El Moviment Olímpic i els Jocs Olímpics moderns
Aquesta setmana hem estudiat el Moviment Olímpic i els Jocs Olímpics moderns. Hem vist com es va recuperar la idea olímpica i com es va consolidant a poc a poc en les primeres edicions, sent els Jocs Olímpics de Londres 2008 i els d'Estocolm en 1912 moments importants. A continuació, vos deixe el documental que he anomenat a classe sobre aquesta edició dels Jocs d'Estocolm (part 1, part 2, part 3). També hem vist la relació dels Jocs Olímpics amb el nacionalisme, així com algunes de les crítiques que s'han fet al Moviment Olímpic i algunes de les contradiccions que trobem entre la Carta Olímpica i la realitat dels Jocs. A més a més, vos deixe l'entrevista a l'expert en mega-esdeveniments Martin Müller, en la qual aborda el tema de la sostenibilitat dels JJOO que hem començat a comentar a classe i que llegirem el proper dia a classe. En aquesta entrada podeu comentar els aspectes que més vos hagen cridat l'atenció d'aquest tema, així com continuar el debat sobre la sostenibilitat dels grans esdeveniments que vam iniciar.
Els Jocs olímpics com bé hem comentat a classe és un esdeveniment d'unes dimensions mundials, involucrant esports, atletes, nacions, espectadores, etc. sense cap dubte és l’esdeveniment esportiu per excel·lència
ResponderEliminarA la classe de hui hem pogut observar com van començar i el desenvolupament d’aquest moviment, des de finals del segle XIX on es va començar els Jocs olímpics com coneixen avui en dia, fins a l’actualitat. Sent en aquest periode on hem pogut veure el bum que ha fet, comptant amb centenars de participants, fins a tindre més de 10.000 atletes competint cadascu en el seu esport.
Per a mi les coses més fascinants d’aquest esdeveniment és el sentiment i l’orgull que dona que algun representant del teu país guanye una medalla d’or, cosa que fa que tot el món s'ajunte Per celebraro(encara que no haguen vist eixe esport Mai), ames de donar a conéixer a esportistes amb un gran nivell que siga pel que siga el seu esport no té una gran visibilitat.
Els Jocs Olímpics moderns es van consolidar progressivament des de la seua recuperació a finals del segle XIX gràcies a la iniciativa de Pierre de Coubertin, el qual volia unir esport i educació sota valors com l’esforç, el respecte i la cooperació. Després d’uns inicis difícils, amb edicions com les d’Atenes 1896, París 1900 o Sant Lluís 1904, van ser els Jocs d’Estocolm de 1912 els que realment van marcar un punt d’inflexió, ja que van aconseguir una millor organització i una major participació internacional. A partir d’aquell moment, el moviment olímpic va anar creixent fins a convertir-se en un fenomen global, amb cada vegada més països, atletes i disciplines.
ResponderEliminarTot i que els Jocs Olímpics es presenten com una celebració de la fraternitat entre pobles, la seua història mostra una relació molt estreta amb el nacionalisme. Cada país utilitza l’esport com una manera de mostrar el seu poder i prestigi, i les medalles es converteixen en símbols d’orgull nacional. Això fa que, moltes vegades, l’objectiu de la convivència i la cooperació quede en segon pla davant de la competició entre nacions. De fet, les cerimònies amb banderes, himnes i classificacions per països reforcen aquesta visió dels Jocs com una lluita simbòlica entre estats, més que com una trobada purament esportiva.
Aquesta situació posa en evidència una clara contradicció amb la Carta Olímpica, que estableix que els Jocs són competicions entre esportistes, no entre països, i que el COI ha d’evitar qualsevol ús polític o comercial de l’esport. No obstant això, la realitat és molt diferent ja que els Jocs estan plens de patrocinadors, interessos econòmics i propaganda nacional, i el mateix COI es finança a través de multinacionals i drets televisius. Això demostra que, malgrat el discurs idealista de pau i igualtat, el moviment olímpic està profundament influït per les lògiques del mercat i la política internacional.
Finalment, la lectura de l’entrevista a Martin Müller ens convida a reflexionar sobre la sostenibilitat dels grans esdeveniments esportius. Müller critica que els Jocs Olímpics generen un gran impacte ambiental i econòmic en les ciutats que els acullen, amb infraestructures que sovint queden abandonades i costos molt elevats per a la població. Per això, defensa la necessitat de repensar el model olímpic i buscar formes més sostenibles, que no només beneficien la imatge d’un país o d’una marca, sinó també la vida de les persones i el respecte pel medi ambient
Els jocs olímpics són esdeveniments esportius multidisciplinaris en els que participen atletes de diferents parts del món, segons la definició de Google, però a mi em pareix que són més que açò. La capacitat que tenen els JJOO d'entetindre a tota una nació amb la pràctica d'esports de tota mena és impressionant, encara que molts aquests esports durant el nostre dia a dia no ens atrauen molt, quan arriben els JJOO sempre estem pendents dels nostres representants, i esta és la màgia de l’esdeveniment.
ResponderEliminarTambé podem pensar que el fet que siga cada quatre anys ho fa més especial, però no sempre ha sigut així, ja que durant el 1906 es va proposar fer uns jocs intercalats en Atenes durant el temps de transició entre uns jocs i uns altres. Este fet em va cridar l’atenció perquè en la meua opinió li llevaria emoció, i també va ser per este motiu que es van llevar els jocs intercalats d’Atenes.
