Cine-fòrum "Moneyball"
Aquesta setmana hem vist la pel·lícula "Moneyball", que reflexa molt bé alguns dels aspectes més rellevants que abordarem la setmana que ve quan parlem de l'esport espectacle actual i la seua mercantilització. Vos deixe dos articles molt recomanables sobre la utilització del big data en l'esport, que és també un dels temes principals que aborda el film:
‘Big data’: el último fichaje de los equipos de fútbol
Big data en el béisbol: cuando los porteros meten goles
Podeu fer els comentaris que considereu convenients sobre el contingut de la pel·lícula o dels articles.
En la película Moneyball podemos encontrar diferentes aspectos clave que están estrechamente relacionados con aspectos relevantes del deporte actual; entre ellos destacan:
ResponderEliminar-El uso de datos y el análisis estadístico: se usan estadísticas avanzadas para valorar a los jugadores de forma objetiva, en lugar de seguir las valoraciones subjetivas de los ojeadores tradicionales. Por ejemplo, clubes como el Manchester City utilizan modelos matemáticos para decidir fichajes o estrategias de juego.
-Gestión del presupuesto: En la película, los Oakland Athletics tienen un presupuesto muy inferior al resto de los equipos, por lo que deben ser creativos si quieren competir. En el deporte actual, los equipos menos desarrollados usan una gestión inteligente del talento y formación de cantera para plantar cara a los gigantes económicos. Ejemplo de ello son el VillarrealCF y el Athletic Club.
-Medición del rendimiento individual y colectivo: En el fútbol se usan métricas como los expected goals o los kilómetros recorridos.
-Romper con la tradición: En la película se desafía la forma tradicional de entender el béisbol, lo que provoca conflictos con entrenadores y ojeadores veteranos. En el fútbol actual, innovaciones como el VAR o entrenamientos con GPS, han cambiado la visión tradicional del deporte.
Durant les últimes sessions hem vist la pel·lícula Moneyball, protagonitzada per Brad Pitt. Esta pel·lícula ens ha servit com a transició entre el tema quatre i el tema cinc de l'assignatura. En el tema quatre ja hem tractat tòpics com l'amateurisme vs. professionalisme que van prenent protagonisme en el tema següent.
ResponderEliminarMoneyball tracta la professionalització i instrumentalització de l'esport, concretament del beisbol. A través d'ella podem reflexionar sobre aspectes com l'espectacle que significa l'esport modern, la desigualtat econòmica entre clubs esportius, l'anàlisi massiva de dades i la deshumanització entre d’altres.
Personalment, ha cridat la meua atenció el tema per excel·lència de la pel·lícula: l'anàlisi massiva de dades i estadístiques com a nova filosofia de formar equips. En el llargmetratge, es mostra com, sota una situació econòmica molt limitada, els Oakland Athletic de la MLB (Major League Baseball) opten per una nova manera de decidir els fitxatges mitjançant grans masses de dades. Esta revoluciona el món del beisbol i el món de l'esport.
Bé doncs, este aspecte el podem observar sense molt d'esforç en l'actualitat, on la intel·ligència artificial ha fet un pas més enllà del Big data i és utilitzada comunament. Este punt és transmés a la vida quotidiana, en esta, cometem el gran error de pensar en la IA com una entitat abstracta superior a nosaltres, la qual cosa implica greus conseqüències com la pèrdua de la capacitat crítica, la creativitat o l'originalitat, és a dir, la pèrdua d'allò que ens diferencia de la resta d'éssers vius.
Este complex problema té una solució molt senzilla tant en la vida quotidiana com en l'esport: hem de considerar-nos superiors a la IA. I és que, esta pot brindar-nos una gran ajuda però no pot substituir-nos, així ho demostra una de les últimes escenes de Moneyball en la qual els A's després d'una ratxa històrica de partits consecutius guanyant amb la seua nova filosofia, acaben perdent el partit final causant novament el fracàs de l'equip de beisbol. En conclusió, debem ser més intel·ligents que la intel·ligència artificial.
La película “Money ball” es una película que transciende en el mundo del béisbol y que trata sobre temas como la innovación en el deporte y por ende su resistencia al cambio, sobre el papel de los medios de comunicación y sobre como la desigualdad económica entre los equipos afecta al campeonato.
ResponderEliminarEn primer lugar, hay que destacar como intentan cambiar el juego. Esto lo hacen ya que se dan cuenta de que si hacen en los despachos lo mismo que los equipos con mucho más dinero, dentro del campo perderán, por ello se dan cuenta que tienen que ser creativos y es aquí donde aparece la inteligencia artificial, gracias a esto consiguen alcanzar el récord de las 20 victorias seguidas.
Seguidamente, voy a hablar de la importancia que tienen los medios de comunicación. Estos quieren vender ya que es un negocio y para ello lo que hacen es generar polémica, ya que al apelar a la parte emocional hace que crezca su popularidad. Por ello los medios de comunicación fueron y son una parte fundamental del éxito del deporte.
Para finalizar, la película me ha parecido muy buena ya que a pesar de no mostrar grandes triunfos deportivos te muestra la importancia del esfuerzo y del valor de pensar distinto y ser creativo. Por todo esto, la película te enseña a que a pesar de todas las dificultades si te enfocas en algo puedes lograrlo.
Al llarg de les últimes sessions de classe hem estat tractant un aspecte mitjançant la película “moneyball” per tal d’introduir els temes posteriors. Aquest, principalment era sobre com actualment la tecnologia, específicament el “big data”, s’ha anat incorporant en la societat. Aleshores, no era res d’esperar que aquest fora utilitzat en l’àmbit esportiu.
ResponderEliminarEn primer lloc, la película aborda molts elements que ajuden a comprendre el nou funcionament d’aquesta nova ferramenta. Des de com analitza les qualitats dels jugadors, la inversió realitzada en allò digital, les probabilitats d'aconseguir els objectius, el rebuig inicial davant la novetat per voler mantindre la tradicionalitat, etc. No obstant, tot i que s’aporten infinits beneficis en l’esport, també hi ha grans detalls per analitzar i reflexionar.
La principal preocupació general és la substitució, l’exemple més clar és una escena de la película on el gerent acomiada a la persona encarregada de buscar jugadors a canvi de les prediccions del “big data”. La sorpresa de l’afectat és notable ja que no han valorat els seus grans anys d’experiència en la professió. Açò ens fa reflexionar la dependència plena que ja des d’aquell temps (2002) tenien els humans a la tecnologia, i que continua persistint convertint als jugadors en símbols i coeficients obtenint el resultat de ser tot predictible i la carència d’emoció o essència; com bé diu en l’article sobre el “big data” en el béisbol analitzant el cas dels “Astros de houston”.
Tanmateix, cal remarcar l’altra cara de la moneda basant-nos en l’article “El big data: el último fichaje de los equipos de fútbol” on menciona la utilitat del “big data” si s’utilitza com un aliat i no com una amenaça que podria furtar els llocs de treball, ja que aquest ens proporciona una informació que després s’ha d'interpretar amb el coneixement humà. A més disminueix el marge d’error a l’hora de prendre decisions errònies i tractar i evitar lesions, les quals suposen una gran despesa en els clubs. I així, els estalvis invertir-los en tecnologies més avançades.
Per finalitzar, aquest mateix article menciona la tecnologia com a eina per buscar nous talents a curta edat. En aquest cas, considere que s'hauria de deixar fluir el temps, ja que a la llarga açò pot provocar danys mentals com bé citava en diverses ocasions el jugador de bàsquet espanyol Ricky Rubio, ja que al cap i a la fi l’esport d’elit és molt exigent i sobretot en categories professionals. Aixina que, com ja bé han citat companys, no ens hem de deixar influenciar pel “big data i tecnologies”, sobretot per temes econòmics i fer un mal ús.
Estamos en un momento de grandes cambios en el deporte, por una parte tenemos la cuestión “de dopaje si, dopaje no”. Por otra parte nos encontramos en una vorágine de una brutal mercantilización del deporte, donde tanto los protagonistas como los clubes y su entorno se marcan objetivos más allá de lo deportivo y social., objetivos económicos. Por si faltara poco aparecen los e-sports, que es un proyectil a la línea de flotación del concepto tradicional de deporte que hasta ahora tenemos, pero levanta pasiones, atrae público y por tanto mueve grandes sumas de dinero. Éxito asegurado.
