Activitat física en l'Edat Mitjana
En la classe de hui també hem vist les diferents activitats i esdeveniments físics que trobem en l'Edat Mitjana, amb especial atenció a les justes i els tornejos en què participaven els cavallers medievals. A continuació vos deixe el vídeo que hem vist a classe i les següents parts del mateix documental, per a què pugueu veure-les i comentar els aspectes que considereu més rellevants.
A banda, també hem vist algunes activitats físiques en altres cultures allunyades de l'Europa occidental, com els jocs de pilota meso-americans en les civilitzacions precolombines. Per si vos interessa aprofundir, vos deixe l'enllaç a un documental més extens sobre el tema:
La classe en línia ha sigut interessant i hem aprofundit en diverses activitats físiques i tornejos en els quals se solia competir per a solucionar conflictes o tenien com a finalitat prepar-se per a la guerra, ja que molts d’ells eren jocs bèl·lics. Vull destacar que a poc a poc es van anar reglamentant, imposant per a tots unes condicions similars on es regulava que l’armadura fora la correcta, les espases, el casc… Ja que abans d’açò moria molta gent, a part de que es limitaren diferents moviments o zones en les quals no es podia atacar per tal de no provocar-li al contrincant un greu problema. Era tan gran el nombre de persones que participaven en aquests que morien molts i després faltaven soldats per a la guerra per açò es regularitzaren. Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció es que es donava a triar l’arma que volien utilitzar per al combat i cada una tenia unes avantatges i desavantatges
ResponderEliminarPer finalitzar cal destacar que més avant es van implementar diferents modalitats i estils de jocs diferents que mostraven les destreses tècniques dels cavallers.
La classe sobre l'Edat mitjana m'ha deixat bastant sorprés en molts aspectes com, per exemple, la "negativa" per part de l'Església, com a institució, a la celebració d'aquestes activitats, crec entendre que l'església vol enviar un missatge de pau dins del món cristià i aquests enfrontaments on se celebra la violència no concorden amb la seua doctrina, recordant també als antics *ludi romans, sent aquests una tradició pagana, és comprensible que l'Església estiguera en contra de la seua organització, encara que, i això és una opinió personal, he pensat que també poguera ser la fama de la qual gaudien aquestes celebracions enfosquira a vegades la força mobilitzadora de masses que és la religió, mobilització de la qual l'Església Catòlica s'ha aprofitat durant segles.
ResponderEliminar*Alfinal això és una opinió personal però crec que precisament una celebració completament externa a l'Església, que atrau a tots els estrats de la societat de l'època i celebra la força i habilitats relacionades amb la guerra, sent això un punt d'unió amb antigues tradicions grecoromanes, que tant es va esforçar l'Església en els seus inicis per absorbir, o, en casos on no va poder transformar antigues tradicions perquè contingueren un missatge cristià, eliminar directament, comptava amb totes les paperetes per a suposar un problema per a l'Església Catòlica a l'hora de mobilitzar a les masses al seu favor i van decidir treballar en contra seua.
La actividad física en la Edad Media (aproximadamente del siglo V al XV) estaba fuertemente condicionada por factores socioculturales, religiosos, económicos y políticos. No se practicaba actividad física con fines recreativos o de salud como hoy en día, sino que estaba ligada a la guerra, el trabajo y la formación moral y religiosa.
ResponderEliminarEn aquella época, apareció el cristianismo y se expandió por toda Europa; el feudalismo era el sistema económico, político y social para proteger a una sociedad jerarquizada. Además, la corriente filosófica que predominaba era la filosofía dualista, que separaba el cuerpo en cuerpo y alma.
Algunas características del deporte en la Edad Media eran: La militarización, ya que se formaban caballeros medievales mediante la equitación, lucha o esgrima. Por otro lado, tenemos la influencia de la iglesia, ya que el cuerpo era algo secundario al alma y se promovía la vida espiritual por encima de la física. Por último, la actividad física era también vista como una forma de entretenimiento y espectáculo.