Un altre fet que em va cridar l’atenció a classe van ser els jocs olímpics de St Lluis, en Estats Units, on feien carreres on s’enfrontaven blancs contra negres en una discriminació racial brutal. Estos Jocs Olímpics van ser un episodi negre en la seua història i hui en dia no es podria permetre. No tot va ser roín durant esta època, a poc a poc s’anaven introduint aspectes que van formar els Jocs Olímpics actuals.
Per últim, vull parlar de les contradiccions de la Carta Olímpica, ja que em pareix que el fet de la lluita entre nacions per veure qui guanya més medalles és el fet més interessant dels jocs i no entenc per què en la Carta Olímpica no es reconeix esta lluita entre nacions. També crec que els Jocs Olímpics devien tindre un caràcter més públic i no privat com vam veure a classe.
ResponderEliminarEls Jocs Olímpics moderns, recuperats el 1896 gràcies a la iniciativa del noble Pierre de Coubertin, són la màxima expressió mundial de l’esport. Milers d’atletes d’arreu del món es troben cada 4 anys per competir entre ells i representar la seua nació. Tot i això, els jocs no sempre han segut així, canviant certs aspectes a cada edició segons interessos, corrents o el lloc on s’hagin celebrat, que és una de les coses que hem vist a classe i la que més interés m’ha creat.
Cal destacar, en primer lloc, que a les olimpíades de 1904 a St.Louis (EUA) gent negra o nativa va ser utilitzada per a mostrar la seua “inferioritat” com a raça, en un espectacle conegut com “El dia antropològic”. Aquest fet mostra el racisme sistemàtic de les autoritats nord-americanes (de vegades encara vigent) en un intent per justificar la seua “superioritat” i la seua expansió a costa del genocidi als natius americans, seguint la línia de les corrents racistes Europees del S.XX.
També fou un gran canvi que Londres 1908 va ser la primera edició en fer un desfile per equips. El concepte dels equips nacionals, a part d’anar contra la carta olímpica, provoca que moltes vegades aquests jocs s’utilitzen per a fer política, ja siga sancionant equips o concebint una competició com a “perillosa” quan dos països que es duen mal s’enfronten entre ells. És així com l’esport es torna en un instrument nacionalista, obviant que l’objectiu principal era unir el diferents pobles del món.
Per últim, l’elecció de les seus és altre tema que, per desgràcia, s’utilitza per a fer polítca. La ciutat que és elegida d’entre totes les candidates ha d'assumir grans costos de preparació, seguretat, neteja… Aquestos costos insostenibles, com mostra Müller, són pagats per la població i els governs, mentre que el COI sempre ix guanyant i els polítics de turno es mostren orgullosos d’haver aconseguir ser la ciutat escollida.
Els Jocs Olímpics moderns naixen amb la idea de recuperar aquell esperit de pau i unitat que tenien els antics jocs grecs, gràcies a Pierre de Coubertin. Però amb el temps, esta idea s’ha anat transformant. El que començà sent un projecte per unir cultures i celebrar l’esport, s’ha convertit també en un aparador de poder, política i diners.
ResponderEliminarM’ha cridat molt l’atenció com en les primeres edicions, com la de St. Louis (1904), es feien autèntiques barbaritats que hui semblen impensables, com utilitzar persones d’altres races per a demostrar la seua “inferioritat”. Eixos fets mostren com el racisme i el colonialisme també van deixar empremta dins del moviment olímpic, tot i que l’objectiu era justament el contrari: promoure la igualtat i el respecte.
Després, amb Londres 1908 o Estocolm 1912, els Jocs comencen a organitzar-se millor i a tindre una forma més pròxima al que coneixem ara, però també s’introduïx un component nacionalista molt fort. El fet de competir per països fa que, en lloc d’unir, moltes vegades es convertisquen en una lluita per veure quina nació és “més forta”. Açò, si ho penses, entra en contradicció amb la Carta Olímpica, que parla d’unitat, pau i cooperació.
També m’ha paregut molt interessant el que diu Martin Müller sobre la sostenibilitat dels Jocs. Cada vegada són més cars, més grans i més difícils de justificar econòmicament. Les ciutats gasten diners públics per a infraestructures que després sovint queden abandonades, mentre el COI continua guanyant beneficis. Açò fa pensar si realment els Jocs mantenen l’esperit original o si s’han convertit en un negoci disfressat d’esport.
Al final, jo crec que els Jocs Olímpics continuen tenint eixa màgia que ens enganxa cada quatre anys, però també és veritat que darrere hi ha moltes contradiccions que no es poden ignorar. Potser caldria replantejar com es fan i quins valors volem que representen de veritat.
Els Jocs Olímpics sempre m’han semblat molt més que una simple competició esportiva. Són un moment en què tot el món es para per mirar esportistes de disciplines que, la majoria de vegades, no seguim habitualment. Açò demostra la força i la màgia que tenen els JJOO per unir països i persones a través de l’esport, i com aconsegueixen despertar un sentiment col·lectiu d’orgull i emoció cada quatre anys.
ResponderEliminarUna de les coses que més m’ha cridat l’atenció és com va sorgir la idea del Moviment Olímpic modern i com Pierre de Coubertin va recuperar l’esperit dels antics Jocs de Grècia. També m’ha resultat curiós conéixer alguns episodis menys coneguts, com els Jocs Olímpics de St. Lluis, on es van produir actes de discriminació racial molt greus. Aquest fet mostra com l’esport també reflecteix els problemes socials i polítics de cada època.
