Els antics Jocs Olímpics
Durant la classe de hui hem abordat el tema de les activitats físiques a l'Antiga Grècia i, especialment, els antics Jocs Olímpics com a una de les manifestacions agonístiques més importants de l'època. Vos deixe el documental que hem estat veient i, a més a més, per a completar i ampliar els coneixements sobre el tema, vos deixe l'enllaç a un article molt interessant:
- Gómez-Lobo, A. (1997). Las Olimpiadas en el mundo antiguo. Estudios públicos, 67, 81-101.
Tot i que acabarem el contingut en la pròxima sessió, en aquesta entrada podeu ja anar comentant els aspectes del tema, del documental o de l'article que més vos hagen cridat l'atenció.
La classe d’avui m’ha paregut prou interessant, ja que hem pogut entendre millor l’origen/inicis dels jocs olímpics. De primera mà podem veure que per a ells l’activitat física no era sols entrenament o diversió, sinó una manera de connectar en la seva cultura i els seus deus, perquè consideraven que els atletes guanyadors es converteixen en els fills dels déus, això demostra la importància que donaven a la victòria i al prestigi.
ResponderEliminarTambé m’ha resultat curiós que tot i que hi havia un mínim de normes, es feien moltes trampes, cosa que mostra el gran nivell de competitivitat que hi havia, un altre aspecte a destacar a diferència d'avui és la separació d'homes i dones, les dones tenien uns jocs olímpics diferents dels homes, anomenades com a “HEREA”, cosa que avui en dia és impensable.
Personalment, crec que veure com era abans i com és ara ens ajuda a entendre millor com l’esport ha sigut sempre un element central en la vida de les persones, però també com ha anat canviant en el temps.
En aquest article, Alfonso Gómez-Lobo explica com eren els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia i remarca que no eren només unes competicions esportives, sinó també esdeveniments religiosos i socials de gran importància.
ResponderEliminarUn dels punts més interessants que tracta l’autor baix el meu punt de vista és el tema del professionalisme. Es sol pensar que els atletes grecs eren amateurs i participaven només per honor, però en aquest article es demostra que molts rebien ajudes econòmiques de les seues ciutats o recompenses que els permetien dedicar-se a entrenar, així com hem comentat aquest matí a classe. Això “trenca” la visió idealitzada d’un esport antic sense interessos materials, i ens fa veure que, d’alguna manera, ja hi havia una forma de professionalització pareguda a la de hui en dia.
També és destacable l’exclusió de les dones, les quals no podien participar en aquestos jocs, ja que aquests estaven pensats com una activitat per formar l’home ciutadà i estaven molt relacionats amb la guerra i la política, àmbits on les dones quedaven apartades. Això ens mostra fins a quin punt els jocs reflectien la societat i els seus valors.
Finalment, l’autor insisteix en la part religiosa dels jocs. Les cerimònies, els sacrificis i els rituals eren tan importants com les pròpies competicions. Els jocs eren en realitat una manera d’honrar els déus i de connectar la comunitat amb allò sagrat. Així, entenem que per als grecs l’esport no es podia separar de la religió ni de la vida política.
No havia escoltat mai l'esport anomenat pancraci, em resulta curiós, mai no havia caigut en el compte que allí no representaven a ningú, sinó que eren atletes independents.
ResponderEliminarEn esta clase al ver el documental sobre los inicios del deporte en la antigua Grecia, me ha hecho reflexionar sobre la evolución masiva que ha tenido el deporte sobretodo en el aspecto psicológico-social. A parte del tema obvio de la mujer en el deporte que ha sido mencionado por algunas personas en otros comentarios, lo que me parece interesante es como vemos la victoria y pérdida de hoy en día en comparación a como lo veían ellos en esos tiempos. Tal y como comentaba el documental la pérdida de unos juegos olímpicos suponía una verguenza e incluso una deshonra para la familia o ciudad del deportisrta. En cambio para nosotros en esta época la simple participación en una competición de este calibre es un orgullo sea cual sea el resultado.
ResponderEliminarPienso que esto se debe a un gran avance psicológico y la pérdida de la creencia extragerada que tenían en su religion helénica. Consecuentemente gracias a esos cambios radicales la sociedad ha empezado a tener una visión distinta a la pérdida lo cual en mi opinión es totalmente necesario y supone una evolución increíble en en el mundo del deporte ya que la gente no tiene miedo a participar e incluso con esa inexistencia del miedo el deporte se convierte en un lugar seguro para crecer físicamente y psicológicamente.
El que més m’ha cridat l’atenció del documental dels antics Jocs Olímpics és que no es tractava només d’un esdeveniment esportiu, sinó d’una celebració amb un profund sentit religiós i cultural. Els grecs afirmaven tindre una forta vinculació amb els Déus,de manera que dedicaven aquestes competicions cap a d’ells com a símbol de manifestació, en aquest cas, a Zeus.
