El naixement de l'Educació Física i les escoles gimnàstiques europees
En la sessió de hui hem estudiat els orígens de l'Educació Física i de les principals escoles gimnàstiques europees (alemanya, sueca i francesa). A més a més, en la pràctica, també hem treballat el següent article que aporta rigor històric i teòric al debat que vam començar fa unes sessions al voltant del valor i funcions de l'Educació Física (el teniu disponible a l'Aula Virtual):
El naixement de l'educació física moderna es remonta al segle XVlll, quan a Europa sorgeixen diverses escoles gimnàstiques les quals tenien l'objectiu d'explicar com havia de ser l'educació física.
ResponderEliminarPer un costat tenim l'escola alemanya, dividida en dues corrents, la Gimnastik i la Turnkunst. La primera desenvolupada per Guts i la segona per Friedrich Jahn. Ambdues promovien una gimnasia patriòtica i disciplinada, la diferència esta en que la de Friedrich tenia un cert caràcter militar.
A més, trovem l'escola sueca, desenvolupada per Ling. Aquesta es caracteritza pel seu enfocament mèdic i pedagògic. I per últim, l'escola francesa, elaborada per Francisco Amorós. Aquesta era una especie de barreja de les dues anteriors i per tant, es caracteritzava per donarli una gran importància a lo militar i a lo moral.
Per concloure, cal dir que totes aquestes corrents assentaren les bases de l'Educació Física com a disciplina educativa. I gràcies a les seues aportacions l'Educació Física s'ha consolidat com a part de l'ensenyament fins a l'actualitat.
Gràcies a la sessió d’avui i a la lectura de l’article de José Devís, he pogut pensar molt en com ha canviat la visió de l’Educació Física al llarg de la història i en com, encara ara, no se li dona la rellevància que realment li correspon. L'autor Devís explica com abans es parlava d’“educació del físic”, centrada només en la salut i la força; després, d’“educació a través del físic”, on es transmetien valors i moral; i, finalment, d’“educació en el moviment”, on el més important és aprendre mitjançant el fet de moure’s.
ResponderEliminarSincerament, des de la meva experiència, crec que l’Educació Física no està ben enfocada. Molta gent se la pren de broma o com una assignatura per descansar (“maria”, diem al meu poble), i aquest fet em genera molta impotència, ja que l’esport és fonamental per a la vida en si. Podria nomenar múltiples dels seus beneficis, però, entre aquests, destaco que l'activitat física millora la salut integral (incloent-hi cos i ment), ja que prevé malalties, millora la força i la postura, redueix l’estrès, augmenta l’autoestima, ajuda a desconnectar... A més, també té un efecte sobre el progrés social, perquè ensenya valors, treball en equip, respecte...
M’agradaria que a les escoles es donés més importància a tot això. Per fer-ho possible, jo crec que serien necessàries més hores de pràctica, però també més hores de teoria útil, no com la que sempre ens han mostrat. Dins d'aquests ensenyaments, jo marcaria la importància de realitzar algun tipus d'exercici físic durant la setmana, així com aprendre a entrenar bé, cuidar el cos, entendre sobre nutrició... I, com a fonamental, que es fes veure que l’activitat física és per a totes les persones, no només per als que “són bons en esport”.
Deixant de banda tot això, que depèn quin punt sembla un poc dictatorial, voldria afegir que no tan sols penso en aquest apartat teòric, ja que uniria aquest primer pensament amb les reflexions de l'article sobre com l’Educació Física ha de seguir transformant-se: ha de ser més inclusiva, més conscient i més connectada amb la vida real de l’alumnat. Així doncs, considero que també s'ha d'ensenyar als nens i als adolescents que l’esport no és només competir, sinó una forma d’educar el cos, la ment i les relacions socials. Per tant, jo crec que, si s'aconsegueixen transmetre aquests fets, l'assignatura d'Educació Física tindrà el valor que sempre hauria d’haver tingut.
També cal destacar la importància de l'ètica pluralista, és a dir, que cal acceptar diferents maneres de gaudir i beneficiar-se de l’activitat física. Això acaba amb la idea antiga que es mostrava anteriorment a l'EF, on el que més comptava era ser competitiu o rendir al màxim. Aquesta visió és molt social i educativa, ja que aquesta assignatura ha de fomentar els valors del respecte i la cooperació, no tan sols els de rendiment.
Finalment, per poder donar el valor suficient a l'EF, i des d'una perspectiva com a possible futura professora de l'assignatura, hauria d'aconseguir mostrar el meu màxim compromís davant d'aquesta responsabilitat social, buscant el bé de tot l’alumnat.