Finalment, m’ha fet pensar la contradicció entre el que diu la Carta Olímpica i el que realment passa: es parla d’unitat i igualtat, però els interessos econòmics i la lluita entre nacions per tindre més medalles continuen sent protagonistes. Crec que el gran repte del Moviment Olímpic és trobar un equilibri entre la competició, els valors humans i la sostenibilitat dels esdeveniments.
Els Jocs Olímpics són l'event esportiu més important del món, on es reuneixen esportistes de pràcticament tos els països per competir en diverses disciplines. El seu origen es remunta a l'any 1986, gràcies a que Pierre de Coubertin va impulsar la seua restauració basant-se en el antics jocs de Grècia.
ResponderEliminarEn primer lloc, aquesta importància dels Jocs Olímpics ve donada per la gran capacitat que tenen els esports per apelar als sentiments, ja que es podría dir que és l'únic espai on podem mostrar alló que sentim. I també perqué és una oportunitat per als països per a competir amb els altres, encara que siga de manera esportiva.
Seguidament, una de les coses que m'ha cridat l'atenció es la segregació racial i la importància que pren per a fer front a la lluita de classes. Quant a la segragació racial, un exemple va ser quan a Sant Louis van fer competir a atletes blancs ven entrenants amb indigens sense cap preparació amb la finalitat de demostrar molts mites en quant a la raça.
Per últim, la meua reflexió respecte als Jocs Olímpics es la següent, veig una diferència molt gran entre el que es diu a la carta olímpica i el que realment ocorre i per tant crec que es deuría d'aconseguir possar en pràctica alló que es diu, per a aconseguir unes competicions més igualitaries i acabar amb la lluita política entre nacions.
A la classe de hui em tractat el tema dels Jocs Olímpics actuals i el Moviment Olímpic.
ResponderEliminarPer començar, cal saber què el Moviment Olímpic naix per a recuperar l’esperit dels antics JJOO. La creació d’aquest i la institucionalització del Comité Olímpic Internacional donaren lloc als moderns Jocs Olímpics, entenent-se que aquestos començen des de Atenes 1896.
Encara que semble que el Moviment Olímpic sols ha suposat avantatges, la realitat es que sempre ha estat envoltat de conflictes: per exemple, mentre que la Carta Olímpica proclama la igualtat i el joc net, la realitat és que moltes vegades els JJOO es basen en interessos econòmics i polítics que els allunyen d’aquestos valors.
A més, altre gran problema que envolta els Jocs és l’àmbit de la sostenibilitat: com bé hem vist a l’entrevista de Martin Müller, des de Barcelona 1992 els Jocs són cada vegada menys sostenibles, amb grans gastos pràcticament inútils, instal·lacions abandonades i milions d’euros en transports de persones, afavorint-se així el malbaratament de capital i la degradació ambiental.
D’aquesta manera, encara que els Jocs Olímpics moderns són un símbol esportiu, están cada vegada més protagonitzats per interessos polítics i econòmics externs als valors de l’esport, i continúen tacats per la falta de sostenibilitat.
Tras la clase de hoy sobre la evolución de los Juegos Olímpicos y su desarrollo a través de las diferentes ciudades del mundo, lo que más me gustaría destacar es lo mucho que ha ido cambiando la sociedad en todos los aspectos: morales, tecnológicos y, sobre todo, económicos. Estos cambios se han podido apreciar claramente al analizar las distintas ediciones de los juegos que se han ido celebrando.
ResponderEliminarComenzando por los Juegos de St. Louis en 1904, la diferencia moral respecto a la actualidad es extrema. Fueron unos juegos en los que el racismo formaba parte de la organización, ya que se realizaron eventos conocidos como Anthropology Days, donde se obligó a participar a personas nativas americanas y de otras etnias no blancas con fines de entretenimiento. Este hecho refleja cómo la sociedad estadounidense de aquella época era moralmente muy distinta a la de las ediciones futuras de los juegos.
Por otro lado, el avance tecnológico también se ha visto reflejado al comparar ediciones como las de St. Louis y Atlanta. En la primera, apenas hubo representantes de otros países ni muchos espectadores, debido a los altos costes que suponía viajar hasta Estados Unidos en esa época, cuando la única forma de llegar era en barco de vapor. En cambio, los Juegos de Atlanta (1996) se consideran unos de los más vistos de la historia, con más de ocho millones de entradas vendidas y una participación internacional mucho mayor. Esto se debió, lógicamente, a la mejora y abaratamiento de los medios de transporte, así como al desarrollo de la televisión y las comunicaciones globales.
Además, no se puede hablar de las Olimpiadas sin mencionar el impacto económico que generan en las ciudades anfitrionas. La llegada de visitantes de todo el mundo y la creación de miles de empleos asociados a la organización de los juegos suelen provocar un gran impulso económico y urbano. Sin embargo, tal como se comenta en la entrevista del blog —y sobre lo que debatimos en clase—, tras el éxito de las Olimpiadas de Barcelona en 1992, algunas ediciones posteriores comenzaron a enfrentarse a problemas de sostenibilidad. En ciertos casos, los gobiernos gastaron enormes sumas para hacer los juegos espectaculares, pero las instalaciones olímpicas no siempre se aprovecharon después, lo que derivó en pérdidas económicas y recursos infrautilizados.
Una de les coses que més m'ha sorprès d'aquest tema és veure com el Moviment Olímpic, que al principi es presentava com un projecte que volia unir els països i promoure la pau, amb el temps ha anat canviant. El seu objectiu inicial era fer que l'esport servira per acostar les persones de diferents llocs del món, però després s'han vist interessos polítics i econòmics que han influït molt.