ResponderEliminarA més,durant els dies que duraven les competicions, establien una treva sagrada (ekecheiria) que aturava les guerres entre les polis (ciutat-estat). Açò demostra fins a quin punt la religió i la idea d’unitat grega estaven per damunt dels conflictes polítics i militars.
També resulta sorprenent el prestigi social que aconseguien els vencedors. Encara que a Olímpia només rebien una corona d’olivera, en tornar a les seues ciutats eren rebuts com a herois, podien rebre diners, exempcions d’impostos i, sobretot, un reconeixement que els acompanyava tota la vida. Aquest fet reflecteix molt bé el valor que la cultura grega donava a la glòria personal i a l’excel·lència física, vinculada al concepte d’areté.
Pel que fa a les proves, moltes encara ens resulten familiars, com les curses, la lluita o el llançament de disc, però n’hi havia d’altres més extremes, com el pancraci, que combinava boxa i lluita i podia ser molt violent. Gràcies a proves com aquestes es pot observar com els grecs valoraven l’esforç, la resistència i la força en el seu estat més pur.
Finalment, crec que és interessant fer la comparació amb els Jocs Olímpics moderns, ja que hui dia l’esport està fortament relacionat amb l’economia, el màrqueting i els interessos polítics, mentre que per als grecs el centre era l’honor, el culte als déus i la unió cultural. Tot i això, hi ha un element comú molt potent: tant abans com ara, els Jocs són una forma de posar en relleu el valor de la competició i la capacitat humana de superar límits.
En esta clase vimos un documental sobre Las Olimpiadas en el mundo antiguo. Este documental reflexiona sobre la dinámica, la mentalidad y los valores de los juegos olímpicos en aquella época.
ResponderEliminarUn punto que me llamaba mucho la atención fue el de la tregua sagrada. La idea de que los conflictos políticos entre los polis podían llegar a ser suspendidos temporalmente para honrar a sus dioses con estos juegos demuestra la importancia de la religión sobre los conflictos sociales. Además, muestra que las olimpiadas no eran simplemente un evento deportivo sino una ceremonia sagrada.
Otro punto fascinante es la filosofía de "ganar y nada más que ganar" . La vergüenza asociada con la derrota y la falta de valor reflejan la mentalidad de excelencia absoluta en aquella época. Esto se diferencia mucho con las competiciones deportivas modernas ya que incluyen medallas para los deportistas en segundo y tercer puesto y el concepto de "equipo".
Por último, me parece importante destacar la asociación entre atletas y dioses griegos. El documental menciona que en la antigüedad se consideraba que solo los descendientes de los dioses podían llegar a ser grandes atletas. Esto eleva al deportista a un estatus casi heroico.
Els antics Jocs Olímpics de Grècia són un dels orígens més fascinants de l’esport. Em sorprén com, fa més de 2.500 anys, els vencedors eren considerats quasi descendents dels déus i rebien honors, diners i privilegis. Hui en dia no pensem que Messi o Nadal siguen fills dels déus, però sí que els veiem com figures mítiques capaces d’inspirar milions de persones, igual que passava aleshores amb els herois olímpics.
ResponderEliminarUn altre aspecte que crida molt l’atenció és la violència d’algunes proves, com el pancraci o la boxa, on quasi tot estava permés. Hui intentem protegir més els esportistes, però continuem fascinats per esports de contacte com les arts marcials mixtes o el boxeig professional, que recorden un poc aquella passió grega pels combats extrems.
També resulta molt interessant la tregua sagrada, que obligava a parar les guerres per celebrar els Jocs. Açò mostra com l’esport podia unir una societat dividida, una societat enfrentada de manera continua durant anys. De fet, les Olimpíades de hui en dia, busquen transmetre el mateix missatge de pau, encara que no sempre es complix.
El paper de les dones era quasi inexistent, excepte alguns casos com el de la princesa espartana Finisca. Açò mostra com eren les desigualtats en aquell temps, però també ens permet apreciar els progressos que hem aconseguit. Avui comptem amb esportistes com Serena Williams o Carolina Marín, que han provat que les dones poden ser models i referents a nivell mundial.
En definitiva, els Jocs Olímpics de aquella época no eren sols competicions, sinó una manera de reforçar la identitat de les polis i de donar sentit col·lectiu. L’esport continua sent eixe lloc on es busca la glòria, on es viu la rivalitat i on, al mateix temps, es troba la unió entre les persones, igual que passava a Olimpia fa segles.
En la classe d’avui hem parlat dels inicis dels jocs olímpics, una cosa que no havia Donat importància fins que hem començat a parlar en clase , és sorprenent com fa mes de 2.500 anys ja sé el donava tanta importància als esports, de tal manera que s’utilitzaven per donar-li culte a les divinitats.