ResponderEliminarTras todo esto a donde quiero llegar ... .como en algún lance de la película moneyball la persona como ser humano queda totalmente anulada. El dueño del equipo alecciona al estadista para comunicar a los jugadores su traspaso o baja sin escrúpulos y sin entrar en aspectos emocionales. Los practicantes de deporte (jugadores) han de ser conscientes que su estado de ánimo, sus inquietudes, sus anhelos, sus ilusiones, sus familias, sus amigos y todo lo que da valor a una persona en sí misma ha de quedar a un lado. Son elementos, posiciones, números, objetos que según los datos analizados darán o no un rendimiento X, que será útil o no para los objetivos propuestos por los dirigentes de la entidad a la que pertenezcan, es decir GANAR.
Este es el éxito del big-data sacar el máximo rendimiento con los mínimos riesgos con el objetivo de ganar.
¿Vosotros pensáis que si el Big-data se hubiese introducido como sistema de prevención de lesiones inicialmente hubiera tenido éxito? Posiblemente no.
Si hago una abstracción de los dos artículos y de la película me queda una sensación de retorno al siglo XIX (juego de caballeros) en las fábricas en las que los empleados trabajan sin derechos y con el objetivo de que el dueño de las mismas se hicieran cada vez más ricos. Salvando las diferencias sociales los deportistas son esclavos en manos de un poder económico y una supuesta fama, que compensan con grandes sumas de dinero a cambio de sus cualidades y lo más importante a cambio de ser dueños de su vida.
Yo creo en un deporte más equilibrado, donde la diferencia la marcan los jugadores y los entrenadores por sí mismos. No los presupuestos, los derechos de imagen e infinidad de elementos que se sirven del deporte para sus intereses económicos.
En primer lloc, volia dir que Moneyball era una pel·lícula que no coneixia i mai havia sentit parlar d’ella, així que ha sigut una sorpresa per a mi, ja que m’ha paregut una de les millors pel·lícules amb relació amb l’esport que he vist. També nomenar que m’ha fet interessar-me’n pel beisbol, que és un esport que no acostume a veure'l amb freqüència.
ResponderEliminarAra ja parlant de la pel·lícula en si, Moneyball posa n'evidencia un fet que està molt present en el nostre dia a dia i en l’actualitat, com és l’ús del big data i de la tecnologia tant en l’esport d’elit com en la societat en general. Els A d’Oakland són l'equip en menys pressupost de la lliga i després d’un mercat on els fitxen els seus millors jugadors, no els queda més remei que recórrer a un model innovador per tractar de diferenciar-se’n dels altres models de la lliga, perquè Billy Beane, el mànager de l’equip, sap que no té el mateix poder que els altres equips i opta per fitxar a Peter Brand, una analista de dades, i amb este aconseguixen la major ratxa de victòries de la lliga.
Un altre fet que és d’actualitat és el mercat de traspassos dels Estats Units en esports com el bàsquet o el beisbol on el jugador no té cap elecció i són els equips els que decidixen traspassar al jugador sense tindre en compte la seua opinió. Este fet posa en manifest que l’esport cada volta té un component més d’empresa i econòmic que mai.
Per últim, el que més m’ha agradat de tot és el transfondo que té el final. Els A d’Oakland no guanyaren el campionat i mai l’hagueren guanyat encara que hi hagueren pres la millor estratègia possible perquè la diferencia en els altres equips era massa gran. De fet, al següent any guanyarien els Red Shocks amb el mateix model que el seu però amb un major pressupost. És una pel·lícula realista, basada en fets reals i en la realitat les desigualtats econòmiques són molt significants. També nomenar que el protagonista decidix rebutxar ser el mànager millor pagat de la lliga per quedar-se en el seu equip, i em pareix un fet molt difícil de veure en l’actualitat i cada volta s’està perdent la lleialtat per un equip
La pel·lícula Moneyball m’ha paregut una història molt inspiradora que va molt més enllà del beisbol. A través de la vida de Billy Beane, podem veure com l’esport es convertix en un reflex dels reptes que afrontem a la vida: la lluita contra la desigualtat, la resistència al canvi i la importància de creure en allò que fem, encara que la resta no ho entenga.
ResponderEliminarEl que més m’ha cridat l’atenció és com Beane s’adona que, amb menys diners que els grans equips, no pot competir de la mateixa manera. En lloc de rendir-se, busca una alternativa i aposta per una idea innovadora: utilitzar les dades i les estadístiques per triar jugadors.
Aquesta decisió trenca amb tot el que s’havia fet fins aleshores i demostra que, amb creativitat i valentia, es poden trobar nous camins cap a l’èxit.
També m’ha resultat interessant veure el paper dels mitjans de comunicació, que amplifiquen cada èxit i cada error, convertint l’esport en un espectacle on les emocions i les opinions tenen tant de pes com els resultats. Això reflectix molt bé com funciona la societat actual, on el que més destaca no sempre és el treball silenciós, sinó allò que genera més atenció.
En definitiva, Moneyball ens ensenya que la clau no està en tindre més recursos, sinó en pensar diferent, confiar en les pròpies idees i no tindre por de canviar les regles del joc. Al final, l’èxit arriba quan s’uneixen la intel·ligència, la passió i la convicció.
En la película moneyball vemos como uno de los equipos con menos presupuesto de las grandes ligas intentan crear un equipo competitivo. Con la imposibilidad de competir contra los equipos ricos, Beane y su asistente intentan crear un equipo competitivo basándose en un análisis estadístico avanzado. Así mismo se muestra cómo los datos pueden transformar un sistema obsoleto, pero también advierte que las métricas no sustituyen el juicio humano. Mediante este método con el uso de datos y modelos matemáticos, identifican jugadores subvalorados que, pese a no ser estrellas, tienen un alto rendimiento medido por estadísticas. Con ello vemos como en muchas ocasiones vale más el juicio humano (como el trabajo que hacen los ojeadores para traer fichajes), que basarse en unas estadísticas (muchas veces estos fichajes no dan el resultado que se espera, ya sea por falta de esfuerzo, dedicación…).
ResponderEliminarEn la última clase vimos la película Moneyball (2011), dirigida por Bennett Miller y protagonizada por Brad Pitt, Jonah Hill y Philip Seymour Hoffman.
ResponderEliminarMe pareció muy interesante, ya que nos muestra cómo el deporte también puede evolucionar gracias a las ideas y no depender simplemente del factor físico. Refleja muy bien la evolución en la historia del deporte, cuando se empezó a implementar la estadística en la formación de equipos y en la toma de decisiones que anteriormente se basaban únicamente en el criterio de la gente que “sabía” (ojeadores con experiencia).
Bajo mi punto de vista, lo más importante de esta película es el choque entre dos formas de pensar: una más anticuada y tradicional, que defiende que los mejores equipos se forman con los jugadores más destacados (y por lo tanto más caros), y otra más moderna, que plantea que los mejores equipos no siempre se construyen con los más costosos, sino con aquellos que, según las estadísticas, van a rendir mejor. En la película vemos cómo, a pesar de que Billy Beane y su asesor estadístico confían en su proyecto, no toda la plantilla lo hace. El caso más claro es el del entrenador, que no sigue las directrices de Beane hasta que se ve obligado, tras la venta de varios jugadores de su plantilla. A partir de ese momento, el equipo comienza a encadenar victorias, batiendo récords y demostrando que tenían razón y no estaban equivocados.
En conclusión, en el deporte, implementar la innovación puede ser muy positivo, aunque la visión tradicional a veces ponga obstáculos. Si nunca se intenta cambiar, jamás se podrá demostrar que las nuevas ideas también pueden funcionar.
Pablo Maffre
EliminarEn este cinefórum hemos visto la película llamada Moneyball la cual trata de un manager general de un equipo de baseball llamado Billy Beane que se encuentra en una situación complicada tras la pérdida de sus mejores jugadores de su plantilla para el siguiente campeonato. Estas pérdidas fueron causa de que los grandes equipos con grandes presupuestos ofrezcan una cantidad considerablemente más grande que el equipo inicial. Pero Billy encuentra una manera innovadora para crear un equipo funcional y competente con la alta liga.