ResponderEliminarAquests vídeos de tornejos medievals mostren com aquests combats eren una mena de simulacre de guerra en què els cavallers exhibien la seva força, perícia i capacitat amb les armes. El cavall, l'armadura i els utensilis eren components essencials que definien l'estratègia i l'èxit de cada participant; tanmateix, alhora hi havia normes específiques per restringir el caos i garantir que l'espectacle es pogués dur a terme amb ordre i seguretat. Els cavallers no només buscaven guanyar honor i prestigi davant de la noblesa, sinó també impressionar la cort i enfortir la seva reputació a la societat medieval.
Els vídeos il·lustren com es diferenciaven les modalitats de combat, incloent les justes, els duels o altres categories, segons Aquests vídeos de tornejos medievals evidencien que aquestes batalles eren una mena de simulacre bèl·lic en el qual els cavallers demostraven la seva potència, habilitat i destresa amb les armes.
El cavall, l'armadura i els utensilis eren components essencials per definir l'estratègia i el triomf de cada competidor. No obstant això, també hi havia normes específiques que buscaven garantir que l'esdeveniment es portés a terme amb ordre i seguretat, limitant el descontrol. Els cavallers tenien com a objectiu no només aconseguir prestigi i honor davant de la noblesa, sinó també influir en la cort i consolidar-ne la reputació en el context social de l'Edat Mitjana.
RESPECTE AL COMENTARI DE ANTES QUE HE ESCRIT INFORMACIÓ DUES VEGADES EL RECTIFIQUE.
EliminarAquests vídeos de tornejos medievals mostren com aquests combats eren una mena de simulacre de guerra en què els cavallers exhibien la seva força, perícia i capacitat amb les armes.
Els vídeos il·lustren com es diferenciaven les modalitats de combat, incloent les justes, els duels o altres categories, segons aquests vídeos de tornejos medievals evidencien que aquestes batalles eren una mena de simulacre bèl·lic en el qual els cavallers demostraven la seva potència, habilitat i destresa amb les armes.
El cavall, l'armadura i els utensilis eren components essencials per definir l'estratègia i el triomf de cada competidor. No obstant això, també hi havia normes específiques que buscaven garantir que l'esdeveniment es portés a terme amb ordre i seguretat, limitant el descontrol. Els cavallers tenien com a objectiu no només aconseguir prestigi i honor davant de la noblesa, sinó també influir en la cort i consolidar-ne la reputació en el context social de l'Edat Mitjana.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà al segle V va arribar l’edat mitjana. En aquesta època el cristianisme es va estendre per tota Europa i la societat es va organitzar de manera estamental. A causa de l’adopció del cristianisme, el cos humà es va separar en cos i ànima açò, produí que el cos passarà a un segon pla i que per tant l’edat mitjana fora una etapa “obscura” per a l’activitat física i l’esport.
ResponderEliminarAixí i tot, a l’Edat Mitjana, sí que trobem diferents activitats i esdeveniments físics. Com mostren els vídeos estes activitats eren les justes i els tornejos on participaven els cavallers. Al principi, aquestes justes servien per a solucionar conflictes, ja que aquell que guanyava considerava que Déu així ho havia volgut.
Com al vídeo menciona, als tornejos hi havia dos competicions diferents, les justes i els combats en grup. En la justa, s’enfrontaven dos cavallers de manera individual. Els dos van muntats a cavall i l’objectiu és desmuntar al contrincant amb la llança, si cap dels dos aconseguix desmuntar al rival els dos cavallers lluitaran en un combat a peu. Aquesta última informació no la coneixia i la veritat que em va cridar mol l'atenció, ja que no m’esperava que també pogueren realitzar un combat a peu en una justa.
Els combats en grup enfrontaven a grups de cavallers contra altres simulant conflictes que ocorrien a les guerres servint així als cavallers per preparar-se per a les guerres.