ResponderEliminarÉs sorprenent com en una civilització en la qual no hi havia mètodes de comunicació tan eficients com hui en dia es podien menejar tant nombre de masses de tants llocs diferents. Encara i tot que sols podien participar els homes que es poden permetre pagar l'estança i els recursos necessaris per a poder Fer front a aquestes proves (llevant d'algunes excepcions com els corredors de cavalls que solien ser esclaus donat a la perillositat d'aquestes proves).
Finalment de les coses que més m'han impressionat han sigut la quantitat de trampes que es podien arribar a Fer i l'honor que era ser el primer i al contrari la deshonra que era quedar en segon lloc o més en davall.
Adrià Vives
EliminarAmb està sessió sobre les activitats físiques realitzades a Grècia, m’han sorprés molts assumpts entre ells han sigut el de que es realitzaven cada 4 anys com els jocs olímpics a més a més es detenien totes les guerres perquè la pau reinera durant els 5 dies que duraven apostes proves per determinar qui era el millor atleta en cada modalitat. Els participants havien de ser homes lliures i encara que en les normes no ho ficara devien tindre els suficients diners per a costejar els costos que implicava viatjar fines a Olímpia. Encara que el guanyador no obtinguera un benefici econòmic,la seua polis el recompensava amb molts privilegis i era considerar un semideu.
ResponderEliminarM’agradaria donar-li importància perque m’ha cridat l’atenció que aquestos jocs també tenien motius religiosos i com d'important sempre ha sigut la religió que podia acabar i començar guerres. També vull destacar que molts d’estos jocs eren molt violents i podien llastimar greument a l’altra persona sense cap sanció o penalització per això que algunes modalitats eren molt perilloses.
Finalitzant els jocs i l’esport sempre han sigut molt rellevants tant que fins i tot paralitzaven països sencers
La clase del pasado martes, además de interesante por conocer los orígenes o inicios de lo que tanto nos gusta ,como es el deporte, me ha parecido una clase la cual me ha pillado un poco de imprevisto. Esto debido a que jamás podría haberme imaginado la concepción del deporte tan estrechamente relacionada con la guerra y la muerte.
ResponderEliminarHe aprendido que en la Antigua Grecia, la concepción del deporte no es ni parecida a la actual; en la actualidad, además de la competición, se promueven valores como el respeto, la inclusion, el juego limpio, etc. Sin embargo, antiguamente el deporte era una forma de rendir culto a los dioses, más concretamente a Zeus. Por otro lado, el deporte era concebido como un sentimiento de identidad común, ya que la guerra entre las polis se paraba durante el período de celebración de los antiguos juegos olímpicos (tregua sagrada).
La clase del pasado martes, además de interesante por conocer los orígenes o inicios de lo que tanto nos gusta ,como es el deporte, me ha parecido una clase la cual me ha pillado un poco de imprevisto. Esto debido a que jamás podría haberme imaginado la concepción del deporte tan estrechamente relacionada con la guerra y la muerte.
ResponderEliminarHe aprendido que en la Antigua Grecia, la concepción del deporte no es ni parecida a la actual; en la actualidad, además de la competición, se promueven valores como el respeto, la inclusion, el juego limpio, etc. Sin embargo, antiguamente el deporte era una forma de rendir culto a los dioses, más concretamente a Zeus. Por otro lado, el deporte era concebido como un sentimiento de identidad común, ya que la guerra entre las polis se paraba durante el período de celebración de los antiguos juegos olímpicos (tregua sagrada).
(Lo copia tal cual el de arriba porque se me había olvidado poner el nombre)*
L’aspecte que més me ha cridat l’atenció sobre el documental ha sigut la importància que se li donava al guanyar, més concretament a la victòria momentània. Durant la classe hem mencionat una diferència clara entre els esports antics i els actuals, aquesta era com ara tot està contat fins a les mil·lèsimes. A nivells generals m’agrada més el tipus de victòria de l’antiguitat ja que la victòria la considere més especial, perquè no et tenies que preocupar per el teu temps ni res assoles disfrutar de la victòria. Si que es veritat que en l’actualitat el sentiment de batre un rècord històric es única ja que saps a ciència certa que ets el millor de l’historia en el teu esport però quan guanyes perquè ha sigut un any fluix en quant a nivell i ixen noticies diguent que en qualsevol altre any no hauries guanyat té que desmotivar molt.
ResponderEliminarAltra cosa que m’ha sorprès molt ha sigut com deien que encara que el jocs grecs havien durat més de 1000 anys no havien evolucionat res les seues instal·lacions. Entenc en el concepte de que l’objectiu del jocs era més bé religiós i no de caràcter d’oci, però si de totes maneres es van a ajuntar 40.000 persones a veure algunes proves pense que haurien de haver trobat alguna solució. Si el més important per a ells era el culte religiós haurien d’haver prohibit l’entrada a la gent i fer-les privades assoles per a uns pocs, però si no feien açò un mínim de edificacions podrien haver fer, encara que tant soles fora per seguretat del espectadors.