ResponderEliminarEn mi opinión los temas que más se deben de comentar de esta película son los avances tecnológicos que se presentan durante toda la película y por otro lado la profesionalidad deportiva ligada a su parte económica.
Comenzando con la parte tecnológica, se ve un gran avance, ya que su existencia en otros sectores ya era bastante usada para varios objetivos, pero ahora aparece en el sector del deporte lo que es una innovación enorme. La utilización del Big data para el análisis general de los jugadores, jugadas, resultados, probabilidades… Da pie a un enorme avance el cual antes suponía el trabajo de una persona profesionalizada en el campo con años de experiencia ahora se podía mejorar exponencialmente ahorrando tiempo y esfuerzo y sobre todo resultado. Es interesante también ver que al principio dicha innovación era muy criticada pero al final al ver los resultados del equipo montado con esa dinámica se abrió un melón entero y los grandes equipos empezaron a utilizar esta tecnología también.
Por otro lado, el avance del profesionalismo deportivo crece de ser ilegal a ser un trabajo admirado y muy bien pagado. Las cifras que estos equipos ofrecen por una temporada es muy elevada y la mayoría de las veces está entre los millones. Pero esto también supone la elevada deshumanización de los jugadores, ya que son utilizados como meros objetos en el campo de juego. Son utilizados para el juego sin pensar en las consecuencias de su futuro ni a veces lesiones, y todo eso por una paga. Aún así el profesionalismo evoluciona y a bien teniendo en cuenta que a partir de esta evolución un jugador se puede dedicar totalmente al deporte como profesión. Por último comentar también que no solo son los jugadores los que pueden vivir del deporte sino todos ligados a que los deportes puedan celebrarse como por ejemplo managers, ojeadores, organizadores, directores…
ResponderEliminarLa película “Moneyball”, está basada en una historia real que ocurrió en el mundo del béisbol estadounidense. El protagonista, Billy Beane, es el director del equipo Oakland Athletics, un club con pocos recursos económicos que debe competir contra equipos mucho más ricos. Tras perder a varios de sus mejores jugadores, Beane se ve obligado a buscar una forma nueva de mantener al equipo en lo alto sin gastar grandes cantidades de dinero.
Para lograrlo, conoce a un joven economista llamado Peter Brand, que le propone un método distinto para seleccionar jugadores. En lugar de fijarse en la fama o la apariencia, usan estadísticas y análisis de datos para encontrar jugadores con buenos resultados aunque no sean reconocidos. Así, logran formar un equipo competitivo a pesar de sus limitaciones económicas. Esta decisión, sin embargo, provoca conflictos con los ojeadores, los entrenadores y la prensa, que no aceptan fácilmente un sistema que rompe con las normas tradicionales del deporte.
El tema principal de “Moneyball” es la lucha entre la innovación y la tradición.
Billy Beane representa a las personas que se atreven a pensar de una forma diferente y a desafiar lo establecido. A lo largo de la película se muestra lo difícil que es romper con los métodos antiguos y convencer a los demás de que una nueva idea puede funcionar, incluso cuando los resultados lo demuestran.
Otro tema muy importante es el significado del éxito. Aunque el equipo no gana el campeonato, Beane consigue transformar la manera en la que se entiende el béisbol y deja una huella duradera en el deporte. La película transmite la idea de que el verdadero éxito no siempre está en ganar, sino en atreverse a cambiar las cosas y dejar una huella positiva. Además, la película refleja cómo en el deporte, igual que en la vida, no siempre triunfan los que tienen más recursos, sino los que usan la inteligencia, la creatividad y el esfuerzo para superar los obstáculos.
También puede verse en “Moneyball” una crítica al sistema económico del deporte, donde los equipos más ricos dominan gracias al dinero, mientras que los más modestos deben arreglárselas con ingenio. Beane demuestra que, con trabajo y una mentalidad diferente, es posible competir de forma justa y demostrar que el talento no depende de la riqueza.
En conclusión, “Moneyball” no es solo una historia sobre béisbol, sino una reflexión sobre la importancia de innovar, arriesgarse y creer en las propias ideas. La película muestra que cambiar el modo de pensar puede ser difícil, pero también necesario para avanzar. Su mensaje invita a valorar la inteligencia, la constancia y el coraje por encima de las apariencias y los resultados.
Aquesta setmana hem vist Moneyball a classe, i la veritat és que m’ha paregut molt interessant. Encara que és una pel·lícula de fa més de deu anys, ja parlava d’un tema que hui està molt present: com les dades i la tecnologia poden influir tant dins de l’esport. En aquell moment, el big data segur que sonava com una cosa molt nova, però ara és una realitat que forma part del nostre dia a dia, sobretot amb la intel·ligència artificial. Em sembla molt curiós com ja anticipava el que estava per vindre.
ResponderEliminarA la pel·lícula, els Oakland Athletics aconsegueixen competir amb equips molt més rics gràcies a les estadístiques i als models matemàtics, i això trenca completament amb la visió tradicional dels ojeadors, que confiaven més en la intuïció i en l’experiència. Aleshores, fins a quin punt les dades poden substituir la mirada humana? Al final, si ens basem només en números, correm el risc d’oblidar la part emocional i creativa que fa que l’esport siga tan especial.
També m’ha cridat molt l’atenció com el sistema rebutja el canvi. En Moneyball, molts entrenadors i directius es burlen de la nova metodologia, simplement perquè trenca amb el que sempre s’ha fet. Açò passa també en la vida real, ens costa adaptar-nos a noves formes de treball o d’anàlisi, encara que siguen més eficients.
A més, cal destacar que a la pel.lícula es parla molt de guanyar, però també es veu com els jugadors milloren, treballen en equip i recuperen la confiança. Potser eixa siga la seua funció de les dades: ajudar a les persones, no substituir-les.
Per altra banda, a classe hem comentat com el big data pot servir per preparar estratègies, millorar el rendiment o prevenir lesions, i també hem analitzat els perills que pot comportar. Un d’ells és la “hiperconfiança” que depositem en la tecnologia, que pot fer-nos perdre capacitats crítiques o fins i tot provocar una mena de “deute cognitiu”, ja que deixem que siga una màquina qui pense per nosaltres. A més, apareix el problema que s’anomena “sesgo d’estandardització”: si la intel·ligència artificial prioritza certs patrons, pot discriminar jugadors o perfils que no encaixen en eixes categories. És a dir, allò que pensem que és objectiu, en realitat també pot estar condicionat.
Personalment, crec que Moneyball mostra de forma molt clara la necessitat de trobar un equilibri entre la tecnologia i la humanitat. El big data pot ser una eina increïble per a l’anàlisi i la millora, però mai hauria de reemplaçar la part emocional, intuïtiva i social que té l’esport.
L’esport espectacle, que impera hui en dia a pràcticament qualsevol esport, sorgeix a mitjans del Segle XX. La pel·lícula “Moneyballl” ambientada l’any 2002, mostra com aquest procés perdura i com continua desenvolupant-se, amb més força, fins l’actualitat.
ResponderEliminarEls diners, desde la professionalització de l’esport, són aquella cosa que a un equip li permet de fitxar els millors jugadors o d’ampliar el seu estadi, entre d’altres. Però, és a les principals lligues dels principals esports que els beneficis econòmics no provenen sols del rendiment esportiu de cada equip, sinó tot el contrari: aquestes provenen de patrocinis, venta de merchandising o drets televisius. És en aquest context que l’esport pateix una mercantilització i instrumentalització, ja que deixa de ser un joc amb l’objectiu d’entretenir i disfrutar a nivell amateur, i es transforma en una macro-empresa on els equips (ara societats anònimes) busquen el màxim benefici amb fins econòmics, d’imatge, i fins i tot polítics. Per aconseguir els seus objectius, aquestes corporacions atreuen fons d’inversió externes i injecten milions i milions per tal de fitxar els millors jugadors.
