Gènesi, desenvolupament i difusió de l'esport modern
Hui hem començat a estudiar com naix l'esport modern a la Gran Bretanya de la Revolució Industrial durant el s. XVIII, sent les "Public Schools" una institució fonamental en aquest sentit. A continuació vos deixe un article molt interessant que aborda la polèmica existent al voltant de la figura de Thomas Arnold (pedagog i director de la Public School de Rugby) com a impulsor de l'esport en aquestes institucions. A més, també hem començat a parlar breument sobre com es desenvoluparà i difondrà l'esport modern posant especial èmfasi en la tensió entre amateurisme i professionalisme, que és crucial per entendre l'esport durant el segle XIX i part del XX. En aquest sentit, el fragment de la serie "Un juego de caballeros" ens ha ajudat a il·lustrar molt bé aquesta qüestió, així com el paper de les public schools angleses en aquest procés. Vos recomane vore-la sencera!
Per últim, com hem comentat, vos deixe un conte breu que il·lustra els orígens compartits del futbol i el rugbi. En aquesta entrada podeu comentar el que considereu sobre aquest tema, aspectes clau que hàgeu identificat en la serie o el conte, etc.
En la serie hem vist molts aspectes claus, un dels fonamentals que no ocorria en l’edat mitjana i si en l’edat moderna és la lluita entre classes socials. En la serie es pot destacar que com cada equip simbolitzava una classe social. Uns eren treballadors del molí mentre que altres eren burgesos i aristòcrates, aquests últims a més a més pertanyen al comitè que regulava les normes del futbol. Aquests rebutjaven la professionalització de l’esport que havia de ser un esport per a cavallers i amateur. En la serie s’observa com els aristòcrats podien condicionar i controlar el partit amb les normes que més els convenien. També m’agradaria comentar el paper que tingueren les escoles d’elit fonamentant la pràctica d’esports entre els més jóvens, en estes escoles solien anar els fills dels burgesos o aristòcrates, es popularitzà perquè en estes escoles hi hagué molta violència i per calmar aquells actes vandàlics, es començà a difondre la pràctica d’esports fonamentalment el futbol.
ResponderEliminarPer finalitzar en el conte que hem llegit el que més m’hi ha impressionat ha sigut com la fusió de 2 esports, el futbol i el rugbi ha acabat separant-los en 2 quant abans era la mescla d'un i com ha derivat anomenant-se com el nom de la ciutat on es practicà per primera vegada.
El desenvolupament de l’esport modern sorgix a Gran Bretanya. El factor clau del seu naixement és la revolució industrial durant part del segle XVIII. La revolució industrial introduïx termes prou importants com la regulació d’un temps definit i la cerca de la màxima eficiència en la seua producció, que més tard es traslladarà al que coneixem hui en dia com a esport. Aquest concepte es denomina com a eficiència tècnica. Açò va provocar un context totalment diferent a altres anteriors i un canvi en el mode d’entendre el món, i per aquest motiu tingué gran transcendència en la creació de l’esport.
ResponderEliminarPer altra part, em pareix interessant la voluntat de les "Public Schools" en fer de l’esport un fenomen amater, i no professional, per un possible canvi en les classes socials. Aquest fet es pot veure en la sèrie “Un juego de caballeros”, on hi ha una forta discussió en el sopar de l'equip de la "Public School" després del partit contra un equip en menys recursos. L’esport a més de tindre un component lúdic, representa sentiments d’identitat a un equip o la lluita de classes, que són fenòmens socials molt importants.
Per últim, vull nomenar les idea que el futbol és un esport d'espais i d’entendre el joc, com la majoria dels esports col·lectius en l’actualitat. Més enllà del component físic i de la qualitat de cadascun, si no tens una visió tàctica de l’esport i no prens bones decisions l’equip es quedarà estancat, i personalment és un aspecte que tracte de fixar-me’n molt quan el practique.
Dentro del tema que hemos desarrollado hoy en clase me ha llamado especialmente la atención la gestión que se hace del principio de deportistas amateurs en contra de los profesionales.