ResponderEliminarTambé m'ha paregut interessant conèixer els Jocs d'Estocolm de 1912, m'ha sorprès que foren tan importants, ja que van introduir la tecnologia i també van destacar per una millor organització. Aixina i tot, també es nota que era una altra època, perquè quasi no hi participaven dones i la visió era molt eurocèntrica.
Sobre la sostenibilitat, trobe molt important el que diu Martin Muller: els Jocs Olímpics tenen un impacte enorme a nivell econòmic, social i mediambiental, i moltes vegades els beneficis reals per a la població local són molt discutible. Aquesta contradicció entre el discurs oficial del COI i la realitat dels fets és un tema que cal continuar analitzant, sobretot en un món on la sostenibilitat cada vegada és més urgent.
Com vam veure en els anteriors temes, els Jocs Olímpics s’originaren a l’antiguitat, on rendien homenatge al déu Zeus mitjançant diverses proves esportives, algunes d’elles amb molta violència. Amb el pas del temps, els Jocs Olímpics deixaren de celebrar-se, i no va ser fins l’edat moderna on Pierre Fredy de Coubertin va fer que s’introduiren poc a poc.
ResponderEliminarEls primers Jocs Olímpics moderns es van celebrar el 1896 a Atenes, i a diferència dels antics, vegem un gran desenvolupament en quant a les proves com en la diversitat dels participants. Les proves esportives van augmentar, i per primera vegada van competir atletes de diferents països, cadascun defenent i representant al seu. En quant a la igualtat, també es va produir un gran avanç, encara que de manera més limitada al principi, les dones també hi van participar.
Els Jocs Olímpics van adquirir gran importància mundial i poc a poc van modificar alguns aspectes com: el temps emprat en realitzar aquest event, la introducció de diverses activitats i inclús la reducció del nombre de participants, on ja començaren a buscar els millors representants esportius de cada païs.
Tots aquestos processos i més han creat el que ara coneguem com a Jocs Olímpics, un esdeveniment que continua siguent una de les celebracions esportives més importants del món, formada per una gran varietat de competicions on homes i dones lluiten per representar el seu païs i aconseguir ser el millor esportista del món.
Els Jocs Olímpics també representen valors claus com el respecte i la igualtat, i són una mostra de com, a través de l’esport, es poden unir cultures, fomentar la cooperació i construir un món més just.
Els jocs olímpics en un primer moment van ser dissenyats per demostrar qui era el millor atleta en la modalitat que competía i per demostrar que hi havien persones que eren molt superiors a la gran majoria de la població és per açò que eren un event amb tanta relevancia que podíen parar guerres.
ResponderEliminarEn dies d’ara els jocs olímpics s’han conservat com un event que mou molts diners, tants que tots els països hi volen que se celebren allí ja que genera un aument en l’economía del país i una visió molt bona amb la resta. El problema ve quan per a celebrar uns jocs, el país ha d’asumir uns costs tan elevats per a construir noves instalacions. A més s’intenten construir grans estadis i pabellons els quals després en el futur no se li pot donar un ús d’aquest a causa dels grans costos de manteniment d’aquestes grandísimes instalacions. La polémica és clara com ja ha passat en anteriors events perquè per exemple la població de París es queixa perquè desprès de que s’acabaren els jocs, la ciutat començà a plenar-se de fem a més de que en aquestos últims anys no es recorden ninguns jocs sostenibles. És clar que és un event que mou moltes masses i genera una gran quantitat de diners però fixant-nos bé per on passen causen problemes per a la població.
I es que s’ha convertit en un espectacle tant gran que genera 8 billions d’euros però enfureix als ciutadans d’on es celebren. Pensent-ho be jo ara mateix no deixaría que es celebraren almenys en la meua ciutat natal perquè crec que perdriem més del que guanyaríem.
Este tema da una visión cronológica del movimiento olímpico moderno y como se consolida. Nos muestra, ya desde un inicio, la desconfianza que existe a su alrededor. Como no puede ser de otra manera, ya que es un evento nuevo y estaba sujeto a muchos condicionantes tanto políticos como sociales y económicos. Mostrado en el compromiso económico que han de adoptar la Sociedad Central para el Deporte en el supuesto de que los juegos fuesen deficitarios.
ResponderEliminarAquí vemos ya el interés que despierta el tema económico de las autoridades por encima del éxito deportivo en sí mismo. Una constante que se arrastrará hasta nuestros días con la salvedad de que en nuestros días se desvía la atención hacia el éxito deportivo y el espectáculo, tapando el agujero económico que, edición tras edición, deja la celebración de estos eventos sobredimensionados como muy bien relata Martin Müller.
Sacando una relación directa con los e-sports, creo que estamos ante un cambio de concepto que poco a poco nos tendremos que adaptar. La digitalización. A Través de la digitalización podremos disfrutar de estos grandes eventos de manera digital, que además nos puede permitir interactuar y explorar nuevas formas de disfrutar el deporte y por supuesto hacerlo más sostenible e incluso llegar a más que espectadores pudiendo llegar a ser espectadores/participantes y así hacer los JJOO cada vez más grandes y sobre todo más sostenibles. Esta es una posibilidad que no tardaremos en experimentar y disfrutar.