És per açò que les diferències entre clubs es fan cada vegada més grans, obligant els equips més menuts a innovar: en el cas de la pel·li, és amb el Big Data i un gran risc que l’Oakland aconsegueix véncer els grans, encara que el seu mètode serà adoptat apenes l’any següent per la resta de clubs. Com a altre exemple podem trobar al Getafe de Bordalás, que amb el lema “esto es fútbol, papá”, és capaç de plantar-li cara als altres equips amb un joc d’equip, tancat i de resistència.
La conclusió de la meua reflexió, centrada en aquesta mercantilització de l’esport sense ànima, és que cal ara més que mai estar de part de l’esport verdader. Aquell que no es meneja per diners sinó pels aficionats de debò, com puga ser la pilota valenciana o el futbol de categories inferiors.
Per a introduir el tema 5 d'instrumentalització econòmica i política de l'esport, hem vist a classe una pel·lícula que reflectix molt bé aspectes en relació amb aquest tema. La pel·lícula és "Moneyball", aquesta està basada en fets reals i compta la història de Billy Beane, el gerent de l'equip de beisbol dels Oakland Athletics, que al costat del seu amic jove economista tenen l'objectiu de guanyar amb poc pressupost monetari. Tots dos plantegen una tàctica que consisteix en escollir jugadors basant-se en les estadístiques i en l'estratègia.
ResponderEliminarEn relació del tema 5 amb la pel·lícula "Moneyball", podem destacar 3 coses:
-En primer lloc, parlaré dels mitjans de comunicació. En el tema 5 es parla que els mitjans de comunicació són fonamentals en l'esport actual, ja que, aquests parlen de les polèmiques i coses semblants que a la gent li sol enganxar i fa que s'informen ràpidament. Això es pot relacionar clarament amb la pel·lícula, pel fet que els mitjans de comunicació com la televisió, els periòdics i la ràdio criticaven a Billy Beane pel seu arriscat plà. Pel fet de proposar un nou mètode basat en l'estadística i en l'estratègia, el qual, al principi no va ser ben acollit perquè era una cosa totalment nova i va rebre moltes crítiques, però a mesura que l'equip anava guanyant la gent es va començar a adonar que eixe mètode resultava ser òptim.
-En segon lloc, parlaré de la mercantilització de l'esport. En el tema 5 s'explica que l'esport actual o modern, més que ser una competició, és més un negoci, en el qual els jugadors ja no estan en un equip per passió, sinó per beneficis econòmics. És per això que l'esport s'ha convertit en una indústria econòmica. Això es pot relacionar amb la pel·lícula, pel fet que els protagonistes de la pel·lícula veien com els clubs més adinerats podien comprar a qualsevol jugador i guanyar la competició. Mentre altres equips que no disposaven d'amplis diners, es quedaven amb jugadors de mig nivell i no podien optar a res, aquest és principal motiu pel qual inicien l'estratègia basada en les dades i les estadístiques.
-En tercer i últim lloc, parlaré de l'esport espectacle. En el tema 5 es parla d'esport espectacle quan un esport passa a ser més que una competició, parlant d'economia i visites. En la pel·lícula "Moneyball" aquest aspecte està molt ben reflectit, pel fet que l'esport ja no sols està basat en el rendiment de l'esportista i els resultats, sinó que es tracta també de mantindre entretingut al públic i òbviament generar beneficis. Si en compte de guanyar diners invertint, ho perds, és tot un fracàs. Aquests són alguns aspectes que podem veure reflectits en el tema 5 i a la pel·lícula.
La meua opinió és que, mentre que els mitjans de comunicació són una cosa positiva, fa que molts lectors i espectadors per simplement veure el periòdic els entre curiositat i s'interessen per l'esport fent que augmente les visites. La mercantilització de l'esport, la diferència econòmica entre equips em sembla bastant injusta, pel fet que fa que siga els diners a fi el més important en l'esport actual, si vols guanyar qualsevol competició.
Durant les últimes classes hem vist la pel·lícula Moneyball. Conta la història real dels Oakland Athletics, un equip de beisbol amb molt poc de pressupost que busca una nova manera de competir contra els equips més rics. Per poder aconseguir-ho, utilitzen l’anàlisi de dades i estadístiques (Big Data) per triar jugadors i formar un equip més fort amb menys diners.
ResponderEliminarAquesta idea mostra com la tecnologia pot ajudar molt en l’esport, però també ens fa pensar en els seus perills. Per exemple, en la pel·lícula, el jefe despedix a una persona amb molta experiència per confiar sols en les dades, i això fa perdre la part més humana de l’esport. Les màquines poden ajudar-nos, però no poden substituir la passió de les persones.
També es parla de com els diners han canviat l’esport. Hui en dia, molts equips funcionen com empreses, on importen més els beneficis que els valors o els aficionats. Moneyball ens recorda que, fins i tot amb menys recursos, la intel·ligència i el treball en equip poden competir amb els equips més forts, i fins i tot sobrepassar-los.
A més, la pel·lícula fa reflexionar sobre la importància de mantindre la il·lusió i la lealtat. Encara que els Oakland Athletics no guanyen el campionat, aconseguixen superar moltes expectatives gràcies al seu esforç i a una idea nova. Al final, Billy Beane decidix no acceptar un contracte milionari per quedar-se en el seu equip, demostrant que hi ha coses més importants que els diners, com la passió i l’amor per l’esport. En conclusió, Moneyball ens ensenya que la tecnologia pot ser una gran ajuda, però mai pot substituir a les persones ni els seus valors.
Esta ha sido un experiencia extraña para mi, no es la primera vez que veia esta pelicula, creo recordar que la vi cuando era más pequeño, y sí que recuerdo pensar que estaban haciendo algo “extraño”, porque recuerdo la escena en la que habían vendido a sus estrellas y los iban a sustituir con fichajes de menor calidad.
ResponderEliminar¿Por qué estoy hablando de esta escena?, porque cuando la vi de pequeño mi recuerdo más fuerte de esta película es como el analista recita datos sin parar, y convence al resto de que el fichaje de varios jugadores, que sumen las mismas estadísticas que su estrella, saldría más rentable que contratar otra estrella.
Hay varias razones por las que he comenzado así este comentario, la primera es personal, porque la escena de la que hablo en los párrafos anteriores, me hizo bastante gracia cuando era pequeño, en mi razonamiento de niños de 9 años, el analista era como un robot que solo sabía hablar de béisbol, y realmente me acuerdo de él por esa razón, simplemente me hacía gracia.
Otra razón, es que creo que en el momento que la película salió, países como españa y muchos otros aún estaban en un etapa de transición, como la que se ve en la película, en la que los grandes clubes deportivos, aún no se fiaban de usar la estadística y el análisis de datos como medio para decidir fichajes. Me parece curioso como a ciertos tipos de gente les cuesta tanto aceptar nuevas formas de trabajar, aunque se vea claramente que estas funcionan. Pero al final todos han cambiado y se han modernizado, ya no quedan entidades deportivas que, si pueden, no usen la estadística y el análisis de datos como medio para planificar temporadas y tomar decisiones.
En conclusión, creo que la película muestra un comienzo, un punto de inflexión en lo que al método de trabajo de los grandes clubes se refiere y, por tanto, un gran cambio en el deporte de élite, pero que este no es un camino fácil y que, precisamente, la confianza que se le da a las personas que buscan mejorar, debe ser mayor, para que no se encuentren tantas trabas a la hora de buscar soluciones poco convencionales a problemas que, por otros métodos, son irresolubles.
La película de Moneyball en clase ha sido clave para entender lo que sufre el deporte en la era moderna. La película, ambientada en 2002, es el ejemplo perfecto de problemas que siguen hoy en día.
ResponderEliminarEl principal objetivo que extraigo es la batalla por la supervivencia ante la aplastante desigualdad económica. Los Athletics de Billy Beane no podían fichar estrellas; su única vía para competir era la innovación. Aquí es donde el análisis estadístico (el Big Data de su época) rompe con la tradición. La película ilustra cómo la mente analítica de Peter Brand demuestra que el conocimiento riguroso puede ser más valioso que la intuición de los viejos ojeadores.