ResponderEliminarEn la película “Juego de caballeros” ya vemos que se intenta disfrazar esta situación. Es decir se fichan dos jugadores a cambio de comida y manutención. Ciertamente no es un salario, pero ya se deja entrever que existe un intento de buscar una puerta no explorada o no definida para poder reforzar un equipo ofreciendo un aliciente por sus servicios.
También creo que me ha llamado fuertemente la atención por estar especialmente sensible en este tema mientras estoy avanzando en la lectura del libro que he elegido dentro del Club de lectura que tiene por título “Los señores de los anillos poder, dinero y doping en los JJOO”
También se relata como determinada marca deportiva regalaba material deportivo a las estrellas deportivas más mediáticas y sin autorización para publicitarse, hacerse con el mercado y posteriormente fagocitar la mayoría de los eventos deportivos. y con todo ello obtener control, rendimientos millonarios, e incluso influencia a nivel político.
En la sèrie podem veure uns quants aspectes claus. El que més ha destacat per a mi es el control que tenia la classe alta de l’esport, en el cas concret de la peli l’equip de la “públic school” eren tots membres de la federació i més concretament un era el president, això lis permetia fer el que ells volgueren amb les normes. El segon seria la lluita entre l’amateurisme y el professionalisme, les elits socials defenien el amateurisme ja que d’eixa manera s’asseguraven que ningú puguera “ascendre” de classe social a través del futbol, mentre que el obrers defenien el professionalisme ja que d’aquesta manera el futbol podria ser el seu treball. També m’agradat com expliquen que les “públic schools” van ser les que van fundar el futbol com es coneix ara ja que van ajuntar moltes maneres de jugar moltes normes diverses i van unificar-les totes en un futbol que es jugarà de la mateixa manera en tot el país.
ResponderEliminarPel que respecta al conte m’ha paregut molt interesant com del mateix joc han pogut eixir dos esports tan diferents com el futbol y el rugbi, sobretot el que més m’ha cridat l’atenció es com es van separar per una cosa tan a simple vista básica com les preferències de cadascú de com lis agradava més jugar a uns i als altres.
A Anglaterra, durant la Revolució Industrial, el país es converteix en la primera potència mundial gràcies a la seva economia i a l’expansió colonial. La industrialització transforma profundament la societat: la producció es fragmenta, els treballadors formen part de cadenes de muntatge i la racionalitat tècnica passa a regir els processos, establint finalitats clares, procediments sistemàtics i mesures d’eficiència. Aquesta racionalitat també s’aplica a l’esport modern, que transforma jocs i passatemps tradicionals en activitats reglamentades i estandarditzades.
ResponderEliminarEls jocs tradicionals, com el soule, no estaven regulats pel temps, el nombre de jugadors ni les accions prohibides, i sovint estaven vinculats a rituals religiosos. En canvi, l’esport modern s’orienta cap a la competició, l’eficàcia i la mesura dels resultats, amb codificació de regles, organització burocràtica en federacions i definició clara de les funcions dels jugadors. La societat es secularitza i les pràctiques esportives deixen de tenir un vincle religiós, centrant-se en l’ésser humà i en la idea d’igualtat d’oportunitats, permetent el progrés segons el mèrit.
Les public schools, escoles d’elit de la burgesia i l’aristocràcia, tenen un paper fonamental en la racionalització de l’esport: regulen els jocs, creen federacions i controlen el temps lliure dels alumnes per reduir la violència i inculcar valors. L’esport s’inclou al currículum escolar i es desenvolupa mitjançant assemblees i discussions sobre les regles, separant modalitats com futbol i rugbi. Aquest procés garanteix que els jocs evolucionin cap a l’esport modern, amb reglamentació, disciplina i valor educatiu.
La difusió de l’esport també passa per les fàbriques, on els patrons promouen equips per fomentar la identificació dels treballadors amb l’empresa, i per l’església anglicana, que l’utilitza com a eina d’evangelització. Amb la urbanització i l’arribada de treballadors a les grans ciutats, l’esport facilita la inclusió social i la creació de vincles entre grups. Clubs com Manchester United, West Ham o Arsenal tenen el seu origen en equips de fàbrica i contribueixen a la consolidació del futbol com a fenomen popular.
Les característiques clau d’aquest procés són:
-Racionalització i codificació: establiment de regles i organització dels equips.
