensus statement: harassment and abuse (non-accidental violence) in sport. British journal of sports medicine, 50(17), 1019–1029. https://doi.org/10.1136/bjsports-2016-096121
Informe elaborat per Montse Martin y Eva Cirera (2022)
Basat en: Hartill, M., Rulofs, B., Lang, M., Vertommen, T., Allroggen, M., Cirera, E.,
Diketmueller, R., Kampen, J., Kohl, A., Martin, M., Nanu, I., Neeten, M., Sage, D.,
Stativa, E. (2021). CASES: Child abuse in sport: European Statistics - Project Report.
Ormskirk, Regne Unit: Edge Hill University.
https://mon.uvic.cat/greaf/files/2021/11/Presentacio%CC%81n-CASES.pdf
Hartill, M.; Rulofs, B.; Lang, M.; Vertommen, T.; Allroggen, M.; Cirera, E.; Diketmueller, R.; Kampen, J.; Kohl, A.; Martin, M.; Nanu, I.; Neeten, M.; Sage, D.; Stativa, E. (2021). CASES: Child abuse in sport: European Statistics - Project Report. Ormskirk, Reino Unido: Edge Hill University.
Documental Netflix, Athlete A:
https://www.youtube.com/watch?v=dxGfaX6xOck
Final i mort en presó de Larry Nassar:
https://www.bbc.com/mundo/articles/c8437mvg78goExperiència de Tania Lamarca amb el menjar:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/a-bocados/videos/detalle/10110156/tania-lamarca-ex-gimnasta-ritmica-era-complicado-tener-relacion-saludable-con-comida/
https://www.elmundo.es/larevista/num119/textos/gorda1.html
Creo que en los últimos años estamos viendo un aumento en la detección de casos de abusos tanto sexuales como psicológicos, físicos ,etc. pienso que es principalmente porque como sociedad estamos viviendo un momento de cambio y de mejora en lo que se refiere a los valores que nos definen. Esto no quiere decir que sea el fin de estos casos, pero si que , desde mi opinión, es un momento importante de una larga lucha contra los abusos en la sociedad.
ResponderEliminarCon relación a lo que han expuesto las compañeras de clase, he estado pensando y he recordado que hace no mucho hubo un caso de este tema en la Federación de Atletismo de la Comunidad Valenciana (FACV), encontraron videos de menores en los baños de varias instalaciones de atletismo, y de otras chicas fuera del ámbito deportivo, este caso tuvo mucha repercusión dentro del atletismo en la Comunidad Valenciana, porque es un deporte en el que todos estamos muy conectados entre atletas, entrenadores, jueces, clubes, federación, etc. nos conocemos todos, podríamos decir.
Con este caso, y la referencia a la cercanía de todos en la comunidad del atletismo valenciano, quiero llegar a la conclusión de que muchas veces vemos que estos casos se suceden lejos de nuestro entorno, nunca imaginamos que las personas que vemos todas las semanas puedan hacer actos despreciables como este.
Finalmente pienso que debemos como personas buscar medidas que impidan que los niños y niñas, o adultos deportistas, puedan sufrir estos abusos, y, cuando estos ya han comenzado, tener herramientas para ayudar a los que los han padecido, ya que esto puede dejarles secuelas físicas y psicológicas.
Després de la presentació que han realitzat les companyes sobre els abusos sexuals en l’esport, m’he quedat molt impactat de la quantitat d’abusos en l’esport que han passat al llarg del temps: Però sobretot és molt preocupant que hui en dia encara ocorreguen amb molta freqüència abusos en l’esport.
ResponderEliminarCrec que, en els últims anys, cada vegada es coneixen més casos d’abusos sexuals dins de l’esport, i pense que això no és perquè abans no existiren, sinó perquè com han eixit més casos a la llum les persones afectades per casos d’abús sexual en l’esport ja no es sentixen tan soles i s’animen a denunciar no només per elles o ells, que a lo millor ja no poden guanyar un judici, sino per donar visibilitat a aquest gran problema encobert i per a ajudar a les persones que estan vivint aquests abusos denuncien. També com societat, estem aprenent a identificar comportaments que durant molt de temps s’han normalitzat i que hui en dia ja no ho permitim, o almenys es donem compte de que no estan bé. Evidentment, això no significa que el problema estiga resolt, però sí que és un pas important dins d’una lluita que encara ha de continuar.