No obstante, esta revolución tecnológica tiene una cara oscura. La obsesión por el dato y la eficiencia económica trae consigo una clara deshumanización. Los jugadores se convierten en meros activos, coeficientes o "elementos" intercambiables sin consideración por su vida personal o su lealtad al club. El deporte, en este contexto, se transforma definitivamente en una empresa, donde el objetivo es maximizar el rendimiento con el mínimo riesgo.
En mi opinión, la gran lección de Moneyball es que la estadística es una herramienta potentísima, pero el factor humano es el que decide el éxito o el fracaso final. Aunque el método Moneyball llevó a un récord de victorias, no garantizó el campeonato. El deporte de élite de hoy debe encontrar un equilibrio ético para aprovechar la inteligencia del dato sin caer en la frialdad de la máquina, manteniendo viva la esencia impredecible y pasional que realmente atrae a los aficionados.
La película Moneyball muestra la deshumanización deportiva provocada por la excesiva mercantilización y cómo el béisbol, y en general el deporte profesional, se mide hoy por estadísticas como Big Data, números y rentabilidad, dejando en segundo plano la parte de preparación física y psicológica de los deportistas y su gestión humana. Me parece algo positivo la innovación y modernización del deporte como el análisis de datos , pero el mal uso de estás herramientas y la excesiva mercantilización puede provocar una pérdida de la esencia del deporte y hacerlo previsible, dejar de emocionar y provocar un desapego social.
ResponderEliminarEs conveniente saber gestionar el lado económico del deporte respetando los valores tradicionales, no dejando de lado la gestión humana de motivar, confiar y reconocer el valor personal de los deportistas.
Esta semana en Historia hemos visto la película Moneyball que tiene muchos aspectos que comentar entre la diferencia económica en el baseball entre equipos, el Big Data… A mi me gustaría comentar el papel importante que tiene la prensa.
ResponderEliminarAl principio de la película, la prensa refleja una perspectiva muy negativa y casi hostil del plan de Billy Beane. Lo tratan de loco y cada artículo que sale del equipo es prácticamente un ataque contra ellos. Se burlan ya que va en contra de lo “normal” en el béisbol.
En clase se ha comentado que se parece mucho al ludismo ya que es como una fuerte resistencia contra un nuevo sistema (en este caso el Big Data) que amenaza a sustituir el trabajo humano. En los ojos de la prensa, Billy estaba destruyendo al juego.
En cambio, cuando el sistema de Billy empieza a funcionar y llevan una racha de 20 partidos ganados, la prensa de repente empieza a llamarle un genio. Es decir, que la narrativa cambia por completo y en vez de llamarle loco apoyan a su sistema. Es la victoria, no el método, que cambia su opinión.
La prensa no analiza el juego en profundidad sino que sube al carro del ganador.
Pero finalmente cuando Oklahoma pierde el partido decisivo y son eliminados en los playoffs, la prensa vuelve a comenzar a atacar tanto el sistema como a Billy. Ese momento en la película muestra que el apoyo era falso y solo depende si ganas o no. Este película refleja como muchas veces los cambios son juzgados antes de ser aceptados.
La película “Moneyball”, que vimos la semana pasada en el aula, sirvió de introducción a esta nueva parte de la asignatura, dejando atrás todo lo histórico y centrándonos más en lo actual.
ResponderEliminarA mi parecer, que la película esté basada en hechos reales es lo que le da importancia al mensaje de esta. Podemos ver como el equipo más humilde de la MLB logra un récord de victorias sin precedentes, tanto por cifra de partidos invicto como por lo inesperado del mismo.
El éxito de este equipo, los Oakland Athletics, fue gracias al big data, se puede decir que fueron los pioneros de algo que hoy está al orden del día, a través de una enorme base de datos, Billy Beane, consiguió formar un equipo ganador yendo a por jugadores baratos fijándose en sus estadísticas más que en sus cualidades.
En cuanto a mi opinión, pienso que es un recurso bastante aprovechable para los equipos más modestos que no pueden competir económicamente con los grandes clubes en la gran mayoría de deportes, estos conjuntos con más poder adquisitivo pueden fichar a los jugadores que destacan de los equipos humildes independientemente de su valor, y por tanto estos tendrán que reforzarse de alguna manera, creando un bucle de compra-venta entre aquellos más ricos y los más pobres.
Como todo, tiene su parte buena y su parte mala, la parte negativa del big data es la deshumanización que sufren los jugadores, reducir a un profesional a simplemente cifras es realmente triste y creo que va contra los valores que debería de tener el deporte, además de que el big data no te dice cosas muy importantes, como pueden ser los valores de una persona, si va a “caer de pie” en el vestuario, el comportamiento que pueda tener cuando no cuente con minutos, etc. Esta deshumanización de la que hablo se puede ver más claramente en América, donde los jugadores no son más que mercancía de una empresa y no tienen ni voz ni voto en la elección de su próximo destino.
Es lógico que los clubes deportivos estén empezando a emplear este tipo de herramientas, son empresas que buscan el máximo beneficio a toda costa, y el big data, que no deja de ser otra modernización dentro del mundo del deporte como tantas otras, con sus pros y sus contras, es un método de fichajes bastante útil y efectivo. Ahora bien, lo entendible de su uso no quita lo triste del mismo, un nuevo paso hacia el deporte moderno, un poco más lejos del deporte tradicional que nos gusta, el de toda la vida.
Moneyball es una de mis peliculas favoritas, no es la primera vez que la veo pero la he disfrutado viendola en clase, porque ademas de ser una bena pelicula, muestra como el deporte se transformo no solo en lo que vemos en el campo, sino que la estadistica y la tecnologia juega un papel fundamental.
ResponderEliminarLa pelicula muestra con gran detalle como hoy en dia funciona la planificacion de casi cualquier equipo deportivo que quiera competir con el resto, muestra como se comienza a medir aspectos del juego(en este caso el beisbol) que mas tarde se analizan para confecionar un equipo que a priori e individualmente no destacan pero como colectivo consiguen su objetivo.
Es un ejemplo perfecto para la asignatura y muestra de manera gráfica conceptos clave de la asignatura como la racionalidad tecnica y como se buscaba maximizar el rendimiento, ideal para entender la industralizacion del deporte y su evoucion, ademas de ser impactante porque esta basada en hechos reales.
En aspectos generales la pelicula es perfecta, buena pelicula, encaja perfectamente con la asignatura y personalmente me ha cambiado la forma de ver el deporte, entiendo mejor ciertos movimientos de equipos que sigo y me fijo en otros aspectos a la hora de analizar un partido que quizas antes de ver la pelicula no me fijaba, muy recomendable
Hemos visto la pelicula de Moneyball. Esta era la primera vez que veía esta pelicula y la verdad es que me pareció muy interesante porque muestra muy bien cómo el deporte actual se ha convertido en un negocio y en un espectáculo .La historia de Billy enseña cómo un equipo con poco dinero intenta competir contra los grandes equipos usando la creatividad y la estadística , en lugar de simplemente gastar más.
ResponderEliminarUna de las cosas que más me llamo la atencion fue la la desigualdad entre clubes.Los ricos pueden fichar a las estrellas mientras que los pequeños tienen que buscar otras formas para destacar.
También me pareció interesante el papel que tienen los medios de comunicación , que muchas veces solo buscan crear polémicas para vender más.
En la pel·lícula Moneyball s’evidencia clarament com els pressupostos desiguals condicionen el rendiment i les possibilitats dels equips. Els ojeadors del club han de substituir els jugadors que han perdut, però es troben amb un pressupost limitat. Aquesta situació mostra la gran diferència econòmica que hi ha entre els equips de la lliga: com diu un dels personatges, “estan los equipos ricos, los pobres, veinte metros de mierda y nosotros”. Aquesta frase resumeix perfectament la desigualtat estructural dins l’esport professional.
ResponderEliminarDavant d’aquesta situació, el protagonista, Billy Beane, aposta per una nova manera d’entendre el beisbol, utilitzant el Big Data per analitzar les estadístiques dels jugadors i fitxar aquells que, tot i no tenir un gran reconeixement, poden aportar un bon rendiment a baix cost. Aquesta evolució reflecteix el procés de professionalització i modernització de l’esport, que ja no es basa únicament en la intuïció dels ojeadors, sinó en l’anàlisi objectiva de dades.