Al principi, als tornejos hi havia gran quantitat de baixes el que afectà el nombre de cavallers disponibles per a la guerra, poc a poc els tornejos començaren a regular-se i es varen realitzar innovacions per tal de disminuir el nombre de baixes. Les armes utilitzades es van adaptar amb l’objectiu de tombar al rival no de matar-lo, les proteccions també o van fer, per a així protegir als cavallers.
L’església com era d’esperar en l’edat mitjana estava en contra d’aquests tornejos i el que m’ha sorprés molt és que denegara un enterrament cristià a aquells cavallers que moriren en ells. A més, m’ha sorprés que entre la reialesa hi havia diferents opinions sobre els tornejos.
Per finalitzar, m’ha paregut interessant que no només els cavallers participaven en aquests tornejos per preparar-se per la guerra sinó per l’honor de la victòria i sobretot per l’elevat premi econòmic que rebien els guanyadors.
El comentari l'he fet jo que l'he posat en anònim sense voler.
EliminarLo cierto es que tienen un componente bélico, de manejo de armas, destrezas, estrategias, etc, que mantienen a los que participan en forma para el oficio de la guerra. Pero en ausencia de ellas, entramos en un acto meramente lúdico que entretiene a los espectadores, da fama a los intervinientes, prestigio a los mismos además de dinero y poder.
ResponderEliminarTenemos que ver la importancia que pueden tener los Torneos (el deporte) como entretenimiento. En la Edad Media con el poder que tuvo la religión Católica condenando su práctica y negando entierros cristianos a los participantes muertos no consiguieron terminar con los Torneos.
Incluso el Rey de Inglaterra los prohibió y los caballeros se marchaban a Francia para participar. También otros Reyes como Ricardo I los autorizó y ganó dinero, Eduardo I disfrutaba con los Torneos.
Con todo ello, se puede ver el poder que tiene el deporte como entretenimiento, como es capaz de cautivar al público que lo disfruta y a los participantes en busca de sus objetivos cualesquiera que sean. Ni los dos poderes más grandes de la época pudieron parar estos actos, que como dice el narrador son equiparables a una Super Bowl.
¿Os imagináis que pasaría si Donald Trump decidiera cancelar la liga NFL y La final (Super Bowl)?
La classe de l’altre dia sobre l’activitat física en l’edat mitjana va ser per al meu gust molt interessant. El que trobe més interessant és el component de les armes i la protecció, amb l’absència de regulació i normes, que a mesura que passa el temps es van implementant més mesures de seguretat. Açò mostra una evolució amb l’antiguitat en l’esport i un gran pas en el qual coneixem hui en dia com a esport.
ResponderEliminarTambé crec que és molt interessant el tema de les justes, que podem pensar que no té trellat, però ens hem de situar en aquesta època i entendre que estaven en una cultura menys desenvolupada i més violenta que en l’actualitat, on les lluites entre cavallers era el més important. Un altre fet a destacar és que hi ha representacions en l’actualitat d'aquestes lluites entre cavallers com vam vore a classe, i el canvi més important respecte a l’edat mitjana és la concepció d’equips com a nacions i la lluita en equips, ja que açò no existia i cada cavaller lluitava individualment.
Per últim, la concepció de l’esport en l’edat mitjana de la cultura asiàtica és molt més propera a l’esport actual i un dels seus objectius principals: el benestar i la salut. En compte de ser violenta o de lluita com a Europa, en la cultura asiàtica es practicaven esports com el ioga que busquen la millora de l'estat físic de l’individu sense fer una pràctica violenta. Avui en dia esports practicats com el tai-chi i el kungfu provenen d’aquesta època.
La classe de l’altre dia me va pareixer molt interessant, sobretot perquè em va ajudar a entendre millor com les activitats físiques i els tornejos medievals no només eren simples jocs, sinó pràctiques relacionades amb la guerra, l’entrenament i el prestigi social. Em va cridar molt l’atenció com, en lo pas del temps, aquestes activitats han passat de ser combats reals i perillosos a espectacles més reglamentaris, amb normes i equipaments que intentaven evitar lesions greus o morts.