Andrés López Vicens
ResponderEliminarLos juegos olímpicos siempre han tenido una gran relevancia a lo largo de la historia del mundo; pero en cuanto a lo dado por el tutor en esta clase podríamos destacar que en estos últimos años, han ido comenzando a tener una mayor participación (de hombres y mujeres); profesionalidad; relevancia económica, política y social; y un enfoque distinto al anteriormente propuesto por los atenienses.
En primer lugar, podemos destacar la aparición del COI como comité organizativo de estos eventos en 1894, el cual tenía como principal objetivo garantizar la continuidad de los juegos olímpicos; a pesar de que también podemos decir que se utilizó como método de desarrollo capitalista y militar, lo que produjo la aparición de nuevos mercados por la explotación de los terrenos donde se hacían estos eventos (creación de estadios, hoteles para alojar a deportistas y acompañantes,...)
Seguido de esto, podemos ver que mientras en los primeros juegos olímpicos, se le dió una gran importancia a la victoria; a partir de comienzos del siglo XIX, se comenzó a dar una gran importancia al factor participativo, dando lugar a la creación del podium en 1932. Esto coincidía con el carácter imperialista y liberar del momento, el cual tenía como objetivo más profundo aparentar una falsa paz entre los países/colonias, los cuales cuando llegaban unos juegos olímpicos eran invitados a participar amablemente a estos, pero cuando terminaba dicho periodo, todo volvía a ser igual de hostil como siempre. Con el paso de los años se llegó hasta crear el juramento olímpico, para garantizar una competencia justa para todos.
En cuanto a los participantes, podemos destacar que el número de estos fue incrementando con el paso de los años, dando lugar a la participación de un gran número de países, y de hombres y mujeres, las cuales comenzaron a integrarse en mayor medida en los JJOO de París en 1900. Mientras tanto, podemos decir que la profesionalidad de estos fue incrementando, hasta que se decidió profesionalizar tras los juegos olímpicos en 1988.
En último lugar, voy a comentar que la aparición del COI, a pesar de haber producido que se volviesen a organizar los JJOO y haber contribuido a que estos puedan continuar haciéndose, sin tener en cuenta todas las críticas que le han llovido a lo largo de los años; tras haberse politizado y estructurado de una manera vertical, y por tan solo buscar el bien propio de sus socios y participantes; me parece que le está restando verdadera importancia a lo que realmente es relevante, que es ver como hay deportistas que se dejan la piel en sus competiciones para lograr algo por lo que han entrenado durante sus vidas; y me parece increíble que aún con todos los beneficios que estos obtienen, no todos sus participantes puedan vivir de lo que más les gusta hacer. En conclusión, pienso que esto no puede seguir así, pero como además hay tantos periodistas que les gusta dar mucho bombo a estos asuntos y prefieren enfocarse en esto antes que en los deportistas, nunca vamos a lograr un cambio en esta organización, hasta que alguien que se ponga al cargo decida cambiar el modelo y objetivos del COI.
Trobem als Jocs Olímpics un dels majors esdeveniments a nivell internacional al món. Aquest succes esportiu reuneix a persones de totes parts del món cada quatre anys creant moments apasionants de viure per a totes aquelles persones apasionades per l’esport. A priori, podem considerar que les Olimpiades representen un estat de completa felicitat per a tothom tant a nivel esportiu com d’entreteniment. Malgrat açò, trobem un submón dins dels Jocs Olímpics molt polèmic on pren un gran protagonisme el Comité Internacional Olímpic (COI). Aquesta institución no governamental és l’encarregada de dirigir i gestionar els Jocs Olímpics. En primer lloc, mostra molta poca flexibilitat per decidir les seus. Normalment, ajudiquen a aquell país disposat a fer les infraestructures més grans i que disposen de més presupostos. D’aquesta manera, no tots els païssos disposen de les mateixes condicions per a accedir a ser l’anfitrió. A més, es mostra un caràcter poc sostenible ja que la majoria d’infraestructures que es construeixen queden en desús pel que el COI deuria tindre en compte les condicions de cada país i adaptar-se a elles. Altre exemple de polèmica son les cotradciccions a la carta olímpica. Per exemple, segons aquesta, les competicions olímpiques són de caràcter individual o col·lectiu en el cas dels esports d’equip. Malgrat açò, es té en compte una classificació general per païssos i s’interprenten himnes nacionals. Per tant, podem concloure que malgrat el gran esdeveniment que resulten els JJOO, sorpren que puguen tindre tantes qüestions polèmiques darrere.
ResponderEliminarDurante los ultimos 50 años los Juegos olimpicos han sido uno de los eventos no solo deportivos mas seguidos en todo el mundo, , movilizan a la poblacion y haciendo que durante el periododo de competicion, la poblacion se interese por deportes que quiza ni conocieran anteriormente.
ResponderEliminarCon esto sobre la mesa podriamos pensar que estos juegos generan una cantidad abrumadora de dinero, y aunque esto es cierto, parece contradictorio pensar que realmente la ciudad que recibe los juegos tiene perdidas eonomicas y no recupera la inversion.
Gracias al articulo de Elboletin donde entrevistan a un experto en megaeventos llamado Martin Müller conocemos que se han hecho estudios donde demuestran la gran cantidad de perdidas economicas que tienen las ciudades que realizan estos eventos deportivos,la gran inversion en infraestructura para tratar de ser los “mejores” anfitriones hace que una vez finalizado los juegos muchas de estas infraestructuras queden poco aprovechadas o incluso inservibles haciendo que la inversion sea imposible de recuperar.