-Difusió social: des de les escoles d’elit fins a fàbriques i clubs de ciutat.
-Amateurisme i professionalisme: les elits mantenen l’esport com a afició educativa, mentre que els treballadors busquen professionalitzar-lo per competir en igualtat de condicions i obtenir reconeixement social.
En conjunt, aquest procés reflecteix la transformació del futbol en un fenomen social i cultural que contribueix a la integració i a la creació de vincles entre diferents classes socials.
L’esport modern va nàixer a la Gran Bretanya durant la Revolució Industrial, en un context de grans transformacions socials, econòmiques i culturals. En aquest període, la societat industrial i capitalista va introduir valors com la racionalitat, la competitivitat i l’eficàcia, que també es van traslladar al món dels jocs fins a convertir-los en esports reglamentats i institucionalitzats.
ResponderEliminarPer una banda, les Public Schools van tindre un paper fonamental en aquest naixement de l’esport modern. Aquests internats elitistes educaven els fills de l’aristocràcia i la burgesia, i van utilitzar l’activitat física com una eina per formar el caràcter i imposar disciplina. El director Thomas Arnold, a la Rugby School, va impulsar una reforma moral basada en valors com el treball en equip, la responsabilitat i el fair play, entès com a joc net i cavallerositat. D’aquesta manera, l’esport va passar així de ser un simple passatemps a una part essencial de l’educació i del control social de la joventut.
Per l’altra banda, el conte que hem llegit ens ajuda molt a entendre aquest procés. Mostra com, a partir de jocs populars sense regles fixes, van sorgir esports diferents com el futbol i el rugbi, segons les normes que s’anaven establint a cada escola.
També és interessant com la novel·la Tom Brown’s Schooldays va difondre aquesta visió idealitzada de l’esport com a formació moral i com a exemple de comportament “cavalleresc”, contribuint a la seua popularització fora de les escoles.
Finalment, la sèrie Un juego de caballeros reflecteix molt bé la tensió entre l’amateurisme i el professionalisme, és a dir, entre els “cavallers” que jugaven per honor i les classes populars que començaven a veure l’esport com una oportunitat social i econòmica. Aquesta lluita simbolitza l’evolució de l’esport: d’un instrument de les elits per educar i controlar, fins a un fenomen social i cultural universal que ha arribat a totes les classes i països.
Després de vore “Un juego de caballeros” i pegar-li una ullada als textos sobre Thomas Arnold i les Public Schools, m’ha paregut interessant entendre com va nàixer l’esport modern, la veritat. Em costa creure que tot açò isquera de la Gran Bretanya, en plena Revolució Industrial, i que l’esport tinguera tant a veure amb l’educació i els valors morals d’aquell moment.
ResponderEliminarL’article sobre Thomas Arnold és curiós, perquè el pinten com un gran defensor de l’esport a les escoles, però potser se li dona massa protagonisme. Jo pense que, sense ser un innovador radical, va ajudar a donar-li més pes a l’esport dins de l’escola i a transmetre valors com la disciplina, el respecte i el companyerisme. Al final, això va fer que l’esport començara a tindre més importància en la societat.
El conte sobre els orígens del futbol i el rugbi m’ha agradat molt, perquè et fa vore que tots dos esports, encara que ara siguen molt diferents, van nàixer del mateix esperit de joc i de diversió.
A més, una cosa que m’ha cridat molt l’atenció és el contrast entre l’esperit amateur i el professionalisme que es veu a la sèrie. Es nota de lluny com els jugadors de classe alta volien que l’esport fora un hobby “pur”, mentre que els de classe baixa necessitaven cobrar per jugar. Açò deixa clar que darrere de l’esport sempre hi ha hagut una lluita de classes i diferents maneres d’entendre què significa competir.
En resum, m’ha paregut molt interessant conéixer aquesta part de la història, perquè t’ajuda a entendre que l’esport també és una forma d’educar i de créixer com a persona.
La classe del passat dijous em va paréixer molt interessant, sobretot perquè mai m’havia plantejat d’on venia realment l’esport tal com el coneixem ara. Sempre ho havia vist com una cosa “natural”, com si el futbol o el rugbi haguessen existit tota la vida, i no com una creació que naix en un moment històric concret, en plena Revolució Industrial a Anglaterra.