ResponderEliminarEn la sessió de hui, hem analitzat l’article de José Devís Devís, en el qual s’estudien els diversos arguments que han recolzat la inclusió de l’educació física en el sistema educatiu. M’ha paregut molt interessant observar com aquesta matèria s’ha desenvolupat amb el temps, des de ser un tema privat i familiar, centrat únicament en cuidar el cos, fins a transformar-se en una part essencial del currículum escolar. Aquesta evolució mostra com la societat ha modificat la seua manera d’entendre el cos, la salut i el moviment.
Una de les idees que més m’ha impressionat és la noció que l’educació física no sols té com a finalitat crear cossos sans i forts, sinó també persones capaces de conviure, reflexionar i evolucionar mitjançant el moviment. M’han paregut molt coherents les idees de Peter Arnold i David Carr, que defenen que el coneixement corporal té la mateixa importància que el teòric. Em quede especialment amb el concepte de “l’educació en moviment”, ja que entén el moviment com un fi en si mateix, una forma de conéixer-se i expressar-se sense necessitat de verbalitzar-ho.
La proposta de Margaret Whitehead sobre l’alfabetització física també m’ha paregut molt inspiradora, ja que destaca la competència, la confiança i el gaudi del moviment com a components fonamentals per a una vida saludable. Considere que aquesta perspectiva és molt pertinent i necessària, especialment perquè promou la inclusió i el respecte cap a totes les persones, independentment de les seues habilitats.
Sens dubte, aquest article m’ha ajudat a comprendre que l’educació física abasta molt més que el rendiment esportiu o la simple activitat motriu. Es tracta d’una eina educativa que ens ensenya a cuidar-nos, conviure i desenvolupar-nos com a éssers humans.
En la sessió de hui hem tractat els orígens de l’Educació Física moderna, aprenent, sobretot, com aquesta ha passat de no tenir pràcticament importancia en l’educació a convertir-se en una important doctrina, sobretot a partir del segle XIX. Així, hem conegut els principis de la doctrina en les primeres escoles gimnàstiques, com l’alemanya i la francesa.
ResponderEliminarA banda d’açò, crec que la part en la que més he aprés hui ha segut la part del debat, on hem discutit els valors de l’Educació Física i el paper que juga en l’educació actual. El valor més destacat pels meus Companys ha segut el propòsit de la vida saludable i l’excercisi, encara que també ha estat molt comentat el propòsit dels reptes personals i l’autosuperació, el qual considere molt més interessant. Tot açò sense oblidar l’aspecte social, sobretot als xiquets, que moltes vegades començen a l’esport, guiats pels pares, per a fer amics fora de l’escola.
Des de la meua experiencia, evidentment considere que l’esport des del punt de vista de la salud i la condició física es molt important, sobretot si un xiquet comença a l’esport des de xicotet, ja que et crea un hàbit que t’acaba obligant a excercitar-te, ja que ho vius com una forma de vida i una part de la rutina.
D’altra banda, sobretot els meus últims anys, és a dir, de més adults o majors, l’àmbit de la superació personal és una de les que trobe més importancia, i pensé que pot ajudar moltíssim a millorar qualsevol situación de conflicto personal.
Per últim, l’aspecte social és el que més m’ha aportat l’esport: a dia de hui, encara que mantinc, per supost, amics de l’escola, la majoria del meu cercle d’amics els vaig conéixer a l’esport i hui formen part de la meua vida. Per tant, per a mi, l’esport es una doctrina fonamental per al desenvolupament d’una persona en tots els aspectes, i es completament funcional, cadascú el pot aplicar a l’àmbit de la seua vida que necessite.
La educación física tiene sus raíces en la revolución científica del siglo XVII y en el pensamiento ilustrado. Figuras como Copérnico impulsaron la era de la razón, mientras que humanistas como Vittorino, Méndez y Gale comenzaron a considerar el cuerpo como un componente esencial de la formación integral.
ResponderEliminarAutores como Locke y Rousseau otorgaron relevancia tanto al desarrollo físico como a los sentidos y a la libertad individual. Basedow y Pestalozzi, desde una perspectiva pedagógica, integraron el ejercicio físico en el currículo escolar.
Este pensamiento condujo al establecimiento de las primeras escuelas gimnásticas: la alemana, con Jahn y su sistema Turnkunst, que combinaba ejercicio físico con disciplina; la francesa, con Amorós, de carácter militar pero integradora; y la sueca, más científica y centrada en la salud y la anatomía, gracias a Henrik Ling.
Si bien el deporte competitivo aún no se había desarrollado, estas corrientes sentaron las bases de una educación física orientada al desarrollo integral del individuo, más allá de la mera formación académica.