Todo esto se suma a que las organizacione de estos eventos se quedan con la mayoria de los beneficios a pesar de que estas no hagan praacticamente ninguna inversion grande en la ciudad anfitriona, sumado a esto fomentan la competitividad entre ciudades, haciendo que estas intenten gastar mas dinero para hacer los eventos mas espectaculares.
Este problema no solo esta en los juegos olimpicos, tambien en el mundial de la fifa y en menor escala en cualquier gran evento deportivo y creo que mientras haya paises dispuestos a gastar enormes cantidades de dinero y la gente siga interesada en ver los juegos generando mas dinero, la rueda no parara. hay muchos metodos mediante los cuales se pueden hacer juegos mas sostenibles pero esta claro que estos no generarian tanto dinero a las organizaciones de estos eventos y por ello no interesa hacerlos.
Els Jocs Olímpics moderns van nàixer gràcies a Pierre de Coubertin amb l’objectiu de recuperar l’essència de pau i unitat dels antics jocs grecs, combinant l’esport i l’educació amb valors com l’esforç, el respecte i la cooperació. Així i tot, la història dels Jocs Olímpics mostra com aquest ideal s’ha vist modificat pel nacionalisme, la política i els interessos econòmics.
ResponderEliminarLes primeres edicions, com les de Sant Lluís 1904, incloien jocs discriminatoris que hui serien impensables, mentre que els Jocs d’Estocolm 1912 van marcar un punt d’inflexió en l’organització i la participació internacional.
Una de les contradiccions més evidents és que encara que la Carta Olímpica establix que les competicions són entre esportistes i no entre països, les medalles i les ceremònies reforcen la rivalitat nacional. A més, els Jocs es financen amb patrocinadors i drets televisius, i això demostra la influència dels interessos econòmics i polítics.
També, els Jocs Olímpics tenen un gran impacte social, ja que augmenten l’interés del públic per diversos esports i generen unitat i emoció. No obstant això, la sostenibilitat és un gran repte: les infraestructures costoses, les instalacions abandonades i els costos ambientals elevats plantegen la necessitat de replantejar les olimpiades, buscant alternatives més sostenibles.
En resum, els Jocs Olímpics continuen arreplegant milions de persones cada quatre anys, però les tensions entre ideals, nacionalisme, economia i sostenibilitat obliguen a reflexionar sobre com hauria de ser el futur dels Jocs Olímpics.
Los juegos olímpicos modernos van a consolidarse poco a poco. Podemos ver muchas diferencias respecto a los juegos olímpicos antiguos como el número de participantes (además de que participarán mujeres), número de deportes practicados o días de duración. El regreso de los juegos olímpicos de la mano de Pierre de Coubertin tuvieron gran éxito, los próximos dos juegos celebrados serían un fracaso con lo que se intentaron instaurar unos nuevos juegos entre unos y otros celebrados en Atenas, algo que tampoco tuvo éxito. Finalmente los juegos de Londres serian todo un éxito de nuevo. A partir de allí se irían consolidándose poco a poco como uno de los grandes espectáculos del deporte, además de ir instaurando poco a poco nuevas medidas como el himno de los juegos olímpicos o la bandera olímpica. En la actualidad podemos ver como todo esto ha evolucionado con solo ver cómo ha aumentado en gran cantidad el número de deportistas y países participantes, o el número de deportes practicados.
ResponderEliminarEn una de las clases debatimos sobre si los e-sports podían ser o no un deporte. Es un tema muy interesante porque, dependiendo de cómo definamos el deporte, podrá serlo o no. Por esto mismo, creo que hay que tener en cuenta que el concepto de deporte puede ser amplio.
ResponderEliminarHay gente que entiende el deporte como cualquier forma de actividad física o mental que nos hace estar más saludables o en mejor forma mental o física. En este caso, los e-sports entrarían por completo en esa definición, ya que requieren coordinación, precisión y toma de decisiones bajo los efectos del nerviosismo de la competición. Además, los jugadores profesionales entrenan muchas horas al día, trabajan con entrenadores y, en general, llevan vidas muy parecidas a las que podría llevar cualquier deportista tradicional.
Pero, por otra parte, el Comité Olímpico, por ejemplo, no los reconoce por su contenido violento o agresivo, algo un poco contradictorio, ya que, por ejemplo, el boxeo sí es reconocido. También se apoyan en la falta de institucionalización, ya que los e-sports dependen de empresas privadas que son las que crean el juego. Desde mi punto de vista, parece que esto les importa mucho cuando ellos no obtienen parte de la tajada, porque en otras ocasiones no ha importado convocar Juegos Olímpicos en países con claras intenciones de blanquear dictaduras.
Finalmente, creo que todo esto se debe a una cuestión de intereses y del propio tiempo, ya que, con la cantidad de gente que mueven este tipo de eventos, tarde o temprano —ya sea por interés o porque empiecen a cumplir todos los requisitos terminarán siendo reconocidos como lo que son para mí un nuevo tipo de deporte.
Me he equivocado y lo he publicado aqui mea culpa
EliminarLo que más me ha llamado la atención del movimiento olímpico es cómo los Juegos Olímpicos modernos, desde su recuperación en 1896, han pasado de ser simples competiciones deportivas a convertirse en un símbolo mundial de unión y superación.
ResponderEliminarMe parece muy interesante cómo Pierre de Coubertin consiguió recuperar el espíritu del deporte griego, pero adaptándolo a una época más moderna y con valores universales como el respeto y la igualdad.
