Origen dels estudis de CAFE
Tot i que, al llarg de la història, trobem diversos antecedents relacionats amb els nostres estudis, el més recent i directe és el de l'Instituto Nacional de Educación Física (INEF) de Madrid, els començaments del qual hem vist un xicotet vídeo durant la sessió de hui:
Com hem comentat, una de les coses que crida l'atenció és l'absència de dones en el documental, ja que es formaven de manera separada a través de la Secció Femenina (la branca femenina del partit Falange Española). En aquest enllaç vos deixe el vídeo sobre la formació de les professores d'Educació Física i Esports en aquella època, per a què pugueu veure´l i comparar-lo amb el que hem vist a classe.
També podeu comentar altres coses que vos hagen cridat l'atenció o abordar alguns aspectes i debats que hem esmentat a classe, com el de les proves físiques d'accés a la titulació, que es feien fins fa poc a la Universitat de València, i que es continuen fent en algunes universitats.


Com vam poder veure en la presentació la història no parla per si sola, depén de l'historiador o historiadora i el moment sociocultural en el qual esdevinga, perquè el relat tinga un alt grau de subjectivitat en contraposició a l'objectivitat.
ResponderEliminarPer això en el vídeo de l'INEF Madrid crec que és un clar exemple d'alliçonament del règim que existia i deixa patents les mancances de valors d'integració i igualtat entre home i dones. Evitant qualsevol exposió publica de tots dos sexes.
Us deixe un enllaç a un document anomenat “Ellas en l'INEF”, on es comprova la situació al fet que abans he descrit. També us passe un vídeo de la inauguració de “La Escuela Julio Ruiz de Alda”, on naix la sessió femenina de les futures professores d'educació física.
Ellas en el INEF:
https://www.inef.upm.es/sfs/INEF/BIBLIOTECA/Nuestra_Biblioteca/Actividades/Ellas_INEF.pdf
La Escuela Julio Ruiz de Alda:
https://www.youtube.com/watch?v=r_qAMnULNKw
En aquests dos vídeos sobre els orígens del grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), o antigament anomenat “Instituto Nacional de Educación Física (INEF)” he pogut adonar-me de diversos factors.
ResponderEliminarPer una banda, el factor que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que en aquella època aquest grau estava destinat únicament a la docència, és a dir, a ser professor d’educació física en un centre educatiu. Afortunadament, amb el pas del temps s’ha anat evolucionant respecte a aquest àmbit podent oferir més eixides laborals a part de l’educació. No obstant, socialment encara no hem avançat tant ja que, per experiència pròpia, molta gent continua pensant que aquesta carrera sols està destinada a ser professor/a.
Continuant en el tema dels avanços al llarg del temps, també he pogut observar que antigament sols es podia accedir al grau mitjançant el batxillerat i després la realització d’unes proves físiques. En aquest aspecte, actualment també es pot accedir mitjançant els graus mitjans i superiors fent que aquesta societat siga més inclusiva per a tothom.
També cal remarcar la varietat d'assignatures que hi havien, moltes de les quals encara continuen impartint-se per poder donar una base a l’alumnat (com anatomia, fisiologia judo, natació, etc.).
Per altra banda, en el vídeo de les dones també he vist molts aspectes que m’han sorprès positivament. El principal ha sigut sols la mera possibilitat d’oferir a les dones realitzar el grau. Personalment sí que sabia el que era la “Sección Femenina”, però no tenia coneixement que també s’encarregava de formar a les dones en aquesta rama, ja que la societat era molt masclista; tot i que l’educació era diferenciada al contrari que ara.
Fent un anàlisi general, considere, contextualitzant-me en aquella època, que les dones tenien un tracte molt digne en aquest grau tant a nivell acadèmic (assignatures, serveis, competicions, pràctiques externes, etc), com a nivell laboral al donar l’oportunitat d’impartir classe igual que els homes.
Finalment, fent referència als vídeos sobre les proves d’accés i com s’està gestionant actualment soc partidària de l'eliminació d’aquestes, a l’igual que de l'increment de la nota de tall per la seua demanda. El principal argument és que al cap i a la fi aquesta carrera està destinada a formar a persones mitjançant l’esport des d’un punt de vista més acadèmic i no tant físic. No dic que els alumnes no hagen de tindre una bona condició física, però no hauria de ser el factor que determinara sí pots entrar o no, ja que al llarg dels anys ja podràs tindre l’oportunitat de formar-te tant físicament com teòricament. També aquesta selecció creava prou polèmiques sobre els requisits demanats per a les dones i per als homes a causa de la seua natura biològica. Així que, fent un recorregut cronològic, s’aprecia els avanços que s’han realitzat en aquest grau i els que encara ens falten per assolir.
Hui a classe em tractat un aspecte de la carrera sobre el qual jo tenia especial curiositat: els orígens dels estudis de CAFE.
ResponderEliminarBàsicament, aquestos origens están molt vinculats amb la creació de l’Institut Nacional d’Educació Física o INEF de Madrid, el qual va ser un punt d’inflexió en l’aspecte professional de l’Educació Física en començar a considerar-se un àmbit de investigació e importancia científica.
No obstant, hui en dia i diverses dècades després, aquestos estudis, relativamente nous, sembla encara no s’han consolidat com a disciplina plenament científica en comparació amb estudis més antics, com per exemple farmàcia, encara que han avançat molt.
Per últim, cal destacar que aquestos estudis no sols han avançat en l’àmbit científic e institucional, sinò sobretot en la seua doctrina: sobretot a l’INEF, el règim de l’època va fer de l’aprenentatge d’Educació Física una doctrina dura, exigent i moltes vegades masclista, degut a les ideologies de l’època i les formes d’ensenyament del règim.
Després de veure els vídeos sobre els orígens de l’INEF, m’ha cridat molt l’atenció com abans la formació estava centrada quasi només en la tècnica i en la força física, i com les dones havien de formar-se per separat. Em fa pensar que la història moltes vegades marca què es considera important i, per tant, quines oportunitats té cadascú. Encara que ara ens semble normal que totes les persones puguem estudiar i aprendre juntes, abans no era així, i això em fa valorar més que avui puguem fer-ho en un entorn inclusiu. També crec que és important aprofitar la sort que tenim d’estudiar una carrera que ara té una base molt més científica i variada.
ResponderEliminarPel que fa a les proves físiques d’accés, jo pense que no haurien de ser imprescindibles per entrar a la carrera. Estar en forma està clar que ajuda i és part del que fem, però si només es valora això, es pot deixar fora gent amb molt de potencial. Per exemple, algú que sàpiga motivar, ensenyar bé o tinga bones habilitats per a la gestió esportiva pot aportar molt, encara que no siga el més fort o el més ràpid. Per això, crec que seria millor valorar més la motivació, l’esforç i la capacitat d’aprendre, ja que la condició física ja es pot millorar durant la carrera.
En general, aquests vídeos m’han fet reflexionar sobre com ha evolucionat molt aquest àmbit. Ara tenim l’oportunitat d’aprendre no sols a fer esport, sinó també a ensenyar, transmetre valors i fer que l’activitat física siga més útil i inclusiva per a tothom.
I vosaltres, què penseu que encara hauria de canviar en la manera de formar els estudiants de CAFE per fer-la més completa i adaptada a la realitat actual?