Tot i així, la desigualtat econòmica continua present. Quan l’equip fa una bona temporada, els clubs més rics aprofiten per fitxar els jugadors destacats, deixant el conjunt de Beane una altra vegada amb la necessitat de reinventar-se. Aquesta dinàmica mostra com, si no hi ha mecanismes de control o límits salarials, les desigualtats de classe dins l’esport tendeixen a augmentar, igual que passa en la societat.
Finalment, la pel·lícula també reflecteix la gran repercussió emocional que genera l’esport. En l’escena final, tota l’afició celebra amb entusiasme les vint victòries consecutives, demostrant que, més enllà dels diners o dels resultats, l’esport emociona i uneix la gent. Aquesta capacitat de connectar amb l’emoció col·lectiva explica en gran part l’èxit i la importància de l’esport al segle XX i XXI.
Al llarg d’estes sessions hem treballat la pel·lícula Moneyball, que, tot i estar ambientada en el món del beisbol, parla de temes que hui en dia afecten pràcticament a tots els esports. El que més m’ha cridat l’atenció és com mostra el conflicte entre la manera tradicional d’entendre l’esport i l’arribada del big data, una ferramenta que ha transformat completament la manera de prendre decisions.
ResponderEliminarEls Oakland Athletics es troben en una situació molt semblant a la que viuen hui molts clubs menuts: tenen molt menys pressupost que els grans, i això els obliga a buscar alternatives per poder competir. És ací on apareix la idea d’utilitzar les dades i els models estadístics per detectar jugadors infravalorats. Esta innovació, que en un principi genera molta resistència, acaba demostrant que pensar diferent pot ser l’única forma d’avançar en un sistema cada vegada més desigual.
Tot i això, la pel·lícula també deixa clara una cosa: les dades no ho són tot. Si ens limitem a seguir allò que diu una màquina, podem perdre la part humana que fa especial l’esport —l’emoció, la intuïció, els moments inesperats. A més, també s’observa com la mercantilització i el pes dels diners converteixen els jugadors en simples números, algo que passa actualment en molts esports professionals.
En conclusió, Moneyball ens fa reflexionar sobre la necessitat de trobar un equilibri: la tecnologia pot ser una gran aliada, però mai hauria de substituir les persones. Innovar és important, però mantindre l’essència de l’esport encara ho és més. Aquesta és, per a mi, la principal ensenyança de la pel·lícula.
En aquest cinefòrum hem vist la pel·lícula Moneyball, pel·lícula la qual es basa en la introducció de la tecnologia en un esport com el beisbol, basada en fets reials.
ResponderEliminarMirant aquesta pel·lícula he pogut observar factores que es poden observar en tots els esports com per exemple:
Desigualtat amb els marges salarials dels equips, ja que hi ha equips amb un nivell econòmic molt elevat enfront de altres amb un pressupost molt reduit, Fer que dificulta molt la competició Per als equips més humides
pressió a la qual està sotmesa la gent que juga en les trans lligues, ames de la “poca importància” que re en alguns jugadors, sent alguns tant solos monedes de canvi, encara que això no passa en trotes les lligues
Dificultats Per a innovar i provar coses, debut a la influència de persones que no estan actualitzades, però porten un carrec important.
Personalment és una pel·lícula que recomanaria a tot l’apassionat de l’esport, ja que mostra el que és el professionalisme de l’esport i com és la vida d'estes persones.
És la primera vegada que vec la pelicula anomenada “Moneyball” i he de dir que m’ha impactat molt més del que m’esperava. El que més m’ha sorprés és la manera com Billy Beane decideix desafiar tot el sistema del beisbol professional utilitzant estadístiques i dades en lloc de seguir les tradicions dels ojejadors de tota la vida.
ResponderEliminarA mesura que avança la pel·lícula, he anat entenent millor la seua manera de pensar. Em sembla molt interesant veure com algú, amb la pressió, els dubtes i les crítiques constants, es manté fidel a la seua idea perquè sap que no té altra manera de competir contra equips amb molts més diners.
També m’ha cridat molt l’atenció com la pel·lícula mostra el costat personal de Beane, les seues inseguretats, els sacrificis i fins i tot la frustració de sentir que, encara fent les coses bé, potser no obtindrà el reconeixement que mereix. Això fa que la història siga molt més humana i que connectes amb el protagonista encara que no sigues aficionat al beisbol.
En definitiva, per ser la primera vegada que veig Moneyball, he de reconéixer que m’ha deixat una impressió molt positiva. M’ha fet reflexionar sobre el valor d’atrevir-se a canviar les regles, sobre com l’esport també és estratègia i innovació, i sobre la importància de mirar les coses des d’un punt de vista diferent. És una pel·lícula que recomanaria, fins i tot a qui no li agrade especialment el beisbol, perquè el seu missatge va molt més enllà de l’esport.
Acabamos de terminar la película ahora mismo, nos ha gustando bastante.
ResponderEliminar"Moneyball", basada en hechos reales (lo que siempre duplica el disfrute) es una excelente lección sobre la convicción.
Demuestra la importancia de desafiar el 'statu quo' y hacer lo que uno considera correcto, en lugar de seguir lo que el resto desearía que hiciésemos. El protagonista confía ciegamente en el joven experto en estadísticas, apostando por un método que nadie entiende. Su historia prueba que el dinero no lo es todo; la innovación, la visión y la valentía para defender tus ideas pueden cambiar las reglas del juego y forjar un nuevo modelo de éxito en el mundo del deporte, a día de hoy estamos acostumbrados al análisis de métricas pero en aquel momento seguro sería algo increíble y futurista.
La pel·lícula Moneyball pense que mostra com l’esport professional s’ha convertit en un producte mercantilitzat, on les decisions es basen cada vegada més en dades i no en intuïcions. A la peli, Billy Beane utilitza l’estadística per competir amb pressupostos baixos, demostrant que el big data pot vertebrar estratègies que els mètodes tradicionals no serien capaços de crear.
ResponderEliminarDe fet, els articles adjuntats reforcen aquesta idea i expliquen com el big data ha revolucionat esports com el futbol i el beisbol. Actualment, els clubs recopilen grans quantitats d’informació: moviments sense pilota, càrrega física, probabilitat de gol, rendiment tàctic o risc de lesió. Això permet fitxar millor, planificar entrenaments, anticipar lesions i adaptar estratègies en temps real. A més, també incrementa la mercantilització: els jugadors passen a ser actius que cal optimitzar, i els clubs actuen com empreses tecnològiques.
En conjunt, crec que Moneyball i els articles mostren que les dades no substitueixen el talent, però sí que transformen la manera de comprendre’l i gestionar-lo, i per conseqüència, aquesta evolució planteja el debat sobre si la tecnologia enriqueix l’esport o li resta espontaneïtat.
La película Moneyball ens mostra una visió d’anàlisi de l’esport (en aquest cas el béisbol) diferente basada en un principi matemàtic d’estadística. L’equip Oakland Athletics es troba front una difícil situación econòmica ja que dispon d’un pressupost prou inferior als de la resta d’equips de la lliga. Com a conseqüència, Billy Beane decideix contractar al analista Peter Brand. Aquesta gestió resulta un nou repte per a un Billy Beane que en el passat ja havia fracasat com a jugador de béisbol. Novament, amb aquest intent d’innovació tecnológica a l’esport, assumeix un repte molt arriscat que malgrat rebre moltes crítiques al llarg de la temporada, acaba donant el seu resultat a través d’una ratxa histórica de més de vint victòries consecutives.