También me parece importante que con los años se haya fomentado la participación de las mujeres y la profesionalización de los deportistas, lo que ha hecho que los Juegos sean más justos e inclusivos. Sin embargo, pienso que a veces el espíritu olímpico se ve afectado por intereses políticos o económicos, ya que algunos países usan los Juegos para mejorar su imagen o como medio de propaganda.
Aun con esas dificultades, creo que el movimiento olímpico sigue siendo un ejemplo de cooperación y convivencia entre naciones, y que el deporte puede seguir ayudando a unir a las personas más allá de las diferencias culturales, sociales o ideológicas.
En mi opinión, los Juegos Olímpicos nos recuerdan que competir también puede ser una forma de compartir y crecer juntos.
Jo em quedo amb la idea que són un esdeveniment molt important i espectacular, però també penso que tenen moltes contradiccions. Perquè sí, és veritat que cada quatre anys tots ens emocionem, encara que no tinguem ni idea de tir amb arc, de judo o de natació sincronitzada. Quan algú del nostre país guanya una medalla, ho celebrem com si ho fos tot. Això és el que tenen els jocs olímpics, que ens fa sentir units, encara que sigui per uns dies.
ResponderEliminarPer una altra banda, mirant la història, hi ha coses, com els Jocs de St. Louis amb el racisme descarat. I encara que les coses han millorat, continuen havent-hi interessos polítics i econòmics per darrere. Se suposa que els Jocs són per a la pau i la convivència, però moltes vegades sembla una competició per veure quin país pot presumir més.
Això, junt amb el tema de la sostenibilitat, fa pensar. Les ciutats gasten molts de diners per fer instal·lacions que després es queden abandonades.
Tot i això, els Jocs Olímpics continuen enganxant-nos. Tens esports, tens històries de superació, tens moments que et posen la pell de gallina. Per això crec que, si d’alguna manera aconseguiren ser més coherents amb el que prediquen —igualtat, respecte, unitat— i fer les coses d’una manera més sostenible i justa, serien encara millors.
Los Juegos Olímpicos han perdido los auténticos valores de sus orígenes en la antigua Grecia. Actualmente es un gran evento con gran impacto social y mediático politizado por grandes intereses económicos . Ha perdido mucha de su esencia de valores éticos de esfuerzo y unión de pueblos, naciones y culturas.
ResponderEliminarActualmente, uno de sus principales problemas es la falta de sostenibilidad, ya que muchas ciudades quedan endeudadas y con infraestructuras en desuso tras los Juegos.
A pesar de ello, el Comité Olímpico Internacional intenta avanzar hacia un modelo más responsable y sostenible, reutilizando sedes y reduciendo costes.
Los Juegos deben recuperar su espíritu original y adaptarse a los valores actuales, priorizando el respeto al medio ambiente y la unión y tolerancia por encima del espectáculo y el negocio.
A clase hem vist com van nàixer els Jocs Olímpics moderns i com amb el tems es van convertir en un gran esdeveniment mundial.
ResponderEliminarM'ha cridat l'atención el tema de la sostenibilitat, perquè moltes vegades els Jocs deixen a les ciutats hon es realitzen deutades o amb instalacions que despres queden abandonades. Al final , sembla que l'impacte medioambiental i econòmic pesa més que els beneficis reals par a la gent que viu ahí.
El nacionalismo en los Juegos Olímpicos es una de las contradicciones más grandes. Como hemos comentado en clase, la Carta Olímpica (la codificación de los principios del olimpismo) intenta promover la unidad del mundo y quiere dar la imagen que los atletas van como individuales no como representantes de su país. Sin embargo, hay muchos ejemplos que dicen todo lo contrario.
ResponderEliminarEn primer lugar tenemos la ceremonia de apertura donde los atletas se agrupan por naciones y todo gira en torno a las banderas de cada uno. No se habla de atleta como tal, sino que se habla de “Estados Unidos” o “China”. Todos los atletas de una nación van con el mismo uniforme, mismos colores, si ganan una medalla de oro suena el himno del país del atleta ganador, etc. Además, si buscas JJOO en Google lo más seguro es que te salga el ranking de las medallas ganadas por cada país.
Para mí, los JJOO intentan vender una ideal de “hermandad global” pero en la práctica solo se ve una competición entre naciones que tiene poco que ver con paz y mucho que ver con política.
Els Jocs Olímpics són un esdeveniment global que combina tradició, espectacle i convivència entre països molt diferents. Des de la seua recuperació l’any 1896, han evolucionat fins a convertir-se en una de les cites més importants del món, on milers d’atletes busquen demostrar el seu talent.
ResponderEliminarUna de les coses que més destaca dels Jocs és la seua capacitat per reunir nacions que, en altres àmbits, poden tindre conflictes o diferències importants. Durant unes setmanes, l’esport actua com un pont que uneix cultures, llengües i realitats molt diverses. També és perfecte perquè molts esports menys coneguts tinguen visibilitat i perquè atletes desconeguts es convertisquen en referents mundials.
Però jo opine que els Jocs Olímpics també tenen les seues desventatges. L’organització sol implicar enormes despeses per als països amfitrions, i no sempre queda clar si els beneficis econòmics i socials compensen la inversió. A més, l’esport d’elit està cada vegada més influït pel màrqueting, els interessos polítics i la pressió mediàtica, cosa que pot desvirtuar un poc l’esperit olímpic original.