La evolución del cuidado del cuerpo en el ámbito educativo a lo largo del tiempo resulta de gran interés. El conocimiento de estos orígenes permite comprender que la educación física no se limita al deporte, sino que constituye una herramienta para el bienestar, la disciplina y la formación integral de la persona.
Durant les últimes sessions hem debatut entorn un tema que ens afecta especialment als alumnes de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport: el valor i la importància d'impartir l'assignatura d'Educació Física en les escoles. És clar que molts de nosaltres, com a futurs professors d'Educació Física, hem de conèixer la utilitat d'esta i allò que aporta a la societat.
ResponderEliminarEn la primera part del debat, hem exposat les nostres experiències sobre l'Educació Física. Sorprenentment, moltes de les nostres idees versaven entorn d'un valor extrínsec de l'assignatura, per exemple, s'ha comentat que l'Educació Física servix per a buidar la ment i afrontar de millor manera les assignatures “més importants”. Esta afirmació és totalment certa, no obstant això, no atorga de suficient valor a l’assignatura com per a ser digna de ser impartida en els centres educatius.
És per això, que en la segona part del debat, ens hem recolzat d'un article científic de José Devís Devís anomenat com “Els discursos sobre les funcions de l'Educació Física escolar. Continuïtats, discontinuïtats i reptes”. A partir d'este, hem pogut formar ja arguments més convincents i científics sobre la importància d’esta matèria dins del currículum escolar.
L'argument més convincent al meu semblar és el que utilitza Peter Arnold en el seu llibre Educació Física, moviment i currículum. En este, interrelaciona tres dimensions educatives de l'Educació Física: l'educació a través del moviment, l'educació sobre el moviment i l'educació en moviment. La primera fa referència als valors instrumentals que aporta l'assignatura: desenrotllament moral, ocupació del temps lliure, salut…; la segona abasta el valor intrínsec del moviment, és a dir, la base teòrica sobre el físic; i l'última tracta el coneixement i comprensió pràctica i personal que simplement pot aconseguir-se mitjançant les activitats fisicoesportives.
Amb tot el dit, considere, òbviament que l’Educació Física ha de continuar en el pla d’estudis i que, a més a més, se li ha de prestar més atenció de la que actualment la societat li brinda. Per a aconseguir tal objectiu, el contingut que s'ha de tractar en l'assignatura ha d'abastar les tres dimensions que Arnold presenta: ha de tractar sabers teòrics, sabers pràctics i, mitjançant la participació en activitats físiques, transcendir d'estos al desenrotllament personal, que és, en última instància, el que li aporta esta bellesa única a l'Educació Física.
En clase hemos tenido un debate acerca del valor que se le ha dado a la educación física a lo largo de la historia y, lo más interesante para mí, que debe tener la educación física escolar para ser aprovechable y valiosa para todos, siendo este punto el más actual.
ResponderEliminarEn mi opinión, el objetivo principal de la educación física escolar tiene que ser inculcar las ganas de hacer deporte, fuera del horario de colegio, a aquellos que tienen menos afición, más aún teniendo en cuenta la sociedad en la que estamos, cada vez más casera y sedentaria.
El principal motivo de esta opinión, a pesar de ser repetitivo con mis compañeros, es simplemente por temas de salud, todos sabemos de los beneficios del deporte y lo importante que es su práctica. Relacionado con la salud, la actividad física puede servir como terapia a muchas personas, evadiéndose de sus problemas durante un rato (probablemente a una edad más avanzada). Otro factor relevante en edad escolar son las relaciones sociales (especialmente en los deportes de equipo), seguramente hagas amistades para muchos años, un ejemplo personal, la gran mayoría de mi grupo de amigos son los compañeros del equipo de fútbol sala en el que jugué durante gran parte de mi niñez.
Desde el papel de profesor de educación física, ¿Qué puedo hacer para cumplir ese objetivo principal del que hablaba al principio? Principalmente creo que fomentar la diversidad de deportes y no ceñirse a los típicos 3 o 4 de siempre, quizá esa gente que no quiere hacer deporte es porque no conoce el “suyo” y, dentro de las posibilidades del centro escolar, considero que se debería enseñar una gama más amplia. También pienso que hacer dinámicas para que los niños hagan deporte a través de pequeños juegos, con un trasfondo aprovechable, en vez de sesiones tan “cerradas”, puede ser una opción, sobre todo en edades más infantiles para a partir de ahí poder “enganchar” a los alumnos con menos afición.
Intentar aplicar los conocimientos teóricos a la práctica y enseñar que el deporte no solo es para aquellos que destacan en la clase, sino que va mucho más allá.