L’aspecte que més me ha cridat l’atenció sobre el documental ha sigut la importància que se li donava al guanyar, més concretament a la victòria momentània. Durant la classe hem mencionat una diferència clara entre els esports antics i els actuals, aquesta era com ara tot està contat fins a les mil·lèsimes. A nivells generals m’agrada més el tipus de victòria de l’antiguitat ja que la victòria la considere més especial, perquè no et tenies que preocupar per el teu temps ni res assoles disfrutar de la victòria. Si que es veritat que en l’actualitat el sentiment de batre un rècord històric es única ja que saps a ciència certa que ets el millor de l’historia en el teu esport però quan guanyes perquè ha sigut un any fluix en quant a nivell i ixen noticies diguent que en qualsevol altre any no hauries guanyat té que desmotivar molt.
ResponderEliminarAltra cosa que m’ha sorprès molt ha sigut com deien que encara que el jocs grecs havien durat més de 1000 anys no havien evolucionat res les seues instal·lacions. Entenc en el concepte de que l’objectiu del jocs era més bé religiós i no de caràcter d’oci, però si de totes maneres es van a ajuntar 40.000 persones a veure algunes proves pense que haurien de haver trobat alguna solució. Si el més important per a ells era el culte religiós haurien d’haver prohibit l’entrada a la gent i fer-les privades assoles per a uns pocs, però si no feien açò un mínim de edificacions podrien haver fer, encara que tant soles fora per seguretat del espectadors.
(Mismo comentario de arriba ya que es el mio pero se me había olvidado poner el nombre)
Els antics Jocs Olímpics celebrats a Grècia són possiblement la base del moviment olímpic modern, per conseqüència, a més de grans diferències entre ambdós corrents, hi podem trobar significants semblances.
ResponderEliminarEn primer lloc, analitzant de manera superficial grans diferències prèviament comentades, radiquem l'absència de dones, en la forta presència de la violència, en la competitivitat i la religió en les competicions esportives de l'antiga Grècia.
Una vegada repassats els grans objectes de debat sobre el tòpic, m’agradaria orientar esta reflexió a la gran capacitat de l’esport per vertebrar identitats col·lectives. És clar, segons l’estudiat, que des dels antics Jocs Olímpics es pot observar un arrelament de l'esportista a la seua terra i viceversa, per exemple, en com la rivalitat entre les polis gregues d’Atenes i d’Esparta s’extrapola a l’esport.
Tanmateix, este poder de l’esport per incidir en la societat, pot ser mal utilitzat, així ho ha fet la política al llarg de la història, fent ús d’aquest i de la seua capacitat per arribar a la societat per tractar de solucionar problemes no esportius.
En conclusió, podem trobar des dels antics Jocs Olímpics un aspecte molt característic de l’esport: la seua capacitat per estructurar identitats col·lectives. Al seu torn, lamentablement, esta habilitat, en algunes ocasions, ha sigut mal usada al llarg de la història amb fins no esportius.
Los antiguos Juegos Olímpicos celebrados a Grecia podrían ser considerados como los predecesores a las celebraciones olímpicas de la actualidad, es por eso que se pueden encontrar muchas semblanzas entre ambas, aunque también la diferencia tan grande de tiempo hace que se encuentren diferencias que pueden resultarnos llamativas.
ResponderEliminarEn primer lugar, por lo que hace a las similitudes, podemos apreciar como esta celebración era un evento muy importante para ellos, tanto que lo podríamos considerar como tema central en su cultura. Es por ello que durante su celebración se firmaba una tregua entre las polis.
A continuación, veremos las diferencias más importantes entre sus Juegos Olímpicos y los nuestros. El primero sería la ausencia de mujeres en la celebración, y aunque si que tenían un evento atlético donde podían participar, este tenia poca relevancia. También podemos incluir que todo se resumía en ganar, la gran cantidad de violencia que había y su adoración a los dioses, para quienes estaba dirigida la celebración.
En conclusión, los antiguos Juegos Olímpicos, además de ser una una competición deportiva, también fueron una manifestación religiosa y cultural que reflejaba los valores de la Grecia clásica, como la búsqueda de la victoria a cualquier costa. Su legado ha perdurado hasta nuestros días y constituye la base del deporte moderno.
Un aspecte a destacar d’aquest documental dels Jocs Olímpics antics és l’esperit agonístic, és a dir, la importància que els grecs donaven a la competició per a ser els millors. No es tractava només de guanyar, sinó de demostrar honor, esforç i excel·lència davant dels altres i davant d’un mateix. Açò reflecteix que, en aquella societat, l’esport se centrava en assolir la victòria en un espai i temps concrets i en obtindre prestigi, mentre que actualment es contempla sobretot la mesura del temps, les classificacions i els rècords.