ResponderEliminarLes Public Schools, que eren escoles on anaven els fills de les famílies benestants, van tindre un paper molt important en donar forma a l’esport modern. Allí es van començar a posar normes als jocs, a organitzar competicions i a ensenyar que l’activitat física servia també per educar i transmetre valors com el respecte o la disciplina. D’aquesta manera, el joc desordenat i sense regles d’abans va anar convertint-se en esports com el futbol o el rugbi, amb reglaments clars i un sentit educatiu darrere.
A poc a poc, l’esport també va sortir d’aquells col·legis d’elit i es va escampar per altres espais de la societat. A les fàbriques, per exemple, els amos creaven equips per animar els treballadors i reforçar el sentiment de pertinença a l’empresa. L’església anglicana també hi va jugar un paper, promovent l’esport com una manera sana de passar el temps i evitar mals hàbits. I amb el creixement de les ciutats industrials, aquests jocs van unir gent de diferents orígens i classes socials. De fet, molts clubs famosos d’avui, com el Manchester United o l’Arsenal, van començar així, com equips formats per obrers.
També m’ha agradat la sèrie Un juego de caballeros, sobretot perquè retrata molt bé la tensió entre l’amateurisme i el professionalisme. Em va fer gràcia veure com els de classe alta volien mantenir l’esport “pur”, només per diversió, mentre que els treballadors buscaven poder guanyar-se la vida jugant. Al final, tot això reflecteix molt bé la lluita de classes de l’època i com, a través de l’esport, també es buscava una mica d’igualtat.
Pel que fa al conte, em va semblar curiós veure com del mateix joc van sortir el futbol i el rugbi. És com si d’una mateixa arrel haguessen crescut dues branques diferents, segons les preferències i les regles de cada escola.
En resum, crec que aquesta sessió m’ha ajudat a veure l’esport amb uns altres ulls. No és només competir o passar-ho bé, sinó que té darrere tot un context històric, social i educatiu que explica per què és com és avui. I, la veritat, conéixer tot això fa que el valore encara més.
L’esport modern té el seu origen a Gran Bretanya durant la Revolució Industrial, moment en què es van introduir valors com la disciplina, la regulació del temps i la recerca de l’eficiència, principis que també s’aplicaren a la pràctica esportiva.
ResponderEliminarEn aquest context, les Public Schools van tindre un paper fonamental en la difusió de l’esport entre els joves de les classes altes, impulsant-lo com una activitat educativa i amateur per fomentar el treball en equip i el control de la conducta. No obstant això, aquesta visió va generar conflictes socials, ja que els sectors populars començaren a veure en l’esport, i especialment en el futbol, una oportunitat de millora i reconeixement.
A la sèrie Un juego de caballeros es reflecteix clarament aquesta lluita entre classes: els obrers buscaven la professionalització del futbol, mentre que els aristòcrates i burgesos intentaven mantindre el seu domini mitjançant les normes. Amb el temps, el futbol es consolidà com un esport col·lectiu on la tàctica, la cooperació i la intel·ligència de joc són tan importants com la força física, convertint-se en un reflex dels canvis socials i culturals de l’època.
Hui en classe em donat un pas avant i hem comensat a tractar el tema de l’esport modern, els seus orígens i el seu desenvolupament.
ResponderEliminarQuant als orígens, l’esport modern té els seus inicis a Gran Bretanya, principalment als segles XVIII i XIX amb la Revolució Industrial. Amb aquesta, els canvis socials i econòmics van permetre la creació d’institucions anomenades “public schools” en les quals es desenvoluparen diversos sistemas d’entrenament i competicions més semblants a les actuals.
Així, amb el desenvolupament d’aquesta época tingueren lloc importants reformes que han resultat bàsiques per arribar a l’esport actual, com la creació de regles comunes per a diversos esports, com el futbol, o la professionalització de molts esportistes, a més de la creació d’importants clubs, federacions i competicions.
D’aquesta manera, aquesta forma de concebre l’esport es va difondre per les illes britàniques i poc a poc s’estendria per tota Europa, per acabar convertint-se en l’esport contemporàni.