ResponderEliminarTambé em va sorprendre la postura de l’Església, que s’oposava a aquests tornejos perquè considerava que fomentaven la violència, encara que, tot i això, no va poder impedir-ne la popularitat. Em pareix interessant com, fins i tot en aquella època, ja es veia el poder que pot tindre l’entreteniment físic per unir la gent i crear espectacle, una cosa que encara passa avui en dia amb l’esport modern.
Me ha llamado la atención que se utilizasen además del espectáculo, para entrenarse por ejemplo para guerras y posibles luchas pero que en ocasiones muriesen tantos luchadores, desde luego no me parece la mejor gestión.
ResponderEliminarRespecto al documental de Ulama, lo apunto para verlo pero quería comentar que si no ese, vi otro parecido hace muchos años y me dejó alucinado que los que se cortaba la cabeza y sacrificaba era a los ganadores, era como una ofrenda a Dios o algo así.
L’Edat Mitjana, que s’estén des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a la colonització d’Amèrica, suposa un profund canvi sociocultural respecte a l’antiga Grècia. Amb l’expansió del cristianisme, la concepció del cos i de la vida es transformà completament: si per als grecs el cos tenia un paper fonamental i era motiu d’homenatge als déus, en el pensament cristià l’ànima esdevingué central. Aquesta visió dualista, que associava el cos al pecat i l’ànima a la salvació, portà a la prohibició dels jocs olímpics i a la desconfiança de l’Església envers les activitats físicoesportives.
ResponderEliminarPolíticament, el feudalisme establí una jerarquia on el rei, la noblesa i el clergat tenien el poder, mentre els serfs treballaven les terres a canvi de protecció.
Malgrat això, sorgiren noves pràctiques cavalleresques que combinaven entreteniment, honor i preparació per a la guerra, com les justes i els tornejos. Les justes, inicialment amb funció judicial, es convertiren en competicions entre cavallers que eren avaluats per la seua habilitat. Els tornejos, més multitudinaris, consistien en combats amb espases o maça entre grups de cavallers, sovint organitzats per reis o nobles. També existia el pas d’armes, on un grup defensava un punt estratègic com a exercici militar.
En un principi, aquestes pràctiques eren molt violentes i sense regles, però amb el temps es modificaren per reduir la perillositat: es canviaren les llances, es reforçaren els escuts i els cascos, i es millorà la protecció dels combatents. Tot i això, l’Església continuà mostrant recel davant aquests espectacles.
Amb el pas dels segles, les justes i els tornejos es convertiren en manifestacions fisicoesportives que combinaven espectacle, honor i entrenament. No obstant això, amb l’arribada de les armes de foc als segles XV i XVI, aquestes activitats acabaren desapareixent, en perdre la seua funció militar.
Per finalitzar, una cosa que m'ha cridat l'atenció és que tant en les justes, en els tornejos o fins i tot en el pas d'armes els participants posaven en joc la seua vida en cads moviment. Ja que les armes utilitzades eren de veritat i no s'utilitzaven quasi proteccions la qual cosa provocava en diverses ocasions la mort dels caballers i malgrat això tots ells s'arriscaven per ocupar una bona posició social en el seu territori com en la seva familia.
En la clase de hui, realitzada on-line, em repassat amb teoría i vídeos com era l’esport en l’Edat Mitjana, així com la diferència d’aquest amb l’actual i com ha anat evolucionant.
ResponderEliminarAixí, em aprés i comprobat què durant l’Edat Mitjana, l’esport no existia com a activitat organitzada tal com la coneixem avui, però sí que hi havia pràctiques físiques i jocs que complien funcions socials diferents a les actuals. Per exemple, entre la noblesa i la cavalleria trobem activitats com els tornejos, la caça i les justes, que a més de servir per a entrenar-se, també servia per a demostrar honor, prestigi i poder. D’altra banda als pobles eren més habituals els jocs populars i físics com lluites, curses o inclòs formes primitives de fútbol, però molt més violentes i sense regles.