También pienso que hay un problema social en relación a la educación física, esa visión establecida de asignatura secundaria no ayuda a que los alumnos la puedan ver de forma seria, empezando por las pocas horas que tiene en el horario escolar y que impide poder ofrecer una enseñanza más amplia, quizá a raíz de esa poca relevancia que se le otorga, muchas veces como un “descanso” entre materias consideradas más importantes, los niños, desde su inocencia, pueden relacionarlo con que el deporte también tiene muy poco valor, y si un niño al que no le gusta hacer ejercicio percibe esta sensación del exterior tenemos un problema.
A la gran mayoría de personas que estudiamos esta carrera no nos tuvieron que convencer de los beneficios de la educación física, de ahí mi opinión de que en edades tempranas el objetivo ha de ser conseguir que el mayor número de alumnos posible aprenda disfrutando, para que sepan lo positivo que es la actividad física y, si puede ser, cojan ese gusto por el deporte en general, o aunque sea por uno en específico, para que lo practique en su vida diaria.
Les escoles gimnàstiques
ResponderEliminarAl segle XIX, amb l’aplicació dels avenços científics a l’activitat física, van sorgir diverses escoles gimnàstiques que buscaven dotar l’exercici corporal d’un mètode, una estructura i una finalitat educativa. Aquestes escoles van assentar les bases de l’Educació Física moderna i van desenvolupar diferents models segons la seua orientació i context social. Les més destacades van ser l’alemanya, la sueca i la francesa.
L’escola alemanya
L’escola alemanya té com a objectiu disciplinar i enfortir el cos mitjançant un sistema organitzat i racional. Presenta dues tendències principals:
-La Gimnastik, creada per Guts Muths, s’inspira en l’antiguitat grega i promou els exercicis a l’aire lliure, la connexió amb la naturalesa i l’educació mitjançant l’ordre i l’eficàcia. Introdueix també l’ús d’aparells i exercicis dinàmics.
-La Turnkunst, impulsada per Friederich Jahn, té un caràcter més dur i militaritzat, amb una clara intenció nacionalista. Dona importància a l’obediència, la força i la preparació física del poble, i incorpora activitats com carreres d’obstacles o exercicis amb aparells.
En conjunt, aquesta escola destaca per la disciplina, la racionalització dels moviments i la formació moral a través del cos.
L’escola sueca
L’escola sueca, creada per Pehr Henrik Ling i continuada pel seu fill Hjalmar Ling, se centra en una gimnàstica amb finalitat terapèutica, mèdica i educativa.
Els seus exercicis són analítics, estructurats i sense competició, orientats a corregir postures i prevenir malalties. L’objectiu principal és aconseguir la salut i l’harmonia corporal, més que no pas el rendiment o la força.
Aquesta escola representa un model metòdic, saludable i corrector, que entén l’activitat física com un mitjà per millorar el benestar general de la persona.
L’escola francesa
L’escola francesa, desenvolupada per Francisco Amorós, combina elements de les dues anteriors. Té un component moral i educatiu, i utilitza exercicis físics acompanyats de càntics i valors com la disciplina i l’esforç.
Amorós introdueix aparells i exercicis acrobàtics, donant un enfocament més pràctic i pedagògic a la gimnàstica. A més, incorpora una dimensió social i patriòtica, vinculant l’activitat física amb la formació del ciutadà.
Així, la gimnàstica francesa és una síntesi equilibrada entre el rigor de l’escola alemanya i l’orientació mèdica de la sueca.
En The English Game, el futbol simbolitza la lluita entre les classes socials: d’una banda, els equips de l’alta burgesia; de l’altra, els equips de les fàbriques formats per obrers. Els primers defensen l’amateurisme com a ideal moral, mentre que els segons busquen la professionalització per poder competir en igualtat de condicions, ja que no disposen del mateix temps lliure que les elits.
Aquest procés reflecteix com l’esport passa de ser un privilegi de les classes altes a convertir-se en una activitat de masses. Alhora, mostra com el futbol crea una identitat col·lectiva, un sentiment de pertinença que uneix tot un poble al voltant d’un equip o d’un partit.
Tot i les diferències, hi ha punts en comú entre les escoles gimnàstiques i el que mostra The English Game. En ambdós casos, l’activitat física és vista com una eina de formació i construcció social. Les escoles gimnàstiques busquen educar el cos, inculcar valors com l’ordre, la disciplina i la cooperació; de manera similar, la pel·lícula reflecteix com l’esport —en aquest cas el futbol— es converteix en un espai de convivència, superació i integració social.
A més, tant les escoles com el context britànic parteixen d’una estructura jeràrquica i de classes, però obren el camí cap a una concepció més democràtica de l’activitat física, que deixa de ser patrimoni de les elits per convertir-se en un fenomen popular i col·lectiu.