A partir del que hem vist en el treball i el cas de Larry Nassar, m’ha fet reflexionar sobre com aquests abusos no sempre ocorren en grans institucions llunyanes, sinó que poden passar en qualsevol entorn esportiu. De fet, igual que comentaren les companyes, moltes vegades els agressors són persones de confiança: entrenadors, metges o professionals que conviuen diàriament amb els esportistes. I això és el que més impressiona: mai penses que algú pròxim, amb qui comparteixes espais i rutines, puga arribar a fer alguna cosa així i tampoc reconeixes els abusos ja que penses erroneament que allò que fa ho fa pel teu bé.
També pense que, més enllà dels casos mediàtics, el que realment ens hauria de preocupar és tota aquella violència sexual i psicològica que no deixa marques físiques i que sovint es minimitza: comentaris, mirades, insinuacions… . Ja que és molt preocupant que segons l’IVACS el 78% del participants hagen patit algun tipud e violència dins l’esprot. Un espai que deuria ser tot el contrari on es tindrien que ensenyar els valors de l’esport per millorar la societat actual, on aquests escasegen.
Finalment, crec que és responsabilitat de tota la comunitat esportiva —entrenadors, famílies, esportistes i institucions— crear entorns segurs on aquestes situacions no tinguen cabuda. I, al mateix temps, és imprescindible disposar de protocols i recursos per ajudar les víctimes. Ja que si volem un esport realment educatiu i sa, no podem mirar cap a un altre costat.
El treball de les meues companyes m’ha semblat molt necessari, ja que tracta un tema que, tot i estar cada vegada més present en els mitjans, continua sent difícil de visibilitzar dins del món de l’esport.
ResponderEliminarUn dels punts que més m’impacta no és només la brutalitat de casos com el de Larry Nassar, el qual tenia una relació de poder amb les seues gimnastes, sinó el fet que durant anys i anys molta gent ho sabia i ningú va fer res. Açò demostra que el problema no és només un agressor concret, sinó tot un sistema esportiu que prioritza el rendiment, les medalles i la reputació per damunt de la salut i la dignitat dels esportistes. I això, per a mí, és el més greu.
Una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció és com la violència sexual sense contacte passa totalment desapercebuda i fins i tot es normalitza. Comentaris sobre el cos, humiliacions, control del pes, tocaments disfressats de “correccions tècniques”, missatges inadequats… Totes aquestes accions són abús, però la societat encara no les reconeix com a tal, motiu pel qual el problema continua reproduint-se.
Però el que realment m’impacta més d’aquest tema és el fet que quasi sempre són les xiques les que trien aquests debats per a exposar-los. És una realitat que es repeteix sovint i que diu molt sobre la manera com la nostra societat educa i socialitza dones i homes. Però, per què es deu aquesta situació?
Pot ser, d’una banda, perquè les xiques, des de molt joves, creixen amb una major consciència sobre els riscos relacionats amb la seua integritat física i emocional ja que reben més advertències, escolten més testimonis i conviuen amb més situacions que les fan estar més sensibilitzades. O bé, pel cas contrari, perquè molts xics no es veuen reflectits en aquestes experiències o, a vegades, eviten parlar-ne per no mostrar una masculinitat que puga semblar “dèbil” o massa vulnerable.
Per millorar aquesta situació, cal impulsar més educació sobre aquest tema tabú tant en clubs com escoles esportives, establir protocols clars de denúncia, formar els professionals i, sobretot, fomentar que tant xics com xiques participen en la conversa. Només així podrem avançar cap a un esport realment segur i respectuós
M’ha semblat molt interessant la reflexió de Clara, sobretot quan comenta que quasi sempre són les xiques les que trien aquests temes per parlar-ne. Está clar que cadascú té els seus gustos i pot trobar un tema més interessant que un altre, però quasi sempre són les xiques les que senten la necessitat de parlar sobre violència sexual i abús perquè hi estan més sensibilitzades des de joves, i són les que més ho pateixen al dia a dia. Però pense que els xics també haurien de ser conscients, ja que, tot i que per sort molts no haguen patit abusos, les dades mostren que a l’esport hi ha més casos on els afectats som els nois i no les noies. Obviament, ningú mereix passar per això, però encara que molts nois pensen que és un problema que no els afecta, mai se sap què pot passar en un futur. Han de ser conscients d’això i parlar-ne també per contribuir a donar la visibilitat que fa falta i prevenir possibles situacions futures.
EliminarRealment, la violència sexual a l’esport és un tema molt complex que requereix reflexió i estudi profund, ja que hi intervenen molts factors que es troben interconnectats, com per exemple: l’educació, la cultura, la societat en què vivim, els valors que s’ensenyen a casa i a l’escola, etc. Tots aquests elements influeixen en com les persones perceben, reaccionen i denuncien conductes inapropiades, i poden determinar si un abús es detecta a temps o es normalitza sense que ningú hi intervinga.