ResponderEliminarD’altra banda, una part interessant que em va cridar l’atenció és el paper de les dones. Tot i que tenien una participació molt limitada als Jocs Olímpics, ja que sols hi competien homes lliures i grecs, podien assistir als jocs les joves i les dones solteres i, fins i tot, podien ser reconegudes com a vencedores en les carreres de quadrigues si eren propietàries dels cavalls. A més, comptaven amb els seus propis Jocs Hereus a Olímpia, així com amb presència en altres competicions com els Ístmics, Pítics i Nemeus.
En la meua opinió, és interessant veure com, en una societat tan excloent, les dones van trobar diferents maneres de tindre presència, encara que foren molt reduïdes, i això ens convida a reflexionar sobre la importància de la igualtat en l’esport actual.
La classe dels jocs olímpics antics ha sigut una classe introductòria prou interessant en la que hem aprés l'origen de l'esdeveniment més important dels esports, els jocs olímpics. Aquestos són prou diferents dels actuals. Entendre la història et fa entendre millor els esports actuals i com funcionen, perquè, moltes coses dels jocs olímpics antics es mantenen en l'actualitat. Del vídeo i la classe hi han hagut moltes coses que m'han sorprés i m'han cridat l'atenció.
ResponderEliminarLa primera és la nul·la participació de les dones als jocs olímpics, és clar que abans el temps eren totalment diferents, però al vídeo no s'aprecia cap dona ni com a espectadora ni com a participant. Sí que és veritat que existien els jocs hereus exclusivament per a les dones. La segona és l'objectiu d'aquestos, l'objectiu que tenien era totalment religiós, per a fer homenatge a Zeus i Herea, cosa que demostra que la religió estava per damunt de l'esport i qualsevol competició esportiva.
La tercera són els espais on es realitzaven aquests jocs olímpics antics, uns espais a l'aire lliure, però que va ser tot un èxit. En comparació amb els ludis romans on ja veiem un avanç amb la construcció d'estadis grans. L'última cosa a comentar és la gran varietat dels esports que hi havia, des d'esports amb animals com les quàdrigues els quals els aristòcrates demostraven la seua habilitat, fins al pancraci, un esport violent, brutal i també molt hàbil, a soles els més forts podien practicar-lo, el guanyador demostrava que era el més fort i poderós.
Al documental hem pogut reflexionar sobre molts aspectes de l’esport antic i descobrir els profunds inicis d’allò que anomenem esport. Malgrat que hi han moltes semblances, també podem trobar una visió molt diferente a la que tenim hui en dia. A l’antiga Grècia es veia l’esport com una activitat sagrada per rendir culte als Déus. A més, cal destacar la rivalitat i competivitat que es portava a un màxim extrem on aquells que no guanyaren es sentien humiliats. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’espai en el que es feien aquestos esports. Malgrat ser sagrats i rebre una gran importància com és el cas de les olimpiades, aquestos es realitzaven en llocs molt humils on predominava la terra com a terreny i no es podía observar ningún tipus de gradería ni instal·lacions d’un mínim prestigi.
ResponderEliminarTant en el documental com en l’article sobre les Olimpíades en el món antic podem observar l’evolució del terme esport i com de diferent és respecte a la manera en què el percebem actualment.
ResponderEliminarCom hem vist en el tema anterior, hui en dia sona a fer-ho per diversió, tal com fins i tot ho explica el diccionari. No obstant això, en l’antiga Grècia aquest terme no era utilitzat, sinó que a les Olimpíades deien agones, “lluites” o “competicions”. És a dir, les Olimpíades tenien una gran importància tant política com social.
D’altra banda, a l’article es menciona Jenòfanes de Colofó, qui observava amb escepticisme el paper de l’atletisme en la vida política. Per a ell era injust que es donara més importància a la força que a la intel·ligència i afirmava que era millor tindre un bon govern que aconseguir victòries atlètiques.
Amb aquesta afirmació es pot observar com, ja en l’edat antiga, es debatia sobre la importància de l’esport i la seua relació amb la política, que aniria augmentant en el futur, com es pot vore amb el panem et circenses de l’antiga Roma.
En conclusió, els Jocs Olímpics antics ens mostren que la importància de l’esport, la seua relació amb la política i la seua definició han generat debat des de l’antiguitat i han anat evolucionant al llarg del temps, de la mateixa manera que continuaran fent-ho en el futur.