A la classe de l’altre dia vaig aprendre un munt de coses sobre com ha anat canviant la manera d’entendre l’Educació Física al llarg del temps. Em va sorprendre veure que ja fa segles que es parlava de donar-li un sentit educatiu al moviment, i no només fer exercici per estar fort o sa. Les escoles gimnàstiques d’Alemanya, Suècia o França ja tenien clar que l’activitat física podia servir per formar persones més disciplinades, sanes i conscients del seu cos.
ResponderEliminarEl debat i la lectura de l’article de José Devís em van fer pensar molt. Crec que, encara avui, molta gent no li dona a l’Educació Física la importància que mereix. Molts la veuen com una assignatura per desconnectar, i tampoc hauria de ser així, perquè l’activitat física és essencial per viure bé, tant físicament com mentalment. A més, l’esport ens ensenya valors com el respecte, el treball en equip i la superació personal, coses que haurien de ser centrals a qualsevol educació.
Des del meu punt de vista, seria una bona opció que a les escoles es fes més èmfasi no només en practicar esport, sinó també en entendre’l: hauriem de saber per què fem exercici, com cuidar el cos, què és una alimentació saludable i com tot aixo ens beneficia a nosaltres. Tot això ajudaria a fer veure que l’Educació Física no és només córrer o jugar a futbol, sinó aprendre a tenir una vida més equilibrada i feliç en base a l’esport.
Al tema tres podem veure una explicació del naixement de l'Educació Física, on va aparèixer per primera vegada a les principals escoles gimnàstiques. Aquestes són l'alemanya, la sueca i la francesa, les quals són molt diferents entre elles. Dins de les escoles gimnàstiques alemanyes podem diferenciar dos tipus: la "Gimnastik" i la "Turnkust". La "Gimnastik" estava basada en l'antiguitat grega, on es realitzaven exercicis estàtics i dinàmics on l'objectiu era un desenvolupament del rendiment corporal. En canvi, la "Turnkust" tenia un enfocament molt més militar. On hi havia una forta càrrega nacionalista i uns valors d'obediència i disciplina militar. Per altra banda, l'escola sueca era molt diferent a aquestes. Ja que tenia caràcter mèdic i corrector enfocat en uns exercicis analítics. On es van crear les primeres taules gimnàstiques. Per últim, tenim l'escola francesa. La qual va començar a desenvolupar-se a Espanya. Aquesta es caracteritza per la barreja d'accions i valors tant militars com gimnàstics, on a més, estaven acompanyats de càntics patriòtics i religiosos. També es caracteritza per l'ús d'aparells i exercicis acrobàtics.
ResponderEliminarAquest tema m'ha agradat molt, ja que ens permet conèixer com van ser les primeres escoles gimnàstiques del món. On podem veure les seues característiques i diferències com a conseqüència de la influència geogràfica i de l'època.
Respecte a la reflexió de la classe pràctica, em va ajudar a entendre millor i traure conclusions sobre el conflictiu tema de l'Educació Física. On gràcies al document que llegirem vaig poder conèixer millor la seua història. Davant les persones que pensen que l'Educació Física no és una assignatura igual que les altres tenen una manera de pensar errònia. Ja que l'Educació Física és una disciplina més igual que totes les altres. La qual ha tingut una història al llarg del temps fins a la seua consolidació. I pateix un despreci pel fet de ser una disciplina la qual no es parteix segut a una caira i una pissarra davant. Una frase que va sorgir a unes de les primeres classes que diu "tots tenim dret a opinar, però totes les opinions no són vàlides", representa molt bé aquest cas. Ja que moltes persones sense ningun tipus de coneixements sobre aquest tema pensa d'una manera i pensa que té raó. En conclusió, encara que és un fet que l'Educació Física no siga una disciplina amb una rellevància tan gran com les matemàtiques o l'anglés en la societat actual. És una assignatura de la mateixa importància. La qual és una disciplina més, amb una llarga història i amb una gran repercussió i rellevància tant en la societat actual com l'antiga.
David Hidalgo.
En aquesta sessió, amb l’article de José Devís, he entés milor com ha anat canviant la visió de l’Educació Física al llarg de la història. Abans sols es parlava de “l’educació del físic”, centrada en la força i la salut, però després va ixir la idea “d’educació a través del físic”, que busca transmetre valors. Finalment es parla “d’educació sobre el moviment”, que tractava d’aprendre mitjançant el moviment. Aquesta evolució mostra com l’Educació Física ha passat de ser una activitat irrellevant a ser una activitat necessària.
ResponderEliminarTambé ha sigut interessant conéixer les primeres escoles gimnàstiques europees. La alemana, que es centrava en la disciplina i el patriotisme. La sueca, que tenia una visió més mèdica i educativa, i la francesa, que combinava aspectes morals, militars i pedagògics. Totes aquestes van implantar les bases que hui en dia coneixem com a educació física moderna.