A la classe d’avui hem pogut veure el sorgiment del que coneixem com a esport. Amb el model d’Anglaterra es pot observar un abans i un després entre el mon antic i el modern i les seues visions respectives sobre l’esport. Aquesta nova visió contradiu al principi religiòs amb el qual es relacionava l’esport donant pas a una nova concepció basada en l’establiment de reglament, limitacions als espais, codificació del espai (als jugadors d’esport col·lectiu) i la incorporación de classificacions temps i récords. Aquest sorgiment es produeix en un momento de canvis socials i econòmics com és la revolución industrial on una nova classe social, la burgesia industrial, es va consolidar com la classe dominant al nou sistema capitalista. En aquest època, la classe social serà determinant per poder practicar esports ja que aquest model està pensat per a aquells de classe social alta que disposen de més temps lliure. A més, queda clara la intención de no professionalitar-lo ja que interesa l’amateurisme per que siga una pràctica més ajustada a tots aquells de classe alta. D’aquesta forma, podem relacionar la creació de l’esport modern amb les Public schools, escoles adaptades per a les classes altes on disposaven de molt de temps lliure on no tenien res que fer. Per últim, també m’agradaria destaca, com a curisositat, els arrels del que hui és un dels esports més famosos com és el Rugby ja que estic segur de que com és el meu cas i el de la majoria, coneixem l’esport però no saben d’on sorgeix. D’aquesta mateixa forma passarà amb molts altres esports més que tots coneixem però tot i açò, som ignorants dels seus inicis.
ResponderEliminarGran Bretanya al segle XIX era degut a la seua gran economia, extensió i importància del seu imperi colonial la primera potència mundial, sent en aquest lloc el primer país en el qual es produeix una transformació de jocs i passatemps. A més de tot això, a principis del segle XIX té lloc la revolució industrial, aquesta revolució industrial va provocar la consolidació del sistema capitalista, el desenvolupament del país, l'aument de la societat industrial i urbana i la racionalitat tècnica. Aquesta va marcar un abans i un després pel fet que era una nova manera de pensar en l'esport, el qual ja s'introduïa a poc a poc l'esport modern, amb objectius, procediments….
ResponderEliminarL'origen de l'esport modern es troba a Anglaterra amb la introducció de noves regles com: noves característiques de competició, esportivitzacio de pràctiques físiques i lúdiques tradicionals, l'ús de temps i cronòmetre ja que antigament en esports com el soule no hi havia un temps límit. Les public school van tindre una gran importància també en el desenvolupament d'aquest, ja que, eren centres educatius per a l'aristocràcia i alta burgesia que va tindre un paper important en la racionalització de l'esport i la disciplina esportiva.
Les fàbriques també van tindre un paper important en el desenvolupament i difusió de l'esport modern amb la creació d'equips de futbol com Arsenal, Manchester United i West Ham entre altres, això es deu al fet que el futbol i la classe obrera estaven molt lligats. Cap esport tenia tanta popularitat en la classe obrera com el futbol degut a l'equipatge barat i regles fàcils. Però en el futbol cal destacar la diferència entre l'amateurisme i el professionalisme. El futbol professional estava fet per a associacions i federacions nacionals controlades per l'aristocràcia, mentre que la classe obrera es dedicava al futbol amateur. Això de professionalisme i amateurisme ho podem observar en el fragment de la sèrie que vam veure en classe de "Un joc de cavallers", en el qual un equip amateur d'obrers s'enfronta a un equip d'aristòcrates i gent d'alta classe en un torneig, veient molt clarament la diferència de classes socials. El partit finalment acaba en empat, cosa que es tendria que jugar una pròrroga, però l'equip de burgesos i aristòcrates com pertanyien al comité van decidir no jugar i posposar el partit per a un altre dia, fent el que a ells més els convenia. Així és com funcionava l'esport abans, entre amateurs y profesionals aristòcrates y burguesos.
La serie “ Un juego de caballeros” sirve de herramienta para representar perfectamente los “Public schools” y la conexión entre amateurismo y profesionalismo.