Los Juegos Olímpicos comenzaron en la antigua Grecia, alrededor del año 776 a. C., y se celebraban en la ciudad de Olimpia. En aquella época, los deportes eran muy diferentes a los que vemos hoy en día. Las pruebas principales eran las carreras a pie, la lucha, el lanzamiento de disco y jabalina, el salto de longitud y las carreras de carros con caballos. Eran competiciones duras, donde los atletas solían entrenar mucho y participaban casi desnudos porque lo veían como una forma de honrar al cuerpo y a los dioses.
ResponderEliminarUn detalle muy importante es que en esos Juegos solo podían competir hombres griegos libres. Ni los esclavos ni los extranjeros podían participar. Además, tampoco se permitía que las mujeres vieran las competiciones. Solo había una excepción: una mujer considerada importante (sacerdotisa de Deméter) a la que sí se le permitía asistir. El resto de mujeres no podían estar presentes, ya que la sociedad griega de esa época no las consideraba parte de este tipo de eventos.
Comparando esto con los Juegos Olímpicos de la actualidad, se nota mucho el cambio. Hoy en día pueden participar atletas de todo el mundo, sin importar si son hombres o mujeres, y la igualdad está mucho más presente. En mi opinión, me parece injusto cómo eran los Juegos Olímpicos antiguos, porque excluían a la mitad de la población. Aunque era otra época y su cultura pensaba diferente, creo que es positivo que ahora todos tengan las mismas oportunidades. Para mí, los Juegos Olímpicos actuales son mucho más justos y transmiten valores que antes no existían, como la igualdad y el respeto.
Además, me parece muy interesante que ahora se vayan incorporando nuevos deportes, lo que hace que los Juegos sean más variados y atractivos. También existen los Juegos Paralímpicos, que permiten a las personas con discapacidad competir y demostrar su esfuerzo y talento.
Creo que eso es una gran muestra de que, aunque el cambio va despacio, cada vez vamos mejorando y avanzando hacia un deporte más inclusivo.
En esta clase analizamos el video que trataba sobre las tradiciones, métodos de juego y reglas de las Antiguas Olimpiadas.
ResponderEliminarUno de los puntos que más me llamó la atención fue la importancia, por no decir de obligación de ganar, muy bien representada en la frase "ganar y nada más que ganar".
Me sorprende el gran cambio que hemos dado de mentalidad en el deporte en comparación con la antigüedad. Antes perder no era una opción o al menos no una opción bien vista, ya que el ganador se podía llegar a considerar o convertir en un dios griego, elevando su estatus a lo más alto. En cambio, hoy en día ganar no es una obligación y perder no está tan mal visto como antes.
La mentalidad ha evolucionado notablemente, tanto que lo primero que le enseñamos a los niños pequeños es que lo importante no es ganar si no participar, aunque se siga manteniendo esa rivalidad entre todos pero siempre sana respetando y valorando tanto a los que quedan segundos, terceros o incluso último, aunque que todos queremos y nos gusta ganar.
Quería destacar brevemente como ya bien comenté antes, la relación que tiene el deporte con rendir culto a los dioses griegos, en especial a Zeus.
Por último, otro punto que me llamó la atención fue las instalaciones en dónde se celebraban las competiciones, que para ser de los años en los que estaban, tener una capacidad para 40.000 espectadores me parece algo bastante sorprendente.
En l’antiguitat clàssica, el cos i l’activitat física tenien un paper essencial i donaven lloc a manifestacions agonístiques enteses com a lluita. La societat establia una jerarquia entre homes, herois i déus, i a través de l’esport es pretenia acostar-se a aquests últims.
ResponderEliminarEls antics jocs olímpics, celebrats a Olímpia cada quatre anys, eren rituals religiosos en honor a Zeus. Hi participaven només homes lliures i benestants, ja que la preparació exigia temps i recursos. Les dones tenien prohibida la participació, tot i que podien ser propietàries de cavalls en les carreres de quadrigues, mentre que existien jocs propis per a dones en honor a Hera.
Les principals proves eren les carreres, la lluita, el pentatló, el boxeig i el pancraci, aquest últim el més violent i popular. Les competicions eren individuals i la victòria representava honor i prestigi; el segon lloc era una deshonra. Els atletes competien nus i els vencedors eren coronats amb una branca d’olivera.
Les carreres de quadrigues, comparables a l’actual “Fórmula 1”, estaven protagonitzades per l’aristocràcia, encara que sovint els conductors eren esclaus pel risc de mort. Malgrat la seva violència, els jocs afavorien les treves entre polis rivals i reforçaven la identitat grega.
Els jocs olímpics van perdurar prop de 1200 anys fins a la seva desaparició amb la instauració del cristianisme.
Per finalitzar hi ha una cosa fonamental que m'ha cridat l'atenció. És el cas de la modalitat de les carreres de quadrigues, les quals mostraven clarament la política d'aquella época. Per exemple la posada en risc dels esclaus per part dels caballeres per no posarse a ells mateixa en perill reflecteix l'esclavitud de l'antiguitat i també la prohibició de participació de les dones fins i tot sent elles mateixa les propietàries dels cavalls, reflectint la desigualtat de gènere que avui en dia perdura en la vida quotidiana.