Així i tot, crec que encara no se li dona el valor que realment es mereix. Molta gent veu a aquesta assignatura com un assignatura irrellevant, quan en realitat és necessària per a la salut de les persones, ja que ajuda a previndre malalties, reduir estrés o millorar l’autoestima. També fomenta valors com el respecte o treball en equip.
Des del meu punt de vista, l’Educació Física ha de ser més inclusiva i adaptada per a tots, independentment del nivell o les habilitats de cadascú. Ha d’intentar integrar totes les formes possibles de disfrutar del moviment. Si transmetem això a les noves generacions, aquesta assignatura podrà tindre el reconeixement que sempre hauria d’haver tingut.
Durant esta classe hem comentat molts aspectes i característiques sobre les 3 escoles fundadores de l’educació física. En total són 3 l’alemanya, la francesa i la sueca, deixant exclosa a la anglesa que serà la fundadora de l’esport modern. Entre les característiques més importants de cada una tenim que en l’alemanya hi posaven molt d’èmfasi al caràcter nacional és a dir que hi havia un sentiment patriòtic molt elevat a més que era una educació perquè els xiques s’apieren acatar ordres i foren molt estructurats. Esta no m’ha sorprés massa, ja que sempre s’ha dit que els alemanys són molt rectes i metòdics. En la sueca en canvi seguien diferents mètodes d’ensenyança era una educació més analítica i basada a millorar la salut, la higiene i la prevenció de lesions, esta s’ha desenvolupat molt bé fins ara on en l’actualitat se seguixen ensenyant tècniques enfocades en millorar la nostra qualitat de vida. I per últim la francesa que pot ser a primera vista que pot ser una de la qual els xiquets poden aprendre més, ja que explicava i practicava moviments naturals que podien ser utilitzats durant el dia a dia i se li donava importància al lliure moviment connectats amb la natura.
ResponderEliminarActualment s’hi han fusionat les característiques essencials de les tres escoles per poder arribar a una ensenyança del més encertades i útil per als jóvens encara que es poden millorar coses per motivar a l’alumnat en les proves que realitza açò seria possible si s’explicarà perquè li poden servir les diferents situacions encara una classe d’educació física en el seu dia a dia .
Hoy en clase hemos dado las escuelas gimnásticas de Europa. Estas escuelas fueron impulsadas por pensadores y educadores ilustrados durante el siglo XVII y XVIII intentando sistematizar y estructurar los métodos de ejercicios físicos y corporales. Eran 3 escuelas gimnásticas:
ResponderEliminarLa primera escuela gimnástica de Alemania que se separa en 2 corrientes: Gimnastik establecido por Guts Muths en 1759 y Turnkunst establecido por Friedrich Jahn en 1778.
La Escuela Gimnastik fue inspirada en la antigua Grecia, es decir, ejercicios al aire libre. Los ejercicios son conocidos por ser más estáticos y dinámicos. Por otro lado la escuela Turnkunst, creó el primer gimnasio en Berlín donde se utilizaban aparatos para el desarrollo del Turnkunst. Esta escuela era conocida por su carga nacionalista y por la obediencia ( disciplina del cuerpo). Además tenía un carácter militar con carreras simulando campos de batalla.
La segunda escuela gimnástica es la de sueca creada por Pehr Henrik Ling en 1779 cuando entró en contacto con Franz Nachtegall. Esta escuela se diferencia por su carácter médico, es decir, anatómico, fisiológico y corrector. Eran ejercicios más analíticos. En 1813 se crea el Instituto Central de Gimnástica de Estocolmo que va ser pasado al hijo de Pehr en 1820, Hjalmar Ling.
Por ultimo tenemos la escuela Francesa creada por Francisco Amorós, un home valencià en 1770. Esta escuela comenzó a desarrollarse en España y fue inspirada por las ideas de Rousseau y Pestalozzi. Su objetivo mezclaba acciones tipo militar y esfuerzos gimnásticos acompañados de ideas patrióticas y religiosas. Además se utilizaban aparatos (como en la escuela de Turnkunst ) y acrobáticos. Esta mezcla hizo que este modelo se utilizara en los colegios.
ResponderEliminarLo que más me ha llamado la atención al estudiar el nacimiento de la Educación Física es cómo pasó de ser una práctica centrada solo en la fuerza y la preparación militar a convertirse en una disciplina educativa que busca el desarrollo completo de la persona. Antes, el cuerpo se entrenaba solo por motivos bélicos o de salud, pero poco a poco se empezó a entender que el ejercicio también podía servir para formar valores, educar la mente y mejorar la convivencia.