Partint d’aquesta base, amb la modernitat i especialment des del segle XIX, l’esport va anar evolucionant fins a convertir-se en una activitat amb objectius educatius, de salut i fins i tot professionals. A diferència de l’època medieval, ara es promouen valors com el joc net, la superació personal i la cohesió social, i existeixen institucions que el regulen les competicions.
D’aquesta manera, vaig trovar molt interessant aquesta sessió per comprendre d’on prové aquesta doctrina que tant ens agrada i saber els motius i conseqüències dels canvis que ens han dut fins a l’esport de hui en dia.
Després d’haver treballat el tema de l’activitat física en l’Edat Mitjana, m’ha cridat molt l’atenció com va canviar la manera d’entendre el cos i el moviment respecte a l’antiguetat. Amb l’expansió del cristianisme, el cos va deixar de tindre un paper central com a l’antiga Grècia, on era motiu d’orgull i homenatge als déus. En el pensament cristià, el més important era l’ànima, i el cos es relacionava amb el pecat. Això explica perquè l’Església veia amb desconfiança les activitats físiques i va arribar a prohibir els jocs olímpics.
ResponderEliminarAixí i tot, en la societat feudal van sorgir noves pràctiques com les justes, els tornejos i el pas d’armes, on els cavallers demostraven la seua força, habilitat i honor. Aquests combats simulaven la guerra, on els participants posaven en risc la seua vida a canvi de prestigi social i reconeixement familiar. Amb el pas del temps es va reduir un poc la violència.
En les classes populars, l’activitat física era molt diferent. Havia jocs més senzills, com lluites o curses, sense regles clares ni objectius educatius. En canvi, a partir del s.XIX, l’esport va evolucionar cap a una activitat amb valors educatius, de salut i convivència.
Personalment, em sembla interessant veure com encara que l’església rebutjava aquestes activitats, es van mantenir com a part de la cultura i de la identitat de l’època. També pense que el fet que l’Església s’oposara potser que no fora sols per motius religiosos, sinó també perquè aquestes activitats reunien molta gent i creaven un espai de poder fora del seu control. En conclusió, l’activitat física medieval ens mostra com el moviment humà sempre ha estat present, però el seu significat depén del context social, polític i cultural de cada moment.
Me ha parecido muy interesante cómo durante la Edad Media la forma de entender el cuerpo y la actividad física cambió por completo respecto a la Antigüedad. Con la expansión del cristianismo, el cuerpo pasó a considerarse algo secundario frente al alma, y la Iglesia veía con desconfianza muchos ejercicios o juegos que antes eran comunes.
ResponderEliminarAun así, la actividad física no desapareció. En la nobleza surgieron las justas y torneos, donde los caballeros entrenaban para la guerra y demostraban su valor. Aunque al principio eran muy violentos, con el tiempo se fueron regulando y se convirtieron también en espectáculos. Entre el pueblo, se mantenían juegos más sencillos y festivos, ligados a las celebraciones o al trabajo.
Me llama la atención cómo, pese a las limitaciones de la época, el ejercicio seguía teniendo un papel importante, ya fuera para prepararse para la batalla o como forma de entretenimiento.
En definitiva, la Edad Media transformó el sentido de la actividad física, pero no la hizo desaparecer, la adaptó a sus valores y a su forma de vida.
Estos vídeos de competencias medievales ilustran cómo estos enfrentamientos eran prácticamente un ensayo de batalla donde los caballeros exhibían su fuerza, destreza y habilidad con las armas. El caballo, la armadura y los diversos instrumentos eran esenciales para la táctica y el triunfo de cada competidor, pero a la vez había regulaciones rigurosas para prevenir incidentes y asegurar el orden durante la exhibición. No solo consistía en triunfar, sino en demostrar honor y prestigio frente a la nobleza y la sociedad medieval.