Siempre he asociado las olimpiadas con los juegos modernos a éxito, reconocimiento mundial, récords, pero una vez visto el documental en clase sobre como eran las olimpiadas en el mundo clásico he descubierto y ampliado mi conocimiento.
ResponderEliminarMe ha sorprendido que estos juegos estaban dedicados a los dioses griegos, en especial a Zeus, cuyo ganador de estos juegos era considerado un hijo prodigo de los dioses. Las olimpiadas eran tan importantes que si estaba sucediendo una guerra entre dos polis, esta debía de detenerse para la correcta realización de los juegos, llegando así a una tregua.
Comparando esto con la actualidad, los Juegos Olímpicos se han desvinculado de este espíritu y han pasado a un lado mas comercial y dando el mas grande espectáculo.
Otro de los factores que me impacto al ver el documental era que en estos juegos solo podían participar hombres y ademas desnudos, principalmente por honor y estética.
En resumen, el estudiar las olimpiadas del mundo clásico me ha hecho ver que no era solo un acontecimiento deportivo, sino de un reflejo de como los griegos entendían el cuerpo humano, la sociedad, la religión y la competencia.
Després de veure el documental i parlar en classe sobre els antics Jocs Olímpics, el que més m’ha cridat l’atenció és que no tractava sols d’una competició esportiva, sinó que també tractava d’una celebració amb significats religiosos i culturals, ja que els grecs rendien culte a Zeus a través d’aquestes proves.
ResponderEliminarAltra cosa interessant és la importància que tenia la victòria. Els que guanyaven eren rebuts com a herois i tenien un gran prestigi social. A més, podien obtindre diners o ser lliures d’impostos. En canvi, el segon lloc era percebut com una deshonra.
També resulta curiós veure que les proves que es feien eren algunes molt paregudes a les actuals, i altres eren més violentes. Per exemple, les carreres de quadrigues eren molt perilloses, i els esclaus solien ser els conductors, cosa que mostra l’esclavitud de l’època. A més, les dones tenien prohibit participar, pero podien ser propietàries de cavalls.
Finalment, trobe interessant comparar aquells jocs amb els actuals perquè mentre que abans el més important era l'honor i el culte als déus, ara els Jocs Olímpics estan més relacionats en l’economia, la política i la publicitat.
A aquesta clase em vist que els antics Jocs Olímpics de Grècia van ser un dels esdeveniments més rellevants de l’època clàssica, ja que combinaven esport, religió i cultura. Es feien a Olímpia en honor al déu Zeus i reunien atletes de totes les polis gregues, que paraven les seues disputes per competir de manera pacífica. Aquells jocs no eren només una festa esportiva, sinó també un símbol d’unitat i orgull per a tot el món grec.
ResponderEliminarM’ha cridat l’atenció que les dones tenien un paper molt limitat. No podien participar com a atletes ni assistir com a espectadores. Només algunes sacerdotesses tenien permís per presenciar les competicions. Aquesta exclusió mostra la mentalitat patriarcal de l’època, on l’esport i la glòria pública estaven reservats als homes. Tot i això, existien jocs separats per a dones, com les Heraia, dedicades a la deessa Hera, on les atletes femenines competien en curses a peu, demostrant que, fins i tot dins de les restriccions, les dones també cercaven el reconeixement i la superació personal.
També la importància de guanyar en els Jocs Olímpics antics era enorme. Els vencedor obtenia fama, honors i privilegis per a tota la vida. Eren considerats herois i es convertien en símbols de la seva ciutat. A diferència dels jocs actuals, on el valor de participar és fonamental, en aquella època, guanyar assegurava la glòria i el respecte. La derrota, en canvi, podia suposar l’oblit.
ELS ANTICS JOCS OLÍMPICS
ResponderEliminarEn la classe de hui sobre els antics Jocs Olímpics, a més de rebre l’explicació teòrica, em vist un documental que m’ha ajudat a comprobar millor com era aquest espectàcul.
Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és l’aspecte religiós, sobre el qual cal destacar que els grecs concebien aquest espectàcul com un mètode de comunicació o apropament als Déus. Així, les Olimpiades esataven dedicades a Zeus, i es completaven les competicions esportives amb sacrificis i rituals.
També m’ha resultat interessant el fet què durant el período de Olimpiades, s’establia entre les polis una treva coneguda com a “ekecheiria”. A més, em vaig fixar molt en el fet què, encara que moltes disciplines actuals ja es realitzàven a l’època, hi han moltes que s’han incorporat de noves, i es notable el gran prestigi que atorgaven antigament a la força.