Me han parecido muy interesantes las escuelas gimnásticas europeas, porque cada una aportó algo distinto. La escuela alemana, dirigida por Jahn, estaba muy ligada al patriotismo y a la disciplina, y veía el ejercicio como una forma de fortalecer el carácter y el amor por la nación. En cambio, la escuela sueca, creada por Ling, me resulta más cercana a la idea actual de Educación Física, ya que se centraba en la salud, la postura y el equilibrio corporal. Por último, la escuela francesa, impulsada por Amorós, combinó aspectos de las dos anteriores y añadió un enfoque más moral, buscando mejorar tanto el cuerpo como la conducta de las personas.
Creo que todas estas corrientes sentaron las bases de la Educación Física tal y como la conocemos hoy. Me parece importante destacar que gracias a ellas se empezó a considerar el ejercicio no solo como entrenamiento, sino como una forma de educación integral que ayuda a cuidar el cuerpo, mejorar la salud, reducir el estrés y fomentar valores como el respeto, el trabajo en equipo y la superación personal.
En mi opinión, la Educación Física sigue siendo una parte fundamental de la enseñanza, porque enseña mucho más que deporte: enseña a conocerse a uno mismo, a cuidar la salud y a convivir con los demás. Por eso pienso que debería valorarse más, ya que tiene un papel esencial en la formación de personas.
Després de la sessió d’aquesta setmana, m’ha sorprès veure com l’Educació Física ha canviat tant al llarg del temps. No m’havia parat a pensar que tot açò tinguera uns orígens tan marcats, i que darrere hi hagueren diferents models amb idees tan diverses com les escoles alemanya, sueca o francesa. El que més m’ha cridat l’atenció és que cadascuna reflectia molt bé la manera de pensar del seu país: la disciplina i la força a Alemanya, la salut i la correcció a Suècia, o els valors socials i patriòtics a França.
ResponderEliminarM’ha fet reflexionar com, al final, totes buscaven educar a través del cos, encara que d’una manera molt distinta. I pense que açò continua sent actual: segons com s’entenga l’Educació Física, també canvia el tipus de persones que volem formar. Si ens quedem només en la part física o competitiva, perdem tota la part educativa que realment li dona sentit.
L’article de Devís també m’ha ajudat a entendre millor eixa evolució, de quan es parlava d’“educar el físic” fins a “educar a través del moviment”. Crec que aquesta última idea és la que més s’ajusta a com hauria de ser l’Educació Física avui: una assignatura que ens ajude a conéixer el nostre cos, a cuidar-nos i a relacionar-nos millor amb els altres, no només a fer exercici.
El que més em crida l’atenció és que, hui dia, encara molts centres no aprofiten tot el potencial educatiu de l’Educació Física. Sovint es centra només en rendiment o competició, i es perd la part que ensenya a cuidar el cos, treballar en equip, respectar els altres i tenir més consciència i inclusió.
Per això, crec que l’Educació Física ha de continuar canviant, igual que ho van fer aquelles primeres escoles gimnàstiques. Ara hauria de ser més inclusiva, més oberta i més connectada amb la vida real de l’alumnat.
A més, crec que seria útil que a classe reflexionérem sobre per què fem exercici, com afecta la nostra salut i com l’Educació Física pot formar persones més completes, no només més ràpides o més fortes. Així, tindria el valor real que mereix.
Tots sabem que al llarg dels anys i dels fets que ocorren en ells, impliquen canvis en el nostre dia a dia i en la vida social de les persones, doncs amb l'educació física, com hem pogut observar també es veuen estos canvis reflectits, ja que l'educació física ha anat evolucionant al llarg dels anys i actualment seguix fent-ho, ja que, l'educació física que s'impartix actualment a les escoles segurament no serà la mateixa que dintre de 20 o 30 anys.
ResponderEliminarSi parlem un poc de l'evolució de l'educació física, reflectida a l'article de Devís podem veure com en un principi es parlava d'”educació del físic”, aquesta sols se centrava en la part relacionada amb la força i podíem parlar un poc de salut, després canvia un poc i ja ens parla d'“educació a través del físic” on s'influïxen alguns temes morals, com els valors, per últim es parla de l'”educació en moviment” que ens diu que si ens movem, aprendrem.
Des de petita he estat involucrada amb el tema de l'esport, perquè sempre m'ha agradat practicar-lo, no obstant això al meu voltant sempre he tingut amigues o companys de classe, als qui no els agradava per a res practicar-lo, potser perquè no portaven una vida massa activa quant a temes d'esport o simplement no els agradava cap esport, el que provocava que l'assignatura d'educació física no els agradara i tingueren un rebuig cap a esta.