Encara que existeixen protocols, lleis i canals de denúncia, molts casos continuen passant per alt degut a diversos factors com pot ser, perquè les institucions no actuen correctament. Això demostra que no n’hi ha prou amb tenir regles escrites, també cal canviar alguns aspectes de la societat en què vivim, educar sobre respecte i consentiment des de molt joves, i fomentar que tothom se senti amb confiança per parlar, defensar-se i defensar els altres. Només així podrem avançar cap a un món esportiu més segur per a tothom.
El trabajo de las compañeras trata seguramente uno de los temas más complicados y más delicados del deporte. Los abusos sexuales en el deporte son una práctica que es mucho más común que a cualquiera le gustaría admitir a cualquier persona. En un ambiente donde se sienten tantas sensaciones donde los deportistas tratan con personas con mayor experiencia, más edad y con habilidad para aprovecharse de ellos, sin olvidar que esto sucede debido a la posición de poder que ejercen los entrenadores sobre sus deportistas y como algunas veces el deseo de ganar y de ser el mejor de los deportistas provoca aceptar comportamientos y permitir ciertas cosas que ningún ser humano debería de sufrir. Me ha sorprendido mucho que en el trabajo las compañeras destacan como los hombres en verdad sufren más violencia sexual, yo la verdad es que desconocía completamente este dato ya que como mucho pensaba que alomejor los hombres sufrían más violencia verbal o física pero nunca habría supuesto que sufrían más violencia sexual.
ResponderEliminarPor último me gustaría felicitar a las compañeras por el trabajo que han hecho ya que fue claro conciso y muy bien explicado.
En la exposición que hicieron hablaron de muchos temas que muchas veces desde fuera no lo vemos y no le damos ni importancia ninguna, hasta que el día llegue y le pase a una persona cercana a ti o a ti mismo también .
ResponderEliminarTambién como comenté en el momento de las preguntas, unos de los mayores miedo que tiene ellas es decirlo ya que muchos te amenazan, entonces los entrenadores abusan y se aprovechan. Hay que intentar en esta sociedad que no tengan ese sentimiento y atreverse a decirlo y hacer justicia por todo los delitos que han hecho y que no están solas.
He decidir es muy fácil de decirlo pero bueno espero que con el tiempo todo cambie para mejor.
También como abuso aunque no sea con contacto , es como le llevan los entrenamientos y la alimentación que las llevan muy estricta y si no llegan al peso que piden no les dejan competir y al final a que conlleva eso , muchas sufren de anorexia por inculcarles tanto que con sobrepeso están mal. Y desde mi punto de vista no debería de llegar a ese extremo , son personas y al final no está disfrutando de ese deporte, sino como una obligación.
Els abusos sexuals en l’esport són una realitat molt greu que durant molts anys ha estat amagada o silenciada. En molts casos, les víctimes són menors d’edat i els abusadors són persones amb autoritat, com entrenadors o responsables esportius, que aprofiten la seua posició de poder i confiança. Aquesta situació fa que el problema siga especialment delicat i difícil de detectar.
ResponderEliminarUn dels principals obstacles és el silenci. Moltes víctimes no s’atreveixen a parlar per por a no ser cregudes, a perdre oportunitats esportives o a patir represàlies. A més, en alguns entorns esportius es prioritza excessivament el rendiment i els resultats, deixant en un segon pla el benestar personal. Açò provoca que alguns casos s’intenten ocultar per protegir la imatge del club o de l’entitat.
Per a prevenir aquestes situacions, és fonamental crear espais segurs dins de l’esport. Això implica establir protocols clars d’actuació, canals de denúncia accessibles i una formació adequada per a entrenadors, esportistes i famílies. També és important educar en el respecte als límits personals i en la importància del consentiment.
Personlment, crec que aquest tema no es pot ignorar. L’esport hauria de ser un lloc de creixement personal i confiança. En la meua opinió, protegir les persones ha d’estar sempre per damunt de qualsevol resultat esportiu. Callar davant d’un abús és permetre que continue, i això és incompatible amb els valors de l’esport.