Així, considere important comparar els inicis d’aquestes competicions amb l’actualitat, comprobant la modernització i la comercialització, així com els avenços en regles i funcionalitat.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarAndrés López Vicens
ResponderEliminarComo hemos podido ver en la clase de hoy, los antiguos Juegos Olímpicos tenían una serie de características bastante distintas a las de los de hoy en día, lo cual les hace ser bastante distintos a los que hemos podido tener hace un año en París 2024.
Algunos de los aspectos que más me han impactado ha sido el enfoque religioso que estos tenían, en honor a Zeus; lo que también daba como resultado que en estos no pudieran participar personas que no siguieran la religión de los atenienses; como los asiáticos, americanos, etc. Además de que no gozaban de la misma capacidad de comunicación que ahora, lo que hacía más difícil su participación.
Por otro lado también me parece algo muy interesante que se le diese una gran importancia a la victoria y no a la participación, lo que daba como resultado que si no se ganaba ese campeonato eras tratado como un deshonrado por tu ciudad, a pesar de haberlo dado todo en el torneo.
Otra cosa que también me ha impactado, es el aspecto tan agresivo que había en las competiciones de lucha, lo que daba como resultado que algunos competidores llegasen a morir en la batalla.
En resumen, me parece que habían algunas cosas innecesarios, e inclusive que perjudicaban física y mentalmente a los deportistas en los antiguos JJOO, pero por suerte, los deportistas que participan en ellos ya no sufren estas barbaridades, ni tiene que hacer ningún tipo de rito religioso.
La clase sobre los antiguos Juegos Olímpicos me pareció muy interesante porque te hace ver que, para ellos, el deporte no era solo ocio o gimnasio, sino algo religioso y espiritual. Para los griegos el deporte era la forma de conectar con sus dioses, sobre todo con Zeus. Los atletas no solo querían ganar por el trofeo; la victoria los convertía en héroes
ResponderEliminarLo que más me ha llamado la atención es esa mentalidad de "ganar y nada más que ganar". Hoy nos enseñan que lo importante es participar, pero en esa época quedar segundo no servía para nada, no tenías ningún tipo de reconocimiento o premio. Esa competitividad tan bestia se veía en pruebas como el pancracio, donde se daban con todo y casi no había reglas.
También me ha parecido curioso lo de la tregua sagrada. Es increíble que la religión fuera tan importante como para parar las guerras entre las polis solo para que los atletas pudieran llegar a salvo a competir. Demuestra que los Juegos unían a la sociedad por encima de los líos políticos.
Por otro lado, se nota mucho cómo funcionaba la sociedad con el tema de las mujeres. En los juegos principales no podían participar ni entrar como espectadoras. Aunque tenían sus propios juegos, las Heraia en honor a la diosa Hera, estaban bastante apartadas del evento principal.
Aunque ahora el deporte sea puro marketing y negocio, el documental demuestra que ya en Grecia existía una especie de profesionalización, porque las ciudades ayudaban económicamente a sus atletas para que pudieran entrenar.
Today we got to understand the origins of the Olympic Games in ancient Greece. For the Greeks, sport was far more than training or entertainment—it was a way to connect with their gods and culture. Winning athletes were believed to be favoured by the gods, showing how much prestige and importance was attached to victory.
ResponderEliminarIt is also fascinating that, despite having basic rules, cheating was common, reflecting the intense competitiveness of the time. Another striking difference from modern sport was the strict separation of men and women. Women had their own games, called the “Heraea,” which contrasts sharply with today’s inclusive approach.
The ancient Olympics were not just athletic competitions; they were also deeply religious and social events. Ceremonies, sacrifices, and rituals were as significant as the contests themselves, linking sport to community and spirituality. Many athletes also received financial support or rewards from their cities, which shows that some form of professionalisation already existed.
Overall, examining the ancient Games helps us see how sport has always been central to human life, while also highlighting how its meaning and role have evolved over time.
Uno de los aspectos que más me ha llamado la atención de los antiguos Juegos Olímpicos es la importancia que tenía la actividad física en la Antigua Grecia, no solo como competición, sino como parte esencial de la educación y estilo de vida del ciudadano. En el documental se aprecia cómo el deporte estaba muy ligado a la religión y a los valores de esfuerzo, disciplina y superación personal. Además, en el artículo de Gómez-Lobo comprendemos mejor el significado religioso de los Juegos, ya que estaban dedicados a Zeus, algo muy diferente a la visión más actual del deporte. Hoy en día los valores o referencias del deporte son otros, sin embargo los atletas reflejan muchos amuletos religiosos o mucha fe en sus palabras o gestos, durante o después de la competición. También me ha resultado interesante reflexionar sobre las limitaciones de la época, como la exclusión de las mujeres de participar, lo que demuestra que, aunque los Juegos tenían valores positivos, estaban condicionados por el contexto histórico y social del momento.
ResponderEliminar