No obstant això crec que l'assignatura d'educació física en general, està mal plantejada, basant-me en la meua experiència al col·legi i institut, crec que la majoria de la gent es pren esta assignatura com una assignatura secundària sense cap classe d'importància, ja que mai realment ens expliquen perquè és tan important realitzar algun tipus d'activitat, és clar, tots sabem els seus principals beneficis, ja que sempre ens han dit que realitzar esport aporta millores a la salut, tant físiques com mentals, però, a part d'estes que tot el món coneix, realitzar un esport o algun tipus d'activitat aporta moltíssims més beneficis, este et pot ajudar a relacionar-te i a fer un grup d'amics, aprens a ser una persona constant i responsable, ja que tens un horari d'entrenament, aprens certs valors que igual en el teu dia a dia no els desenvolupes tant...i un munt de coses més a les quals no se li dona la importància que se li hauria de donar.
A més a més no crec que sols el problema siga en què no sabem que tant beneficiari és o que a algú no li agrade fer esport, també crec que està influït el fet que sempre a educació física es practiquen els mateixos esports, de la mateixa forma i amb les mateixes dinàmiques, i potser això provoca en certes persones un rebuig al veure que els esports que practiquen estes dos hores a la setmana no se li donen massa bé, o se senten exclosos pel cas que siga, crec que a l'hora d'impartir esta assignatura s'haurien de buscar dinàmiques més diverses i provar més esports dins de la possibilitat de cada centre escolar.
Finalment, crec que també és important saber un mateix i saber exterioritzar a la resta en cas de ser professor/a sobretot de nens petits que molts esports porten de la mà una alta competitivitat, i els esportistes han d'aprendre tant a guanyar com a perdre, perquè podem donar-se ambdues situacions.
En la clase de hoy, hemos visto el nacimiento de las Escuelas gimnásticas en Europa, destacando Alemania, Suecia y Francia; y posteriormente hemos destacado el desarrollo de la E.Física en España.
ResponderEliminarHemos podido conocer a las distintas personas que impulsaron el nacimiento de la E. Física como Locke, Rousseau, Basedow, Pestalozzi,... Estos afectaron al cambio en la Educación en gran medida, ya que gracias a ellos, se comenzó a darle una gran importancia al trabajo físico en las escuelas; con el objetivo no de establecer estilos de vida saludables (posible objetivo de hoy en día), sino de que los estudiantes, pudiesen ser útiles para realizar las labores, las cuales la Revolución Industrial comenzaba a exigir; cosa que me parece un reflejo de la búsqueda del propio interés en la época, a pesar de que sería útil, para después establecer estilos de vida saludables, y no tener tanto sedentarismo, como es el caso en la actualidad.
Por otro lado, podemos ver como mientras en Alemania, Muths desarrolló un tipo de entrenamiento más estático y dinámico, basado en la obediencia y el control de quienes se encargaban de dirigirlo, para así desarrollar el rendimiento corporal; en Suiza, se orienta más hacia un carácter médico y educativo, donde se crea un Real Instituto por Hjalmar Ling; y por último vemos como en Francia se le dio un enfoque más patriótico/militar y religioso, mediante cánticos.
En último lugar, podemos ver como tras la crisis de la Guerra de l independencia española, hubo un gran malestar en el país, lo que dio paso a un gran número de reformas, entre las que se encuentran la instauración del Instituto Libre de Enseñanza (ILE) en 1876, el cual posteriormente ayudaría a España, a comenzar a instaurar la Educación Física en la enseñanza. Esta comenzó a realizarse al aire libre y comenzó a ser considerado un formador del carácter y de la moralidad de las personas, a partir del S.XIX; lo cual aún sigue siendo hoy en día, en gran medida.
Instrucció militar i Educació Física, dos conceptes que pareixen llunyans, però la realitat històrica demostra el contrari. Com he vist a classe, és impossible deslligar l'origen de l'EF de la necessitat política de crear cossos disciplinats, fent que l'esport no fóra només salut, sinó una qüestió d'Estat.
ResponderEliminarL'exemple més clar és l'Escola Alemanya, on hem distingit entre la Gymnastik (més light) i el Turnkunst (molt més dur i patriòtic). Junt amb l'Escola Sueca (centrada en la postura) i la Francesa (que buscava utilitat industrial), hem vist com l'exercici deixava de ser un joc per a convertir-se en una eina per a formar soldats o ciutadans productius.
Considere que no podem oblidar d'on venim, però s'ha d'evitar mantindre eixa visió militaritzada hui en dia. L'Educació Física ha de servir per al desenvolupament integral de la persona, i el nostre repte és deixar arrere la idea de l'alumne-soldat per a aconseguir una educació inclusiva i valuosa per a tots.