ResponderEliminarLa serie nos presenta dos mundos opuestos: Por un lado, tenemos a Fergus Suter, un trabajador de fábrica de Escocia que se mudó a Inglaterra para jugar para Darwen. Por otro lado, tenemos a Arthur Kinnaird, un jugador de los Public Schools en Londres que formaba parte de la federación de fútbol.
Desde el primer momento se ve el conflicto principal de la serie: el amateurismo, defendido por los hombre que juegan en los Public Schools (la burguesía), frente al profesionalismo que es representada por los trabajadores ya que algunos eran pagados en secreto (como Suter) para poder competir.
Además este conflicto se ve en los estilos de juego de cada equipo. Los jugadores de los Old Etonians juegan de manera individualista donde hay un héroe (En este caso Kinnaird) que corre solo con el balón y marca un gol. En cambio, el equipo de Suter juega de manera colectiva utilizando pases y la táctica. Esto refleja la unidad de la clase trabajadora.
Esta serie muestra como el fútbol no era solo un deporte, sino que también una batalla social donde la clase trabajadora luchaba por la inclusión y el reconocimiento.
En el fragmento que hemos visto en clase de la serie "The English Game", observamos cómo el fútbol pasó de ser un juego exclusivo de la alta sociedad inglesa, a convertirse en un juego/ profesión para la clase social humilde / trabajadora. Podemos ver las controversias y tensiones que se producen por el inicio de una reglamentación y los primeros futbolistas profesionales. Este proceso influyó en cambios sociales, reducciones de horarios laborales y derechos para la clase obrera.
ResponderEliminarTambién observamos el poder de identificación del deporte y la pasión que provoca en la sociedad.
El naixement de l’esport modern a la Gran Bretanya és un procés molt interessant perquè reflecteix com la societat de principis del segle XIX estava canviant profundament amb la Revolució Industrial.
ResponderEliminarLes Public Schools van tindre un paper fonamental en aquest procés, ja que eren centres educatius d’elit, on l’aristocràcia i l’alta burgesia portaven als seus fills. A més, aquestes van jugar un paper decisiu en l’establiment de les normes i en la institucionalització de moltes disciplines esportives. No obstant, aquestes escoles patien una gran indisciplina interna i un sistema de prefectes que afavoria l’abús, la tirania i la violència física dels alumnes majors sobre els més joves.
En aquest context va destacar Thomas Arnold (1795–1842), director de Rugby School. Tot i que a Arnold se li atribueixca ser un dels principals reformadors de l’educació anglesa,com s’explica en l’article sobre aquest, Arnold estava més centrat en la formació moral, religiosa i disciplinada dels joves que no en la pràctica esportiva.
Amb el temps, el moviment dels “cristians musculars”, els quals creien que l’exercici físic també eren una manera de mostrar virtut i fe, va impulsar l’esport, donant-li importància dins de les escoles i es va convertir en una eina educativa clau, que ajudava a desenvolupar valors com la disciplina, el treball en equip i el fair-play.
A més, m’ha paregut molt interessant la sèrie “un juego de caballeros” ja que reflecteix molt bé la tensió entre l’amateurisme de les classes altes i el creixent professionalisme de les classes treballadores, que veien en l’esport una oportunitat per a encaixar en la societat.
La sessió del dia 16 d’ocubre ens va permetre entendre millor com s’originà l’esport modern en el context de la Gran Bretanya de la Revolució Industrial. Les Public Schools jugaren un paper fonamental, tant en l’organització de jocs com en la construcció d’una disciplina moral i social. La figura de Thomas Arnold, tot i la polèmica que l’envolta, és clau per analitzar com aquests centres van institucionalitzar l’esport.
ResponderEliminarTambé vam introduïr la tensió entre amateurisme i professionalisme, un conflicte essencial per comprendre l’evolució de l’esport al segle XIX i inicis del XX. El fragment de Un juego de caballeros va il·lustrar perfectament aquesta dualitat i mostra com els valors de les public schools van influir en el desenvolupament del futbol modern. Pense que realment val la pena vore la sèrie completa per captar totes aquestes dinàmiques.
Finalment, el conte breu sobre els orígens del futbol i el rugbi ens recorda que molts esports actuals comparteixen arrels comunes. Personalment, crec que analitzar aquests orígens ens ajuda a entendre millor la identitat i la cultura esportiva que tenim avui en dia.