Tot i això, els Jocs continuen sent un esdeveniment especial i únic, capaç d’emocionar milions de persones i de recordar-nos que l’esport pot unir, inspirar i motivar. La barreja de competició, superació personal i diversitat cultural fa que siga un dels espectacles més potents i significatius de la nostra època.
ResponderEliminarL’última setmana d’octubre vam aprofundir en l’origen i l’evolució del Moviment Olímpic, un procés que mostra com la idea de recuperar uns Jocs de l’Antiguitat va transformar-se progressivament en un fenomen global. Les primeres edicions dels Jocs moderns evidencien aquesta construcció lenta però constant, i tant Londres 1908 com Estocolm 1912 són exemples clau per entendre com els JJOO van començar a consolidar-se com un esdeveniment internacional amb identitat pròpia. En aquest sentit, el documental sobre els Jocs d’Estocolm ens ajuda a observar de manera molt clara aquest moment fundacional.
També vam parlar de la relació entre olimpisme i nacionalisme, un vincle que ha marcat la història dels Jocs i que explica per què moltes vegades es converteixen en espais on els estats projecten poder i prestigi. A més, vam vore algunes de les contradiccions internes del Moviment Olímpic, especialment quan comparem els valors proclamats per la Carta Olímpica amb la realitat política, econòmica i mediàtica que envolta els Jocs.
L’entrevista a Martin Müller pense que aporta una mirada crítica imprescindible per analitzar els megaesdeveniments esportius i els seus impactes. Personalment, crec que aquest és un tema central per repensar el futur dels JJOO: fins a quin punt són sostenibles i quines reformes serien necessàries perquè realment ho siguen?
Los Juegos Olímpicos modernos surgen con el propósito de restablecer el ideal de paz y unión de los antiguos juegos griegos, gracias a Pierre de Coubertin. No obstante, a lo largo del tiempo esa perspectiva ha cambiado. Lo que comenzó como una iniciativa para unir culturas y festejar el deporte ahora es también un indice de poder, política y dinero.
ResponderEliminarMe ha sorprendido bastante observar cómo en las primeras ediciones, como en St. Louis 1904, se realizaron actos que hoy resultan impensables, como emplear personas de otras razas para evidenciar su “inferioridad”. Esto indica que el racismo y el colonialismo también impactaron los Juegos, a pesar de que su intención era fomentar la igualdad y el respeto.
Con Londres 1908 y Estocolmo 1912, la organización de los Juegos mejora y se asemeja a lo que hoy conocemos, aunque también surge un marcado componente nacionalista. Competir entre naciones provoca que, en vez de unir, a menudo surja una contienda por establecer cuál país es “más fuerte”, lo cual va en contra de la Carta Olímpica, que fomenta la colaboración y la unidad.
Finalmente, lo que comenta Martin Müller acerca de la sostenibilidad de los Juegos me parece muy importante. Cada vez son más costosos y complicados de justificar financieramente, con infraestructuras que terminan desocupadas mientras el COI obtiene enormes ganancias. Esto genera dudas sobre si los Juegos conservan su esencia original o se han transformado en una empresa camuflada como deporte.
El trabajo que hemos visto sobre los Juegos Olímpicos modernos explica de forma clara cómo han ido cambiando con el paso del tiempo. Se muestra que ya no son solo una competición deportiva, sino un evento mundial que refleja muchos aspectos de la sociedad actual.
ResponderEliminarUno de los temas más importantes es la igualdad de género. Al principio, las mujeres tenían muy poca presencia en los Juegos, pero con los años esto ha mejorado mucho. Hoy en día hay más equilibrio entre hombres y mujeres, lo que demuestra un avance positivo en el mundo del deporte.
También se habla del impacto económico que tienen los Juegos Olímpicos. Organizar este evento requiere mucho dinero, pero a la vez puede traer beneficios, como más turismo, mejoras en las ciudades y nuevos empleos. El trabajo destaca que es importante controlar bien los gastos para que no haya problemas económicos después.
Por último, se menciona cómo los Juegos se han adaptado a los nuevos tiempos, incluyendo nuevos deportes para atraer a los jóvenes, sin perder valores como el respeto y la unión entre países. En general, el trabajo ofrece una visión sencilla y completa de la evolución de los Juegos Olímpicos modernos.
Alonso Ferrando
EliminarLos juegos Olímpico me han hecho pensar mucho en cómo este evento, que recuperó Pierre de Coubertin en 1896 para unir deporte y educación, se ha convertido en un fenómeno mundial aportando cosas muy buenas para el deporte, pero también cosas negativas. Es agradable ver cómo ha pasado de unos inicios súper difíciles a mover hoy en día a más de 10.000 atletas de casi todos los países. Al final, los JJOO tienen una algo que nos une cada cuatro años, haciéndonos sentir de un país propio y disfrutar de la elite deportiva
ResponderEliminarPero por otro lado es imposible no ver las contradicciones con la Carta Olímpica. Aunque el papel dice que se compite entre personas y se busca la paz, la realidad es que los Juegos son un escaparate de nacionalismo y política. Al final, buscan demostrar poderío como país a través de los juegos.
Los Juegos de St. Louis 1904 son un ejemplo fatal, donde se hicieron los "Días Antropológicos" para intentar demostrar que unas razas eran inferiores a otras. Esto te hace ver que el deporte siempre refleja los prejuicios y los líos de cada época.
Por último, el debate sobre la sostenibilidad de Martin Müller me parece clave. Es preocupante que las ciudades se queden con deudas enormes y estadios abandonados que no sirven para nada, mientras el COI y los patrocinadores se llevan todo el dinero.