Tristemente en los últimos años, se siguen detectando mas casos de abusos sexuales en el deporte moderno, aun que pienso que siempre han habido muchos mas de los que pensamos, y que ahora les damos mas visibilidad por la existencia de las redes y puede que se deba también a una mayor concienciación social. El tema del abuso, creo que es más fácil de esconder en niños, y mas si son los entrenadores los acosadores, ya que por su inocencia y por no darse cuenta de la gravedad del asunto, acaban pensando que son cosas normales, y mas si vienen de una figura en la que confían. Este tipo de cosas, no pasan por falta de prevención de acosadores o porque no hay suficientes campañas en contra, sino que pasan por la mala educación que algunas personas dan a sus hijos, haciendo que estos se conviertan más tarde en pedófilos o violadores. Hay varios casos conocidos en mi pueblo, en los que ha habido claro indicio de pedofilia, como puede ser en el equipo infantil de futbol masculino, en el que detectaron que uno de los ayudantes del entrenador sacaba fotos a los niños en los vestuarios para más tarde masturbarse con ellas. El hombre que lo hizo nunca ha recibido educación en casa, lo conocía todo el pueblo y sabíamos que desde siempre ha estado solo, sin una figura que le enseñara que estaba bien y que estaba mal más allá de su propia conciencia. Eso no justifica los actos, pero si que nos da una clara pista de por donde deberíamos de empezar a tratar el problema, intentando acercarnos mas a la educción de los niños y no tanto a su protección.
ResponderEliminarEm pareix completament inacceptable que en l’any 2026 continuen eixint notícies d’abusos sexuals en el món de l’esport, el qual hauria de donar exemple a la resta de la societat.
ResponderEliminarM’han resultat molt sorprenents les dades exposades per les companyes, ja que que 1 de cada 5 de les persones enquestades hagen patit violència sexual amb contacte dins de l’esport em resulta molt decebedor. També m’ha sorprès que el percentatge en funció del gènere siga major per als homes.
Pense que el problema no es troba en l’esport, sinó en la pròpia societat que permet, cada vegada menys, l’abús i que no el castiga amb la severitat necessària. També trobem un gran problema en que moltes persones, tant homes com dones, no denuncien o no manifesten que han patit un abús per por a lo que dirà la resta, no ser recolzat o recolzada o per por a perdre la seua carrera esportiva.
Com a societat hem estat vivint un canvi de mentalitat que es veu reflexat en l’augment de denúncies contra els abusos, però considere que no és suficient i que tenim que seguir treballant en conjunt per a erradicar aquest tipus de sucesos, de manera que l’agressor no tinga por a les conseqüències, sinó que directament no n´hi existisquen agressors perquè no se’ls passe pel cap cometre una barbaritat d’aquestes magnituts.
Sexual abuse in sport is one of the most serious and sensitive issues within the sporting world, and it has been hidden or silenced for many years. It often occurs in environments where there is a strong power imbalance, especially when coaches or authority figures take advantage of athletes’ trust, age, or ambition. The desire to succeed can sadly lead some athletes to tolerate behaviours that should never be accepted.
ResponderEliminarOne of the biggest problems is fear and silence. Many victims are afraid to speak out due to threats, shame, or the risk of losing sporting opportunities. Abuse does not always involve physical contact; it can also appear through extreme control over training, weight, or diet, which in some cases leads to serious mental health issues such as eating disorders.
To address this problem, sport must become a truly safe space. Clear protection protocols, accessible reporting systems, and proper education for coaches, athletes, and families are essential. In my opinion, protecting people must always come before results. Ignoring abuse only allows it to continue, which goes completely against the values sport should represent.
A pesar de que el deporte es un ámbito de entretenimiento, disciplina y mejora del bienestar, en ocasiones puede convertirse en un infierno para el deportista. Según informes de la UNESCO, el 21 % de las mujeres y el 11 % de los hombres han sufrido abusos sexuales en algún momento de su infancia.
ResponderEliminarAunque cada vez se habla más de estos casos, siguen produciéndose con frecuencia. Considero que es común que las víctimas, especialmente si son menores, no denuncien de inmediato por miedo a que su carrera deportiva se vea afectada. Por ello, es necesario prestar atención a señales que puedan indicar estos abusos, como cambios de humor o ansiedad a la hora de acudir a los entrenamientos.
Es imprescindible que las organizaciones deportivas establezcan códigos de conducta y que las familias se involucren para conocer a los entrenadores y el ambiente en el que se desarrolla el o la deportista. Además, es fundamental que existan denuncias eficaces que garanticen medidas adecuadas y proporcionen seguridad.
En conclusión, los abusos sexuales en el deporte son un problema real que debe visibilizarse y no ocultarse. Mediante la educación y la colaboración entre familias y organizaciones deportivas se podrá avanzar hacia su erradicación, siendo el primer paso reconocer su existencia.