La película “Un juego de caballeros” captura de forma excelente el punto en que el fútbol inglés dejó de ser pasatiempo solo para gente pudiente educada en colegios privados y comenzó a integrarse con la clase trabajadora. Mediante la comparación de los conjuntos de la nobleza con los obreros, el relato enseña cómo este deporte se transformó en un área de disputa, pero también de entendimiento entre clases. Es llamativo cómo la película refleja que el fútbol, que antes se regía por costumbres viejas (como el orden, la hidalguía, el juego limpio), devino en un fenómeno mucho más grande, enfocado en la rivalidad y abierto a todos.
ResponderEliminarEsta evolución se vincula directamente con las creencias de Thomas Arnold, quien dirigía la escuela de Rugby, cuyas doctrinas influyeron mucho en la cultura atlética del Reino Unido. Dentro de las escuelas de élite, Arnold promovía el deporte como un instrumento educativo fundamental: ayudaba a forjar temple, deber y capacidad de mando. Su concepto de cristianismo fuerte veía el ejercicio corporal como una manera de reforzar principios éticos. No obstante, este sistema estaba diseñado para personas de posición alta, habituados a normas rígidas y a un orden social marcado.
La película, de alguna manera, ilustra el tránsito de esos ideales hacia un ámbito mucho más extenso: ya no solo los privilegiados portan la esencia del juego, sino también los obreros, quienes ajustan el deporte a sus vidas y reclaman su propio lugar dentro del mismo. En conclusión, “Un juego de caballeros” y las nociones de Arnold se complementan: por un lado, los fundamentos educativos de los colegios de élite; por el otro, el cambio social que posibilitó que el fútbol dejara de ser un lujo para convertirse en un deporte verdaderamente masivo. El desenlace es una pintura nítida de cómo surgió el deporte actual: entre lo antiguo, el roce social y la aspiración a ser iguales.
L’esport modern comença a la Gran Bretanya, en plena Revolució Industrial, quan la manera de treballar i de viure va canviar radicalment. Este ambient, basat en la disciplina i la racionalitat, va acabar influint també en les activitats d’oci. Jocs que abans eren improvisats i desorganitzats van començar a tindre regles, límits i formes concretes de jugar, fins a convertir-se en els esports que coneixem hui.
ResponderEliminarUn dels llocs on este canvi es va notar més va ser en les Public Schools, que eren escoles britàniques reservades a fills de famílies riques. Allí l’esport es va incorporar com una part fonamental de l’educació. La idea no era només divertir-se, sinó formar el caràcter dels alumnes, aprendre a treballar en equip, respectar les normes, etc. Encara que moltes vegades es destaca la figura de Thomas Arnold com si haguera sigut el gran creador de l’esport escolar, en realitat el seu paper va ser més moderat. Va fomentar un clima de disciplina i valors, però van ser sobretot els propis alumnes i professors joves els que van anar posant ordre i normes als jocs fins a convertir-los en esports com el futbol i el rugbi.
Fora de les escoles, l’esport també es va estendre ràpidament. Moltes fàbriques van començar a crear equips per unir els treballadors. L’església, per la seua part, utilitzava l’esport per acostar la gent i promoure activitats saludables. Gràcies a això van aparéixer clubs que més tard es farien famosos per tot el món.
En aquell moment va aparéixer un conflicte important: uns volien mantindre l’esport com una activitat d’afició, mentre altres defensaven que era just cobrar per competir. Esta tensió entre amateurisme i professionalisme, molt ben mostrada en la sèrie Un juego de caballeros, mostra com l’esport es va transformar en un fenomen social que anava molt més lluny del joc i acabava mostrant les diferències entre classes.
En la clase de hoy, hemos podido ver el desarrollo del deporte moderno, principalmente en Inglaterra, con la creación de las “Public schools”, cosa que comenzó a darle un aspecto resolutivo en cuanto al ámbito educativo, ya que este provocaba que se transmitieran valores, la caballerosidad; se pudiese controlar en mayor medida a los jóvenes, ya que estos pasaban gran parte de su tiempo realizan estas actividades deportivas, que posteriormente comenzaron a considerarse deportes con la creación de las federaciones deportivas, y algunos equipos de fútbol como el Aston Villa; . Además, también hemos visto como este se difundió gracias a la clase obrera, principalmente con el fútbol.