ResponderEliminarAquesta película ens monstra la incorporación de noves tecnologies com el Big Data a l’esport per tal de donar una visió més racional i científica de forma que es puga combinar amb la passió que transmet l’esport, que és el que el fa tan atractiu. A més, també s’aborden altres temes que es reflexen a l’esport a l’actualitat com la deshumanització del mercat dels traspassos dels jugador ja que en EEUU els jugadors són venuts a altres equips sense haver-lo consultat prèviament amb ells tantes vegades com fora falta sense ninguna regulació. A més, també es reflexa la desigualtat econòmica entre els diferents equips, la qual juga un gran paper al desenvolupament de la pel·lícula i fa al·lusió Billy Beane diguent que ells estaben enfonsats econòmicament respecte a la resta d’equips. Per tant, podem concloure que Moneyball resulta una pel·lícula molt interessent i realista que obri el mon del béisbol des d’una perspectiva més científica basada en les estadístiqies i el Big Data com a principi per fitxar i gestionar un equip.
A classe varem vore la pel·lícula Moneyball, que ens va servir per comprendre la professionalitat i la intrumentalitazació de l’esport modern. També cal resaltar el paper de la tecnologia (especialment el Big Data) que s’ha anat integrant progressivament en la societat i inevitablement, en l’àmbit esportiu. Tant en la pel·lícula com en els articles treballats a classe, es fa evident que l’esport modern ha experimentat una profunda professionalització on la presa de decisions ja no es basa únicament en l’experiència humana, sinó també en grans volums de dades analitzades digitalment.
ResponderEliminarLa pel·lícula mostra perfectament aquesta transició. El gerent general dels Oakland Athletics (Brad Pitt), amb un pressupost molt limitat, decideixen trencar amb la tradició i apostar per una nova metodologia centrada en estadístiques avançades per configurar l’equip. Moneyball ensenya com les dades poden revelar aspectes invisibles als ulls dels ojeadors tradicionals creant estratègies de fitxatges més eficients. Aquest innovador sistema al principi costa que funcione i molts dels ojeadors tradicionals es varen posar en contra d’aquest.
Personalment, el que més m’ha cridat l’atenció, com els Oakland aconseguixen fer un sistema tan eficient de fitjatges amb un presupost limitat i que amés funciona basat en el big data, una tecnologia que en aquell moment encara no estava desarrollat com està ara.
Un altra cosa que m’ha impactat es la confiança cega en el sistema de captació del gerent i el seu ajudant ja que no dubten ni un minut que el seu sistema tindrà èxit.
La pel·lícula al final, representa la trista realitat de qualsevol esport professional d’elit, ja siga el beisbol, fútbol, NBA, NFL etc. Quan s’acaba la temporada, els equips rics adquireixen el mateix sistema dels Oakland i de nou tot tornen les mateixes diferències de sempre on els equips grans es tornen a aprofitar dels seus recursos generant altra volta una diferència molt gran entre uns equips i altres. Amb aquest sistema, es impossible que els equips humils puguen lluitar contra aquests equips grans i la veritat que cada volta es més complicat frenar aquesta brexa que cada any aumenta.
En definitiva, Moneyball representa la trista realitat de l’esport actual i pense que es urgent que aquesta diferència es regule d’alguna manera ja que sino, els aficionats es voran cada volta més allunyats dels seus equips i deixaran de seguir-los i sense aficionats els esports perden tot el sentit.
Vi "Moneyball" y reflexioné sobre cómo el deporte en la actualidad está profundamente relacionado con el dinero y el comercio. La película demuestra que un equipo puede ser administrado casi como una empresa: todo se basa en estadísticas, cifras y tácticas para triunfar y obtener ganancias. Me sorprendió descubrir que, a pesar de que el deporte debería tratarse de pasión y habilidad, muchas veces se limita a eficacia y ganancia. Sin embargo, eso no impide que sea interesante observar cómo los entrenadores y directores exploran nuevas maneras de optimizar los resultados.
ResponderEliminarAsimismo, me llevó a pensar en cómo el deporte se presenta como un espectáculo. Cada encuentro, cada acción y cada triunfo no solo son relevantes para la competencia, sino también para captar espectadores, llenar recintos y vender entradas o productos. Como fanático del deporte, observé que nuestra pasión es parte del “producto”: consumimos entretenimiento al igual que deporte. A mi juicio, "Moneyball" refleja que el deporte contemporáneo se encuentra constantemente entre la adrenalina de competir y la racionalidad empresarial, y que reconocer a los atletas y la dedicación que aportan al juego es lo que conserva la singularidad del deporte, aunque también se trate de un espectáculo
En Moneyball, el que més destaca és la gran diferència de pressupost entre els Oakland A’s i la resta d’equips grans de la lliga. Billy Beane, interpretat per Brad Pitt, sap que no pot competir comprant estrelles perquè el seu equip té molts menys diners que rivals com els Yankees o els Red Sox. Aquesta desigualtat econòmica fa que, d’entrada, parega impossible tindre opcions de guanyar.
ResponderEliminarPrecisament per això, Beane busca una manera diferent de crear l’equip: tria jugadors barats que altres equips no volen, però que estadísticament poden aportar molt. És una forma d’intentar compensar la falta de recursos. La pel·lícula mostra que, sense diners, has de ser més creatiu i arriscar més si vols tindre oportunitats.
Una frase que representa bé aquest tema és:
«Si intentem jugar com ells, perdem davant d’ells.»
Això significa que, amb tan poc pressupost, copiar els equips rics no té sentit; s’ha de buscar una altra via.
En resum, Moneyball és una història sobre com la desigualtat de diners en l’esport pot marcar-ho tot, però també sobre com les idees noves poden donar una oportunitat fins i tot als que semblen condamants a perdre abans de
Matemàtiques i passió, dos conceptes que pareixen oposats, i és més, molta gent defensa que l'esport és màgia, però inevitablement la realitat és molt diferent. Com he pogut vore amb la pel·lícula Moneyball, la capacitat de les dades per a decidir partits fa que siga impossible deslligar l'esport actual de l'anàlisi freda i la rendibilitat econòmica.
ResponderEliminarHi ha molts casos d'aquesta relació, però la pel·lícula mostra clarament com l'equip d'Oakland canvia la intuïció dels "vells experts" per l'estadística pura. És un cas on hem vist com l'esport deixa de basar-se en l'ull humà per a convertir-se en una ciència exacta, anticipant el tema de la mercantilització i l'esport espectacle que vorem la setmana que ve.
Altres exemples clau són els que tracten els articles sobre el Big Data al futbol. Llegir com hui dia els fitxatges es decideixen per percentatges m'ha fet reflexionar sobre com la tecnologia està canviant les regles. Sembla que l'esport està passant de ser una competició de talent a una batalla d'algoritmes i eficiència.
Considere que és impossible frenar la tecnologia, però el que s'ha d'evitar és que les dades maten la incertesa del joc. L'esport ha de mantindre la sorpresa, encara que el Big Data siga una ferramenta clau, no hauríem de permetre que un full de càlcul o una IA substituïsquen l'emoció del factor humà.
The film Moneyball clearly illustrates how the use of big data can fundamentally change professional sport. Through the example of the Oakland Athletics, it shows how statistical analysis challenges traditional methods of player selection, which are often based on intuition, reputation, or physical appearance. Instead, objective performance data becomes the key factor in building a competitive team with limited financial resources.
ResponderEliminarOne of the most interesting aspects of the film is how it reflects the commercialization of modern sport. Players are increasingly treated as economic assets whose value is defined by measurable performance. In this context, big data becomes a crucial tool for reducing financial inequalities between teams and achieving success in an increasingly competitive market.
At the same time, Moneyball encourages critical reflection on the limits of a purely data-driven approach. Focusing too much on statistics can overlook important human factors such as motivation, leadership, and team chemistry. The film highlights the need to balance analytical methods with the human side of sport.
In conclusion, Moneyball provides a strong insight into how big data has transformed modern sport, showing both the opportunities and the challenges of a data-driven and highly commercialized sports industry.
I really liked watching Moneyball because it shows a side of sport we don’t always see. It’s interesting how the team uses numbers and statistics to make decisions instead of just trusting scouts or tradition. This makes me think that modern sport is not only about talent or passion, but also about money and efficiency.
ResponderEliminarAt the same time, the film shows that players are more than just numbers. Things like teamwork, motivation, and confidence can’t always be measured, and ignoring them can be a problem. I think the balance between data and human skills is what makes sport exciting.