ResponderEliminarLos vídeos también muestran la variedad de modalidades de combate, como las justas, los duelos y otros tipos de torneos, cada uno con sus reglas y propósitos particulares. Esto muestra cómo el mundo medieval unía el entretenimiento con la preparación bélica, transformando estos acontecimientos en una manera de evidenciar habilidad, coraje y disciplina.
Me resulta cautivador cómo estos torneos representaban mucho más que meros eventos deportivos: constituían una forma de afianzar prestigio, impactar en la corte y exhibir destrezas que, además de apreciarse en el ámbito deportivo, tenían un considerable efecto social y político. Me hace valorar aún más la complejidad y relevancia que poseía la actividad física en ese contexto histórico
En esta clase hemos podido aprender las principales características de la Edad Media, y de las actividades y descubrimientos que se realizaron durante este periodo, destacando el papel del cristianismo y los caballeros, y la aparición de las justas (auge y caída), el Soule,...
ResponderEliminarLo que más me ha sorprendido ha sido la gran importancia que tuvieron los caballeros durante este periodo, ya que estos participaban tanto en las justas, para mostrar su valentía o valor, y para luchar en el nombre de su amada o del reino al cual pertenecían; como en los distintos torneos, los cuales por increíble que pudiese parecer, servía para sustituir las guerras, pero sin el deseo de matar al rival, sino de defender el honor y ganar territorio sin necesidad de la muerte; cosa que demuestra unos pequeños avances en la mentalidad de la sociedad.
Por otro lado, también me ha parecido muy interesante la evolución de las justas, ya que en el comienzo, se le daba un enfoque más legalista (aprobado por el señor feudal) y estaba mayormente dirigido a la defensa del honor de la persona; mientras que posteriormente, estas comenzaron a enfocarse en batallas por damas o por la defensa de los territorios, cosa que provocó la integración de mejores armas. Por último, podemos ver como estas comenzaron a tener un mayor carácter deportivo, cosa que se ve reflejada en la preparación a la que se sometieron los caballeros, para poder luchar en las justas, lo cual podemos ver ejemplificado y más desarrollado hoy en día en cualquier deporte, como en las escuelas deportivas donde se fomenta el entrenamiento para después competir de la mejor manera posible.
En conclusión, me ha parecido que mediante la aparición del cristianismo, se produjeron una gran cantidad de desarrollos y descubrimientos en el deporte, los cuales han afectado al deporte en la actualidad, como la fomentación del entreno, o la competición por distintos motivos, ya sea por el deseo de ganar y tener fama, como por demostrar la valentía, o por competir en el nombre de un familiar, cosa que utilizan algunos deportistas de hoy en día, para poder automotivarse.
La clase de esta semana sobre la Edad Media me ha parecido interesante para entender cómo el deporte en esa época estaba casi siempre unido a la preparación para la guerra. Me ha llamado la atención que lo que hacían los caballeros no eran solo juegos para pasar el rato, sino una forma de entrenar a tope sus habilidades para el combate.
ResponderEliminarFueron evolucionando los torneos y las justas. Al principio eran tan bestias que moría muchísima gente, así que los señores feudales tuvieron que poner normas para no quedarse sin soldados para las guerras de verdad. Se pasó de pelear a muerte a algo mucho más "deportivo", donde se regulaban las armaduras, el tipo de espadas y hasta las zonas del cuerpo donde no se podía golpear para no matar al rival. Es muy curioso porque ese sistema de reglamento y entrenamiento previo es básicamente el reflejo de la evolución del deporte actual.
También es verdad que el deporte siguió siendo el sitio perfecto para hacerse famoso y demostrar que eras el más valiente. Además, empezaron a salir deportes de equipo como el soule o el harpastum, que, aunque eran una salvajada y no tenían casi reglas, buscaban ese objetivo de grupo de llevar la pelota al campo contrario, lo que ya te da una idea de identidad colectiva.
En resumen, el deporte en la Edad Media nos enseña que la actividad física siempre es un reflejo de la sociedad en la que vives.