ResponderEliminarAlgo que me ha impactado de la película en gran medida, es cómo a pesar de que Alemania e Inglaterra tuviesen sus diferencias durante este periodo, todos apartaron parte de su tiempo para poder organizar este evento (saliendo del trabajo/clase), y que algunos de los habitantes de dichos países, no les importase que sus hijos fuesen a otro pais a jugar un partido de fútbol, tal y como estaba la situación, lo que hace ver la gran magnitud e importancia que se le daba y se le sigue dando a estos eventos; cosa que también podemos ver en el partido de Fútbol que se realizó durante la 1ªGM, durante el día de Navidad, entre estos mismos países.
Por último, me gustaría destacar la nueva manera en la que el deporte es concebido, ya que este comienza a tener un carácter más competitivo y educativo, y dejar de estar simplemente dirigido al espectáculo y a los ritos religiosos. Esto también lo podemos apreciar con la propuesta que nos hace el cómic que hemos leído en esta clase, donde se anima a los niños a que se apunten a jugar al Rugby.
Educació d'elit i Esport modern, dos conceptes que pareixen diferents, però la història demostra el contrari. Com he vist a classe, el paper de les Public Schools a la Gran Bretanya industrial fa impossible deslligar l'origen de l'esport de les classes benestants i del control social.
ResponderEliminarL'exemple més clar és la figura de Thomas Arnold a l'escola de Rugby. És un cas clau on veiem com el joc deixa de ser un passatemps salvatge per a convertir-se en una eina educativa, tot i que l'article qüestione si el mèrit va ser només seu o també dels alumnes que organitzaven els jocs.
També hem vist la tensió entre amateurisme i professionalisme, molt ben il·lustrada al fragment d’Un juego de caballeros. M'ha fet reflexionar sobre com l'esport era un reflex de la lluita de classes aristòcrates contra treballadors, igual que el conte sobre l'origen compartit del futbol i el rugbi ens mostra l'evolució divergent del joc.
Considere que és impossible entendre l'esport actual sense este passat, però s'ha d'evitar mantindre eixes barreres classistes. L'esport ha de superar la vella distinció entre cavallers i obrers, i conéixer aquest conflicte ens ajuda a defendre un model més just i accessible per a tots.
I found it really interesting to see how modern sport started in Britain during the Industrial Revolution. The part that caught my attention the most was how the Public Schools used sport to teach discipline and control, but also how they tried to keep it for amateurs only. It’s crazy to think that the rules and the way sport was played were decided by rich people and that this was connected to class.
ResponderEliminarI also liked how the series and the story showed that football and rugby used to be mixed and then split into different sports. It shows that sports didn’t just appear naturally, but were shaped by people and society. It makes me think about how even today, sport is not just about playing, but about rules, money, and who has power.
Finally, I think it’s interesting that even back then, tactics and teamwork were more important than just being strong or fast. That’s something I try to notice when I play sports now, and it makes me see sport as more than just physical activity.
Guo Mei Alcácer
ResponderEliminarEn la película de English Game , me sorprendió mucho , ya que me imagina de otra manera. Una de las escenas que más me destacó fue en la parte que los niños de alta clase y menos categoría ,no les importaba jugar juntos al fútbol, ya que era un juego que compartían y disfrutaban mientras los padres veían eso como algo ofensivo.
También conforme iba transcurriendo la película gracias al hijo de ir preparando y fabricando pelotas , en el momento que hicieron una partida /campeonato vieron que les iba gustado y la gente se iba animando a animar a los que jugaban , el padre conforme pasa el tiempo iba subiendo el precio de la venta de las pelotas ya que veía que estaba teniendo éxito.
Otra parte que me destacó fue , una mujer que realmente estaba muy metida en el mundo del fútbol , que sabía cómo se jugaba y sus normas .
Gracias al profesor que tuvieron , olvidaron el tema política y fueron ellos mismo sin criticar unos a otros .