The articles about big data in football also show that this trend is everywhere. Clubs can find hidden talent or avoid bad investments using data, but I hope that sport doesn’t become too cold or predictable. Fans still want surprises, emotions, and moments that statistics can’t explain.
Moneyball es una película muy útil para entender cómo ha cambiado el deporte, pasando de algo pasional a algo profesionalizado e instrumentalizado a base de datos. Lo que me parece muy curioso es cómo los Oakland Athletics, estando en una situación de desigualdad económica brutal, logran plantar cara a los equipos más ricos usando el Big Data y las estadísticas avanzadas.
ResponderEliminarEste método rompe totalmente con lo que hacían los ojeadores de antes, que se fiaban solo de su intuición o de si el jugador les "daba buena espina", para pasar a medir el rendimiento de forma objetiva. Pero claro, esta parte técnica tiene un lado oscuro: la deshumanización. A veces se nos olvida que los jugadores son personas y los tratamos como si fueran simples números, activos o mercancía, pasando de sus sentimientos o de sus familias.
Por otra parte, la película muestra muy bien cómo los medios de comunicación influyen mucho, solo buscan la polémica para ganar audiencia y cambian de opinión según si el equipo gana o pierde, sin importarles realmente el método.
La pel·lícula Moneyball mostra una manera diferent d’entendre l’esport professional, centrant-se en la gestió i l’anàlisi de dades. La història explica com un equip amb pocs recursos econòmics aconsegueix competir amb altres molt més rics gràcies a un sistema basat en estadístiques.
ResponderEliminarEl protagonista aposta per un model innovador que trenca amb les idees tradicionals. Açò genera molts conflictes, ja que entrenadors i directius no accepten fàcilment el canvi. La pel·lícula reflectix molt bé la dificultat d’innovar en un món tan conservador com l’esport professional.
Un aspecte interessant és com es demostra que el talent no sempre és evident a simple vista. Jugadors descartats per altres equips acaben sent clau gràcies a una bona anàlisi. Açò fa reflexionar sobre com moltes vegades es jutja de manera superficial.
En la meua opinió, Moneyball ens ensenya que l’esport modern necessita combinar dades, ciència i experiència. Tot i això, crec que no s’ha de perdre la part humana, ja que darrere dels números hi ha persones.
En la película Moneyball vemos reflejado la desigualdad económica entre los clubes de la MLB. Los equipos grandes no necesitan buscar diamantes en bruto para poder triunfar, ya que ellos tienen la capacidad económica para ficharlos cuando ya son estrellas. En cambio equipos con menos nivel económico como los Athletics de Oakland (en la actualidad ya no son de Oakland si no que de Sacramento), necesitan de buscar más allá para poder mejorar el equipo.
ResponderEliminarEn concreto estos se apoyaron del Big Data, manejando enormes cantidades de datos, de esa forma podían encontrar irregularidades en el mercado para así fichar más barato. Un jugador con una forma de bateo, o con una forma de lanzamiento extraña, se ve poco atractivo para cualquier franquicia, pero los Athletics obviaban esto y solo se fijaban en su porcentaje, ya que, “si no esta roto, no lo arregles”.
De esta forma lograron ganar la división Oeste de la MLB en la temporada regular, pero en cambio, se fueron eliminados en la primera ronda de los playoff. Aquí se nos demuestra que la estadística es útil a largo plazo, pero en una serie corta de 5 partidos, la suerte influye también. Y también observamos que los datos necesitan también del apoyo humano para poder llevar a cabo decisiones correctas.
Hoy en clase hemos visto la película de Moneyball. La verdad que yo he disfrutado mucho la película, al no estar pensando, hay que verla porque toca en clase. Me ha gustado mucho, al ser una buena película cinematográficamente hablando que no había visto.
ResponderEliminarHoy en día al estar involucrado, por mi deporte, en los scouting, en el análisis de las estadísticas, en el estudio del rival, me cuesta mucho pensar en un mundo deportivo donde no se tuvieran en cuenta las estadísticas. Claro esto hoy en día lo tenemos normalizado y hasta en los equipos profesionales hay una persona exclusivamente que se dedica al estudio de estas estadísticas, como aparece en la película. También he de decir que la película, si es verdad que hacen historia y ganan partidos gracias a los movimientos y el juego estadístico que hacen, pero yo soy un poco escéptico de que solo puedas ganar en base a las estadísticas. Muchas veces no solo entra en juego la “máquina”, es una cosa que te puede ayudar hasta cierto punto, pero yo diría que tienes que dejar un hueco a la progresión o mejora de tus jugadores, a la oportunidades que les bridas, mejores tanto económicas como en las instalaciones, profesionales, etc hace también que un equipo mediocre de un salto al siguiente nivel. Yo soy un poco crítico porque si siempre ganará el que estadísticamente es favorito el deporte no tendría interés, por eso entran otros factores muy importantes. Y si es verdad, como nos lo hace ver la película, que el análisis de datos a la hora de fichar jugadores con un presupuesto muy ajustado y que los otros equipos no lo están teniendo en cuenta, te genera una amplia ventaja la hora de negociar. La verdad que es una idea muy innovadora y ahora mismo en el deporte es imprescindible. Como decía antes, los equipos tienen ya una persona encargada o varias personas, encargada del análisis de datos. La verdad que a mí me apasiona mucho lo de las estadísticas, no solo las estadísticas principales, sino los porcentajes de tiro en determinadas zonas, el porcentaje que tiene un jugador de defender a otro (Rating Defensivo), etc y la verdad que la película de una manera sencilla te hace comprender muchas cosas y cómo se gestiona este apasionante mundo. También es profundizar más en la historia del deporte, de cómo evoluciona la manera de estudiar al rival. Esta innovación fue histórica en el deporte y está yendo a mucho más, lo que tiene mucho mérito porque a ellos no les apoyaba nadie, se reían de su método y al final dio sus frutos. Además de hacer historia, fueron pioneros en el deporte.
Y para concluir también decir que mi opinión acerca del análisis de datos, yo creo que tiene sus cosas buenas y malas pero no nos tenemos que volver tampoco locos con ello, un equipo o en un deporte que se obsesiona con el análisis de datos estaría cometiendo un error porque las estadísticas son importantes, pero también el deporte no deja de ser humano, si fuéramos máquinas seria todo mas fácil y predecible, al igual que aburrido. Yo lo utilizaría para hacerme un poco una idea, pero si yo pasará todo el rendimiento de mi equipo, los partidos, fichajes, estrategia, etc en el análisis de datos sería catastrófico. Por no decir que en las estadísticas no se tienen en cuenta los factores emocionales, porque lo humano no deja de ser humano, todos tenemos problemas en la vida y eso nos puede afectar en mayor o menor medida a nuestro rendimiento. Todo recurso que nos beneficie o nos de un plus para conseguir competir más, como las estadísticas, es bueno pero sin obsesionarse.
Hace varios meses, el famoso entrenador y exjugador de baloncesto Zan Tabak comentaba en una entrevista que “el deporte se desarrolla debido a que es un espejo de la sociedad”. De este modo, actualmente las nuevas tecnologías han cobrado una gran influencia en el deporte.
ResponderEliminarEn la película Moneyball observamos esa evolución del deporte hacia lo conocido como deporte espectáculo, donde la mercantilización y el rendimiento tienen un papel imprescindible. Esto se puede observar en numerosas escenas, principalmente cuando Billy Beane (gerente general de los Oakland Athletics) comienza a traspasar y despedir jugadores para introducir nuevas incorporaciones sin ningún tipo de afecto, buscando únicamente el máximo beneficio del club.
Otro de los aspectos clave de la película es el análisis estadístico para los nuevos fichajes del club, lo que complementa de cierta manera el modelo clásico de los ojeadores y revoluciona la industria deportiva. Todo ello hace que el Big Data y el análisis de estadísticas se conviertan en grandes aliados a la hora de realizar incorporaciones. No obstante, me planteo la siguiente cuestión:
¿Qué va antes: el dato o la observación del juego real?
En conclusión, es una película muy interesante mediante la cual podemos observar esa transición deportiva hacia la mercantilización, donde las nuevas tecnologías, como el Big Data o el análisis estadístico, tienen un papel fundamental, junto con los medios de comunicación.